Combatre el desànim

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 20:08, 22 des 2020

Psalm 73:21-26

Quan el meu cor pateix
I el meu esperit s´entristeix, estic insensible i ignorant;
Sóc una mala bèstia davant vostre. Fins i tot estant amb Vos;
Me manteniu amb la mà dreta; Em guieu amb els vostre consell,
I res no desitjos a la terra que estar al vostre costat. El meu cos i el meu cor poden defallir,
però Déu és la força del meu cor
i la meva part per sempre.

(El que segueix és una transcripció de l´ àudio del sermó.)

Voldria centrar-me uns minuts en el versicle 26è: “ El meu cos i el meu cor poden defallir –perquè aquesta és la definició de “desànim” que vull treballar. Sentiu les 3 parts d´aquesta frase breu: “el meu cos i el meu cor poden defallir?”

"El meu cos”- que té un component físic especial de desànim. Veritat? . El cos és dèbil, hi ha cansament, un sentit d´absurditat i lentitud.

El 2nd.- “El meu cor”- que vol dir que hi ha una dimensió emocional espiritual del desàni. Els nostres cors es desanimen, s´abaten, s´enfosqueixen, i consumeixen

La 3a.- “defallir”: aquesta paraula vol dir arribar al final, córrer, acabar els recursos. Això sembla que la vostra vida és com un tanc i necessiteu aigua per refrescar-vos. I algú prem el botó i tot flueix. I aquesta paraula en hebreu ( Kalla) vol dir acabar, esta cansat, buit de recursos per controlar els problemes i la vida.

Contingut 1 És un pecat la font del desànim? 2 "I Déu..." 3 Satanàs vs. El Fill del Senyor 4 No permeteu pertorbar els vostres cors. 5 Lluitar contra la incredulitat com Crist. 6 Una escena i un Pla

És un pecat la font del desànim?

Ara la qüestió és: És un pecat l´arrel d´experimentar el desànim? I en 10 ‘ de pregar aquí, tot se supera del tot. La resposta és sí i no.

En altres paraules: no és fàcil. Però agafo una frase, que prové de les Escriptures, perquè necessitem les coses clares i simples per viure. Vet aquí la frase que penso simple i veritable: la incredulitat és l´arrel de caure en el desànim.

Passaré per sobre del tema de l´origen del desànim, perquè és molt complicat. Vingui d´on vinguim la incredulitat és l´arrel de fer la pau amb ell, de cedir, i no establir baralles espirituals per combatre´l, essent negligent en col·locar-se l´armadura de Déu i continuar. Ara vull il·lustrar aquest resum llegint el Psalm i després mirant a Jesús.

"I Déu..."

El Psalm 73:26 compte la veritat: "El meu cos i el meu cor poden defallir." Literalment això vol dir: “defallir” no “podria defallir”. Vet aquí que “podria” implica això en hebreu. És justament “el meu cos i el meu cor decauen, estic desanimat, i arribo al meu final”. I després arriba el contraatac espiritual en la propera frase: “i Déu”...

Doncs, aquí està aquest home. El suro surt al final de la seva vida. El seu cor i el seu cos són a punt d´exhaurir-se i diu- potser el darrer alè- però “ Déu is la roca ( o la força) de la meva debilitat, fallant la vida i la meva part per sempre!”

Si el meu punt, vingui d´on vingui el meu desànim, és increïble que no digui: “i, Déu”. És increïble no oposar resistències. És increïble que no agafi l´escut de la Fe i l´espasa de l´Esperit per lluitar. Això és el que podem dir amb la claredat de l´Escriptura: “ el meu cos és mort, el meu cor potser mort i per qualsevol raó no defalliré. Confiaré en Déu si les meves forces s´hagin exhaurit”.

Psalm 19:7: " la Llei del Senyor és perfecta, reanimant l´ànima”. Se´n dona la paraula divina per reanimar les ànimes. Les ànimes dels sants necessiten restablir-se i reviure. Això vol dir que ens arriba el desànim i Paraula divina per restablir-se”

Satanàs vs. El Fill del Senyor

Permeteu-me apropar-me a Jesús. Anem cap a Mateu: 26:36 i següents. Necessito ser aprop de Jesús per alguns minuts a Getsemaní. Per celebrar el Senyor. Uns minuts més tard, Jesús era a Getsemaní, tot esperant que hi arribés la millor recompensa espiritual en l´ànima humana com mai va succeir o succeirà.

Satanàs no va dubtar en ser a prop. Recordeu quan que va dir després de temptar a Jesús en la obscuritat: “ “Ell va apartar-se fins el moment oportú”. Què penseu que va passar? Fins ara, crec. I no només quan era a prop. Apostaria que va reunir els membres més poderosos del seu equip més dolent. Puc assegurar-vos que els dards flamants que Pau menciona en els Efesis 6è volaven directament cap l´ànima del Fill del Déu mentre Ell s´agenollava allà lluitant per la seva fidelitat.

Mirem el Versicle 36:

“ Quan Jesús anava amb ells cap a Getsemaní va dir els deixebles: Assegueu aquí mentre vaig a meditar i pregar”. I agafant a Pere i al 2 fills de Zebedeus, va comença a entristir-se i angoixar-se. Després el va dir:” La meva ànima està trist, inclús fins a la mort”

Tot seguit que va passar perquè estava Jesús tant trist i abatut?

Joan 12:27 diu: “ Ara que la meva ànima està abatuda. Què cal dir? pare, estalvieu-me aquest moment? No, però per aquest objectiu, m´ha arriba l´hora”. Ara penso que aquest text ens diu quina mena de temptació era. Satanàs llençava dards al cervell de Jesús Crist. I els pensaments arribaren a aquest des de Satanàs, com: “ Aquest és el trist final sense sortida. El Calvari és un forat negre. Vaig a patir com mai un ésser humà ho ha estat mai, i aquests desvergonyits no valen res, etc... Aquests l´arribaven des de el cor feble fins al cervell del Fill de Déu.

Satanàs volia provocar un esperit de desànim a Jesús que ofegava en la oposició sense resignació i diu: “ no val la pena, no hi ha necessitat de pressionar ningú”. Ara, necessito 1 minut per comentar aquesta lluita i comparar-la amb els deixebles.

No permeteu pertorbar els vostres cors.

Jesús és un home sense pecats. Segons els Hebreus 4:15 i el 2 Corintis 5:20, mai va pecar. Això vol dir que la confusió mental que va sentir en aquells moments era una resposta de lluita cap a aquesta extraordinària temptació que suportava. El pensament demoníac del Calvari és una forat negre, sense sentit i buit, sense un objectiu tant horrible que l´alterava, un shock en la seva ànima de Fill de Déu semblant a vostès o jo.

És com una bomba. Satanàs aboca bombes en el mar pacífic de les nostres vides. I aquesta és atòmica, tan ràpida com explota, una ona expansiva del shock que l´inquieta abans que els raigs mortals comencin a caure sobre es vides de la gent. Per això caldria dir que la vida de Jesús no trobo pecats. L´ona expansiva de shock d´aquesta temptació que la mort del Fill de Déu esdevindria inútil és tan poderosa que l´inquieta i el copeja.

Ara la cosa divertida sobre això és que la paraula utilitzada aquí que l´ inquietava és també utilitzada pels seus deixebles. De tal manera que Jesús els hi diu:” No us inquieteu” John 14:1: "No permeteu que els vostres cors s´inquietin. Creieu en Déu; creieu fins i tot en mi!”.

O Joan 14:27: “Os dono la meva pau; la meva pau que us dono no és com la que us dóna el món”. No permeteu que els vostres cors s´inquietin”. Quan ahir llegia això, em deia a mi mateix: “ Espera´t uns minuts. Cal resoldre això ara mateix ”. Estic parlant del Fill de Déu sense pecats que pot atribolar-se- la mateixa paraula- sense comentar sobre els seus deixebles”. Així és com Satanàs envia les seves bombes, la mateixa bomba, just en la experiències de Jesús i dels seus deixebles.

Ells estaven desanimats perquè Jesús els deixava i semblava que havia tornat per pescar. El Regne de Déu no és aquí. Això no té sentit. Res bo ha esdevingut i ara el nostre millor amic, i ho pensem, el Senyor està lluny. I Jesús va contestar: “No us inquieteu”, però Ell ho estava.

És això una contradicció? És normal per a Jesús està inquiet i no pels seus deixebles? No penso que ho sigui. Així és com els poso junts.

D´una part del deixebles, Jesús deia: “ Quan les bombes caiguin en les vostres vides i Satanàs dóna color l´ona del shock d´aquesta experiència amb negres desànims, no cediu. Creieu. En altres paraules, els dic: ” Conteniu l´atac, no permeteu l´ inquietud en els vostres cors, creieu en Déu, i també en Mi”. No està dient que la primera ona de shock us superi o que desconnecteu. Us diu: “ Controleu l´atac, creieu, agafeu la meva pau, escolteu això que us dic , mireu la Paraula divina. Us mostraré el camí de la Vida”.

Ara, mirant a Jesús, tothom sabia millor que el Fill de Déu que no controlava immediatament l´ona expansiva satànica del shock, estava perdut. I per concloure, necessito veure atentament cóm va respondre Jesús a aquesta inquietud i cóm l´atac satànic sobre la pau divina. És aquí en 5 passos.

Lluitar contra la incredulitat com Crist.

Tal com menciona els 5 passos en Matthew 26:37 i següents, necessito fixar en el vostre cervell què amenaça més la vostra pau, què us provoca el desànim o els sentiments de desànims molt sovint. Quina és la cobertura de Satanàs que aboca sobre les ostres vides? I després, us menciono els 5 passos que el Senyor Jesús va donar quan va rebre les bombes en la seva vida. Necessito traduir-les immediatament a la vostra experiència perquè totes elles són importants. D´acord? Vet aquí són els 5 passos.

1. Jesús va escollir amics íntims per acompanyar-se. Versicle 37: “ I agafant a Pere i els dos fills de Zebedeus, va començar a plorar i inquietar-se”. Després no va retirar-se. Va envoltar-se dels amics més estimats i propers, confiant en ells.
2. Va obrir el seu esperit a ells. Versicle 38: “ Després va dir-los: la meva ànima està trista, inclús fins a la mort”. No puc imaginar-me els seus llavis oberts, el seu Rei confessava la seva feblesa. Va obrir-se a ells.
3. Els hi va demanar ajuda per la seva lluita espiritual. Versicle 38 un segon i mig: “ Esteu amb Mi o mireu-me”. Altre text ens diu: “pregava”. No permeteu caure en la temptació; quedeu-vos amb mi i lluiteu amb mi. Lluiteu amb Mi”.
4. Va obrir el seu cor al seu Pare en la oració. Versicle 39: “ Pare meu, si fos possible, permeteu evitar-me aquest tassó de Mi”. Està molt bé esquivar les bombes amb la pregària que cau en les nostres vides. Justament ara. Qualsevol cosa que Satanàs ens digui, és adient comentar-lo. “ Traieu-lo de Mi, Pare”. Sou més forts que ell.
5. I finalment, la seva ànima va quedar sota el poder de la saviesa de Déu. La segona meitat del versicle 39: “ No com jo vull sinó sigui segons la vostra Voluntat”.

Per tant, vet a qui la lliçó: quan Satanàs engega bombes sobre la pau de les nostres vides, l´ona expansiva inicial de la resposta emocional no necessàriament són pecat. El que és pecat és bno fer-ho cóm Jesús ho va fer en el Jardí de Getsemaní. Pecat és caure en la depressió. No és pecat no agafar-se a l´armadura de Déu. Tampoc no lliurar y una guerra espiritual.

Però Jesús ens mostra una altre camí: No és dolorós ni passiu. Vull que el seguiu en això.

Una escena i un Pla

Permeteu resumir-ho abans de concloure.

Trobeu els vostres amics veritables. Qui són? Quin és el vostre cercle més íntim.

1. Obriu la vostra ànima a ells.
2. Demanar-los lluitar al vostra costat, per portar la mateixa lluita, per donar-vos suport veure tots el mateix i pregar tots junts.
3. Aboqueu la vostra ànima en el Pare.
4. I descanseu en el poder de la seva saviesa, tot el que sigui possible: “ Però Déu és la força del meu cor i d´una part eternament."

I així, concloc amb aquet missatge: descanseu en Ell. La lliçó de la vida de Jesús i de Psalm és aquesta: cada cova que us hi trobeu- passejant, sentits les pedres, trepitjant- xocant en els vostres caps- cada cova que us hi trobeu és un túnel que s´obre a la Glòria. Està obert en un dia com avui en el Cel, amb el sol brillant, i la gespa verda, i les fonts retxant- fins que no segueu allà i apagueu les veles de la Fe.