La Bíblia: Llumetes per l´Hedonisme cristià

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 18:48, 29 juny 2020

L´hedonisme cristià és més conscient que cada dia amb Jesús no “ es més dolç que l´anterior”. Alguns dies amb Jesús la nostra disposició és tan agra com una tira de nespres. Altres són tan tristes que sentim els nostres cors que es trencaran. Altres dies amb Jesús es tornen un grapat de nervis. I altres estem tan deprimits i desanimats que entre la nostra llar i el garatge hem de seure sobre la gespa per cridar:

Cada dia amb Jesús no és tan dolç com el dia d´abans. Sabem això a partir de la experiència i de les Escriptures. El text diu: “ (Salm 19:7): “La llei del Senyor és perfecte, revivint l´ànima”. Si cada dia amb Jesús és més dolc que l´ anterior, no necessitarem reviure.

La Bíblia porta la joia

La raó que David prediqués a Déu amb aquestes paraules. “ Ell em porta aprop de les aigües. Ell recupera la meva ànima” es degut a que patia dies dolents. Hi ha dies que la seva ànima necessitava recuperar-se. És la mateixa frase que l´ utilitzada en el Salm:” La vida normal des cristians es un procés repetitiu de recuperació i renovació. La nostra alegria no es pas estàtica. Ella fluctua amb el decurs de la vida real. És tan vulnerable als atacs del dimoni como un compost marí libanès a una bomba suïcida. Quan Pau dieu en el 2 Corintis 1:24 “ No és que dominem la vostra Fe, sinó que som treballadors amb vostès per la vostra joia”. Hem de destacar d´aquesta manera: “Som treballadors amb vostès i la vostra joia”. La preservació de la nostra joia en Déu porta feina. És una lluita. El nostre adversari, el dimoni, protesta al voltant com el rugeix del lleó i té unes ganes insaciables de destruir una cosa: la joia de la Fe.

Però l´Esperit Sant ens ha concedit un escut anomenat Fe, una espasa dita paraula divina, i un poder dit oració per defensat i estendre la nostra joia. O, per canviar la imatge, quan Satan fa uís i ais i remuga intentant apagar la flama de la nostra joia, tenim una infinita oferta de veure amb bons ulls la paraula divina. I amés hi ha dies que sentim que cada cendra de les nostres ànimes és freda, i encara si enfilem la paraula divina i cridem per a que les nostres orelles sentin, les cendres apagades s´il·luminaran i prendran certes espurnes de la vida, perquè “ a Llei del Senyor és perfecta, revifar l´ànima” la Bíblia és la espurna de l´hedonisme cristià.

El meu objectiu d´ aquest matí és motivar-lo a utilitzar la espasa de L´Esperit, la paraula divina, per mantenir la preservació de la seva joia en Déu. Hi ha 3 passos per aconseguir-ho: Primer, necessitem conèixer perquè acceptem la Bíblia com a paraula divina. Al menys cadascú en el món estarà d´acord que si l´única i el veritable Déu han parlat, no haurà doncs felicitat duradora per la gent que ignori aquesta paraula. Però si poca gent realment creu que la Bíblia és la paraula d´un Déu vívid. No cal creure això sense prou raons. Segon: necessiten veure alguns exemple coratjosos de com la Bíblia encén i preserva la nostra joia. Tercer: necessiten escoltar un repte pràctic per renovar la nostra meditació diària en la paraula divina, i portar aquesta espasa tan estretament en les nostres cintures que mai pugem prescindir d´ella.

Jesús — El Fonament de la confiança en la Bíblia

Primer: en els límits del temps que tenim, la millor manera per a mi és potser fer un primer pas per comentar-vos perquè accepto al Bíblia com la paraula divina. El fonament de la meva confiança està en Jesús Crist. No necessiteu creure que la Bíblia és infal·lible per saber que se us presenta amb una persona històrica de incomparables qualitats. “ Quan el dimoni intenta apaivagar la flama de la vostra joia, la vostre interminable aportació d´amabilitat és la paraula divina”. La possibilitat que aquest històric Jesús sigui un artista o un llunàtic per a mi és tan remota que m´atreu confessar que és veritat. Els seus clams no són la propaganda de un decebedor no la presumpció d´una esquizofrènia. Ell parla amb tanta autoritat, perdona els pecats, cura les malalties, llença els dimonis, penetra els cors del opositors, estima els enemics, mort pel pecadors, i surt darrera un buit, greu no perquè llencés la llana als ulls del món sinó perquè és el Fill etern de Déu que va venir per salvar el món. S´ha guanyat la meva confiança a través de les paraules i dels actes.

Des de Jesús, retrocedeixo a l´Antic Testament i des d´ell avenço cap al Nou Testament. Els 4 Evangelis presenten diferents evidències que Jesús considerava l´Antic Testament ser la paraula divina. A Mateu 5:17, Jesús deia que no havà arribat per abolir sinó per complir la llei i els profetes, i a Mateu 22:29, diu que: els Saduceu s´equivoquen perquè no coneixen les Escriptures. A Marc 7:8–9, Jesús contrasta l´home que fa les tradicions amb les ordres de Déu en l´Antic Testament. A Lucas 24:44, diu que: “Cal que els deixebles que han escrit coses sobre Ell en la Llei de Moisés i els profetes, i el psalms s´han de complir. I en Joan 10:35, Ell diu simplement: “Les Escriptures no poden trencar-se” Per tant, llegeixo l´Antic Testament com la paraula divina perquè Jesús ho va fer”.

Sis Observacions sobre el Nou Testament com la Paraula divina.

Però Jesús no va arribar a la terra per reforçar el Nous Testament. La meva confiança en el Nous Testament com a paraula divina queda sobre un grup de observacions, que totes juntes proporcionen un raonable nivell de confiança:

1. Jesús escull 12 deixebles per representar la seva autoritat en la fundació dels temples. Els promet al final de la seva vida: “ L´Esperit Sant ... us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el us he dit “(Jua 14:26; 16:13).
2. Després l´apòstol Pau, qui va convertit la seva vida impressionant d´assassinar cristians a convertir-los mereix una especial explicació, explica que Ell ( i els altres) havien estat enviats per ressuscitar Crist “ en paraules no ensenyades per la saviesa humana, sinó per l´Esperit”(1 Corintis 2:13). La predicció de Crist és ser complit mitjançant la seva inspiració.
3. Pere confirma això en 2 Pere 3:16 donant les obres de Pau a la mateixa categoria que els escrits de l´Antic Testament (2 Pere 1:21).
4. Tots els escrits de l´Antic Testament procedeixen dels primers dies de la revelació especial promesa i varen ser escrites pels apòstols i els seus estrets amics.
5. El missatge d´ aquest llibres porten l´anell de la veritat perquè té sentit lluny d´aquesta veritat. El missatge de la divinitat de Déu i la nostra culpa per un costat, i la mort de Crist i la seva resurrecció com l´única esperança per l´altre costat- aquest missatge encaixa la realitat que observem i la esperança que desitgem i no veiem.
6. Finalment, com diu el Catecisme Baptista: La Bíblia fa palesa ser la paraula divina per ... el seu poder de convertir els pecador i santificar els sants!”

Per aquestes raons, quan llegeixo els Antic i Nou Testaments, els llegeixo com la paraula divina. Déu no calla en la meva vida. És una veu incòmoda i necessita de totes les coses amables. Considero això com una acta singular de gràcia per part seva que m´ha tocat a mi que la meva vida de treball és entendre la seva paraula i ensenyar-la al temple. Quan parla la Bíblia, Déu parla. Què vol dir que les coses esmentades sobre la paraula divina a la Bíblia apel·li a la Bíblia. I he estat simplement desbordat per preparar aquest missatge mitjançant la quantitat que ha dit la Bíblia sobre el valor de la seva paraula divina.

Tenim un tresor en les veritables paraules divines!: “ Són més el que desitgem l´or que l´or més fi, més dolç que la mel i el degoteig de la bresca”. (Salm 19:10).

La Paraula divina es la vostra vida

Segon: permeteu-me donar-vos alguns exemples de cóm la Bíblia té tant valor per a nosaltres. Perquè una voda de meditació sobre les Sagrades Escriptures és una vida de joia? La majoria dels específics que vull donar-vos podrien oblidar-se ràpidament, però espero que l´impacte total de la Bíblia us farà llegir-la més regularment, més profundament, més alegrement. Considereu aquests beneficis.

Al Deuteronomi 32:46–47, Moisés diu: “Tingueu en compte totes les paraules que us produeixen alegria aquest dia, que heu aconsellat els vostres fills que compleixin acuradament totes les paraules de la llei. Això no és cap molèstia per a vosaltres, sinó que és la vostra vida”. La vida no és una molèstia, és un tema de vida i de mort. Si considereu la paraula divina una molèstia, la perdreu.

“La Bíblia no és una molèstia; és un tema de vida o mort.”

La nostra vida física depèn de la paraula divina, perquè varen ser creats per la seva paraula (Salm 33:9; Hebreus 11:3), i “Ell manté l´univers per la paraula dels seu poder” (Hebreus 1:3). La nostra vida espiritual comença en la Paraula de Déu: Jaume 1:18: “Per la seva pròpia voluntat, Ell us aportarà la seva paraula de veritat”. “Heu nascut novament. . . mitjançant la seva paraula viva i respectuosa de Déu” (1 Pere 1:23).

I només comencem per viure en la paraula divina, sinó que vivim en ella: ”L´home no viurà respirant tot sol, sinó de cada paraula que prové de la boca de Déu” (Mateu 4:4; Deuteronomi 8:3). La nostra vida física va ser creada i mantinguda per la paraula divina, i la nostra vida espiritual especial ha nascut i viu per la paraula divina. Per tant, la Bíblia “ no és una molèstia per vostès, sinó la vida mateixa!”.

La Paraula de Déu general vida i esperança

La paraula divina genera i manté la vida per què ella produeix i manté la fe. “Aquestes coses s´han escrit”- diu Joan- “que podeu creure que Jesús és Crist, el Fill de Déu i aquesta creences us dóna la vida en el seu nom” (Joan 20:31). “La Fe arriba per l´orella”- escriu l´apòstol Pau, “ i sentint la paraula divina” (Romans 10:17). La Fe que comença la nostra vida en Crist o la Fe que seguirem vivint prové de sentir la paraula de Déu. Si la Fe te importància per la vida diària, també la té la Bíblia.

A vegades la Fe i la Esperança són virtualment sinònimes en les Escriptures. “La Fe és la garantia de esperar coses” (Hebreus 11:1). Sense esperança en el futur ens desanimem i la nostra alegria fuig. La Esperança és absolutament essencial per la joia cristiana (Romans 15:13). I com fer per mantenir la Esperança ? El salmista ho explica així: “ (78:5–7): Ell va establir un testimoni a Jacob i indicava la llei d´Israel que va ordenar els nostre pares per ensenyar els nostres fills..... així ells poden depositar la seva esperança en Déu”. Pau ho explica obertament: “ Qualsevol escrit els primers dies es a fer per instruir-nos, que per la fermesa i el coratge de les Escriptures puguem tenir la Esperança (Romans 15:4). Tota la Bíblia té el seu objectiu i força en els cors de la gent de Déu

La Paraula divina dóna llibertat i Saviesa

Un element essencial de la via és la llibertat. Ningú de nosaltres serà feliç si no som lliures del que rebutgem i del que estimem. On podem trobar la veritable llibertat?

Salm 119:45 diu: “passejaré en llibertat, he de conrear aquests preceptes”. I Jesús diu: “ Coneixereu la veritat i aquesta veritat us farà lliures” (Joan 8:32). I no podem oblidar aquest punt, es diu més tard a Joan 17:17, “Santifiqueu-los en la veritat la paraula és veritat”. La paraula divina és la veritat divina que ens allibera de la decepció. Trenca el poder dels falsos plaers i ens manté lliures de caure en la estupidesa del pecat”. Per tant, l paraula és la llum per els meus peus i il·lumina el meu camí” (Salm 119:105). “He depositat la meva paraula sobre el meu cor per evitar pecar contra vosaltres” (Salm 119:11; veure també el 9è versicle). Les promeses divines d´alliberar-nos, de guiar la nostra força divina: “ Mitjançant aquestes grans promeses precioses escapem de la corrupció del món... i ens tornarem a compartir la naturalesa divina” (2 Peter 1:4; veure també a Joan 15:3). La Llibertat, la guia la semblança amb Déu- totes elles les rebeu quan meditem i confiem en la paraula divina, que és la Bíblia.

Per suposat que la Bíblia no respon tots les preguntes de la vida. Tota bifurcació en la carretera no té un arc diví. Tenim necessitat de saviesa en nosaltres mateixos. Però això, també, és un regal de les Escriptures. Tal com dieu el text: “ El testimoni del Senyor és segur, fent savi el simple... la llei del Senyor és pura, il·lumina els ulls” (Salm 19:7–8; veure també 119:98). La gent que té la ment saturada de la Paraula divina i sotmet els seus pensaments té una saviesa que la eternitat li donarà ser superior sobre tota la saviesa secular del món.

La paraula de Déu restaura i conforta

Malgrat tot, el nostre desig doblegat i les percepcions i defectuoses ens porten temps i cap a actes insensibles i situacions nocives. El dia no és tan dolc com l´anterior, i necessiten recompondre´ns i confort. On podem trobar el confort? Podem seguir el salmista de nou: “ Aquest és el meu confort de la meva aflicció, que ha promès donar-me la vida... quan penso en les teves lleis antigues, m´arriba el confort, oh, Senyor” (Salm 119:50, 52). Sí la Fe té una importància eterna per la nostra vida diària, la Bíblia també ho és</strong>.” I quan els nostres errors o afliccions amenacen la nostra confiança en la Fe, tornem a restablir le nostra confiança? Joan ens invita a tornar a la Paraula divina “ He escrit això pels creients en nom del Fill de Déu, que podríeu saber que teniu la vida eterna” (1 Joan 5:13). La Bíblia està escrita per garantir-vos la vida eterna.

El primer objectiu del dimoni és destruir la nostra joia de la Fe. Teniu un arma defensiva: la promesa de l´Esperit, la Paraula divina” (Efesis 6:17). Però molt cristians fallen en adonar-se que no poden obtenir aquesta arma de cap altre lloc. Si no l´utilitzeu, la paraula divina no us esdevé útil (Joan 15:7), la trobareu en va. Si no l´utilitzeu, no podeu fer-la servir. Però en cas positiu, quina mena de defensa voleu ser!. “ Us escric, joves, per a què sigueu forts i la Paraula divina al vostre interior, i vosaltres esteu per sobre del dimoni (1 Joan 2:14).

Dediqueu-vos a la Paraula de Déu.

Tercer: Per tant, si la Bíblia és la Paraula divina i aquesta Paraula no és una molèstia. És la Font de vida, de Fe, d´Esperança, de la Llibertat, la Guia, la Saviesa, del Confort i la garantia, victòria davant els nostres grans enemics. És una sorpresa, doncs, perquè ho deixen aquells que ho sabien millor: “ Els preceptes del Senyor són correctes, alegren el cor (Salm 19:8)? “ Em delitaré amb aquests estatuts, no oblidaré doncs aquesta paraula” (Salm 119:16). “Oh, quant estimo aquesta llei, és la meva meditació de tots els dies” (Salm 119:97). “ Aquest és el meu testimoni de sempre, doncs, la alegria del meu cor” (Salm 119:111). “ Així varen trobar-se les paraules i les odio, i aquestes paraules esdevingueren una joia per a mi i un delit per al meu cor; per això em crideu per el meu nom (Jeremies 15:16). Però buscarem aquest joia com el hedonistes cristians? Llençarem les espurnes de la Paraules divines al foc de la joia? Trobarem el nostre plaer sagrat meditant sobre la Paraula de Crist? Per suposat, sí. Per el Senyor va dir: “Us dic aquestes coses que la meva joia pot estar en vosaltres i aquesta joia pot ser completa” (Joan 15:11).

El Diumenge de la Reforma, us prego que la sang dels màrtirs no sigui derramada inútilment. No permeteu menysprear que les tasques de Luter, de Melanton, Calvin, i Zwingli en va. Déu va crear-los per lliurar-nos les Sagrades Escriptures per nosaltres. Nosaltres menyspreem a Déu i els sants si tractem la Bíblia com una molèstia en les nostres vides. Martin Luther sabia com els homes que havien estat alguna vegada amb Jesús que no era un dia més feliços que els altres. I segons Roland Bainton, va escriure aquests paraules un dia molt deprimit:

I malgrat aquest món està ple de dimonis
Haurien d´amenaçar-nos amb atacar-nos
No tenim por, Déu ha volgut la seva veritat
La seva veritat per triomfar a través de nosaltres
El prínceps de la foscor
No el tenim por
Podem suportar la seva ràbia
Ara doncs, la seva condemna està garantida
Una sola paraula pot destruir-lo