Podeu decebre qualsevol

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 15:42, 22 juny 2021

Contingut 1 Cóm dir no a les bones obres 2 Una qüestió clarament sorprenent 3 Atenem aquells que no desitgem decebre. 4 Escollir el dia a qui atendrem

Cóm dir no a les bones obres

Per què no investiu temps en fer el que voleu? Per què feu algunes obres i no altres? Dieu sí o no a bones obres? Aquestes són qüestions desconcertants, arriscades per demanar.

Molt de nosaltres voldrien creure quan diem sí o no al nostre temps , als nostres compromisos basat en idees objectives o lògiques sobre els que ens sembla més important. Però aquest no és el cas. Molt sovint prenem aquestes decisions basades en idees subjectives del que creiem que pensen els altres de nosaltres i les fem o no.

Com ens percep la gent – o cóm creuen que les percebrem- tenen una influència extraordinària en com escollim invertir el nostre temps. Si acceptem les maneres de cercar l´aprovació de la gent o temem la seva desaprovació ens forçarà a afrontar veritats humils sobre nosaltres mateixos o poder exigir penediment i canvis incòmodes.

Però donat la brevetat de la nostres vides, i la limitació de la nostra energia o altres recursos, necessitem atendre que ens diu Déu mitjançant l´apòstol Pau:

“ Mireu atentament cóm caminem, no d´una manera arriscada o sàvia, utilitzant bé el nostre temps, perquè els dies són endimoniats. A més, no us torneu bojos sinó enteneu quina és la voluntat divina” (Efesis 5:15–17)

I una manera d´examinar atentament el nostre ús del temps i la energia que ens invita a buscar l´Esperit Sant en els nostres cors i veure si no estem ben influïts per dir sí o no, llunys dels temors humans.

Una qüestió clarament sorprenent

Vaig assistir recentment una conferència on els ministres sobre una tarima a qui els hi demanaven descriure como és es centren en la seva vocació elemental, tot i que tenen demandes constants. Un d´ells ens va proposar una pregunta: “ A qui esteu disposats a decebre?

Al principi pot semblar una manera negativa i potser dolenta de decidir el que ens cal fer o no. Però realment no ho és. És realment una qüestió sorprenent clarificadora. No a base de demanar-nos qui és la gent que escolliríem, no que estimem. Ens demanava què busquem realment en el nostre temps de compromís? De qui busquem la aprovació: de Déu o dels altres? I si no , de qui?

Penso que això és que Jesús intenta amb la marta en Lluc 10:38–42. “ Marta es distreia amb moltes activitats” (Lluc 10:40). Me l´imagino qualsevol a prop seu a casa seva que aquell dia pensava fer una bona cosa. Marta va pensar això, la qual és el perquè ella demanava el suport de Jesús en exhortar a Maria implicar-se en ajudar-la. Ella no semblava atendre les pròpies motivacions. Però Jesús, sí ho estava. I va veure la profunda motivació en ambdues: Marta i Maria.

Marta estava “ ansiosa i preocupada per moltes coses” (Lluc 10:41). Els compromisos de la Marta eren motivats per l´ansietat, no per amor. Donat el context, esdevé raonable assumir que la seva ansietat es deguda al que pensarien d´ella els seus hostes, si s´aturava esperant-los i fer el que Maria feia.

Maria no havia “escollit la millor part” (Lluc 10:42). Els observador superficials d´aquesta situació podria haver conclòs que Marta escolli les millor parts i que Maria no les tenia en compte. Cal esbrinar que Maria sentia aquesta ironia. Coneixia la Marta molt bé. Imagino que ella coneixia que estava decebuda escoltant a Jesús a canvi d´ajudar-la en atendre els hostes. Però en aquells moments, Maria desitjava més decebre la Marta que a Jesús. I Jesús la va reprovar

La qüestió arriscada de la Marta era: a qui desitjava decebre?

Atenem aquells que no desitgem decebre.

I quina és la qüestió per a nosaltres: a qui volem decebre? O a qui no ho desitgem?

Nosaltres escollim atendre aquells que no desitgem decebre. I no és necessàriament una cosa dolenta, però pot arribar a ser-ho. Déu actualment ens indica fer-ho així. Ens motiva pel que volem i nosaltres sempre temem decebre algú que estimem.

Ara, sé que l´apòstol Joan deia: “ No és por a l´amor, sinó amor perfectament treu la por” (1 Joan 4:18).Però comentava diferents tipus de por, la por al “càstig” o la condemna. Joan vol dir que els infants de Déu necessitaran viure en la por a la ira divina.

Però l´amor perfecte por produir un cert tipus de por:

“ I ara que Israel fa del Senyor el seu Deu exigeix de nosaltres, però no témer el Senyor, el nostre Déu, per caminar en totes direccions, estimar-lo, servir el Senyor, el nostre Déu amb tot el cor i la nostra ànima” (Deuteronomi 10:12)

Aquest tipus de por no és simplement el terror a la ira, si no la que sentim quan no volem decebre a ningú que realment estimem. El tipus de por que “ serveix al Senyor amb gust” (Psalm 100:2) no és la por que prové del pensament de decebre a qui més atresorem. És la por a perdre el tresor.

Escollir el dia a qui atendrem

Però atenem aquells que no volem decebre pot ser una cosa dolenta, més quan és una tirania, si les nostres afeccions són idòlatres. I, si lluny de l´ ansietat, la pròpia ambició, el narcisisme, o un altre afecció pecaminosa, motivats per la aprovació d´ algú més per sobre de la aprovació divina, el nostre servei esdevindrà la nostra destrucció.

I la cosa és, com la Marta, podem desconèixer els nostres propis motius. Podem creure que fem bones obres i no ser-ho. Un indicador que ho observa és la freqüència ens sentim “ ansiosos o preocupats”. Noteu que no dic “avorrida”. Està clar que en el Nou Testament és una càrrega feixuga, i sovint patiments i persecucions, podem rebre-la de Déu. Però un esperit ansiós o preocupat podria voler dir que el que ens motiva és els nostres esforços per complaure les persones equivocades.

I si això for cert, es deu a re-avaluar el nostres moments de compromisos. Caldria demanar a l´Esperit Sant cercar els nostres cors o intentar els nostres pensaments (Psalm 139:23). Ens caldria demanar.-nos una qüestió difícil: a qui volem decebre? Qui es decebut? Volem decebre a Déu? o els altres? Volem decebre les nostres pròpies preferències? Aquestes qüestions podem ajudar-nos a trencar nusos motivadors.

I si no estem disposat a afrontar aquestes qüestions, permeteu-me recordar-vos que la vida és prou breu i Déu tant preuat per concedir-nos anys i la nostra força per témer l´home. Josuè ens exhorta des de temps antics: “ Escolliu quest dia a qui servireu” (Josué 24:15). Permeteu-me respondre a ell: “Servirem al Senyor” amb tot els nostres cors i ànima en la por inspirada en la por (Deuteronomi 10:12; Psalm 100:2).