Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Hardest Time of Year}}
La temporada nadalenca ens aporta bones expectatives. Les expectatives sovint estan molt més estretament lligades a la imatge de H...».

Pcain — Fri, 18 Nov 2022 12:49:29 GMT

Es crea la pàgina amb «{{info|The Hardest Time of Year}} La temporada nadalenca ens aporta bones expectatives. Les expectatives sovint estan molt més estretament lligades a la imatge de H...».

Pàgina nova

{{info|The Hardest Time of Year}} 

La temporada nadalenca ens aporta bones expectatives. Les expectatives sovint estan molt més estretament lligades a la imatge de Hallmark que la tranquil·litat de celebrar el Naixement. Descrivim les reunions amb la família o els amics, regals brillantment empaquetats sota l´arbre nadalenc, els deliciosos aliments sobre la taula amb l´amor.

Fins i tot aquests que han experimentat la pèrdua, els dies festius sovint aporten un sentit de patiment. Recordo el núvol que em va caure sobre mi quan s´aproximava els primeres festes després de la mort del seu fill. El món s´havia aturat i tothom semblava avençar. Vaig experimentar el desànim després de diagnosticar-me el síndrome de la polio, quan varen aconsellar-me no empaquetar els regals ni comprar regals o distraccions tal com havia fet anys enrere. I tremolo quan penso sobre el meu desànim patit quan la 1a Nadal passades quan el meu marit va abandonar-nos, quan superava el buit de la família trencada. La joia del món, especialment el meu món, semblaven impossibles.

En un any com el nostre, quan la tristor i pèrdua semblaven indescriptiblement profunda per a molts, que havien perdut la salut, les nostres il·lusions, amor, el nostre mitjà de vida, la sensació de seguretat i ens demanem com podríem sentir alegria. Les paraules de John Piper ens ofereix un pont:

<blockquote>“ Ocasionalment ens queixem profundament sobre la vida que esperem. Lamentem la pèrdua: Sentim dolor. Després ens rentem la cara, confiem en Déu i acceptem la vida que Ell ens dona”. </blockquote>

Acceptar la vida que Ell ens ofereix és molt millor que la supervivència. Viure el present és intencionat, reconeixent quant dura i escollint confiar en ella. És ben rebuda quan estem en la vida mentre ens lamentem honestament sobre el que desitgem era diferent. Anomenem i designem els nostres desànims, però sense permetre definir-nos.

====Lamentar la pèrdua i confiar en Déu ====

Cóm podem passar de la lamentació de les nostres pèrdues per acceptar el present? La millor manera que conec és a través la bona pràctica de la lamentació. La idea de lamentar-se ha esdevenir més popular en els darrers anys, però a vegades mal interpretem com estar enfadat amb Déu, cridant qualsevol cosa que volem amb una ràbia exagerada. Quasi simplement, això és pecat. Però a l´altre extrem, és també un error allunyar-se de Déu desil·lusionat, oferint-l´hi el silenci amenaçant.

Vaig abandonat Déu amb la meva lamentació després de la mort del meu fill. Sentia que Déu m´havia abandonat i dubtava d´allunyar-me d´Aquell que podria evitar el dolor. No pensava que la seva presència podria reconfortar-me. Tot i que les meves pèrdues sense dolors m´endurien, filtrant-me forma destructiva, invertint temps amb Ell semblava una opció poc atractiva. Per tant, allunyava el meu dolor, pensant que la millor manera de superar-lo era ignorar el meu dolor. I també ignorar a Déu.

Però com la distància de Déu augmentava, també vaig sentir un buit. Vaig adonar-me que calia avençar perquè només Jesús tenia les paraules de la vida. Així, vaig tornar a Déu i vaig seure amb Ell, vaig obrir la Bíblia, lluitant contra el meu dolor. Vaig descobrir que la Bíblia ens canvia les lamentacions.

====Apropant-nos amb el dolor ====

A través de les pàgines de les Escriptures podem veure com cridar sincerament al nostre Senyor durant el meu dolor. Déu vol que ens apropem (Jaume 4:8), i ens invita a descartar les nostres lamentacions i obstacles (Psalm 142:2).

Podem dir-li que em oblidat que és la pau i la felicitat i que hem perdut la esperança (Lamentacions 3:17–18).O expressar que nada sembla segur i ningú es preocupa de nosaltres (Psalm 142:4). Fins i tot estem segurs que Ell cuida de les nostres llàgrimes i mentides (Psalm 56:8), i també podem demanar-li lliurar-nos de les inundacions (Psalm 69:13–14) i escoltar els nostres desigs i enfortir els nostres cors (Psalm 10:17). La lamentació acaba quan declarem la nostra confiança en Déu (Psalm 28:7) i recordem sobre Ell (Psalm 77:11–14).

Els psalms de les lamentacions son intensament personal. Estan en 1a persona- la gent parla directament amb Déu, no sobre Ell. No tenen a Déu distant, però demostren una profunda evidencia quan els escriptor demostren les lluites internes i externes.

====Lamentar-se condueix a les Promeses ====

En la meva vida, la queixa ha estat una companyia en el camí de la alegria. Després de lamentar-se a Déu, he estat capaç de escoltar completament i acceptar les seves promeses. Confio més en Déu. L´he sentit i entès. No he amagat el meu ressentiment i la forta indiferència. M´apropo a Déu, a experimentar el seu confort i la seva tranquil·litat. Isaïes és la millor obra sobre el comfort on Déu parla a la seva gent directament, garantint que:

<blockquote>''Ell és amb nosaltres.'' “Sense temor, estic amb Vos, sense desànim, Soc el vostre Déu, us protegiré, us ajudaré (Isaïes 41:10). “Quan travessa les aigües, estaré amb vosaltres” (Isaïes 43:2). 
''Ell ens ha redimit.'' “ He esborrat les vostres transgressions com un núvol i els vostres pecats com la boira” torneu a Mi perquè us he redimit” (Isaïes 44:22). 
''Ell no ens ha oblidat.'' “No us he oblidat. A més, os porto en les palmes de les mans” (Isaïes 49:15–16). 
''Us portaré.'' “[Vos] heu aparegut abans del vostre naixement, portant-vos en el meu ventre; malgrat la vostra vellesa i cabells grisos, us portaré” (Isaïes 46:3–4).
</blockquote>

Les promeses divines son extraordinàries. Es basen en les promeses d´Emmanuel, el Messies, mantingut per Isaïes, que ens garanteix que el nostre Déu està amb nosaltres. Mai caminaré sol.

====Reben a Emmanuel en la Vall ====

Cóm entrar en aquestes festes nadalenques quan la pèrdua està sempre present, sense descans? Cóm trobar la joia quan és tan petita i sentim les nostres minses i buides? Com celebrar el Naixement de Crist quan res que ens envolta es per celebrar?

Nos lamentem. Llegim la Bíblia, fins i tot sembla net, buscant les paraules que expressin els nostres sentiments i per las paraules que expressen les paraules divines. Preguem, sobre tot quan no ho sentim així, cridant a Déu en les nostres angoixes i sense allunyar l´angoixa o indiferència. No allunyem el nostre patiment ni el resumim amb tòpics. Ens assentem amb el nostre Senyor, compartint el desànim i atacs de cor. Ens lamenten del que passava i acceptem el que és, mentre meditem el gran amor per a nosaltres

I quan fem això, s´obriran els nostres ulls per confiar en la paraules divines, l´extravagant promesa que Ell ens fa, i el més preuat regal nadalenc de Crist.

No necessitem reunir l´alegria en les pròpies festes de Nadal. Apropeu-vos al Senyor. Digueu-l´hi com us sentiu. Derrameu el vostre cor en Ell (Psalm 62:8), i rebreu la proesa i la jpia d´Emmanuel, el vostre Déu està realment amb vosaltres.

El temps més dur de l´any - Historial de revisió

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Hardest Time of Year}} La temporada nadalenca ens aporta bones expectatives. Les expectatives sovint estan molt més estretament lligades a la imatge de H...».

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Hardest Time of Year}}
La temporada nadalenca ens aporta bones expectatives. Les expectatives sovint estan molt més estretament lligades a la imatge de H...».