Agenollar-se entre lleons

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 11:36, 19 abr 2022

Contingut 1 Aprendre a pregar com Daniel 2 Argument contra l´ orador 3 Solomó, Jeremies i Daniel 4 Lliçons de la Pregària de Daniel 5 Confessió sincera 6 Recordeu específicament 7 Suplicar amb confiança 8 L´element unificador

Aprendre a pregar com Daniel

Amagat en el Llibre de Daniel, intercalat entre les histories de forns de foc i lleo0ns per l´altre costat i visions d´estàtues, bestiar i reis en l´ascens per l´altre, és una pregària estesa amb una resposta ràpida urgent.

Daniel 9è compté una pregària estesa, seriosa i sencera del profeta. I abans de dir “ Amén”, l´àngel Gabriel està en peu davant d´Ell, preparat per donar perspicàcia i comprensió al profeta amb el cor trencat. Què va dir Daniel que va provocar que Déu va enviar-lo un àngel amb la resposta? i què pot la pregària de Daniel aportar-nos avui en cóm cal orar?

Argument contra l´ orador

La pregària de Daniel és una pregària antiga: “ En el primer any de Darius, fill d´Asuero (Daniel 9:1). I en el particular moment esmentat crida la atenció en una de les històries més famoses de la Bíblia; Al final del Darius 5è, Darius el Mitjà conquerí els caldeus i va destronar Belsasar. En el capítol 6è nomena 120 governadors locals com a governadors del seu regne, amb alt funcionaris que ho supervisen. De fet, éll sobre- surt per sobre de tots degut al seu excel·lent esperit ( o és l´Esperit?) que habita en ell. (Daniel 6:1-3)

Darius planeja elevar Daniel sobre la resta de funcionaris, provocant gelosia. Desprès sospiren per trobar errors amb Daniel amb l´esperança de derrocar-lo. Després d´examinar la seva vida, conclouen: “No hem trobat cap motiu per queixar-nos de Daniel, tot i trovar-los en relació ala Llei divina " (Daniel 6:5).

Molt aviat, troben un motiu de queixa- els seus hàbits de pregar-. El costum de Daniel era pregar 3 vegades al dia amb la finestra oberta cap a Jerusalem. Els funcionaris gelosos manipulen a Darius per elaborar un decret irrevocable en contra de pregar, excepte el rei. (Daniel 6:6-9). I el desafiament de Daniel a aquest decret el deixa en el fossat dels lleons (Daniel 6:10-16).

Quina és la importància de la pregària de Daniel 8è? És probable que Daniel 9è sigui el tipus que Daniel pregava amb la seva finestra oberta cap a Jerusalem. A més, si estem atentts a totes les Escriptures, podrem entendre millor perquè Daniel ho feia així.

Solomó, Jeremies i Daniel

En 1 Reis 8è, Salomó está dedicat al temple del Senyor. En apropar-se al final de la seva oració, contempla la possibilitat (i la possibilitat) de que el poble d´Israel pequi greument contra Déu. I els qui ho facin, en compliment dels seus advertiments del Deuteromi, els lliurarà els enemics per a que Israel sigui portat captiu a una terra estranya.

Tanmateix, Déu romandrà fidel a les seves promeses i al seu poble, Malgrat els enviï a l´exili. En la petició de Salomó, destaca la direcció específica que el seu poble exiliat cal pregar: en el temple del Déu.

Tanmateix, si tornen el seu cor al Senyor en la terra on han estat portats en captivitat i es penedeixen, supliquen amb vostès en la terra dels seus captivadors, dient: “ hem pecat actuant perversament i molt perversament” si se penedeixen en tot el seu cor i ànima en la terra dels seus enemics, que els portaren captius i preguen vers la seva terra, que vares donar els seus pares, la ciutat escollida i la casa construïda: el Temple del Senyor. Ales hores, escolta la teva morada en el cel, posa la seva oració i la seva súplica, i manté la causa perdonant el teu poble pecador i totes les seves transgressions comeses contra Tu, i concediu-los la compassió als captius per a que tinguin compassió d´ells ( perquè ells són el teu poble i la teva herència, estreta d´Egipte, del mig del forn de foc (1 Reyes 8:47-51).

Salomó menciona especialment el penediment i la pregària des d´exili cap a Israel, cap Jerusalem. Així, les accions de Daniel tenen un sentit perfecte. Segueix les instruccions de Salomó amb la esperança que Déu tingui compassió i restitueixi el seu poble.

Més enllà de la dedicació de Salomó, la causa immediata de la pregària de Daniel és la profecia de Jeremies, sobre les 70 setmanes. Enregistrat en Jeremies 25, el profeta reprèn Israel per la seva tossudesa i promet el Judici diví a través de Nebuchadnezzar, rei de Babilonia, qui arrasarà Israel. Babilònia triomfarà per 70anys, desprès del quals Déu els portarà el judici sobre ells a causa dels seus pecats. Daniel té aquesta profecia en el seu cap quan ofereix la seva pregària de penediment. (Daniel 9:2).

Lliçons de la Pregària de Daniel

Aquest temes particulars. Daniel oferia la seva pregària en un moment específic de la història d ela redempció, el mateix acord que va fer Moisés amb Déu, en els moments que Jerusalem era en el bell mig de l´univers espiritual. Actualment estem en un altre moment de la redempció, sota un nou acord, quan la Jerusalem celestial es trobava en el centre de l´univers.

Tanmateix, hi ha veritats que inclouen aquests pactes. Malgrat les nostres diferències en el temps, la era de la redempció, la localització i les circumstàncies, la pregària de Daniel estan encara escrites en les nostres instruccions, que... cal esperar” (Romans 15:4). Per tant, cóm la pregària de Daniel ens dona esperances

Confessió sincera

Primerament, Daniel diu” Amén” al judici diví. La pregària de Daniel es sobretot una pregària de confessió i penediment. Una vegada i altra Daniel coneix el pecat del poble diví: “Hem pecat. Ho hem fet malament. Hem actuat lleugerament. Ens hem rebel·lat. Estem allunyats del teis manaments. Ni hem escoltat els vostres profetes. Us hem traït. Ni hem obeït la vostres veu. Daniel no demana a Déu excuses pel pecat d´Israel. Els demana perdó. I aquest perdó els arribà dient: “ Amén” al judici diví.

I ens instrueix a nosaltres. Estem a prop de justificar i racionalitzar el seu pecat, per demanar Déu que ens excusi pel que hem fet, més que per demanar-li pedró per tot el que hem comès. Però Daniel ens ensenya a no dir-ne cap paraula en la confessió, a no utilitzar eufemismes, a empènyer el pedal sense transgressions; de veritat, la gran varietat de termes del pecat o de la feblesa en la pregària ens ensenya a treballar clar davant de Déu sobre els mètodes precisos que hem caigut per sota dels nivells normal.

Recordeu específicament

Segon, Daniel recorda les paraules divines i els actes de Déu. En la confessió, Daniel directament cita el Deuteronomi 7:9, i emmarca la seva oració en el fracàs d´Israel d´obeir la Llei de Moisès (Daniel 9:11). Castigant Israel, Déu confirma els juraments i les malediccions que va establir en el Deuteronomi 28. Més encara, Daniel recorda les grans obres divines, especialment l’Èxode, quan Déu va extreure el seu poble d´Egipte amb la seva mà poderosa (Daniel 9:15).

Això ens instrueix. Déu es complau en la forma de la Bíblia i en les Escriptures plenes d´oracions. És correcte i bo per a tots nosaltres orientar les nostres confessions i les nostres súpliques sota la llum de les lleis divines, les seves promeses i consells. Fent servir les Escriptures per emmarcar les nostres pregàries, ens apropem a Déu de la manera que Ell ha establert, amb paraules que Ells ens inspira i en les que tenim plena confiança que ens escoltarà i respondrà.

Suplicar amb confiança

Tercer, Daniel suplica la misericòrdia divina. Fins i tot quan diu: “ Amén” al jurament diví, Daniel apel·la la misericòrdia i el perdó de Yahweh (Daniel 9:9). Daniel sap que el judici diví no és la darrera paraula. I sobre tot, demana a Déu que el seu rostre enlluerni en el Santuari (Daniel 9:17), i que cedeixi la seva ràbia vers el seu poble en el exili. I fent-ho així, Daniel ens demostra la profunditat de la seva fe en el caràcter fonamental de Yahweh vers el seu poble: És un Deu compassiu i misericordiós, lent per irritar-se, i generós en el seu amor (Èxode 34:6–7).

Podem apropar-nos al tro diví amb confiança, perquè coneixem el tro de la misericòrdia. Qualsevol càstig o disciplina que Ells ens aporti, la misericòrdia domina el cor diví. Ell no vol dir eliminarà la culpabilitat, si no que ama per perdonar aquells que s´adrecen a Ell amb una fe humil.

L´element unificador

Finalment, el que manté aquests elements units és la justícia divina. – el seu immutable compromís de mantenir la Glòria del seu nom. Sota la paraula “Amén” al judici diví, sota el record de Daniel sobre les paraules divines i els seus actes, sota la súplica de Daniel de la misericòrdia divina es troba la seva fe que Déu es troben els afectes divins. Al Senyor pertanyen la justícia i a més Ell ha castigat el seu poble (Daniel 9:7). El seu judici és el compromís del seu afecte cap les seves paraules; no passarà per alt les seves transgressions en contra de la seva llei (Daniel 9:11–12). Ell és just per aportar-nos el seu judici

Però més encara que això, Ell és just en mostrar-nos la seva misericòrdia, Daniel reclama l´amor diví pel seu nom. Déu es fa un nom per as i mateix, lliurant Israel d´Egipte (Daniel 9:15). I ara, Daniel arrela la seva súplica per la misericòrdia en la justícia divina (Daniel 9:16). Israel ha esdevingut un sinònim; les nacions rebutgen d´una gran nació i d´una gran ciutat com Jerusalem. Però la nació i la ciutat es diuen de Yavé. I a banda, la súplica final de Daniel no es basa en la justícia d´Israel, sinó en el nom de Déu.

Ara, Oh, el nostre Déu, escolta la pregària del nostre servent i la seva súplica per la misericòrdia i per propi nom. Oh, Senyor, feu que el vostre enlluerni sobre el vostre temple, que està buit, Oh, Senyor, inclineu les vostres oïdes per escoltar. Obriu els vostres ulls per veure la nostra desolació i, i la ciutat que es diu amb el vostre nom. No presentem la nostra súplica davant vostre per la vostra justícia, sinó per la vostra gran misericòrdia. Oh, Senyor, escolteu, Oh, Senyor perdoneu-me. Oh, Senyor, ateneu-me i actueu. Endarreriu-lo no en el vostre nom, Oh, Senyor, perquè la vostra ciutat i el vostre poble són cridat en el seu nom (Daniel 9:17–19)

És també per nosaltres. Quan ens apropem a Déu, no es basem en la seva justícia. Cóm podríem? Demanem a Déu actuar en el seu propi nom. Sens dubte, com aquests que viuen sota el nou pacte diví, reclamem en nom del seu Fill Jesús. Supliquem a Déu per escoltar i personar, per atendre i actuar perquè som cridats en nom del seu Fill, el gran Déu tot poderós que manté el pacte i l´amor adquirit amb la seva sang.