Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Born Between God and Man}}
====Benvingut el tan llargament esperat pastor ==== “Nadal, Nadal, Nadal, qui ha nascut és el Rei d´Israel” és una molt apr...».

Pcain — Fri, 21 Apr 2023 10:52:43 GMT

Es crea la pàgina amb «{{info|Born Between God and Man}} ====Benvingut el tan llargament esperat pastor ==== “Nadal, Nadal, Nadal, qui ha nascut és el Rei d´Israel” és una molt apr...».

Pàgina nova

{{info|Born Between God and Man}} 

====Benvingut el tan llargament esperat pastor ====

“Nadal, Nadal, Nadal, qui ha nascut és el Rei d´Israel” és una molt apreciada i gloriosa frase de l´himne nadalenc. I per suposat que és veritat: Jesús, com a Messies, va néixer rei

Israel havia esperat un rei per alliberar-se del seus enemics. El poble havia esperat la seva arribada, i , quan va aparèixer, ells esperaven l´ascensió com el darrer rei. Quan l´home savi va arribar a Palestina, la primera pregunta era: “ On és aquell que ha nascut rei del jueus?” (Mateu 2:2). Herodes va aniquilar els innocents a Betlem perquè temia el nou rei d´Israel. Jesús mateix, en moltes paraules, va declarar a Pilates ser el Rei dels Jueus (Joan 18:36).

Però, quan Jesús va arribar al món per primera vegada, no era, com esperaven els seus deixebles, per “ restaurar el regne d´Israel” (Fets 1:6). Ell tenia una missió més important. Abans de coronar-se, necessitava consagrar-se; abans del seu regne complert, necessitava complir la justícia; abans d´ésser sobirà, necessitava sacrificar-se. Tot i néixer Jesús el tan llargament esperat rei realment, ha semblat realitzar la tasca sagnant d´un pastor.

====Profeta, després pastor, després rei ====

Això va agafar la gent desprevinguda, però les Escriptures van preveure la situació.. Quan Déu va treure els israelites d´Egipte, per establir-los en una nova el nació, va fer-ho progressivament. 1r va arribar ''un gran profeta'' (Moisés) per proclamar les bones noticies de l´alliberament i cridar el poble. Després va arribar ''el gran pastor'' ( Aaron) per intercedir la gràcia divina proveint-los de mitjans de perdonar els pecats del poble, i salvant-los de les injustícies. Després, poc després, va arribar ''el gran rei'' ( David)

Aquesta antiga progressió condicionava la nova progressió de Jesús. 1, el mateix va revelar ser el gran Moisés com a profeta (Deuteronomi 18:15; John 7:40), “ proclamant l´Evangeli del regne i curant totes les malalties i afliccions” quan començà a cridar el seu poble (Mateu 9:35). Després va revelar-se Ell mateix com el gran Melquíadez com a Pastor (Psalm 110:4; Hebreus 5:9–10), a més del sacrifici de la “ Gran ovella de Déu” (Joan 1:29), proveint del darrer perdó pels pecats del poble i salvant-lo de tota injustícia (1 Joan 1:9). I també Jesús portava marques del seu regnat a través dels seu ministres, i regnes ara semblant a rei en el tro diví, encara estem esperant tota la revelació del món com Israel, semblant el seu gran rei David (2 Samuel 7:8–16; Mateu 22:41–45).

En altres paraules, Jesús va desenvolupar simultàniament les 3 càrrecs de profeta, de pastor i de rei totalment i eternament; a la terra, encara vivim en la era de la proclamació profètica de Jesús en l´Evangeli (Mateu 28:19–20) i la meditació pastoral de la gràcia divina envers els seus pecadors. Malgrat tot està subjecte a seus peus, “ de moment, no hem vista res subjecte a Ell” (Hebreus 2:8).

====L´altar abans del ceptre ====

Tots nosaltres, com els antics avantpassats, amb el nostre Rei de Reis per finalment posar fi al dimoni que és la causa de les nostres misèries i greuges de les nostres vides i del nostre món. Quan celebrem la 1a arribada de Crist, gaudim com Zacaries en la seva oració quan observem la propera gràcia del regne de Jesús:

<blockquote>Sigui beneit el Senyor, Déu d´Israel, 
Per haver visitat i redimit el seu poble, 
I ha crescut per visitar i redimir el seu poble 
i han aparegut l´altaveu de la salvació per a nosaltres 
Ell va parlar per boca del seus profetes sagrats des d´antic, 
Que cal ser protegits dels nostres enemics 
I de la ma d´altres que ens odien.... 
Que nosaltres, sent alliberats de la mà dels nostres enemics, poden servir-lo sense por, 
En la santedat i justícia davant d´Ell tots els nostres dies. (Lluc 1:68–71, 74–75)</blockquote>

Tanmateix, si un pastor de la misericòrdia no precedeix un rei just, no és una bona noticia per a nosaltres. Per què pel nostre compte, ni som sants ni justos, com ho és Déu. Són pecadors i febles. En el fons tots ho sabem. Mantenir-se davant de Déu amb els nostres pecats sense expiar és la seva destrucció.

És per aquesta raó que necessitem trobar Jesús, el nostre Alt Pastor abans de trobar-li com a Alt Rei. El necessitem per intervenir la gràcia divina per a nosaltres, fent un oferiment per les [nostres] culpes.” (Isaïes 53:10) abans que arribi a executar la seva justícia en la terra” (Jeremies 33:15). El necessitem per servit altre altar manegant el ceptre (Hebreus 1:3).

====La tendre misericòrdia del nostre Déu ====

Zecaries, essent pastor, ho sabia. Per què penso, quan Ell adreça les paraules al seu fill petit, el precedent del Messies, (Lluc 1:16–17; Malaquies ( 4:5–6), acaba la seva declaració de l´oració d´aquesta manera:

<blockquote>I tu, nen, sereu cridat com el profeta més alt; 
Arribareu abans del Senyor per preparar els seus senders, 
Per donar a conèixer la salvació del seu poble, 
Gràcies tot perdonant els seus pecats, 
A causa de la tendre misericòrdia del nostre Déu, 
On el sol us visitarà en lo més alt 
Per il·luminar aquells que seuen en la foscor i l´ombra de la mort, 
Per guiar els seus peus al camí de la pau (Lluc 1:76–79)
</blockquote>

Ell sabia que l´aparició del Messies no era simplement per que el poble de Déu se salvés, sinó que fos salvat dels enemics de Déu, a causa de les culpes del seus pecats. El Messies va arribar per intercedir la tendra misericòrdia divina a més per la justícia divina que possiblement ens protegeix d´altres perills.

====Ha nascut el Pastor d´Israel ====

És lògic anhelar el regne de Jesús sobre qualsevol rebel·lió. És lògic per a nosaltres plorar mentre esperem ardentment l´adopció com a fills, la redempció dels nostres cossos “ que rebrem amb la arribada de Crist per ser coronat sobre la terra (Romans 8:23). Per tant, és correcte cantar i celebrar l´Advent del “Rei de Reis i Senyor de Senyor” (Revelació 19:16).

Però també és lògic pensar el Dia de Nadal com un dia per la gratitud i celebrar el desig festiu del fet que Jesús va venir per consagrar-nos abans de la seva coronació. Va venir per fer-nos justícia abans d´assumir el seu regne. Va arribar per a que el nostres sacrificis abans d´ésser Sobirà. En la seva tendra misericòrdia del nostre Déu, Jesús, “ ha aparegut una vegada per tots al final del moment de estalviar els [nostres] pecats mitjançant el sacrifici de si mateix” (Hebreus 9:26).

Doncs, no crec que l´himne anònim de l´escriptor vulgui ofendre, si alguna vegada adapta la sang i la frase:

<blockquote>''Nadal, Nadal, Nadal, ha nascut el Pastor d´Israel.''</blockquote>

Havent fet la primera arribada, tenim prou raons per cercar-lo quan el nostre Rei “ aparegui per 2a vegada, sense relacionar-se amb el pecats, sinó per aquells que l´esperen ansiosament” (Hebreus 9:28).

Nascut entre Déu i home - Historial de revisió

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Born Between God and Man}} ====Benvingut el tan llargament esperat pastor ==== “Nadal, Nadal, Nadal, qui ha nascut és el Rei d´Israel” és una molt apr...».

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Born Between God and Man}}
====Benvingut el tan llargament esperat pastor ==== “Nadal, Nadal, Nadal, qui ha nascut és el Rei d´Israel” és una molt apr...».