La paraula difícil d´obeir

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 13:08, 6 des 2021

La ordre moralment més bonica, meravellosa atractiva que Jesús mai va pronunciar es també la més difícil d´obeir:

“ Podeu estimar al Senyor, el vostre Déu, amb tot el cor i ànima i pensaments. Aquesta és la primera ordre més gran. I la segona és com aquesta: “ estimareu els vostre veí com a vosaltres mateixos! . Aquestes dues ordre depenen de la Llei i dels Profetes” (Mateu 22:37–40)

Aquesta és una declaració impressionant. Tot el que Déu ens requereix és, cada cosa continguda en les Escriptures respecte a la “ vida i la santedat” (2 Pere 1:3), es resumeix en dues frases.

En aquesta simplicitat, aquestes dues frases acompanyen cada cosa. Obeir-los, tanmateix és alguna molt simple. I aquí es troba la fricció. Perquè aquests manaments són tan amplies que poden sentir-se aclaparadores – de fet, impossible. I com a resultat, podem assumir que no cal agafar-les en serio. És un greu error.

És l´amor sempre possible ?

Cal assumir erròniament que, mentre obeïm aquests manaments varen ser possibles humanament en l´ Edén i ho seran en el nostre estat de glorificació, i humanament impossibles ara en un estat de pecat. I realment se semblen més a idees elevades, sobre les quals no necessitem pensar. Cal assumir el seu objectiu que simplement demostra la nostra incapacitat per omplir-les i la nostra necessitat de Crist (Romans 7:22–25), i aquesta se´ns imputa com una part de la justícia cristiana, Jesús va obeir aquests lleis perfectament en el nostre nom (Romans 8:3–4). A més, Jesús no esperava realment que les obeíssim.

Mentre és veritat que Jesús s´estalviava la nostra justificació a través de la perfecta obediència, el que Pau va escriure en els Romans 13:9 i Gàlates 5:14, i el que va escriure Jaume en Jaume 2:8, deixa ben clar que els seus apòstols creien que Jesús espera que busquem l´amor diví amb tot el nostre ser i els nostres veïns com a nosaltres mateixos – ara – a al nostra edat- i per sempre.

Qui modela el deixeble per a tu ?

La comunitat del nostre voltant confirma o s´enfronta a les nostres suposicions errònies sobre l´amor. Permetem sovint els nostres amics decidir per nosaltres que ens sembla el deixeble. Si molts cristians al nostres voltants accepten sense aplicar rigorosament aquestes dos manaments, el seu exemple poden influir implícitament en assumir que Jesús necessita que nosaltres afirmem els seus manaments ideals, sense esperar treballar dur per viure-les constantment

Però com ens mostra la reprimenda de Pau a Pere en el Gàlates 2, la influència dels companys pot portar-nos a la desobediència seriosa. Tot el Nou Testament ens demostra precisament que vivim els manaments d´amor de Jesús, tots ells clarament exposats en els Grans Manaments, que som els seu deixebles. (Joan 13:35).

No, no cal permetre que aquests fets- que aquests manaments siguin difícils d´obeir, que no estam darrerament justificats per la nostra obediència, o que els altres que ens envolten - ens formulin la nostra assumpció que Jesús no espera la nostra obediència. Perquè ho fa. DE fet, espera que estructurem les nostres vides sobre la obediència.

Cóm va en el Món ?

Això ens remet a com poden sentir-se aquests manaments tan aclaparadores. Si ho agafem seriosament , ens obliga a demanar-nos. Cóm se suposa que les obeiré en el món? És una bona pregunta per fer-nos-la personalment.

Heu invertit seriosament alguna vegada temps meditant sobre aquests manaments d´amar?

No vol dir simplement escoltar els sermons, les conferències, els anuncis sobre elles o llegir molts llibres o articles sobre elles, i formular-nos les respostes teològiques correctes. Pels mestres cristians que promouen aquests recursos ( prego alhora que ho escric sobre això) No vol dir simplement la àrdua tasca històrico-gramatical o hermenèutica i desenvolupar efectivament habilitats de comunicació literàries o homilètica per a entendre acuradament i mostrar aquests text dintre dels límits sistemàticament teològics. No me mal-interpreteu: són importants. Però no necessàriament esdevé em una obediència estrictament real.

Vull dir que heu invertit hores mesurant seriosament i treballant específicament el que vol dir per vosaltres perseguir intencionadament l´amor diví amb tot l´esser en la estreta part del món on Déu us ha col·locat, i estimar els vostre veïns com a vosaltres mateixos entre les ànimes eternament importants a qui Déu ha posat ahí també- necessita algunes, fins i tot una “enemiga” (Mateu 5:44), potser algú que trobis pel camí, per explicar-lo (Lluc 10:25–37)? Jesús no vol dir paralitzar-nos per totes aquests manaments que les engloben; vol dir que es centrin en el nostre punt fonamental de la vida. Vol dir per a cadascú de nosaltres demanar-nos seriosament si en el món estem per obeir i posar el nostre esforç de distingir seriosament que significa específicament obeir per a nosaltres.

I Ell ens deixa sense suport. Ens ha concedir el regal de l´Esperit Sant per guiar-nos (Joan 16:13), el regal del Nou Testament per omplir-nos d´exemples de trencar aquestes manaments generals en aplicacions específiques i el regal d´una església per ajudar-nos a perseguir ” aquestes millors maneres” de viure (1 Corintis 12:31).

Calcular el cost

No serà fins que hàgim mesurat què ens exigeixen realment aquests manaments que podem definir si realment volem pagar aquest costos. Jesús ens diu més:

“ Qui de vosaltres vol edificar una torre, sense asseure ni calcular els costos si té prou per completar-la?” (Lluc 14:28)

Jesús va dir, després de declarar quant costa els seus manaments al seus deixebles: renunciar a moltes coses; és un cost alt. Però el seu cost en si mateix és una expressió d´amor. La nostra renunciació no és primàriament quant ascetisme desitjàvem per enfortir el nom de Jesús; és només on és el nostre tresor i quant l´estimem. (Matthew 6:21). El que Pau va escriure: si el rebutgem tot el que tenim i dono el meu cos per cremar, sense amor, no guanyo res” (1 Corintis 13:3). La crida de Crist, en paràfrasis de J. Elliot, és per donar el que no podem conservar, per guanyar el que no podem perdre.

Si m´estimeu

El manament de Jesús per estimar-nos- la bellesa moralment més bonica, les ordres més sàvies- són les més difícils, les paraules més feixugues d´obeir .

És per això que al final del Sermó de la Muntanya, després d´oferir diferents exemples de com és la vida d´amor, Jesús ens diu: “ La manera que ens porta a la vida és feixuga” (Mateu 7:14). I és per això que les darreres paraules de Jesús als seus deixebles abans de la crucifixió eren (John 15:12–13):

“ Aquest és el meu darrer manament: que us estimeu mútuament, que el vostre amor sigui com el que us he donat. L´amor gran no té més que aquest que qualsevol estimi la seva vida pels seus amics”.

Quan llegim aquesta frase, especialment sota la llum de alguna cosa Ell digué alguns minuts abans: “ Si m´estimeu, conservareu els meus manaments” (Joan 14:15) — podem sentir l´eco dels 2 manaments més importants de Jesús i que els conservem amb la serietat que la vida ens modela.

Per aquests aspirants a aconseguir l´apostolat més radica: “Res no es fa més radical que l´amor cristià”.