Martin Luther, Part II

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:56, 30 set 2020

“Però ara, a banda de la Llei, s’ha manifestat la Justícia divina de Déu, testimoniatge per la Llei...la Justícia divina mitjançant la Fe en Crist per tothom que hi cregui” - Romans 3:21–22a, LBLA.

Varen acabar la passada setmana explicant els primers anys de Martin Luther, una de les figures més importants en la Història de la Església. Varen observar com ja durant la seva joventut, Luther va comprendre que si el perdó depenia de la pròpia obediència a la Llei, llavors no teníem cap esperança de Salvació.

Durant aquest període, Luther va ser escollit per arribar fins a Roma a presentar-se davant el Vaticà en relació al seu monestir. A 1510, va viatjar a Roma i en arribar, va quedat escandalitzat pel que veia. Lluny d’ ésser la Ciutat Santa, Roma havia esdevingut un lloc de depravació on els sacerdots de la Església es permetien tota mena de flagrants llibertinatges. La prostitució, la homosexualitat i l´ hipocresia li varen donar la raó per dubtar encara més d’ algunes tradicions que Roma havia afegit a les Escriptures.

Luther va tornar a Alemanya, sentint-se encara més abatut pel seus propis pecats. A 1515 estava estudiant els Llibres dels Salms i dels Romans, a banda de la seva vocació de Mestre de Teologia. És durant aquesta etapa que ell té la seva- diguem-ho així- “experiència reveladora”. Llegint passatges como el del Romans 3:21.22, Luther va entendre que podia ser perdonat si es basava no només en les seves pròpies obres sinó també en la Justícia de Déu que era a la seva disposició, confiant només en Crist per la seva salvació.

Aquest enteniment no es va reflectir immediatament en Luther, sinó que ho va aprofundir amb el temps. Quan els ministres de la Església van vendre l’ alliberament del Purgatori en forma d’ indulgències, Martin es va sentir profundament afligit. Tanmateix, encara romandria fidel a l’ Església en 1517 quan va clavar les 95 Tesis a la porta de la Església del Castell del Wittemberg com a protesta pels abusos flagrants degut a la venda de les esmentades indulgències. Les “Tesis”, que només anaven dirigides a provocar un debat acadèmic, foren ampliament distribuïdes a través d’ Alemanya com a resultat de la recent creació de l’ impremta de Guttemberg.

El Papa no va acceptar la popularitat de Luther. A mida que augmentava la oposició i l’ estudi de la Bíblia per part de Luther va continuar, va començar a demostrar la il·legitimitat de les tradicions extra-bíbliques, com el Purgatori i la Infal·libilitat del Papat, tot plegat. Malgrat l’amenaça de mort, Luther no es va retractar de les seves doctrines en la Dieta de Worms a 1521 i va continuar difonent l’ Evangeli Bíblic fins a la seva mort a 1546.

Coram Deo

Quan confiem només en Crist per la nostra salvació, els nostres pecats són imputats a Ell, qui va suportar l’ ira que ens mereixem nosaltres. En conseqüència, únicament per la Fe ens es atorgada la seva Justícia, i nosaltres som declarats” no culpables” pel Pare. Gaudeixi d’aquest meravellós intercanvi i de la llibertat que la seva salvació li concedeix.

Passatges per seguir estudiant

Isaïes 53:11
Zacaries 3:1–5
Romanos 1:16–17
Gàlates 1:6–9; 3:10–14

Recomanem

“A Man More Sinned Against than Sinning?: The Portrait of Martin Luther in Contemporary New Testament Scholarship”. Article by Carl Trueman. [¿Un home pecador en contra del pecat? Retrat de Martin Luther en l’ actual Nou Testament. Article de C. Trueman

If justification is by faith alone, how can we apply James 2:24, which says a person is justified by what he does, not his faith alone? Q&A. A [Si la justificació és només per la Fe, cóm podríem demanar-la ?- Santiago 2:24. El qual diu que “una persona es justifica per les seves obres, no només per la seva Fe? Preguntes i Respostes]

Was Luther Right? Article by Thomas Schreiner. [Tenia raó Luter?. Article de Th. Schreiner].