El Plaer diví en la Justícia pública

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 19:21, 30 abr 2021

Proverbi 11è:1a

Un fals equilibri és abominable a Déu, però l´equilibri el complau

Contingut 1 Movent-nos des de l´interior a l´exterior 2 La vida empresarial no religiosa 3 Quina mena de coses es troben incloses en el nostre text? 4 La imatge específica del texts 5 4 Categories d´actes avui dia 6 L´ interès diví en la nostra vida no religiosa 7 El preu just ens mans dels creients 8 Els preus justos en mans del incrèduls 9 Ser un Wilberforce o un Wesley

Movent-nos des de l´interior a l´exterior

Hem estant movent-nos des de l´interior fins a l´exterior de la nostra vida aquestes 3 setmanes. Déu es complau en aquests que esperen en el seu amor. Es complau en les oracions dels fidels. Es complau en la obediència molt més que el sacrifici. L´esperança és més profunda encara. I doncs queda exposada la obediència que comentem. Però fins ara ens hem limitat nosaltres mateixos sobre tot al que és diem la part religiosa de la vida.

Avui fem un pas més vers la part que normalment no es considera religiosa de la vida. Podem dir-la “secular”, que comprèn la part de la vida relacionada normalment amb el mon. Podríem dir la part de empresarial de la vida. Que inclou coses com omplir el depòsit del gas, comprar antiguitats o jugar a les cartes o pagar els impostos.

Té Déu interès en aquesta part de la vida? Li complau la manera que feu les coses en les tendes o en l´oficina, en el comerç o en la cuina? Existeix cap una conducta errònia en aquests temes no religiosos tan importants per a que Déu pogués considerar-les abominables?

La vida empresarial no religiosa

Ens hem mogut amb aquesta preocupació fins el més lluny que hem pogut arribar: des de la esperança fins a l´oració, des de la obediència general fins a la vida empresarial no religiosa. Però hi ha un pas més per donar i ho farem avui. Podrem preguntar-nos: Déu té cap delit en el comportament de la gent no cristiana en questa àrea empresarial de la vida?

I hi ha 2 temes per revisar avui: la vida empresarial no religiosa dels cristians i la vida empresarial dels non- cristians. Déu troba delit en aquesta o en tota aquesta vida? Si és així, perquè?

L´objectiu, com sempre, és clarificar el caràcter i la naturalesa divina revisant que estima Ell ( recordem la part de H. Scougal! " El valor de l´esperit es mesura per l´objecte estimat”. Però sé que aquest missatge us aportarà molt consells més pràctics per la vida diària i per tant vull que sentiu ambdues detalls.

Quina mena de coses es troben incloses en el nostre text?

Primer de tot, agafeu aquests temes i simplement demaneu quina mena de coses s´inclouen en el nostre text: el Proverbi 11:1. El versicle no diu si s´ adreça només als creients o els incrèduls. Simplement diu:

“Un pes fals és abominable a Déu, però un preu just li complau”.

La imatge específica del texts

Les implicacions són difícils d´aconseguir. Però permeteu-me que ho aclareixi en el nostre cervell. Suposem que sou un mercader dels temps de l´Antic Testament i veneu blat. I suposem que a 10 cèntims la lliura és un preu just. Algú s´apropa i us demana 5 lliures de blat. Així les agafeu i les fiqueu en un plat i les porteu al costat de la escala. Si preneu el gran sac i comenceu a depositar-ho en el plat fins a l´altre costat de la escala. Així ompliu 2 plats fins al mateix nivell. Després ho poseu en el contenidor del client i ell veu que se l´ha lliurat aquesta quantitat de gra. La mida d´una pedra de 5 lliures és normalment coneguda.

Però suposem que durant la nit agafeu un ganivet ben afilat i feu un petit forat al costat d´aquesta pedra i treballeu al voltant d´aquest forat fins que pesi 4 lliures. Després el cobriu amb argila del mateix color que la pedra i la deixeu eixugar-se. El dia següent no la utilitzeu pels educats ni el forts ja que podríem fer soroll sobre la pila de menjar, aparentment petita, i podríem examinar la pedra. Però, quan el nen s´apropa en comptes de la seva mare, i la vídua, parcialment cega, ve a menjar, utilitzeu la pedra falsa.

El nostre tex text explica que é abominable al Senyor, però que tot el seu pes complet el complau.

Ara quina mena de actes del 1980 s´implicaven en aquest frase: “ falsos equilibris” del Proverbi 11:1? Permeteu-me explicar 4 categories, que realment són 2 manera diferents de dividir els fets en 2:

4 Categories d´actes avui dia

Primerament, el versicle al·ludeix als venedors i als compradors:

1. Actes de vendre
Aquí s´inclouen els fets de vendre quan el venedor no dóna bens o serveis, pel valor del preu o pels impostos que carrega. Podeu imaginar-vos una bomba de gasolina que val un penic més que el galó que caldria que fos o una bàscula a la tenda que llegeix un preu més alt, o una etiqueta de medicament que puja el preu o venedor de cases que no comunica el comprador els problemes d´una inundació o el professor d´una escola que no ha escrit cap tema en 10 anys i perd el temps reformant l´anterior.

2. Acte de comprar
Aquí s´inclou el fet de comprar quan el comprador esquematitza pegar menys pels bens o serveis que realment valen. Podeu veure què pensa Déu sobre aquest fet en el Proverbi 20:14—“ és dolent, és dolent”- diu el comprador, però quan surt, presumeix: “Això incloïa pagar a un pobre venedor de Mèxic una ridícula quantitat per una mala qualitat que va fer perquè estava desesperat per la venda i vostè pot agafar-ho o deixar-ho: Això inclou no pagar fins el darrer penic de la meva factura d´ aigua en tornar amb el meu xec abans de la data.

L´altra manera de categoritzar els actes denunciats en aquest Proverbi 11:1 és aquesta, referida als actes d´engany o injustos.

3. Actes enganyosos
Aquí s´inclou actes que impliquen l´engany en les transaccions amb altres persones. I que l´acte expressi mentida. Per exemple, en els propers 7 dies quan feu les declaracions d´impostos, aquest versicle té alguna cosa definitiva per comentar sobre si l´informe complau a Déu o és abominable. Si inclou un declaració d´assegurança que menteix sobre l´extensió dels danys per obtenir una millor proposta.

4. Actes injustos
A l´altre costat d´això es troben els actes que porten sempre una injustícia vers altres persones. Una persona que fa el correcte. Per exemple, podeu copejar una persona amb una llimona o un cotxe per no ser sincer en el moment de la venda. Or us podeu afanyar en signar un contracte de lloguer d´un apartament sense veure´l amb una família de refugiats i exigir una renda desorbitada i deixar l´apartament en pitjor condicions sense reformes.

Per tant podeu veure que moltes coses es troben incloses en el Proverbi 11:1: Un fals equilibri és abominable al Déu, però un pes just és un plaer”. Vostè pot esdevenir un venedor fals o un comprador enganyós. I podeu cometre un injustícia al comprador o cometre una injustícia al venedor.

L´ interès diví en la nostra vida no religiosa

Una lliçó apresa d´això és que Déu té un interès en els nostres assumptes no religiosos. Totes les nostres transaccions de negocis nos concernent. Déu no està tan distant o inclús tan “religiós” que només es preocupi del que succeeix en l´Església o els actes religiosos. Cada centímetre quadrat de la terra és seva i cada minut de les nostres vides és un préstec del seu alè. És molt més secular del que podem creure.

I, per suposat això indica una gran diferència en la forma de viure les nostres vides no religioses. Charles Bridges, un pastor evangèlic de l´Església d´Anglaterra fa un segle, va demanar: “ És un pensament solemne que els ull de Déu marquin tots els temes de la vida, sigui un delit o una abominació? Examineu-lo vosaltres també. Està més configurat l´esperit secular que el espiritual diví? La pregunta és aquesta: sentiu que les tergiversacions del negocis petits són una part de les regles de joc diari o són abominables a Déu?

Ara vull respondre la pregunta: perquè és el pes just un delit a Déu de la mà del creient? I després concloc amb aquesta pregunta: és un pes just un delit diví de la mà d´un infidel? Per què?

El preu just ens mans dels creients

Per què el pes just delita Déu en mans d´un creient? Déu es complau en els tractes justos i sincers dels creients perquè aquests honoren la fe visiblement. Els tractes justos i sincers manifesta el domini salvador d´un Déu visible. Permeteu-me mostrar-vos un dels llocs on s´aprèn explícitament.

La instrucció divina en el Levític.

En el Levític 19:35–37 Déu dóna instruccions sobre el pes just i els balanços amb una causa. No us equivoqueu en els judicis, nio en les mesures de longitud, el pes o la qualitat. Cal fer balanços justos, pesos justos, una faneca justa o un gerro just: Sóc el Senyor, el vostre Déu que us va lliurar d´Egipte. I observeu els nostres estatuts i ordinacions i fent això: Sóc el Senyor.

Cóm ens motiva Déu la sinceritat i la justícia aquí?

3 observacions

Noteu 3 coses en els versicle 36è:

1r Ell ens diu: Sóc el Senyor!” és a dir, Yahvé!”. Utilitza el seu nom que amb Moisès just abans de treure el poble d´Egipte . I recordeu cóm ens explica el significat del seu nom dient-nos: “Sóc qui sóc!”. El seu nom implica l´ absolut, la independència, la llibertat i la sobirania.

2n ens diu: “ Sóc el vostre Déu!”. En altres paraules, sóc per vosaltres. Estic al vostre costat. L´absolut, la independència, la llibertat i la sobirania són vostres. Això vol dir, si ho diem de debò: Yahvé és el meu Déu!”

3r Ell ens diu: “Us vaig treure d´ Egipte!” Això és una il·lustració específica que ens demostra alhora i per tots els d´Israel que Déu està per ells. I n´és el seu Déu. Ell és l´absolut, lliure i sobirà – no destrueix el seu poble sinó que el salva. Per els cristians actuals la mort i resurrecció de Jesús- el 2nd Èxode- sobrepassa al primer en valor.

El punt clau

Ara què cal fer amb les maneres d´omplir el vostre formulari dels impostos en les 2 properes setmanes? Què cal fer amb el balanç just i els pesos honestos?

El versicle 36è ens diu: "Tindreu el balanç just, el pes just, la faneca justa i el gerro just; Sóc el Senyor, el vostre Senyor, que us va lliurar d´Egipte!”: Segurament el punt és aquest:

• Si realment sabeu que Déu és el vostre Senyor- Yavé, l´absolut, l´independent, el lliure i sobirà Déu de l´univers;
• I vosaltres confieu en Ell com el VOSTRE DÉU- ho és amb tot el seu poder
• I si s´estableix la vostra fe i us animeu per la gran demostració de l´amor Déu en l´Èxode ( i la mort substituta i la resurrecció victoriosa de Jesús!)
• No necessitareu doncs defugir les vostres declaracions d´impostos per garantir-vos la major felicitat.

Creureu que el vostre Déu omnipotent ha complert amb si mateix totes l´absoluta llibertat, poder sobirà per rescatar-vos d´Egipte i portar-vos a la terra, plena de llet, de mel i atencions a cada pas del camí.

Fent de Déu el Senyor salvador i poder visible

Això és el que vol dir quan dic que Déu es delita en els tractes justos i sincers del creients perquè ells fan la fe visible. Els tractes justos i honestos fan visibles la sobirania salvadora i el poder diví. Quan un cristià actua amb integritat en comptes d´enganyar, demostra el poder i l´amor diví de l´Èxode.

Ell diu: Tinc un gran Déu per cuidar-me!

• Tinc un Senyor i Mestre que em promet trobar totes les necessitats segons la seva riquesa en la Glòria de Jesús Crist!
• Tinc un munt de foc èr guiar-me a través dels moments foscos
• Tinc un munt de núvols que en mostren la manera de gaudir durant el dia.
• Tinc una font de vida que mai s´asseca i sempre satisfet la meva set.
• Cóm puc mentir o decebre com si fóssim homes que confiem en els mateixos i en la seva ingenuïtat decebedora per portar una vida millor que aquesta que Déu pot fer mer mi mitjançant la obediències de la fe?

Proverbi 20:17 ens diu:

“ El pa guanyat amb enganys és dolç per l´home Però desprès la seva boca s´omplirà de grava!”

En altres paraules, si utilitzem falses balances o mentim en el pagament d´impostos o tergiversem els nostres tractes, declarem que la dolçor fugaç del pecat és més que desitjable que la pau duradora de Déu. Això no honora Déu i a més no el complau. “Un pes falç és abominable a Déu, però un pes just és un delit!”.

Els preus justos en mans del incrèduls

I ara què sobre els incrèduls? I ha incrèduls que dirigeixen els seus negocis de vida d´una manera honrada i justa. Això complau Déu?

La resposta és no i sí: perquè Déu observa l´honestedat dels incrèduls de 2 maneres diferents.

En la mesura que ells expressen la vida interior de l´incrèdul

Quan Déu observa les seves honestedats i justícia com un tema intern de la vida de l´incrèdul, no es complau en això perquè és un pecat. Romans 14:23 ens diu: “qualsevol cosa que no provingui de la fe és pecat!”

Els incrèduls honestos són com el fill adolescent rebel que rebutja els seus pares i tot els que fan i marxa a altre ciutat. Però per fer arribar al món real, decideix utilitzar algunes normes pròpies: fa tasques de cuiner d´un restaurant. Mesos més tard els seus pares esperen visitar aquesta ciutat i anar al restaurant. Sense saber que està allà i encarreguen un dels seus delits favorits (anomenats” balanç just o escala honesta!”) i sense saber que el seu fill prepara els seus menjars. Però darrera és el més rebel en la cuina. No fa això pel seu propi benefici. I per tant aquest acte de fixació que l´han encarregat és una expressió de rebel·lió.. I si els seus pres diguessin la veritat, no ho rebutjarien i dir: Oh, què meravellós, el nostre fill ens complau, perquè ens ha fet el nostre pla favorit!”.

Per tant, Déu no es complau en l´honestedat ni en la justícia dels incrèduls quan considera aquesta expressió del seu cor i cors incrèduls. Els actes fets sense cap confiança en la seva Gràcia o cap amor per la Glòria divina no complau a Déu.

En la mesura que ells reflecteixen el caràcter diví i la seva tasca

Però hi ha una mesura en que Déu es complau en el balanç just i els pesos justos dels incrèduls, anomenats, quan Ell observa la seva honestedat i justícia com un fragment del seu propi treball diví.

L´agafo del Proverbi 16è:11:

“ El balanç just i de les balances pertanyent a Déu; i tots els pesos del seu sac són una tasca seva”.

Penso que això vol dir que en qualsevol lloc que trobeu unes balances justes i un sac amb un pes honests, trobareu la obra divina. La Justícia és una creació divina. L´honestedat és un desig diví. La integritat és també una obra divina- fins i tot pels incrèduls; justament com els seus caps, cors, mans i peus son la seva creació.

Els teòlegs l´anomenen un gràcia comuna. No és la gràcia salvadora. Amb ella l´home no arriba al cel. És lla mateixa gràcia que fa el sol cada dia en la bondat i la maldar i ens envia les pluges els justos i els injustos (Mateu 5:43–47). És la gràcia que preserva la societat de caure en l´ anarquia. I quan Déu observa el treball de la seva gràcia i salvar-lo de la ruïna, donant-li una expressió externa als seus objectius de justícia i honestedat, es complau en tot el que veu.

Com una closca rentada en la platja

La honestedat i la justícia dels incrèduls és com una closca rentada en la platja. No hi vida ja a dintre. Però té una mena de bellesa. Existeix una certa fortalesa, simetria i ordre. La vida és més joiosa perquè existeix la closca. Esdevé útil: per plantar unes flors a dintre; podeu estudiar els seus costats; o podeu mostrar comes a l´escola.

Això és el mateix que passa amb la integritat dels incrèduls. És la closca sobrant de la santedat. Un vestigi de la imatge divina. El residu d´alguna cosa gloriosa i la bellesa en el cor diví. I el veritable treball de la seva gràcia per preservar la humanitat de caure en el precipici de la anarquia i el caos.

I, quan Déu observa la honestedat i la justícia dels incrèduls i criatures rebels d´aquesta manera, es complau en la seva justícia i plaer en la seva honestedat. Aquest és la tasca de les seves mans i el regal de la seva Gràcia.

Ser un Wilberforce o un Wesley

De totes aquestes lliçons podríem extreure aquestes veritats, permeteu-me tancar amb una i la esperança que fareu més en els vostres cors.

Des de la conformitat externa dels incrèduls dels desitjos divins de honestedat i justícia en certa manera complauen el cor de Déu: a això va dedicar-se William Wilberforce durant 20 anys de la seva vida en el Parlament per abolir el negoci de l´ esclavatge anglès, fins i tot la gran majoria d´aquests mercaders ho fessin sota restriccions i no per motius divins en absolut. Això es degut a la Gràcia divina que va lliurar Anglaterra dels barbarisme del mercat d´esclaus. I posteriorment el Senyor va considerar-ho amb delit el 22–febrer-1807, quan la Cambra dels Comuns va aprovar decisivament el projecte de llei.

Ell es complaïa més amb el poder de la santedat de en la vida de Wilberforce i Henry Thornton mentre s´abraçaven entre ells i gaudien de la neu com escolars en la seva habitació.

I, d´una manera diferent i misteriosa, Déu és complau en la closca de la santedat que va arrelar en la societat anglesa quan es purgava del comerç de la esclavitud d´un cop i per sempre. Ell es delita en el treball de les seves mans.

John Wesley, un gran evangelista, va escriure a Wilberforce per estretir les seves mans amb Déu. Ell diu:

“ Al menys si Déu us hagi creat per aquesta tasca, es desgastarà per la oposició dels homes i dels dimonis, però si Déu està amb vosaltres qui pot estar en contra? Són tots ells més forts que Déu? Oh, no deixeu de fer-ho bé!”.

Hi ha baralles avui en Amèrica contra nombroses injustícies i indecències. Permeteu a Déu que us doni la saviesa per saber que us crida per lluitar com Wesley o a lluitar com Wilberforce.