Pregar: El poder de l´Hedonisme Cristià

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 02:46, 18 juny 2020

Joan 16:24

“ Fins ara no m´heu demanat el meu nom; fer-ho-lo i rebreu perquè la vostra joia sigui completa”.

Es demana els hedonistes cristians: “desitgeu ser condemnats per la Glòria divina? Això vol dir: si esteu desitjant aconseguir tota la joia per a que Déu sigui glorificat? Des d´ el punt de vista aquesta pregunta és penjar els hedonistes d´una banya o un altre dilema. Si diem: no, no ho desitgem per la Glòria divina, sembla que depositem la nostra felicitat en la Glòria divina. Si diem: estem desitjant ser condemnats per la Glòria divina, doncs, presumiblement deixem d´ésser hedonistes cristians, perquè no busquem la joia.

Supòsits no bíblics sobre l´Infern i Déu.

Però aquest atac sobre l´hedonisme cristià fracassa perquè la qüestió proposada assumeix dues falsedats: una sobre l´infern i l´altre sobre Déu. Quan la crítica demana: “ Desitgeu ser condemnats per la Glòria de Déu per acabar a l´infern?". Ell no veu que si responem aquesta qüestió afirmativament, significa que el nostre desig més profund és veure a Déu glorificat a través de la nostra vida i de la mort. Així doncs, si hem d´acabar a l´infern per glorificar Déu, l´Infern esdevindrà el mitjà de satisfer el nostre desig més profund. Doncs no, l´Infern ja no és un infern. Bíblicament, l´infern vol dir el supòsit total, misèria irreversible sense cap satisfacció. I la qüestió més crítica és construeix sobre el supòsit no sagrat de l´infern.

I també sobre la assumpció no bíblica de Deu. La pregunta assumeix que Déu podria condemnar una persona neguitosa d´esser condemnada per glorificar Déu. Però això esdevé un supòsit absolutament no bíblic. El compromís diví per valorar la seva glòria vol dir desitjar mantenir-la per sobre de totes les coses. El Déu de la Bíblia no pot condemnar una persona que estimi prou la seva glòria per acabar condemnat i també la sincera qüestió: “voleu ser condemnats per la Glòria divina?” esdevé una ofensa contra la justícia divina. Ens obliga a mantenir la possibilitat que Déu vulgui ser just per actuar. No gosaria demanar perquè la visió de l´infern i de Déu són contràries a la Revelació bíblica.

El nostre interès i la Glòria divina esdevenen únics

I a banda d´això, l´hedonisme cristià no és realment l´enemic darrera del qual s´amaga el crític. Està darrera la gent que estableix els seus interessos per davant dels divins, i la seva felicitat per sobre de la Glòria divina. Però l´hedonisme cristià no fa això emfàticament. Per estar segur, nosaltres els hedonistes cristians busquem el nostre interès i la nostra felicitat amb tot el cor; però hem aprés de la Bíblia que l´interès diví no és magnificar la glòria a base de vessar –nos. També, l´objectiu del nostre interès real i de la veritable felicitat no està mai per sobre de Déu sinó en Ell. La veritat més premuda en la Bíblia és que el major interès diví és glorificar la riquesa de la gràcia fent feliços els pecador en Ell. Quan es humiliem com a nens sense tenir aires de auto-suficiència, però corrent feliçment cap a la joia del nostre Pare, la glòria de la seva gràcia és magnificada i l´enyorança de la nostra ànima esta satisfeta. La saviesa de Déu i, mitjançant la seva glòria, s´unifiquen els nostres interessos i la seva glòria. Els cristians hedonistes no son idòlatres quan ho persegueixen tots alhora.

Una de les demostracions més clares que la persecució de la nostra joia i la gloria divina signifiquen que siguin únics i el mateix objectiu és ensenyament de Crist pregant en l´Evangeli de Joan. Les dues claus es comenten a Joan 14:13 i 16:24. En una se´ns mostra que l´oració és l´objectiu de la Glòria divina. I l´altre que l´oració és en benefici de la nostra joia. En Joan 14:13, Jesús ens diu: “Qualsevol cosa que demaneu en nom meu, us ho concediré, que el Pare sigui glorificat en el seu Fill. I en Joan 16:24, Ell diu: “Sense paraules, jo ho rebré per a que la vostra joia sigui plena”. El fi de l´home és glorificar Déu, i gaudir d´Ell per sempre. I l´acte principal de l´home mitjançant el qual la unitat d´aquests dos propòsits és preservar l´oració. A més, els cristians hedonistes que busquen la gloria divina, estarà la plenitud del seu goig per sobre de tota la gent d´oració. Com els cérvols assedegats s´apropen per beure del rierol, la postura característica del cristià hedonista és la d´humiliar-se.

Si vostès fan com jo, el canvi de ritme i l´esclat sobtat d´activitats han afectat greument la vostra vida d´oració. Probablement el que necessiteu és que algú us recordi la seva importància per tornar a recuperar la primera hora de la meditació o en la darrera. Necessiten un moment a l´any on reprenem la actitud i reajustarem el nostre curs. Espero que avui sigui un d´aquests punts en la vostra vida d´oració.

Pregar per obtenir la Glòria divina.

Permeteu-me observar més estretament quan l´objectiu de la glòria divina i de l´oració, l´objectiu de la nostra joia en aquest ordre. En Joan 14:13 Jesús ens diu: “ Qualsevol cosa que demaneu en el meu nom, ho faré i el Pare serà glorificat en el seu Fill”. Suposo que esteu totalment paralitzat i sense poder fer res més que enraonar. I suposeu que un bon amic us promet compartir la vida tots plegats i us concedeix tot el que necessiteu. Cóm podreu glorificar el vostre amic si qualsevol estrany s´apropa, per visitar-vos? Podeu dir: ajudeu-me a aixecar-me i a posar-me el coixí sota el meu cap com si fos un invitat. I podeu posar-me les ulleres a sobre? I el visitant us fa preguntes considerades inútils malgrat el vostre amic sigui proper i amable. Vosaltres glorifiqueu el vostre amic necessitant-lo i demanant-li ajuda, contant amb ell.

A Joan 15:5 Jesús ens diu: "Sóc la vinya i vosaltres les branques. Qui roman en mi, Jo en ell, us donarà fruits, i sense Mi no podeu aconseguir res”. Per tant estareu paralitzats. Sense Crist no som capaços de fer-ne res (Romans 7:18). Però Déu vol que donin fruits – nosaltres estimem la gent en el Regne. Ell ens promet fer per nosaltres ( com un amic íntim i responsable) tot el que nosaltres no podem fer. Cóm el glorificaríeu? Jesús respon en Joan 15:7, " Si em seguiu i les meves paraules estan en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us ho concediré“. Nosaltres demanem a Déu que ho faci mitjançant Crist el que no podem aconseguir per nosaltres mateixos- fructificar”. En el versicle 8è ens donen els resultats que busquem: “Aquest és el meu Pare glorificat, que fructifica. Per tan cóm glorifiquen a Déu els que preguem? Pregar és el supòsit obert que sense el qual Crist no pot donar-nos res. I l´oració surt de Déu cap a nosaltres amb la confiança que ens proporcionarà l´ajuda necessària. L´oració ens fa humils com a pobres i exalta Déu com a ric.

En altre text de Joan que mostra cóm la oració glorifica Déu és Joan 4:9-10.

Jesús ha demanat aigua a una dona. La samaritana li diu: “ Com és que vos, un jueu, demaneu aigua a una dona de Samaria?. Els Samaritans no tracten amb els Jueus. I Jesús li va respondre: “ Si coneixeu el do de Déu, qui és aquest que us demana aigua per beure” caldria que li contestéssiu i us hauria donat l´aigua de la vida”.

Si fóssiu un mariner severament afectat per l´escorbut o un home molt generós puja al vostre vaixell amb les seves butxaques plenes de Vit. C demanant-vos un suc de taronja, potser li donaríeu. Però sabent que era generós i que porta totes les coses necessàries per curar-se, reverbereu la situació per ajudar-lo a ell.

Jesús va dir a la dona: “ Si coneixeu el do de Déu i qui sóc us pregaria: Existeix una correlació directe entre conèixer bé a Jesús sense demanar molt sobre Ell. Un error en la nostra vida d´oració es considera un error per conèixer a Crist. “Si coneguéssiu qui era qui us parlava, li podríeu demanar!. Un cristià que no prega és com el conductor d´un bus que l´intenta sortir fora del camí empenyent-lo tot sol perquè no saps que viatja C. Kent a dintre. “Si ho sabíeu, podeu demanar”. Un cristià que no prega és com tenir una habitació empaperada de certificats de Dayton però sempre comprant a Rag Stock perquè no saber llegir: “Si coneixíeu el do diví qui us parla, podeu demanar-li-. ”US AGRADARIA DEMANAR!”

I la implicació és per aquells que desitgin demanar-la. Els cristians que perden el temps pregant per fer-ho perquè consideren que Déu que és el gran donador que Crist és savi, poderós i misericordiós en certa mesura. I també, la seva oració honora Crist i el seu Pare també. L´objectiu final de l´home és glorificar Déu. A més, quan esdevenim el que Déu ha creat ens convertim en gent d´oració.

Pregar per aconseguir la nostra joia

Però l´objectiu final de l´home es també gaudir de Déu eternament. I això ens remet a Joan 16:24 “ Fins i tot sense demanar res en el meu nom, feu-lo i la rebreu perquè sigui completa!”. Això no és una invitació a l´hedonisme cristià? Perseguir la vostra joia complerta!... PREGUEU! Des d´aquesta paraula sagrada i des de l´experiència podem extraure una norma simple: Entre els cristians que preguen sempre produeix joia, per què? Perquè una vida profunda d´oració ens porta a una joia completa i una vida superficial no produeix joia: Jesús ens dóna dues raons:

Una la trobem a Joan 16:20-21. Jesús alerta els seus deixebles de la tristor de la seva mort, però després s´alegraran de la resurrecció; “estareu tristos però de seguida us tornarà la joia”: Quan una dona infanta un nadó, s´entristeix, perquè passen les hores, i quan el té a les mans, ja no recorda l´angoixa, degut a la joia del naixement del seu fill arribat al món. Nosaltres sentim ara la tristor però ens trobarem i els nostres cors s´alegraran i ningú ens la traurà. Quina és la font de l´alegria dels deixebles? La resposta és la presència de Jesús. “ Ens retrobarem i els vostres cors gaudiran de la joia sense perdre-la. “Cap cristià pot tenir la plenitud de la joia sense una comunió vital amb Jesús Crist. Conèixer-lo no ho aconseguirà i la seva tasca no es farà. Cal mantenir una comunió vital, personal amb Ell; d´altra forma, el Cristianisme esdevé una càrrega sense joia. En la seva primera carta Joan va escriure:” La nostra comunió està amb el Pare i el seu Fill, Jesús Crist. I estem escrivint això per a que la nostra joia sigui complerta. (1 John 1:4). La comunió amb Jesús, compartida amb els altres, és essencial per la plenitud de la joia.

La primera raó, doncs, de que pregar porta a la plenitud de l´alegria és degut a que fer-ho és l´activitat central de la nostra comunió amb Jesús. Ell no és aquí per veure´l. Però pregant nosaltres parlem amb Ell justament pensant que seria aquí. I durant aquests sagrats moments d´espera escoltem els seus pensaments i podem expressar els nostres desitjos. Potser Joan 15:7 és el millor resum d´ambdós visions de la comunió: “Si esteu amb Mi i rebeu les meves paraules, demaneu el que vulgueu i se us concedirà”. Quan les paraules de Jesús queden en la meva ment, escoltem els veritables pensaments de Crist viu, perquè és el mateix d´ahir, d´avui i de sempre. I el llenguatge de l´oració prové d´aquella escolta profunda com un dolç encens davant el tro de Déu.

L´altre motiu de pregar que produeix la plenitud de la joia és que pregar atorga poder per fer el que volem fer, però mai sense l´ajuda de Déu. El text ens diu: “Demaneu i rebreu per a que la vostra joia sigui complerta. La comunió amb Jesús és essencial per gaudir, però hi ha alguna cosa que ens empeny a compartir les nostres vides amb els altres. Un Cristià pot ser feliç i tossut, perquè és millor donar que rebre. Per tant, la segona raó per la qual la vida d´oració ens porta a la plenitud de la joia és que aquesta ens dóna el poder d´amar. Si la bomba de la oració s´asseca vol dir que el tub no és prou profund.

En resum: La Bíblia ens ensenya que la meta de tot el que cal fer és glorificar Déu. Però també afegeix que cal buscar la plenitud de la joia en tot el que fem. Alguns teòlegs han intentat forçar aquests dos punts a banda, plantejant qüestions com aquesta: “Desitgeu ser condemnats per la Glòria divina”? Però la Bíblia nos ens obligar a escollir entre la Glòria divina o la nostra joia. De fet, oblidem escollir això. I el que hem extret de l´Evangeli de Joan és que pregar, potser més clarament que cap altre cosa, implica la unitat d´ambdós objectius.

Pregar busca la joia en la comunió amb Jesús i el poder per compartir la vida amb altres. I pregar persegueix la Glòria divina tractant-lo com un reservori d´esperança. En la oració admetem la nostra pobresa i la prosperitat de Déu, els nostres fracassos i la seva recompensa, les nostres misèries i la seva misericòrdia. A més, pregar exalta i glorifica Déu precisament buscant tot el que desitgem en Ell i no en nosaltres mateixos. “Demaneu i rebreu, que el Pare pot ser glorificat en el seu Fill i la vostra joia podria ser completa”.

Pla per pregar

Concloc amb una primera exhortació. Excepte un error, una de les principals raons per la qual molts dels fills de Déu no porten una vida important d´oració no és que no la necessitin sinó que no ho han planificat. Si no agafeu unes setmanes de vacances, no un aixecareu un estiu pel matí dient: ” ay, anem!”. No tindreu res preparat. No sabreu on anar. Res ha estat preparat. Però així és com molt de vosaltres intenteu pregar. Us aixecareu un dia darrera l´altre i us adonareu que els moments importants per pregar ha de formar part de la vostra vida. Sense temps. Sense preparació. I coneixeu també com jo que la oposició a planificar no és un flux contagiós d´experiències profundes i espontànies en la oració. El contrari de planificar és la rutina. Si no planifiqueu unes vacances, estareu a casa veient la TV. El flux natural, sense planificar una vida d´oració, s´enfonsarà fins a nivells molt baixos. Hi ha una carrera per recórrer i una lluita per fer-la. Si voleu renovar la vostra vida d´oració, cal planificar-la.

Per tant, una simple exhortació és aquesta: us demano prendre 10 minuts d´aquesta tarda per repensar les vostres prioritats i cóm encaixar les oracions. Resoleu algunes coses. Intenteu alguns riscos amb Déu. Establiu el temps. Establiu el lloc. Escolliu els paràgrafs de la Escriptura per guiar-vos. He hagut de fer-ho per mi mateix perquè vaig quedar atrapat per l´ estres d´alguns dies molt ocupats. Tots necessitem corregir a mig curs. Feu d´aquest gran dia d´oració – per la Glòria divina i la plenitud de la vostra joia.