Sotmeteu a Déu la vostra realitat sentida

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:44, 15 jul 2022

Uns anys enrere, un amic meu va presentar-me un concepte simple i accessible que ell aplicava regularment en la pràctica. L´anomenava: “ la realitat sentida”

La realitat és la realitat. És objectiva. És el que esperem actualment des del meu punt de vista. És una realitat limitada pels meus pensaments, presumpcions i emocions.

La realitat i la realitat sentida no són el mateix. A vegades estan al mateix nivell- el que sento i penso concorda amb el que espero actualment. Altres vegades, la meva realitat sentida no ho és. En tals situacions podria creure mentides o limitar la realitat erròniament o sobre actuar. La meva perspectiva podria està distorsionada per les meves emocions i els desitjos pecaminosos o les pròpies limitacions.

Una vegada el meu amic va donar-li aquesta categoria i ho vaig trobar increïblement fructífer per a la meva vida i pel matrimoni, per la meva família i el ministeri. Va donar-me una manera de parlar sobre les experiències humanes de la realitat- siguin meves o dels altres- sense la necessitat de validar aquestes experiències. En altres paraules: allò em va permetre conèixer en certa manera el que sentia i el que pensava, sense afirmar quins pensaments o emocions com aquells eren necessàriament vertaders, correctes o bons.

Com aconseguir sentir la realitat sobre la taula pot esdevenir el primer pas en la recerca de controlar o conrear els nostres pensaments i emocions per a que s´alineen amb els de Déu.

“Lluny de la vista’

Més que això, el concepte ( no a través del terme) sembla estar present en les Escriptures. Observem els Psalms. En mig del 31st, David prega a Déu que l´ alliberi de les seves angoixes. Fent això, ell descriu que és estar enfonsat:

• Els seus ulls estan esgotats pel dolor. Estan pesats per les llàgrimes; semblen pesats. Només necessiten descansar, però no hi ha repòs (versicle 9è).
• El seu esperit està esgotat. El seu cos també està esgotat. Existeix un esgotament de l´existència de David a cada moment (versicle 9è).
• Esgota la seva vida amb tristor i els seus anys amb sospirs (versicle 10è). Això és el que sent. Estic aquí per sempre i hi romandré ”.
• Decauen les seves forces ( i ell sap que s´ho mereix parcialment a causa del seu pecat). (versicle 10è).

El poder emocional de David i la resposta física estan influenciades per la seva percepció de la realitat. I el que l´envolta:

• El seus adversaris han fet reprotxes als seus veïns. Tots s´allunyen d´ell perquè pensen que el seu patiment és contagiós (versicle 11è). “No us apropeu molt a David. No el permeteu respirar. No vulgueu agafar el que ell té”.
• Està oblidat com la mort, Això és el que sent David. Mort o inútil com un got trencat. (versicle 12). “Per a que em serveix?”
• Sent els sospirs dels seus enemics que l´envolten- el terror a cada costat. Li pot caure l´altre sabata en qualsevol moment. Cada arbre o roques és dolent. Cada part produeix por. El futur està quasi ple de certes prospectives de sorpreses dolentes (versicle 13).

Aquesta és la percepció de com David sent la realitat i ho expressa en el versicle 22è:

“Vaig dir-ho en la meva senyal. Lluny de la vista”

“Mai em mouran“

Però aquests no eren només els sentiments que havia tingut David. En el Psalm anterior, David descriu les diferents circumstàncies i a més la realitat sentida:

<blockquote“Quan jo vaig dir en la meva prosperitat: Mai em mouré” (Psalm 30:6)</blockquote>

Anoteu la comparació. D´un costat: “ en la meva senyal- vaig dir- estic aïllat”. A l´altre: “ mai em mouré de la meva prosperitat- vaig dir-”. En termes de contingut, aquestes realitats sentides queden exactament oposades. Però a un cert nivell, elles mostren de la mateixa manera la força de la realitat sentida.

Ambdues circumstancies de senyals i de la prosperitat porten a David a exaltar erròniament la seva realitat sentida. En el Psalm 31è, quan estava alarmat, quan totes els murs estaven tancats, la seva realitat sentida era: “ Això s´ha acabat. Ja ho he fet. Déu m´ha abandonat”. En el Psalm 30è, quan vivia la vida, quan va prosperar i cada cosa que tocava es tornava or, la seva realitat era: “ Jo ho he fet. Soc inamovible i ferm. Déu mai em mourà”.

Aquests son dos llocs diferents, però ells mostren la mateixa realitat confosa i de l´actual realitat. En ambdós casos, David va ser sobrepassat per la seva realitat sentida que el va sentir-la fins el que era. Però no. La realitat sentida no és el mateix que la realitat.

Afrontar la nostra realitat sentida

Cóm doncs afrontem la realitat? Acceptant que els nostres sentiments i percepcions poden no estar d´acord amb el que realment és aquest cas, què cal fer?.

Primerament poden reconèixer que la connexió important entre la nostra realitat sentida i les nostres pròpies converses. David no ho sentia així; va expressar els seus sentiments parlant. I les seves paraules reflectien la seva realitat sentida.

Les paraules són poderoses. El que diem configura la manera de veure´ns i les nostres circumstàncies. Els nostres sentiments poden revelar suposicions no declarades, creences amagades, i les històries desconegudes que donen sentit a les nostres vides. I després, les nostres paraules varen donar veu a aquests sentiments i re-formularem i reforçaren- per bé o no- què som nosaltres i com ens vegem a nosaltres mateixos.

Segon, vegem la importància que ens aporta la realitat sentida cap a Déu. David mai emmudir els seus sentiments; els posava davant de Déu en la seva oració. Si la realitat sentida correspon o no a la cruel realitat, eventualment ens porta tot davant Déu, amb la esperança que Déu actuï i l´ expliqui les seves prosperitats i dolors.

Per tant, el mateix ocorre amb nosaltres. No és útil amagar a Déu la nostra realitat sentida. Ell ja ho veu. La nostra tasca és desvetllar-nos davant Déu, treure´ns la màscara utilitzada i ser el més honestos possibles en la seva presència. I la categoria de sentir la realitat ens és útil. Podem ser honestos i humils a la vegada. Poden dir a la vegada: “Sento d´aquesta manera”. Però no sabem si els nostres sentiments son correctes. “Cerqueu-me, Oh Senyor, i coneixeu el meu cor!; Mireu i conegueu els meus pensaments ansiosos. Observeu si hi existeixen maneres ofensives en mi, i després porteu-me a la vida eterna”.

Finalment, porteu tot això plegat, nosaltres no només podem aportar la nostra realitat sentida a Déu, sinó que podem acceptar la realitat de la veritat divina. Tornem altre cop a aquests dos exemples de la realitat sentida, des del Psalm 30è al 31è. En la meva senyal, dic, estic cec!” En la meva prosperitat, vaig dir: “ Mai em mourà”.

Sentin les paraules de David en el Psalm 31:14, just després de descriure la seva realitat sentida, “ Però confio en vos, Oh Senyor- vaig dir. Vos sou el meu Senyor!”. David sotmetia la seva realitat sentida cap a la veritat divina. Ell va portar la realitat divina a Déu i ara ho explica ell mateix, reafirmant la veritat que és Déu per a ell.

Explicar la realitat

Amb la ajuda divina, podem aprendre a fer el mateix. Aprendre a ser honestos amb Déu, demanant- l´hi que apareguin les nostres suposicions amagades u les explicacions invisibles a la llum.

• En la meva alarma, vaig dir: allunyat de la teva vista”
• En la meva prosperitat: mai em commouré.”
• En la meva tristor: Déu m´ha abandonat.”
• En la meva oració: “Agraeixo no ser com altres homes”
• En la meva enveja: Déu no m´estima com fa amb els altres.”
• En el meu patiment: “Ningú no entén que és el que em passa “
• En la meva desesperació: “ Això és interminable. Mai passarà”

Aquestes són unes breus frases que fem en la meitat de les nostres opcions i triomfs, lluny de la passió i del dolor. Escolteu-les i després porteu els vostres sentiments i paraules cap a Déu, aprenent a afegir-ne alguna més.

• “Confieu en Vos perquè sou el meu Déu; no estic aïllat”
• “No soc inamovible.”
• “No m´heu abandonat.”
• “Teniu misericòrdia de mi, que soc pecador ”
• “M´estimes.”
• “Compreneu-me.”
• “Aquesta prova acabarà. És la meva esperança”