Conqueriu la muntanya

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 12:45, 1 des 2021

Com la missió uneix els homes

L´argument va ser, en la majoria dels aspectes, suïcida.

Jonatan, impacient per l'aturada del seu pare, es va amagar al campament dels filisteus, el seu armador de confiança al seu costat. Prop de la frontera, Jonatan es va girar cap al seu servent i va desafiar el sentit comú: «Veniu, passem a la guarnició dels incircumcisos. Pot ser que el Senyor treballi per nosaltres, perquè res no pot impedir que el Senyor salpi per molts o per pocs» (1 Samuel 14:6). Mentre Saül s'asseia comptant els seus soldats, Jonatan va comptar fins a dos i va treure la seva espasa.

M'imagino a mi mateix com el servent de Jonatan:

Què vol dir "repassar"? Lluitar contra tot un exèrcit amb només nosaltres dos? I què vol dir "pot ser que el Senyor treballi per nosaltres"? No caldria comprovar-ho primer?

El que el seu escuder va dir realment va ser això: "Feu tot el que hi ha al vostre cor. Fes el que vulguis. Jo estic amb tu, cor i ànima» (1 Samuel 14:7). Aquí hi ha un germà nascut per al dia de l'adversitat (Proverbis 17:17), un soldat preparat quan sona la banya de guerra, el tipus d'home que vols al teu costat quan tot està en línia.

Aquest servent de Jonatan, sense nom, lluitaria contra qui Jonatan lluités. Reclamarien la victòria junts, o moririen junts, el que el seu Senyor va fer. No només portava l'armadura del seu amo; es va posar a punt per lligar-lo sobre si mateix.

I ho va fer. Els filisteus els van cridar a lluitar (confirmant, en la seva ment, que Déu anava amb ells, 1 Samuel 14:10), i Jonatan va carregar primer, el seu escuder darrere. Després de matar vint homes, el Senyor va fer confondre els milers de persones que hi havia dins del campament filisteu. L'exèrcit israelià, observant l'enrenou, s'acostava per veure els filisteus abatent-se els uns als altres (1 Samuel 14:20). Després van derrotar l'exèrcit desconcertat. «Aquell dia, el Senyor va salvar Israel» (1 Samuel 14:23).

Contingut 1 Homes de la nostra ànima 2 L'home i la seva llar 3 Llinatge dels conqueridors 4 La missió perduda

Homes de la nostra ànima

On són avui Jonatan i el seu escuder?

On són els homes que han resolt, Déu els ajuda, a prendre una muntanya per Crist? Els homes que veuen la bandera del diable onejant sobre el seu barri i s'atreveixen a una missió gloriosa? Homes que escolten les burles dels filisteus d'aquella paternitat planificada i que pregen ràpid i fan estratègies per salvar les seves vides? Homes que, davant les forces malvades que treballen a la seva zona, diuen: «Veniu, passeu a la guarnició d'aquests incircumcisos, pot ser que el Senyor treballi per nosaltres»?

On són els homes que es prenen seriosament l'afirmació de Jesús que « se m'ha donat tota autoritat al cel i a la terra» (Mateu 28:18)? Homes que no pretenen que el seu capità s'aturi com Saül, sinó que escolten la seva crida a aventurar-se virilment fora del campament (Hebreus 13:13)? Homes que saben que mai trepitgen enlloc sota el sol que estigui fora de la jurisdicció del seu rei? Homes que, quan parlen amb els polítics, imploren pecadors o exposen les burles, asseguren les bones obres en nom de Jesús, ho fan sense vergonya perquè el seu Amo ho governa tot?

I on són els homes en missió junts? Els jonatans han de liderar el camí, i els fidels i formidables armadures que carreguen darrere? On són els homes superiors i astuts, però assenyalant i dient: "No sabem que res pugui impedir que el Senyor salvi a molts o a pocs"? On són les muntanyes que es mouen la bandera de l'Evangeli? On és aquesta flama sagrada que uneix dos o més soldats en un servei actiu, mantenint-se ferms en l'armadura de Déu?

Primer em faig aquestes preguntes. A la meva ciutat i el meu barri no els falten necessitats, només bandes de germans per satisfer-les.

L'home i la seva llar

Està aïllat el nostre home cristià ideal dels altres homes avui en dia? El seu món orbita al voltant de les seves devocions personals i com condueix la seva pròpia família cap a Crist. La paternitat sana i el marit saludable dins de les llars saludables poden semblar suficients.

Però aquesta fe amb prou feines s'assembla als nostres avantpassats que «van conquerir regnes, van fer complir la justícia, van obtenir promeses, van aturar la boca dels lleons, van apagar el poder del foc, van escapar de la vora de l'espasa, es van fer forts per debilitat, es van fer poderosos en la guerra, van posar exèrcits estrangers a la fugida» (Hebreus 11:33-34). "Que la bandera filistea oneja a la nostra ciutat", semblen dir. "Cadascú per la seva família i per a ell mateix".

I fins i tot quan ens reunim, anem més enllà del discurs de la guerra? Segurament, que bo i agradable és quan els germans viuen en la unitat i es reuneixen per actualitzar sobre les batalles de la setmana passada i pregar per les batalles que vindran. Però, quantes vegades ens trobem i parlem de soldat només per dissoldre'ns i lluitar sols? Per què no fer una muntanya junts? Jonathan no va enviar el seu escuder sol al campament amb plans de reunir-se la setmana que ve per actualitzar-se.

I també pot haver-hi una lliçó per a nosaltres en el pecat del rei David: l'home que Jonatan estimaria com la seva pròpia ànima (1 Samuel 18:1). La seva poderosa caiguda amb Betsabé es va produir a casa: «A la arribada de l'any, el temps en què els reis surten a combatre» (2 Samuel 11:1). David va fracassar per la temptació a casa (un destí que hem compartit) quan es va quedar darrera amb els seus homes.

Llinatge dels conqueridors

Quants de nosaltres coneixem la benedicció que George Whitefield va descriure una vegada?

“És un privilegi inestimable tenir una companyia de companys soldats contínuament sobre nosaltres, animant-nos i exhortant-nos els uns als altres a mantenir la nostra base, a mantenir les nostres files i a seguir virilment el Capità de la nostra Salvació, encara que sigui a través d'un mar de sang”.

Els homes necessiten alguna cosa per la qual viure, per la qual lluitar, per morir. El nostre llinatge de fe, que els homes d'Occident no hem d'oblidar, inclou no només els que van conquerir regnes i van posar exèrcits a la fugida, sinó també aquells que van patir sense un "èxit" evident:

Alguns van ser torturats, negant-se a acceptar l'alliberament, de manera que podrien tornar a una vida millor. Altres van patir burles i flagel·lacions, i fins i tot cadenes i empresonament. Van ser apedregats, van ser ser serrejats en dos, van ser assassinats amb l'espasa. Anaven en pells d'ovelles i cabres, indigents, afligits, maltractats -dels quals el món no era digne- vagant pels deserts i les muntanyes, i en caus i coves de la terra. (Hebreus 11:35-38)

Aquests homes celestials, que valen la pena més enllà d'aquest regne, van patir. Hem de comptar el cost. Independentment de la victòria o la derrota, tant si les muntanyes es reclamen amb els nostres esforços com si no, recordeu, no descendim d'«aquells que s'encongeixen i són destruïts, sinó d'aquells que tenen fe i conserven el seus esperits» (Hebreus 10:39). Homes de coratge. Homes de valor. Homes de Déu.

La missió perduda

Alguns homes piadosament d'avui, potser molts, necessiten més predicaments. Hem de mirar al nostre voltant i pregar. Hem de lluitar sobre les muntanyes que no podem pujar sols. És segur dir que si no necessitem altres homes, potser no estem predicant? Pau sovint anomenava els seus germans "companys de treball", "companys de feina" o "companys soldats" (Filipencs 2:25; 1 Corintis 16:16) — mantenim objectius junts que ens impulsen a parlar d'aquesta manera els uns dels altres?

La masculinitat comença a atrofiar-se quan s'acaba en si mateixa i fins i tot en la seva família, tan important com ho són les nostres llars. Els homes van ser fets per conrear, per construir, per exercir el domini (Gènesi 1:26, 28). La mirada de l'home piadós està en la seva família a casa (que també hauria d'estar en missió), i també cap a l'horitzó amb uns pocs homes. Ell diu amb Josuè: «Pel que fa a mi i a la meva casa, servirem el Senyor» (Josuè 24:15), i ell busca al Josuè que marxi amb els germans per conquerir un nou territori per al seu Déu. I ai d'aquell que està sol quan cauen en combat (Eclesiastès 4:10, 12).

Per tant, anar al carrer a predicar, intercedir fora de les clíniques d'avortament, evangelitzar els blocs que envolten el seu temple, construir una tanca per a la vella senyora Jones en nom de Crist, reunir-se cada setmana per pregar per les nacions i recaptar diners per donar suport als missioners a l'estranger. Pregunta la teva gent gran, un model suprem de fraternitat, com pots servir junts a l'Església i més enllà.

Homes, estem fets per vèncer. Fet de riscs. Fet per suar i enfrontar-se a la resistència. Fet per caçar ànimes, construir i reparar tanques, evangelitzar blocs, mobilitzar missions -i un milió d'altres activitats dignes- en nom del rei Jesús. Veniu, sortim, potser que el Senyor treballi per nosaltres.