Sinceres són les ferides d´un amic

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 15:32, 22 juny 2021

Quines són les marques d´una bona relació? Quines característiques busqueu?

Sovint la manera de començar una amistat es la de compartir 2 amics un interès comú. Gaudim de envoltar-nos de gent que els agrada les mateixes coses que nosaltres, si és un hobby, una vocació similar, descobrir tots plegats la mateixa petita ciutat. Un altre detall d´una bona amistat és la lleialtat. Necessitem amics que ens facin suport quan les coses esdevenen difícils. Busquem amic que ens guardin els nostres secrets. I certament, necessitem amics que ens animin, ens estimin o ens afirmin.

Però mai hem buscat amics que ens exhortin?

Un bon amic ens exhorta

En el nostre món, els amics que comenten voler escoltar els seus mèrits. Gent que prefereix els amics aduladors. Ells volen amics que reaccionen davant un problema d´una difícil decisió en la nostra vida “ Cal fer el que us faci feliç”. L´amistat en les nostres cultures sovint impliquen una exhortació a pecar.

Heu tingut mai un amic que us xiuxiuegi: “ teniu un tros d´ espinacs entre les dents?” Semblant sentiu-vos ridículs quan us adoneu que alguna vegada havíeu sortit pel món amb flocs verds cada vegada que somrieu. Probablement agraireu el vostre amic que us ho adverteixi.

Un bon amic cristià us indicarà coses espirituals que no podeu veure, tal com el pecat o la idolatria. Ells ho indicaran quan ens hem desviat cap a un camí estret. Ens mostraran les àrees de la nostra vida on manqui la joia divina- gaudint del que ha fet i ens ha donat. Un bon amic cristià és qui no necessiteu sentir, però sí que el necessitarem. “ Millor és una retreta sincera que un amor ocult”- Les ferides d´un amic són vertaderes; els petons d´un enemic són profusos” (Proverbis 27:5–6).

Tal com deia C.H. Spurgeon sobre les seves amistats, els amics vertaders posen prou confiança en vosaltres, i us diuen els errors obertament. Mostreu-me un amic que parli sincerament de mi davant meu; qui no ho dirà davant un veí, i després un altre, però qui vindrà directament a casa meva per dir-me: “Senyor, crec que hi ha coses en tu que cal dir-te com un germà”. Aquest home és un amic vertader; ha intentat ser-ho; per tant, mai demanem per dir els seus errors a la gent; més aviat ens disgusta; un home que de vegades us agrairà això, però que no ho fa gaire millor.

Exhortar l´amistat

Una amistat exhortant no és una relació on simplement s´assegui a prop i es fixi en un altre. No és el moment de fer sentir mal la gent. No exhortem els uns per indicar els defectes dels altres. Més aviat, ens exhortem mútuament perquè ens fa pena veure un altre pecant. Com que estem units com a germans en Crist, això fereix el cos de Crist quan diverses parts s´allunyen de Déu per fer el que vol.

Els esforços fets per exhortar-nos mútuament sempre es fan per amor i delicadesa. “Una paraula dita adientment és com les pomes d´or dins una safata de plata; com l´anell daurat o un ornament daurat és un savi consell per l´orella que escolta” (Proverbis 25:11–12). Deixem el camí per adreçar-nos amablement, animant-los i intentant esperonar-los davant la fe. Com va escriure l´apòstol Pau als Gàlates: “ Germans, si qualsevol comet una transgressió, els qui siguin espirituals cal que el portin a l´esperit de la delicadesa. Observeu-los per evitar caure en la temptació” (Gàlates 6:1).

Veiem la sorra que trepitgen o volem desesperadament que no ensopeguin. Així expliquem els Evangelis als nostres amics. Els hi recordem la joia trobada en el coneixement de Déu i la profunda satisfacció coneguda que ens fa gaudir d´Ell. Els hi recordem que estan en Crist i el que hem fet per a ells. Els hi recordem el guany de compra, que són nous i que Crist no els abandonarà. Els indiquem la creu, la redempció, el perdó i els camins del penediment. I els oferim acompanyar-los en el seu camí.

Un oient savi

Quan un amic ens avisa que el nostre cabell esta despentinat o porten la nostra camisa tacada o que no portem les dents netes, podríem sentir-nos ridículs, però finalment ho agraïm. Quan un amic ens exhorta amablement i ens assenyala amablement els nostres pecats no és fàcil escoltar-lo. Però qui sigui savi, l´escoltaran: “ Qualsevol que corregeixi un escarnidor es maltracta a sí mateix o qui reprova un home dèbil, comet una injuria. No reproveu un escarnidor o us odiarà; reproveu un savi i us estimarà: Doneu consells a un savi i esdevindrà més savi; mostreu la justícia i aprendreu més” (Proverbis 9:7–9).

Quan un amic us exhorta, necessitem temps i consideració. Necessitem explicar-ho i demanar ajuda al Senyor per veure el que veuen els nostres amics. Necessitem avaluar els pecats en els nostres cors i créixer en el cristianisme. I necessitem respondre els nostres amics amb gratitud per ser sincers amb nosaltres.

Teniu un amic exhortant en la seva vida? Pregueu al Senyor que us ho doni. Busqueu les vostres relacions entre els que irradien joia i amor a Crist en les seves vides. Invertiu temps amb aquells que viuen en la joia i amor divins per la glòria de Déu. Agafeu el vostre temps per desenvolupar les relacions profundes i sinceres amb els altres i busqueu mútuament el millor bé, exhortant-vos uns als altres en la fe.

Com a creients, necessitem amics que us exhortin. Necessitem escoltar les seves exhortacions i atendre els seus consells, perquè hi ha alguna cosa més en joc que el ridícul de veure certs menjars en les dents. Els nostres amics ens exhorten a cuidar els nostres cors.