Estic preparat pel ministeri ?

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 13:30, 15 feb 2023

Molts homes s´han fet aquesta pregunta: “ Estic cridat pel ministeri pastoral?” I molts, como a un líder savi, l´ha aconsellat basar la qüestió sobre una cadira de 3 potes: l´aspiració, l´afirmació i l´oportunitat

• Aspireu a aquesta tasca (1 Timoteu 3:1)?
• Altres (especialment els pastors normals ) afirmen de vostè que és un home creient, capaç d´adoctrinar els altres (2 Timoteu 2:2)?
• Déu us ha concedit una oportunitat de cuidar d´un ramat especial (Fets 20:28; 1 Peter 5:2)?

Això clarifica les qüestions- però no individualment. Asseure en aquesta cadira els sembla a molts que una pota no està immòbil. Un altre home aspira a esdevenir pastor i té l´oportunitat, però els altres tenen les seves dubtes sobre la seva preparació. Un 2nd home podria aspirar i rebre l´afirmació, però Déu no li concedeix, ell es pregunta si els seus desitjos ministerials realment provenen d´ una aspiració divina.

Durant molt temps, vaig trobar-me entre aquests tercers homes. Sentia un desig pel ministeri, però en demanava si havia estat massa configurada per les expectatives dels altres. També em demano quanta impietat es barrejava entre els meus motius; potser el que realment necessitava era seure a la dreta de Jesús (Marc 10:37). I vaig sentir el pes d´aquella pregunta. Tal com D. Marthis escriu en la seva obra “ Treballadors per la seva joia”: “ lo millor de l´Església és estar en joc el seu desig sagrat dels seus pastors”. “si no senten la seva joia fent aquesta tasca Ells no treballaran molt de temps per la seva joia”(47).

Amb aquesta actitud, com poden els homes discernir si ells sincerament aspiren a cuidar el poble de Déu? Caldria aclarir -ho preguntant-se els diagnòstics d´aquestes 3 qüestions, extretes de les responsabilitats dels més veterans a 1 Pere 5:1–4.

Cuidar el poble de Déu

Abans de tornar als diagnòstics de Pere, considereu quina mena de crida tenia l´Apòstol en la seva ment quan ell s´adreçava “ els més antics entre vosaltres” (1 Pere 5:1) — la que menys aspirem de la nostra imaginació. Per escriure :…..

“ Exhorto els més antics d´entre vosaltres, com a individu més antic i testimoni del patiment de Crist, i també a compartir la glòria que en revelarà: “ cuidar el poble de Déu que està entre vosaltres, supervisant... (1 Peter 5:1–2)

Cuidar el ramat de Déu. - Un pastor pot trobar-se ell mateix un munt de responsabilitats, però en el fons de la seva crida està la responsabilitat de cuidar el preciós poble de Déu. I el punt important d´aquesta atenció és ensenyar.

Pere havia après a ensenyar aquesta tasca primerament del seu Senyor. Havia notat com Jesús considerava “com la seva multitud sense pastor” com seria un bon pastor: “ Va començar a ensenyar-los moltes coses” (Marc 6:34). Havia sentit com ensenyava un bon pastor i seguia fent-lo i com el ramat sentia la seva veu (John 10:27–28). I després, per suposat, havia rebut els 3 manaments de nodrir el seu ramat (John 21:15–17) — un nodriment que Jesús havia lligat a les seves paraules (Joan 6:57–58, 63).

I així, seguint l´ascensió de Jesús, l´apòstol- mestre ensenyava i ensenyava entre els 11 (Fets 1:15), a les multituds (Fets 2:14), a tothom a Jerusalem (Fets 5:28–29), mitjançant la divisió entre Jueus- Gentils (Fets 10:34–43), i mitjançant alguna carta, als “ exiliats escollits en la Dispersió que va rebre 1 Pere (versicle 1)”. Per a Pere, el ramat de Jesús vol dir, preeminentment, nodrir-los amb les paraules de Jesús.

Actualment la paraula “ cuidar” no conclou la descripció d´una antiga tasca. Els antics també “ exerceixen la supervisió” tal com ens diu Pere- controlant les estructures de l´Església, defensant l´Església de les amenaces, conduint l´Església a traves de decisions difícils. I més aquí, de quina manera, els veterans ensenyaran la tasca pastoral, quants veterans governaran, la mantindran i la conduiran, sinó per les paraules divines?

“ Еls pastors, sobretot i abans de tot, són homes de Bíblia – homes que preguem i ensenyen i aconsellen la paraula divina“. Els pastors, doncs, són sobretot i abans de tot homes de Bíblia- homes que preguem i ensenyen i aconsellen la paraula divina en públic i en privat, des del púlpit i des de les cadires dels hospitals, a temps i fora de temps. I essencialment, aquesta és la tasca a la que aspirem (1 Timoteu 3:1).

3 proves de la aspiració divina

Amb el que és el present més antic, Pere procedeix a descriure´ns el com en 3 parelles de “ no és això, sinó allò”...

“ Cuidar el ramat diví que està entre vosaltres, controlant-lo, no coactivament, sinó voluntàriament, tal com Déu voldria; no sota un interès vergonyós, sinó ardentment; no dominant aquests sota la vostra responsabilitat, sinó essent exemples pel ramat. (1 Peter 5:2–3)”

Aquí, Pere ens indica d´on ve la nostra aspiració, on és el seu objectiu i quina forma pren la vostra aspiració.

D´on ve la vostra aspiració?

Cuidar el ramat diví ... no coactivament, sinó voluntàriament, tal com a Déu l´agradaria.

Des de fa anys ençà, potser, la paraula pastor sembla segellada en el futur. Potser el vostre pare cuidava el ramat. Potser els amics i mentors us han animat a cuidar-lo. Potser sou un estudiant del Seminari. De qualsevol manera, cuidar-lo ha es troba lligat al sentit de la vostra pròpia identitat i altres expectatives. Però ara us demaneu si realment voleu fer aquesta tasca.

En el dia de Pere, sembla, alguns homes estaven temptats de ser “ els més veterans sota la coacció - pels desitjos dels altres o pel simple sentit intern del deure més que per l´impuls de les pròpies necessitats. Aquests impuls és comprensible- però Pere escriu: no és “ com Déu voldria que us cuidés el poble. Jesús, primer la Església i el Pastor suprem, no porta el seu ramat sota la coacció. Ell empeny el seu bastó i la seva vara amb tota la força i busca els homes que encarnin aquest mateix cor de pastor, sense retorçar els braços” (46).

Crist busca homes disponibles. Per suposat, fins i tots els homes que cuidaven “ sota coacció” en cert sentit ho feien voluntàriament, però Jesús busca un voluntariós que aprofundeixi més: “Alguns més pensen que em caldria ser pastor” o” puc ser pastor si ningú més no ho desitja”. Ell vol un voluntariós que arribi a l´equip ( més que arribés simplement quan se l´hi demanés)- i un voluntariós que impedeixi l´ home abandonar l´equip quan apareguin les dificultats.

Cap a on va la vostra aspiració?

“ Cuidar el ramat de Déu ... no és per un interès vergonyós, sinó amb ganes”....

L´interès vergonyós al·ludeix, més directament, als diners. ( En la carta de Pau a Tito, la mateixa paraula que apareix aquí- traduïda com a “àvid de diners”- en comptes de la frase “ no amant dels diners” en aquesta carta a Timoteu. Aquells que ho fan pel vergonyós diner és a causa de que l´atenció li concedeix un xec- i potser no poden imaginar com podria guanyar més diners. El ministeri ha perdut a Déu com a centre, l´exaltació de Crist, el centre per salvar l´ànima i s´ha enfonsat i reduït fins a la mida de 401 (k)

Per suposat, que atendre el ramat ofereix altres tipus de guanys més que els diners. Aquestes atencions poden aportar incomoditat i crítiques i les enveges en les expectatives dels altres, però també honor a la comunitat, una mesura del poder, i a més, un esquema de treball flexible sense massa control. Aquests són tipus de guanys vergonyosos que podrien aportar el ministeri a un home. Però, sigui qui sigui, Pere ens enterra sota la paraula ansiós.

Ansiosament encobreix alguna cosa més que disposició, però ambdues posen el dit l´ànima del pastor en el principi d´animar. Però donat el contrast amb els interessos vergonyosos, ansiosament sembla suggerir no només un desig profund de desenvolupar aquesta tasca, sinó també una manca de càlcul durant la tasca.

L´antic pietós no compta què pot aconseguir del ministeri ni conseqüentment la tasca (o no) després. Es llença directament a treballar i arriba el que potser: un gran xec o petit, honor o sospites, influències o feblesa, dificultats o facilitats. Per a ell, la tasca ofereix recompenses pròpies en la pregària celestial de predicar a Crist i ajudar el seu ramat a portar-lo envers la Glòria. Els pastors vocacionals seran recompensats per la seva tasca, com cal- el treball aporta els seus guanys” (1 Timoteu 5:18) — però rebin el que rebin, els sants ja saben que les seves butxaques estaran ja plenes del millor tresor.

Quina forma té la vostra aspiració?

“ Cuidar el ramat de Déu ...sense controlar les responsabilitats, però essent exemple per el ramat “.

Si la paraula cuidar evoca les responsabilitats de Jesús envers Pere a la vora del Mar de Galilea, la paraula “dominar” evoca altre conversa sorprenent:

“Jesús va cridar [els 12] i va dir-los: “ Sabeu a quin se´l considera els governadors dels Gentils, senyors per sobre dels altres [ o dominants per sobre] i els més importants exerceixen l´autoritat per sobre d´ells. Això no us succeirà a vosaltres...” (Marc 10:42–43)

Pere mai va oblidar aquestes paraules. Més important, mai va oblidar-se d´ aquell que els parlava: “el Senyor que no va exercir la seva autoritat sobre el seu poble, sinó que el va servir i morir com si fos un esclau” (Marc 10:44–45). Malgrat que Pere podria haver esta temptat de dominar els anys següents, el poder d´aquesta temptació s´ha via sagnat en la creu del Rei.

Així, quan Pere va cridar els més veterans i va posar-los com a exemple, per servir el necessitava no només un exemple del poble, sinó com unes petites reflexions més importants del Senyor (1 Peter 5:4). Crist va deixar el seu Cel per buscar el seu ramat i va arrossegar-lo a l´esquena fins a casa, i el pensament de la humilitat règia, de la seva humilitat senyorial, fent els cors del ramat celestial bategar més ràpidament.

M´estimeu?

Després d´ haver-vos indicat cap endavant, cap a darrera i al voltant, Pere va acabar la seva responsabilitat aixecant els seus ulls amunt:

“ Quan aparegui el Cap del ramat, rebreu la inesgotable corona de la glòria!”. (1 Peter 5:4)

L´auto- examen té lloc en el camí de la gent més gran i en la gent gran. Necessitem alguns coneixements dels nostres cors per aspirar al càrrec sincerament. Però aquesta aspiració en si mateixa prové de la mirada des de dalt, no des de l´interior.

Per tant, busquem discernir si els nostres desitjos dels més antics concorden amb els exemples de Déu per l´antiguitat, sovint ens cal tornar la vista cap a les voreres de Galilea, on Jesús acostumava a plantejar les 3 qüestions: “ Simon, fill de Joan, m´estimes?” (Joan 21:15–17). Estimes la veu que et proposa cercar homes? T´ agrada la glòria que brilla en la muntanya? T´agraden les mans que mullen els peus i les ungles? Simon, fill de Joan, m´estimes?

Us queden la actitud, l´ansietat i el desig de donar exemple de Crits i créixer diàriament en un si profund.