Mostra la font

{{info|Martin Luther, Part I}}<br>

“Mitjançant les paraules de la Llei cap ésser humà estarà justificat per la seva percepció, ja que, mitjançant la llei, ens arriba el coneixement del pecat.( Romans. 3:20)  

Seria impossible entendre els 500 anys d’abans sobre la Hª de la Església, deixant a banda la Hª de l’Oest , sense dedicar-li temps a considerar les contribucions de Martin Luther. Aquest monjo alemany aixecà la veu d’alarma aquests, cridant-los l’ atenció sobre l’ Església Medieval i la va proveir de punt forts per renovar el moviment, conegut com “Reforma Protestant”. A més, va recuperar la Bíblia per la Església. El pensament de Martin Luther ha influït en la institució matrimonial, en el concepte de la responsabilitat individual, en les relacions entre la Església i l’ Estat, i en molts més temes. 

Luther va néixer en 1483 en una mina alemanya que pertanyia a diversos miners per pagar la educació del jove Martin. El seu pare desitjava que fos advocat, i per això Luther es va matricular en la Facultat de Lleis de la Universitat de Erfurt a 1505.

Tanmateix la Providència de Déu li tenia preparat altres plans. Tornant a casa el mateix any del seu accés a la Escola de Lleis, fou sorprès per una forta turmenta. Un raig va copejar-lo i llençar-lo del cavall. Martin va prometre Stª Anna que es faria monjo si salvava la seva vida.

Luther va mantenir la seva promesa i accedí al Monestir Agustinià, malgrat la oposició del seu pare. El zel de Martin per obeir l’ Ordre Monàstica era incomparable. Invertia hores confessant-se amb el seu confessor i més tard va trobar altres germans que volien seguir el seu exemple, tot i que aquest fossin lleugers. El seu confessor va dir-l’hi una vegada que no tornés a fer-ho, excepte si realment era un pecat per confessar. 

La profunda culpabilitat de Luther sobre els seus pecats provenia de la seva alta consideració respecte a Déu. Entenia que la Justícia Divina era absoluta, mereixent un càstig per cada una de les seves faltes lleugeres. El fet és que la Església d’ aquells dies oferia la possibilitat d’oblidar els que havien depositat la seva fe en Déu i feien obres per merèixer la seva Gràcia quan no els reconfortava.  

Per això Luther sabia que mai faria suficients obres per merèixer el perdó diví. La Bíblia li deia que mai estaria justificades segons la Llei Divina ( Romans 3:20). La Església havia perdut la comprensió de la Salvació i debatrem les reaccions de Luther en el nostre proper article.

==== Coram Deo ====

A banda de Crist, la Llei de Déu esdevé aclaparadora. Demostra quan inútils som per acomplir les demandes divines. Això ens demostra que mai farem prou per guanyar-nos la vida. Adán va gaudir abans de cometre el seu pecat. L’ únic que ens pot perdonar és Crist. Gràcies a Ell es va aconseguir la Salvació i continua demostrant la necessitar de la seva intercessió. 

====Passatges per ampliar l’ Estudi: ====

Leviatan. 20:26<br>Deuteronomi. 25:1–2<br>Gal. 3:1–9<br>Titus 3:4–7

====Els recomanem: ====

<u>A Man More Sinned Against than Sinning?: The Portrait of Martin Luther in Contemporary New Testament Scholarship</u>. ''Article by Carl Trueman [¿Un home pecador en contra el pecat?. Retrat de M. Luther en l’actual Nou Testament. Article de C. Trueman]''

<u>If justification is by faith alone, how can we apply James 2:24, which says a person is justified by what he does, not his faith alone?</u> ''Q&A [Si la Justificació és només per la Fe, cóm podríem demanar-la ?- Santiago 2:24. Que diu que “ una persona es justifica per les obres, no només per la seva Fe ? Q&A.''

<u>Was Luther Right?</u> ''Article by Thomas Schreiner [Tenia raó Luter?. Article de Th. Schreiner]''