Combatre la Incredulitat de la luxúria

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 20:20, 22 des 2020

1 Tessalònics 4:1-8

Una definició bíblica de la luxúria

Permeti´m començar per una definició bíblica de la luxúria. La luxúria és el desig que deshonora l´objecte i desagrada a Déu. Permeti´m mostrar d´on he estret el text actual.

Comparant les traduccions

Versicle 4rt de RSV adreçat els homes de Tessalònica que diu:

“que cada conegut vostre sap cóm es casa per la seva santedat i honor, sense la passió de la luxúria pagana que ignora Déu”

Però el NIV diu:

“caldria que cada conegut vostre aprengués a controlar el seu propi cos de manera que fos sant i honrat, sense una luxúria pagana que ignora Déu.

La NASB diu:

“Que cadascú de vosaltres sap cóm posseir la seva capacitat de santificació i honor, sense passió luxuriosa, com els gentils que ignora Déu. Penso que la RSV capta el significat més clarament.

[Raó 1º) en paral·lel als 1 Corintis 7:2; 2nd) el significat de ktasthai és aclaparador "agafar" o "adquirir" no el "control" o "possessió"; 3r) "recipient" en connexió amb "honor" en 1 Peter 3:7 que al·ludeix a la esposa; 4rt) heautou—"la seva propietat "—sembla emfatitzar i concorda amb novia o esposa millor que altre cos; 5) les NIV i NASB no donen cap sentit perquè diuen que de fet que, "aprendre a controlar el cos . . . sense sentit passional." Podeu agafar una dona amb passió luxuriosa, però no podeu controlar el seu cos amb passió luxuriosa]

En comptes de passar a detallar els arguments sobre això, penso que es pot mostrar el significat de la luxúria aquí en moltes traduccions més.

L´ oposat a la santedat i a l´honor

Adoneu-vos que els versicles 4rt i 5è ens suggereix fer les coses d´una manera i no d´altra. Prendre esposa (o controlar els vostres cos/recipient) "en la santedat i l´honor, NO en la passió de la luxúria”. Vegin el contrast: "en la santedat i l´honor, NO en la passió de la luxúria." Per tant la passió luxuriosa resta oposada a la santedat i l´honor. És d´aquí on extrec la definició de luxúria: En desig sexual en si mateix és bo. Déu va crear-lo des del principi. Té el seu lloc. Però cal controlar-lo, regular-lo, guiar-lo per dos motius: el l´honor cap a l´altra persona i la santedat cap a Déu. Luxúria en arriba quan el desig sexual perd l´honor i la santedat.

La Luxúria deshonra el seu objecte

Prendre l´honor, per exemple. Déu va establir una relació, anomenada “matrimoni”. Per ell, una home i una dona acorden llarga vida per honorar mútuament amb fe i amor. El desig sexual esdevé un servent i la espècie d´aquest vincle d´honor mutu.

A més, dir a l´altre persona:” necessito que em satisfessis el desig sexual, sense necessitat de parella de matrimoni vol dir bàsicament: “ utilitzo el vostre cos per el meu plaer, però no et necessito com a persona completa. I això deshonora i és luxuriós. La luxúria és el desig sexual menys un compromís d´honorar l´altre persona.

La luxúria desagrada a Déu

Però això no és tot. El text segueix: “ prendre dona ( o controlar el propi cos /recipient) en la santedat, sense la passió de la luxúria”. La santedat té relació amb Déu- separadament de Déu. Per tant els versicles 4rt i 5è segueixen així: “ No amb la passió de la luxúria com els pagans ignorant de Déu”

Coneixent a Déu i actuant així prevé el desig sexual d´esser luxúria. Mirem el versicle 8è: “ i a més que a qualsevol que desconegui i això [ la crida a la santedat] no complau l´home ni tampoc a Déu que ens envia l´ Esperit Sant”. L´arrel fonamental de la luxúria és complaure Déu. La santedat és viure en la suma complaença a Déu. La luxúria s´oposa. La luxúria és el desig sexual sense controlar ni mesurar o guiar sense respectar a Déu”.

Déu a crear la sexualitat. La va crear sana i bella. Va crear-la per la bondat de les criatures. Ell tot sol té la saviesa i el dret de mostrar-nos-la cóm utilitzar-la per la seva glòria i bondat. La Luxúria esdevé quan el desig sexual per les regnes per complaure a Déu.

En resum quan, ña luxúria és el desig sexual que deshonra Déu i no el complau. És la corrupció d´una obra bona per la absència d´un vincle honrat i d´una complaença complerta per a Déu. Si el vostre desig sexual no és guiat pel respecte a l´honor dels altres o la santedat de Déu, esdevé luxúria.

Ponderant el perill de la Luxúria

Aquesta és la definició. Ara la propera pregunta és I ARA QUÈ? Per a què serveix aquesta cosa tan important? No és pecat sexual, especialment quan és un desig i no un acte, pecat amb una petita “s”. No caldria seguir amb aquest gran tema com les armes nuclears o la justícia social? Heu conegut gent com aquesta, suposo. Ells diuen que les actituds i comportament sexuals són un tema personal relativament insignificant de pietat. El que compta és boicotegeu les companyies sud-africanes o els sistemes de defensa de la Guerra de les Estels. Dormir no és gairebé important si segueu en la línia dels piquets de Honeywell; i volar mitjançant el Playboy és també insignificant si segueixen les Converses de Pau a Ginebra

Aquest és el raonament de l´home religió quan el respecte suprem a Déu s´ha perdut. Però això no és e que diu Déu. El que col Déu és la importància de la vostra vida sexual? És un tema important?

El versicle 6è ens diu: "que cap home transgredit o confongui el seu germà perquè el Senyor es revenja d´aquestes coses, tal us vaig advertir”.

Això vol dir que les conseqüències de la luxúria empitjoren més que la guerra nuclear. El que fan la guerra nuclear és matar cos. I Jesús ens diu: “ no tingueu por d´aquells que maten el cos i no fan res més. Ja us diré a qui témer. Temeu aquells que després de matar, tenen el poder de llençar-se als inferns” (Lucas 12:4–5). En altres paraules, la venjança divina és més perillosa que la aniquilació de la terra. I segons el 1r Tessalònics 4:6: La venjança divina caurà sobre aquells ignorant l´advertència contra la luxúria.

La Luxúria i la seguretat eterna

El setembre passat vaig parlar a uns estudiants de l´Escola Superior Cristian de Wheaton. Vaig escollir el tema: “10 lliçons per lluitar contra la luxúria”. La 6a lliçó va ser l´etern perill de la luxúria”.

El meu tema sobre aquest punt va ser Mateu 5:28–29 on Jesús deia: cada home mira la dona amb luxúria ha comès un adulteri amb ella en el seu cor. Si el vostre ull dret us provoquen el pecat, arrenqueu –lo i llenceu-l´hi; é millor perdre un dels membres que tot el cos sigui llençat a l´infern. I ens indicava que Jesús el cel i l´infern estan en joc respecte el que feu amb els ulls i amb els pensaments de la vostra imaginació

Després d´aquest missatge, un dels estudiants va apropar-se i em demanà. Esteu dient que una persona pot perdre la seva salvació?” I aquesta és exactament la resposta que vaig donar-li fa temps quan un home em va preguntar sobre l´adulteri que vivia. Vaig intentar comprendre aquella situació i vaig proposar-li tornar amb la seva dona. I en aquell moment vaig dir-li: “Vostè sap que Jesús diu que si no lluitem contra aquest pecat amb la mena de serietat que desitgeu llençar els propis ulls , anireu a l´infern i patireu eternament”

Va mirar-me descregut, com si mai hagués sentit una cosa semblant en la seva vida, ui em digué: “ Voleu dir que penseu que una persona podria perdre la seva salvació?

Doncs he aprés una i moltes vegades des de la 1a experiència que hi han molts cristians que pensen diferent de la vida real i que no escoltem els advertiments de la Bíblia i posen els pecadors que reclamen d´esdevenir cristians allunyats de les amenaces bíbliques. Aquesta doctrina porta moltes persones cap a l´infern.

Jesús deia: “si no lluiteu contra ella, acabareu a l´infern.

Els fets són més grans que si el món exploten per moltes bombes. Si no lluiteu contra la luxúria, acabareu a l´infern. (1r Pere 2:11; Colossencs 3:6; Gàlates 5:21; 1 Corintis 6:10; Hebreus 12:14).

Justificar la Fe és la luxúria contra la Fe

Som salvat per la Fe- creient en Jesús Crist? Per suposat!. Aquells que perseveren en la Fe se salvaran (Mateu 24:13; 10:22; 1 Corintis 15:3; Colossencs 1:23; 2 Tessalònics 2:13). Cóm aconseguir la vida eterna? Pau ens respon a 1 Timoteu 6:12—" Lluitant la bona batalla de la Fe: arribareu a la vida eterna”

Això ens porta a la nostra preocupació més important: mostrar que la lluita contra la luxúria és una batalla conra la incredulitat. I la lluita per la puresa sexual és la lluita de la Fe.

El gran error que cal explotar

El gran error que intenten explotar aquests missatges és l´error que diu: la Fe en Déu és una de les coses i la lluita per la santedat és una altra. La Fe que us arriba cap al cel i la santedat us recompensa. Aconseguireu la justificació per la Fe i aconseguireu la santificació per les obres. Comenceu per la vida cristiana en la força de l´Esperit, i premeu sobre els esforços de la carn. Aquest és un gran error evangèlic dels nostres dies. La batalla per obeir és opcional- diuen ells- perquè només la Fe és necessària per salvar-se.

La nostra resposta és: “la batalla de la obediència és absolutament necessària per salvar-se. Perquè És la batalla de la Fe. La batalla contra la luxúria és absolutament necessària perquè és la batalla contra la incredulitat. La Fe sola ens lliura de l´infern i la Fe que ens lliure de l´infern ens lliura de la luxúria.

Un Gran Evangeli

Espero que pugui veure que això és el gran evangeli més que altres. És l´Evangeli de la victòria divina sobre el pecat, no sobre la tolerància del pecat. És l´evangeli dels romans 6:14: " El pecat no té control sobre vosaltres perquè no esteu sobta la llei ni la gràcia. La Gràcia del Tot poderós!...La Gràcia suprema!

Ell trenca el poder del pecat,
Ell lliura el presoner;
La seva sang pot netejar-la,
La seva sang està disponible per a mi.

La benedicció és la puresa del cor perquè cal veure a Déu. Aquesta és la petició de Déu i el seu do. Tot és la gràcia. Per això l´única lluita que tenim és la de la Fe- la lluita per descansar plenament en la Gràcia de Déu- per estar satisfets amb la Glòria divina- aquella temptació de pecar perd el poder sobre nosaltres.

La batalla contra la luxúria és la batalla contra la incredulitat. Els versicles principals aquí són 5è i 8è. Només tenim temps d´adreçar-nos al versicle 5è.

El coneixement de Déu.

En el versicle 5è Pau ens diu: " . . . no és tap en la passió de la luxúria com els pagans [i.e., els Gentils] que no coneixen a Déu." Vegeu què implica les arrels de a luxúria? Desconèixer a Déu és l´arrel que provoca la luxúria. Prendre una esposa ( o el control sobre el cos) sense la passió de la luxúria que és el que la gent fa quan ignora Déu.

Pau no vol dir que el simple coneixement de Déu porti la luxúria. En Mark 1:24 Jesús està a punt d´expulsar el dimoni d´un home si l´ esperit impur ho reclama: “ Sé qui sou, la Unitat de Déu”. En altres paraules, Satanàs i els seus hostes tenen un coneixement adient de Déu i de Jesús però ignoren quin tipus de coneixements té Pau en aquest moments.

El coneixement és el coneixement descrit en els 2 Corintis 4:6—" la llum del coneixement de la Glòria divina davant de Crist” ( veure Gàlates 4:8; 1 Corintis 2:14; 2 Pere 1:3–4). És el coneixement de la grandesa de Déu, del valor, de la Glòria, la gràcia i la força. El coneixement que ens atordeix i humilia, És el coneixement que guanya i ens manté.

Aquest és el tipus de coneixement que no tenim quan diem- ho-hum quan el Chorus canta l´Al·leluia o quan es queixa en la Gran Canyó. Escoltar-los sense sentir-lo, veure´ls sense mirar-los. Aquest no és tipus de coneixement. Ens arriba com va fer la Lydia quan el Senyor va obrir els seus ulls del cor. En un primer moment penseu que esclatareu plenament i de sobta hi ha un flux d´anhel de més. És el coneixement que diem FE- la garantia de les coses esperades per la convicció de les coses mai vistes.

És un coneixement tan real, preciós, satisfaent la vostra ànima que cap pensament, actitud, emoció o adició que intentin amagar aquest coneixement serà atacat amb tot un zel espiritual de la vida amenaçada. Aquesta és la lluita de la fe que s´enfonsa en l´ànima divina quan la luxúria atrau la ment lluny de Déu.

La puresa veurà a Déu.

Tanquem aquesta il·lustració extret de l´article “Lideratge” ( Tardor de 1982); sense signatura, però redactat per una sacerdot que durant 10 anys restava dominat per la luxúria. Contava l´història de com va lliurar-se. Era una confirmació tan rotunda del que intento explicar que necessito cercar el paràgraf més important.

Ell llegia la obra de Fr. Mauriac: ” En què crec”. En ell, Mauriac admetia cóm la plaga de la culpabilitat no el va lliurar de la luxúria. Concloïa que hi ha una rao poderosa que busca la puresa, l´única que Crist donava en les “Benaurats”: Benaurada sigui la puresa de cor, perquè ells veuran a Déu”.

“El pensament en copejava com una campana sona en la obscuritat. Més enllà, res de por, argument negatius contra la luxúria m´arriben per defensar-me d´ella... Però hi havia una descripció que oblidava, seguint acollint la luxúria: estava limitant la pròpia intimitat amb Déu, L´amor que Ell m´ oferia és tant transcendent i possessiu que exigeix totes les facultats per purificar-se i netejar-se abans de poder contenir-la. Podia ell, de fet, substituir aquesta ser i fam per una altra que mai l´havia satisfet? Les aigües vives podrien apaivagar la luxúria? Aquesta és la aposta per la Fe”. (p. 43–44)

No era una aposta. Podeu tornar a Déu, Ell us descobrirà això en la seva pròpia vida i la lliçó apresa és absolutament correcta:

“ El mètode de lluitar contra la luxúria amb el coneixement de un Déu irresistiblement gloriós”

Coneixeu a Déu aquest matí? Desenvolupeu setmana darrera setmana el coneixement de la grandesa divina? Mediteu la seva paraula dia i nit? Pondereu la figura del seu Fill en els Evangelis? Llegiu bons llibres sobre el seu caràcter i els seus mètodes? Considereu coses en els seus dies com el de la Creació? Pregueu per un cor sensible que pugui seguir-lo per la revelació de la seva Glòria?

Us crido a assumir aquests compromisos pel bé de les vostres ànimes i de la Glòria divina des d´ara i per sempre.