El descans més enllà del nostre abast

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 12:49, 24 nov 2021

Contingut 1 Trobar un descans en una cultura d´esgotament 2 Buscant un descans ocult 3 Caigut del descans 4 El descans promès de Déu 5 Descans per a les nostres ànimes

Trobar un descans en una cultura d´esgotament

Al final de la seva vida, el meu amic David es va recolzar en la promesa de Crist de descansar. L'esperança que va treure d'aquesta promesa el va consolar tant que va passar els seus últims moments mirant els altres.

Havia suportat una llarga i àrdua lluita amb l'emfisema en la etapa final. Durant mesos va rebotava entre l'hospital i la rehabilitació, i va lluitar amb por, dubte i esgotament a mesura que el simple acte de respirar es convertia en una càrrega. "Estic molt cansat", diria, entre 100.000 i 100.000 persones. "M'agradaria saber el que Déu està fent".

No obstant això, fins i tot quan David amb prou feines podia respirar, sentia la urgència de compartir la esperança i la pau que va obtenir de l'Evangeli, de manera que va planejar diligentment un funeral que oferiria esperança cristiana a tots els assistents. Quan els meus fills i jo el vam visitar el dia abans de morir, el vam trobar assegut en una taula amb el seu ordinador portàtil obert a una carta que volia llegir durant el servei. Va caure en braços de Jesús una mica més de 24 hores després.

Vaig tenir el privilegi de llegir els passatges que va triar per al seu funeral i em van venir llàgrimes als ulls quan vaig veure el seu vers més apreciat entre ells. Era un versicle que li havia ofert una tassa d'aigua freda en temps àrids i ara s'assegurava que s'oferiria als ploraners reunits perquè també ells trobessin consol: "Veniu a mi, tots els que treballen i estan carregats de pes, i jo us donaré descans. Pren el meu jou sobre tu i aprèn de mi, perquè sóc gentil i humil en el cor, i trobaràs repòs per a les teves ànimes» (Mateu 11:28-29).

Buscant un descans ocult

En el nostre món que premia la productivitat per sobre de la pau, el descans sembla un regal atractiu però sempre esquiu. Un nombre sorprenent de nord-americans lluiten amb la privació de la son, i més de la meitat dels empleats nord-americans reporten símptomes d'esgotament en el lloc de treball.

La indústria turística als Estats Units genera més d'un bilió de dòlars d'ingressos cada any, mentre fugim de les nostres ciutats natals amb l'esperança que les brises oceàniques, l'aire de muntanya o un canvi d'escenari podrien finalment calmar els nostres nervis esfilagarsats. Inevitablement, quan les setmanes de vacances passen volant, i tornem a casa cremats pel sol, cansats i desinflats, ens preguntem com el refresc que buscàvem se'ns ha escapat una vegada més. Mentre el Senyor ens crida a "estar quiets" i saber que ell és Déu (Salm 46:10), sembla que mai trobem el moment.

Mentrestant, les dificultats de la vida ens esgoten. Les empreses fracassen. Els desastres colpegen. Els éssers estimats es posen malalts i alguns moren. Els nostres cossos es van esvaint i es trenquen i juntament les nostres esperances amb ells. El dolor i la solitud, el dolor i la preocupació cauen sobre les nostres ànimes, i ens trobem trencats, secs, esgotats i anhelant la quietud. Per consolats. Per descansar, aquella tassa d'aigua freda que sembla que no arribarà mai.

Caigut del descans

Anhelem el descans perquè Déu ens ha fet a imatge seva, i Ell va separar un dia de descans durant la creació (Gènesi 1:26; 2:2). Com a reflex d'Ell, també nosaltres hem d'aturar-nos en el nostre treball i delectar-nos amb la seva bondat. Lamentablement, per molt diligents que ens esforcem, o com anhelem ardentment, aquest descans se'ns escapa de les mans una vegada i una altra, perquè encara que estem fets per descansar, també estem caiguts en el pecat.

Déu va proporcionar repòs des del primer, caminant amb Adam i Eva «en la frescor del dia» (Gènesi 3:8). No obstant això, en la seva rebel·lió, els nostres primers pares van desencadenar el pecat al món, i en fer-ho, ens van extreure el respir amb el Senyor per al qual vam ser fets. Des de la caiguda, el pecat ha tacat el nostre treball i ha arrossegat els nostres esforços amb cansament: "Maleït és la terra gràcies a vosaltres; en menjaràs amb dolor tots els dies de la teva vida. Amb la suor del teu rostre menjaràs pa, fins que tornis a la terra» (Gènesi 3:17,19).

Arrencats de la comunió amb el nostre Pare amorós, cansats dels nostres pecats, treballem i el descans ens fa mal. Busquem alleujament, però trobem que som «com el mar que s´agita, perquè no pot estar tranquil, i les seves aigües llencen la brutícia i la fang» (Isaïes 57:20).

Des de la caiguda, la humanitat ha anhelat en secret la pau que no ve del treball de les nostres pròpies mans, sinó de la comunió amb el Creador amorós i poderós que ens dóna vida i alè i tota la resta (Fets 17:25). I al llarg de mil·lennis, els profetes s'han aferrat a la promesa de Déu que, tot i que no podem començar aquest descans nosaltres mateixos, ell ens aplanaria un camí. Ell ens salvaria.

El descans promès de Déu

Lamec esperava que Déu portés aquest alleujament a través del seu fill, Noè: «De la terra que el Senyor ha maleït, aquest ens alleugerirà de la nostra feina i del dolorós treball de les nostres mans» (Gènesi 5:29). Moisès i Josuè esperaven un respir a Canaan.

No obstant això, fins i tot després que les aigües de la inundació retrocedissin, o les parets de Jericó s' esfondressin a terra, la humanitat es va mantenir en gran part pecaminosa, inquieta i alienada del Déu del descans. Centenars d'anys més tard, Déu descriu Israel com "un poble que es perd en el seu cor sense conèixer els meus camins”. Per això vaig jurar amb ira: «No entraran en el meu repòs» (Salm 95:10-11).

Tot i així, a través dels seus profetes, Déu va prometre un jubileu etern, un dissabte últim, quan els qui ploren serien consolats i la justícia i la lloança "brollarien davant de totes les nacions" (Isaïes 61:11). Va prometre la llibertat del pecat i el dolç alleujament de la comunió, per fi, amb el nostre Sant Déu, «misericordiós i clement, lent per a la ira i abundant en l'amor i la fidelitat fermes» (Èxode 34:6).

Va prometre repòs en Crist.

Descans per a les nostres ànimes

Jesús convida els qui estan cansats, sobrecarregats i carregats de responsabilitats a tastar el descans que ens ofereix (Mateu 11:28-30). Alleujament del jou de la Llei i dels nostres treballs pesats. Descans per l'ànima. La recuperació de Déu amb els seus fills, per mantenir-se junts en el seu repòs per sempre.

Ara mateix vivim en un món sense pecat. Però quan Crist torni, Déu habitarà entre nosaltres, i «eixugarà totes les llàgrimes i la mort ja no hi serà més, ni tampoc haurà dol, ni plor, ni dolor, perquè les coses anteriors han mort» (Apocalipsi 21:4).

Tot i que ens cansem, quan posem la nostra fe en Crist, tenim seguretat. Jesús tornarà. Ell ha vençut (Joan 16:33). Per tant, queda un descans sabàtic per al poble de Déu, perquè el qui ha entrat en el repòs de Déu també ha reposat de les seves obres com Déu ho va fer de les seves" (Hebreus 4:9-10).

Durant el seu passeig per la terra, el meu amic David va patir la manca d'habitatge, l'addicció a les drogues, la dispnea i la desesperació d'una vida marcada per la malaltia. No obstant això, en última instància, cap d'aquestes dificultats va superar la promesa que Déu li va donar en Crist: descans per a la seva ànima cansada. El món el va fer caure, però Crist va prometre un jou fàcil. Una càrrega lleugera. Un cor, una ment i un cos fets nous per la gràcia de Déu, només per la fe, només en Crist.

Els efectes del pecat ens escanyen. Els mals que portem ens aixafen. Però en Crist, nosaltres, que treballem i estem carregats, trobem descans per a les nostres ànimes. I tenim esperança en Ell.