Aquest Psalms sap el que sentim - Historial de revisió

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Psalms Know What You Feel}}

Permeteu qualsevol cosa que respiri la pregària al Senyor! Preguem al Senyor! (Psalm 150:6)
2022-07-27T19:37:55Z

Es crea la pàgina amb «{{info|The Psalms Know What You Feel}}<br> <blockquote> <i>Permeteu qualsevol cosa que respiri la pregària al Senyor! Preguem al Senyor! </i> (Psalm 150:6)</blockquote...».

Pàgina nova
{{info|The Psalms Know What You Feel}}<br>

<blockquote> <i>Permeteu qualsevol cosa que respiri la pregària al Senyor! Preguem al Senyor! </i> (Psalm 150:6)</blockquote>

El primer i el darrer psalms ens diuen molt sobre el que Déu vol que veiem i escoltem en tots els psalms. Se cita més el 1r que el darrer:

<blockquote>Beneit sigui l´home<br>
que camina no en el consell dels malvats,<br>
Ni està en el camí dels pecadors, <br>
Ni s´asseu entre els que es mofen <br>
Sinó que el seu delit és la llei del Senyor,<br>
I sobre aquest llei els mediten dia i nit. (Psalm 1:1–2)
</blockquote>

El 1r Psalm ens diu que la gent feliç i més fructífer, on sigui de la terra estant, i en qualsevol punt de la història, seran aquells que es deliten en la paraula divina. Les paraules d´aquest llibre- i qualsevol altre llibre de la Bíblia- vol dir que cal llegir-los tranquil·lament, contrastar-lo amb, i assaborir-lo. I justament, uns minuts cada dia, però durant el dia. El Psalm és una invitació a la vida rica i gratificant de ''meditació''

Si el 1r Psalm ens diu com escoltar Déu, per descomptat, que el 2nd ens diu com respondre. Les ànimes humils, sàvies, felices permeten a Déu tenir la 1a paraula, però trobar-se amb Ell entreu les seves paraules. Com els deixebles, no “ podem comentar el que hem sentit o hem vist”(Fets 4:20). Com porta Déu 150 psalms fins al final? Amb una clara càrrega i abstenció: “ Permeteu que respiri la oració al Senyor! Preguem al Senyor!”

====Tancant el Psalm ====

Qualsevol vol distingir que vol el darrer Psalm de nosaltres en resposta al que ha dir el Senyor. Les 30 línies indiquen el mateix punt: “Lloem al Senyor!”

No important on estem, ni la desolació ni les dificultats de les nostres vides, sempre hi ha motius per lloar a Déu- aturar-se i adorar-lo pel que Ell és i faci “ Lloem pels seus fets poderosos, lloem-lo d´acord a la seva grandesa excel·lent!” (Psalm 150:2). Les nostres raons per lloar-lo- els seus fets i la seva glòria per sobre de tot- sempre eclipsa i superen el que patim, i més ara que Crist ha vingut, mort i ressuscitat. Déu mai rebutja o ignora el nostre patiment, però la seva bondat amb nosaltres sempre supera les proves que ens envia. I a més el psalmista pot dir-nos a cadascú de nosaltres, en qualsevol moment de les nostres vides: Lloem-lo!”.

Tanmateix els Psalms no son un simple cor repetit i repetit diverses vegades, sinó una simfonia, plena de emocions i d´experiències cm els humans senten i suporten. Els 5 llibres que composen una Psalm realment són una lliçó magistral en la adversitat humana.

====Lloança a través del mal de cor ====

Quan pensem sobre els Psalms, poden sentir la temptació de que son simples, positius, repetitius, però que donen veu a un ampli espectre de tristor i patiment.

''Us sentiu abandonat per Déu?'' Els Psalms saben què sentim: “Oh, Senyor, per què rebutgeu el meu esperit? Per què us amagueu de mi?” (Psalm 88:14).

''Hi ha pors amenaçant-vos de consumir-vos?'' Els Psalms saben què sentim: “Quan tinc por, confio en Vos. En Déu, a qui he lloat, en Déu en qui confio; mai tindré por. Què pot fer-me la carn?” (Psalm 56:3–4).

''Qui ha intentat fer miserable la vostra vida?'' Els Psalms saben què sentim: molt “Més que els cabells del meu cap son els que m´odien sense motiu; podrien ser aquests que em destruïssin, aquests que poden atacar-me amb mentides” (Psalm 69:4).

''Necessiteu saviesa per una decisió o situació difícil?'' Els Psalms saben què sentim:“ Oh, Senyor, mostreu-me els sistema dels vostres estatuts; i els observaré fins al final. Doneu-me comprensió per guardar la vostra llei i conservar-la amb tot el meu cor” (Psalm 119:33–34).

''Heu estat traïts per qualsevol que estimàveu?'' Els Psalms saben què sentim:” No és un enemic el que se´n burla de mi- llavors no podria suportar-lo; no és un adversari que es comporta insolentment amb mi- llavors podria amagar-me d´ell. Sou vos, un home, el meu igual, el meu company, el meu amic conegut” (Psalm 55:12–13).

I a través de les muntanyes i les valls, de les proves o dels triomfs, de l´èxtasi o de l´agonia, sentim un fil normal, meravellós: la lloança. En els trets de la por, lloar; En la vulnerabilitat d´incertesa, lloar. En la foscor del dubte, lloar. I inclús en el dolor de cor, preguem. La lloança no semblen sempre el mateix, però encara la sentim, a qualsevol o a qualsevol circumstàncies. I també l´obra termina, després de cada alta o baixa, amb una crida: Lloem-lo.... Lloem-lo”. Podeu lloar-lo ara mateix?

====Amb el que tingueu ====

Podem sentir-nos temptats per passar per alt els versicles del Psalm 150:3–5:

<blockquote>Lloem-lo amb el so de la trompeta;<br>
lloem-lo amb el llaüt i l´arpa!<br>
Lloem-lo amb els tambors i el ball;<br>
lloem-lo amb les cordes i les trompetes!<br>
Lloem-lo amb el so dels timbals;<br>
lloem.-lo amb el so alt dels platerets!
</blockquote>

No hi ha molts llaüts i arpes, tambors en els cultes més moderns. Els instruments específics son el punt, de totes maneres. El punt és que Déu mereix més que les nostres paraules.

Ell mereix les nostres paraules: “ Que tot el que respira Déu el lloi!”

Déu va crear els pulmons, les cordes vocals, l´oxigen, i darrerament poden utilitzar-les per adorar-lo. L´objectiu de respirar és lloar-lo. Però les paraules no arriben a la seva grandesa. Sentim això quan el lloem o cantem, oi? És veritat, i fins i tot inadequat. Podem sentir-lo d´aquesta manera. La inadaptació de la nostra adoració ens recorda que Déu és sempre millor del que podem agafar o expressar, i ens porta a trobar sistemes més creatius que dir-li també.

Podem agafar una trompeta, llaüt o arpa. Podem sacsejat un tambor o començar a ballar. Podem copejar una parella de timbals. Molt més que aquests instruments, “ presentem el [nostres] cossos com una sacrifici vívid, sagrat i acceptable a Déu, el qual és la nostra tasca espiritual” (Romans 12:1). Lloem amb les nostres vides- amb les nostres decisions, les nostres converses, les nostres despeses, el nostre temps.

Així, fem lloances amb les nostres vides. Amb les nostres decisions, les nostres converses, les nostres despeses, el nostre temps.

Per tant, en qualsevol circumstàncies Déu ens dona, i amb qualsevol energia o recursos ens ho ha donat, lloem al Senyor per qui és i pel que ha fet per vosaltres.