Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|A Rest for Any Restlessness}}
Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, pots...».

2023-02-10T12:51:18Z

Es crea la pàgina amb «{{info|A Rest for Any Restlessness}}<br> Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, pots...».

Pàgina nova

{{info|A Rest for Any Restlessness}}<br>

Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, potser, o trencat. Frustrant. Obscur. No hi cap resposta correcte. Però una de les aparences més obscures en les famoses línies de les ''Confessions'' agustinianes: ''inquietud''. Ens heu fet per Vos, i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Vos” (1.1.1).

Profund en l´ànima humana, un esperit inquiet corre com un riu profund: generalment invisible, sovint desconegut, sovint rebutjat, murmurant sota el que diem, somiem, i fem...

Fàcilment confonem el remordiment profund de l´ os per alguna cosa més superficial. Necessitem alguns dies lliures, pensem. O un vida laboral equilibrada, una nou treball o un apartament o el reconeixement dels nostres amics o comprendre millor la nostra dona. La indústria de la publicitat aprofita el dolor i ens ofereix nombroses vies de contenir la inquietud que flueix: llocs nous, novetats. I a vegades les adquirim.

Aquestes són xiuxiuegi, serps, cançons de vent: ecos de coses que volem, però de les coses pròpies Elles ens podríem portar-nos una mesura del repòs per la ment o el cos ( per una estona), però elles no poden detenir el riu més que un pal pot aturar el Niágara. Anhelem alguna cosa més profunda.

Necessitem un repòs que duri cert temps ( una nit, cap de setmana) i estesos sota alguns llocs ( el llit, llocs de vacances) . Necessitem un repòs que ens porti com un apila de foc i seguir com la santedat i la misericòrdia divines. Necessitem un repòs que surti de dins com l´aigua viva. Necessitem un sabàtic interminable de l´ànima.

====La nostra dolorosa inquietud ====

Per què el dolor? Per què el remordiment interior ? Per què corrent una inquietud interminable? Al principi, Déu va unir el repòs a la creació del seu món. L´ànima profunda i el cel alt, el repòs omplia l´aire l´ Edèn. Per a Déu, després de treballar 6 dies, va concloure la creació amb el 7è. “ En el 7è dia Déu va acabar la seva creació que havia fet i va descansar el 7à dia” (Gènesis 2:2). “S´ha acabat” . Digué Déu i tota la creació va gaudir del repòs.

Però el jardí és llarg. I entre nosaltres i el repòs de l´Edèn estan els querubins amb l´espasa brillant (Gènesis 3:24). Quan Adan i Eva varen abandonar l´Edèn, no només varen deixar un lloc, sinó una actitud de l´esperit. Varen deixar un jardí tranquil i accediren a un món sense el 7è dia.

Lluny de la presència humana, els nostres petits intents de reposar - els nostres somnis i èxits, els nostres dies lliures i els nostres passatemps, la nostra vida s´equilibra i sana.- són moltes sements plantades sobre el granit. Sembrem i correm, reguem, però el terra de les nostres ànimes no poden mantenir les llavors; busquem el repòs i recollim inquietuds.

Exiliats de l´Edèn, necessitem el Deu del jardí un cop més esdevingui el nostre Déu; necessitem el Senyor del repòs sigui el nostre Senyor dels repòs.

====Xiuxiueig setmanal ====

L´esperança ve en forma de manament: “recordeu el dia sabàtic, per mantenir-lo sagrat”. Va dir Déu a Israel, acabat de lliurar-se d´Egipte, la terra de la inquietud de l´antic Edèn.

<blockquote>“ El 6è dia podeu treballar i acabar totes les tasques, però el 7è dia és un dissabte per el Senyor, el vostre Déu.... , el 6è dia Déu va crear el cel i la terra, el mar i tots la resta que existeix, i va descansar el 7è dia”. (Èxode 20:8–11)</blockquote>

Des de llavors, cada 7è dia esdevé un testimoni del món de l´edèn perdut. I una xiuxiueig del que podria ser.

I si, fins o tot fos un xiuxiuegi. Per la setmana de 7 dies no era el 7è dia; tanmateix el major repòs que oferia el dissabte, el riu de la inquietud humana fluïa sense parar. El Sinaí i la generació salvatge, tots els dissabtes ho sentien, sense entrar en el veritable repòs (Psalm 95:11; Hebreus 4:2). Més endavant, les generacions fàcilment varen profanar el dissabte- treballant, planejant els beneficis propis, anomenant el dia de les obligacions més que delit (Isaïes 58:13–14; Ezequiel 20:13–24; Amos 8:5). I en un moment, els líders d´Israel imposarien càrregues massa pesades a la gent per fer qualsevol dissabte (Matthew 23:4; Mark 2:27).

I així va seguir, el Dissabte era un indicador, una profecia, una melodia parcial plena de promeses. I Israel va sacrificar l´ anell del Senyor i el temple s´anticipà a la Paraula fet carn, i cada rei i sacerdot ombrejava sota el Messies, així el Sàbat setmanal parlava del repòs més que del dissabte- i del Senyor, el cor del qual podria fluir.

====El Senyor del Sàbat ====

Per suposat, un intent espiritual israelita sempre sabia que el repòs profund de l´ànima no arribaria del Sàbat mateix, sinó del Sàbat del Senyor. El dia era “ un Sàbat per al Senyor, el vostre Déu” (Èxode 20:9), “un Sàbat de repòs solemne, ''sagrat per al Senyor''” (Èxode 31:15), un temps per escoltar a Déu un altre cop: “ Jo, ''el Senyor, santifiqueu''- vos” (Èxode 31:13). El repòs sabàtic era una corrent en el temps; Déu mateix era la font”.

Audaces, doncs, aquestes simples paraules del Senyor Jesús, dites els fariseus a un camp de cereal de Galilea: “ El Fill de l´Home és el Senyor del Sàbat” (Mateu 12:8). Seguint la corrent del Sàbat, el Fariseus: recorreu les voreres en el decurs de les centúries- passat el Sinaí, passat Egipte i la setmana de la creació- i el que trobeu no és un dia, sinó al Senyor. Un Senyor en peu en el camp de cereals.

Perdut el sentit i el significat d´aquestes paraules, Mateu ens diu que va existir una confrontació del Sàbat “ en el moment”, és a dir, just després que Jesús expliques aquestes famoses paraules:

<blockquote>“Veniu a mi, el que treballa, els qui estan carregats, i us donaré el repòs. Agafeu el meu jou i apreneu de mi, que son gentil i mans de cor, i trobareu el repòs de les vostres ànimes (Mateu 11:28–29).</blockquote>

Anoteu que Jesús no ens diu que Ell és el ''punt'' del repòs que busquem, sinó que ''ens porta'' a Ell mateix: Ell diu que ens ho donarà. I com Senyor del Sàbat, el repòs més profund està en la seva possessió- en el cor del Sàbat gentil. Ja no semblaria, doncs, que un dia cansat i carregat sembli ''un dia'' per trobar el repòs, però per a ''una persona''. Ell és la nostra vida, la nostra sospir i el 7è Dia.

====El 7è dia per la vostra ànima ====

Qualsevol tipus d´ inquietud recorre la vostra ànima; qualsevol riu desesperat murmura sota els vostres somnis del dia lliure, o la vostra voluntat d´avançar en la carrera, o les vostres obsessions per les xarxes socials; qualsevol mal de l`Edèn que porteu amb vosaltres, es manté la invitació de Jesús: “Veniu a mi, tots el qui treballeu i sereu al cel, i jo us donaré el descans”.

Anheleu la justícia? Ell ja ha guanyat això (Romans 3:26). Tens ganes d´una identitat? Has tingut èxit en la recerca? Ell comparteix la seva victòria (1 Corintis 15:57). Us manteniu atents? Les vostres espatlles poden portar-les? (1 Pere 5:7). Us falten altres favors? Encara teniu el seu? (Romans 8:31). Us sentiu atrapats en la vida que teniu? Ell sempre és una paraula nova (Joan 21:25). Jesús té un repòs per cada mena d´inquietud, un Sàbat calma cada atenció, el 7è dia per a cada ànima.

Així, com podem trobar el nostre repòs en Ell? Podem començar per aprendre a nomenar els nostres descansos pel seus noms propis. Comencem a sentir-nos els nostres reposos familiars- quan apareix la inseguretat, o un impuls per comprar algunes coses minúscules, o desitjar fugir ens consumeix- podem dir que el que necessitem no és pregar, ni posseir ni canvis de treball o de ciutat, i menys l´abstracte, però Jesús, el nostre Senyor Sàbat. I finalment, dir: “ Tinc ganes de descansar”, vol dir “ Tinc ganes de Crist”.

====Un profund oceà de feliç descans====

Per suposat, el repòs que coneixem ara en Jesús només és una mostra del repòs que vindrà. Cristòfol Love, purità, va escriure una vegada: “ Aquí en aquest món, alegria.... va entrar en vosaltres, però en el vostre entrareu en el món de la joia” ( ''El geni del Puritanisme'', 106). Doncs, amb el repòs: aquí en el món, el repòs a dintre vostre, el repòs entrarà en vosaltres, però el món futur vindrà a vosaltres

Un dia aviat, el repòs no només serà una corrent d´aigua vívida, però el mar d´aigua vívida, no. Avençarem a traves d´un món on el repòs apareix del terra i caigui dels núvols. Per el Senyor del Sàbat mateix regnarà en aquesta terra, portant el 7è dia sobre un món, sempre millor que l´ Edèn. Ell és “ un oceà profund de repòs feliç” com diu l´himne, i les seves ones en rentaran eternament.

Un repòs per qualsevol inquietud - Historial de revisió

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|A Rest for Any Restlessness}} Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, pots...».

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|A Rest for Any Restlessness}}
Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, pots...».