Biblical Sermons and BooksÉs Possible enfadar-se sense pecar?
De Gospel Translations Catalan
(Es crea la pàgina amb «{{info|Is It Possible to Be Angry and Not Sin?}}<br> ''The following is an edited transcript of the audio. '' '''Les Escriptures ens exhorten: “ Estar enfadats sense ...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| - | {{info|Is It Possible to Be Angry and Not Sin?}}<br> | + | <p><span class="fck_mw_template">{{info|Is It Possible to Be Angry and Not Sin?}}</span><br /> |
| - | + | </p><p><i>Aquesta és una traducció de l´audio següent. </i> | |
| - | + | </p><p><b>Les Escriptures ens exhorten: “ Estar enfadats sense pecar”, és possible això? I sobre quins temes podem enfadar-nos? </b> | |
| - | + | </p><p>No només ho diuen les Escriptures, sinó també: “ Anar lents per enfadar-se, perquè la irritació humana no funciona amb la justícia divina”. I la Bíblia ens diu: “Descarteu la irritació i el mal”. I a més afegeix que Jesús- en el moment d´estar a la Sinagoga, inclinat per curar a algú en dissabte- va dir-los que els mirava enfadat, trist en els seus cors endurits. | |
| - | + | </p><p>Ara, pot ser clau quan s´està enfadat sense pecar. Perquè Jesús no pecava. Mai no ho va fer. La Bíblia diu clarament: “ Estava sense pecats” en el Hebreus 4, per exemple. | |
| - | + | </p><p>Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat.Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat. | |
| - | No només ho diuen les Escriptures, sinó també: “ Anar lents per enfadar-se, perquè la irritació humana no funciona amb la justícia divina”. I la Bíblia ens diu: “Descarteu la irritació i el mal”. I a més afegeix que Jesús- en el moment d´estar a la Sinagoga, inclinat per curar a algú en dissabte- va dir-los que els mirava enfadat, trist en els seus cors endurits. | + | </p><p>No ens caldria enfadar-nos amb el pedal del cotxe que no funciona. Jonathan Edwards ho resol no enfadant-se amb objectes inanimats, perquè darrerament caldria enfadar-se contra Déu que està incontrolat en els objectes inanimats i no tenen cap voluntat de cometre cap immoralitat amb el que l´irrita. |
| - | + | </p><p>Així, cal enfadar-se contra el pecat, però aquesta irritació hauria de barrejar-se amb els dolors dels pecadors. | |
| - | Ara, pot ser clau quan s´està enfadat sense pecar. Perquè Jesús no pecava. Mai no ho va fer. La Bíblia diu clarament: “ Estava sense pecats” en el Hebreus 4, per exemple. | + | </p><p>Assumeixo que la raó de Jesús per sentir-se trist era perquè sentia: “ Aquest és el meu poble!”. Aquests són els parents jueus que coneixien l´Antic Testament i no a Déu!. Tampoc la gràcia! No entenien que necessitaven sacrificis: necessito la misericòrdia. No tenien la Bíblia. Anaven cap a l´infern. I es queixaven de curar a algú!”. Trencaven el seu cor i s´irritava. |
| - | + | </p><p>El que veig que irrita a qualsevol del carrer o sigui qui sigui o no, em trenca. Els hi faig mal i els enyoro? Vull salvar-los? O vull canviar-los? Puc ser misericordiós amb ells?. | |
| - | Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat.Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat. | + | </p><p>I sento que no cal estimar la irritació: “ No us aneu al llit irritats- ens diu la Bíblia. No us l´emporteu. Feu el possible per evitar-la. |
| - | + | </p><p>I la manera de descartar-la és qualsevol, si la persona és cristiana, agraïu a Déu que va morir per aquest motiu. “Si la persona no és cristiana”, diu en els Romans 12: “La venjança és meva, la repararé- ens diu el Senyor”... “si el vostre enemic te fam, doneu-l´hi qualsevol cosa per menjar; si té set, doneu-l´hi qualsevol cosa per beure”; jo retiro la venjança d´aquesta manera, tot dient: “ No necessito jutjar a ningú. Déu s´encarregarà d´això”. | |
| - | No ens caldria enfadar-nos amb el pedal del cotxe que no funciona. Jonathan Edwards ho resol no enfadant-se amb objectes inanimats, perquè darrerament caldria enfadar-se contra Déu que està incontrolat en els objectes inanimats i no tenen cap voluntat de cometre cap immoralitat amb el que l´irrita. | + | </p><p>Per tant, cada nit que aneu a lleure, poseu la irritació sobre la creu allà o la poseu a l´infern, dient: “ no ho suporto: No vaig a tornar-me una persona amargada, lletja, o enfadada. Vull que la gent se salvi. No vull que em considerin un mesquí/na o venjatiu/va”. |
| - | + | </p> | |
| - | Així, cal enfadar-se contra el pecat, però aquesta irritació hauria de barrejar-se amb els dolors dels pecadors. | + | |
| - | + | ||
| - | Assumeixo que la raó de Jesús per sentir-se trist era perquè sentia: “ Aquest és el meu poble!”. Aquests són els parents jueus que coneixien l´Antic Testament i no a Déu!. Tampoc la gràcia! No entenien que necessitaven sacrificis: necessito la misericòrdia. No tenien la Bíblia. Anaven cap a l´infern. I es queixaven de curar a algú!”. Trencaven el seu cor i s´irritava. | + | |
| - | + | ||
| - | El que veig que irrita a qualsevol del carrer o sigui qui sigui o no, em trenca. Els hi faig mal i els enyoro? Vull salvar-los? O vull canviar-los? Puc ser misericordiós amb ells?. | + | |
| - | + | ||
| - | I sento que no cal estimar la irritació: “ No us aneu al llit irritats- ens diu la Bíblia. No us l´emporteu. Feu el possible per evitar-la. | + | |
| - | + | ||
| - | I la manera de descartar-la és qualsevol, si la persona és cristiana, agraïu a Déu que va morir per aquest motiu. “Si la persona no és cristiana”, diu en els Romans 12: “La venjança és meva, la repararé- ens diu el Senyor”... “si el vostre enemic te fam, doneu-l´hi qualsevol cosa per menjar; si té set, doneu-l´hi qualsevol cosa per beure”; jo retiro la venjança d´aquesta manera, tot dient: “ No necessito jutjar a ningú. Déu s´encarregarà d´això”. | + | |
| - | + | ||
| - | Per tant, cada nit que aneu a lleure, poseu la irritació sobre la creu allà o la poseu a l´infern, dient: “ no ho suporto: No vaig a tornar-me una persona amargada, lletja, o enfadada. Vull que la gent se salvi. No vull que em considerin un mesquí/na o venjatiu/va”. | + | |
Revisió de 12:39, 5 des 2022
Translation by Caterina Aguilo
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
© Desiring God
Learn more (English).
Learn more (English).By John Piper
About Sanctification & Growth
You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).
Aquesta és una traducció de l´audio següent.
Les Escriptures ens exhorten: “ Estar enfadats sense pecar”, és possible això? I sobre quins temes podem enfadar-nos?
No només ho diuen les Escriptures, sinó també: “ Anar lents per enfadar-se, perquè la irritació humana no funciona amb la justícia divina”. I la Bíblia ens diu: “Descarteu la irritació i el mal”. I a més afegeix que Jesús- en el moment d´estar a la Sinagoga, inclinat per curar a algú en dissabte- va dir-los que els mirava enfadat, trist en els seus cors endurits.
Ara, pot ser clau quan s´està enfadat sense pecar. Perquè Jesús no pecava. Mai no ho va fer. La Bíblia diu clarament: “ Estava sense pecats” en el Hebreus 4, per exemple.
Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat.Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat.
No ens caldria enfadar-nos amb el pedal del cotxe que no funciona. Jonathan Edwards ho resol no enfadant-se amb objectes inanimats, perquè darrerament caldria enfadar-se contra Déu que està incontrolat en els objectes inanimats i no tenen cap voluntat de cometre cap immoralitat amb el que l´irrita.
Així, cal enfadar-se contra el pecat, però aquesta irritació hauria de barrejar-se amb els dolors dels pecadors.
Assumeixo que la raó de Jesús per sentir-se trist era perquè sentia: “ Aquest és el meu poble!”. Aquests són els parents jueus que coneixien l´Antic Testament i no a Déu!. Tampoc la gràcia! No entenien que necessitaven sacrificis: necessito la misericòrdia. No tenien la Bíblia. Anaven cap a l´infern. I es queixaven de curar a algú!”. Trencaven el seu cor i s´irritava.
El que veig que irrita a qualsevol del carrer o sigui qui sigui o no, em trenca. Els hi faig mal i els enyoro? Vull salvar-los? O vull canviar-los? Puc ser misericordiós amb ells?.
I sento que no cal estimar la irritació: “ No us aneu al llit irritats- ens diu la Bíblia. No us l´emporteu. Feu el possible per evitar-la.
I la manera de descartar-la és qualsevol, si la persona és cristiana, agraïu a Déu que va morir per aquest motiu. “Si la persona no és cristiana”, diu en els Romans 12: “La venjança és meva, la repararé- ens diu el Senyor”... “si el vostre enemic te fam, doneu-l´hi qualsevol cosa per menjar; si té set, doneu-l´hi qualsevol cosa per beure”; jo retiro la venjança d´aquesta manera, tot dient: “ No necessito jutjar a ningú. Déu s´encarregarà d´això”.
Per tant, cada nit que aneu a lleure, poseu la irritació sobre la creu allà o la poseu a l´infern, dient: “ no ho suporto: No vaig a tornar-me una persona amargada, lletja, o enfadada. Vull que la gent se salvi. No vull que em considerin un mesquí/na o venjatiu/va”.