Paralitzat i Beneït

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 12:08, 19 abr 2022

Contingut 1 El camí indesitjable per la felicitat 2 Beneint els blaus 3 Cóm el patiment invita les benediccions 4 Si m´estimeu..... ” 5 Aquesta benedicció ha caigut sobre mi 6 Contempleu la Santedat mateixa 7 Qui tindrà el seu cor?

El camí indesitjable per la felicitat

Quan el dolor em desperta per la nit, primerament miro cap a d´alt. Si la meva pantalla digital del sostre m´ indica només el 2nd rellotge de la nit, i m´empenyo mitjançant el dolor i intento respirar el meu camí de tornada.. Però si el rellotge m´indica que son les 4:00am, somric. Jesús m´ha despertat per gaudir de la comunió amb Ell, malgrat passin hores abans de seure en la meva cadira de rodes.

És que no necessito dormir? Si, és clar. Perdurarà el meu dolor? Desafortunadament. Però a las 4:00 a.m. hi ha una cosa molt necessària que em fa feliç pensar que abans de l´alba, em trobo entre els que beneeixen a Jesús. Omplo els meu pulmons amb Jesús. Revisant les seves Escriptures, murmurant els seus noms, i cantant baixet els seus himnes que arriben un darrera l´altre, tots plens d´adoració.

És dur quan estàs utilitzant un ventilador extern. I per això, prego sense paraules desenterrar el meu pecat, omplir els llocs foscos, buits i mostrar-me l´esplendor. Ell sempre em respon amb tendresa. Em veu estès al llit, paralitzat sobre els coixins, abromat per les mànigues limfàtiques, tubs d´aire sibilant, una bossa d´orina, i les baranes que ho mantenen “tot lligat”.

Un dels meus ajudants sap tot sobre aquestes trobades nocturnes amb Jesús, i una nit després de ficar-me en el llit, en peus sobre la meva part paralítica amb una Bíblia oberta: “ Aquest és vostè”- va dir.me i després va llegit el Salm 119:147–148: “Apareixeré abans de l´alba i demanaré ajuda; espero les vostres paraules. El s meus ulls estan oberts abans dels rellotges de la nit, i puc meditar les vostres promeses”.

Més o menys ho descric. Pel matí, quan un assistent obre les cortines, desconnecta el ventilador, treu les baranes, trau el tub limfàtic i remou tots els meus coixins, normalment em demana: “Has descansat bé?”

“No gaire, però soc feliç.”

Beneint els blaus

La felicitat autèntica és difícil de rebre-la. Molts cristians no hi creues, la joia més accessible de la nostra cultura. Però com més ens imbuïm nosaltres mateixos dels plaers terrenals, més canvien les nostres ments, assegudes i embogides dels desitjos mundans fins al punt que gaire bé no sabem què necessitem. Després Quan mesurem l´aprovació del préstec, la promoció laboral, la victòria de l´equip local, o la pluja parcial sobre els nostre berenars com glorioses mercès que cauen del cel. Ja si Jesús compta les nostres benediccions, serien aquestes els màxims manaments?

Soc el paraplègic més beneit del món. Res a fer amb la meva feina, la salut dels meus parents, o el cotxe d´una discapacitat fins al restaurant. No depèn dels llibres llegits, ni de la distància que he viatjat, ni d´haver conegut a B. Graham pel seu nom de pila.

Jesús arriba més profundament que les benediccions físiques tan reminiscent en l´ Antic Testament. Tornat enrere, Déu beneeix el seu poble amb collites abundants, enemics inexistents, ventres fèrtils, pluges abundants, plens d´amants d´infants. Jesús agafa un enfocament diferent. Troba les benediccions properes al dolor i la incomoditat.

Cóm el patiment invita les benediccions

En el sermó més famós, Jesús va enumerar la pobresa buida d´espiritualitat, els cors plens de tristor, un esperit baix que perdonar, evitant el pecat i lluitant per la unitat de la església. Jesús acaba la seva llista amb: “ I rebreu la felicitat quan el poble us insulti, us amenaci i us digui paraules fortes contra vosaltres en el meu nom!. Sigueu contents a les hores, tremendament contents- la recompensa celestial serà magnífica” (Mateu 5:11–12, J.B. Filípiques).

Cóm podem acceptar aquestes coses tan dures com benediccions? Primerament, Pere 3:14 em suggereix que “ sempre i quan patiu la seva justícia, sereu beneits”. Ens el patiment que ens envia fins a l´interior del cor cristià i tanca les portes. Aquí, una nova proximitat cap a Déu i una comunió amb Ell és una realitat molt llunyana.... Sorgeixen els nous arguments; reneixen nous desitjos; noticies volen aparèixer. Van arribar la nostra pròpia buidor i la plenitud divina davant de nosaltres tan vívides que s´encenen les nostres ànimes i els nostres cors clamen a Déu”. (Horacius Bonar, “Nit de llàgrimes”, 74).

Aquest nous desitjos i necessitats ens provoquen el naixement d´un nou anhel per obeir-lo (Jaume 1:2; 2 Corintis 5:9). El salmista David ho coneixia. Va dir: “Abans de fer.me patir, jo solia vagar” Però ara mantinc la meva paraula” (Salm 119:67). Una bona resposta per fer-vos patir sota un diluvi de benediccions.

Si m´estimeu..... ”

Jesús ho resumeix, dient: “ Si m´estimeu, observeu els meus manaments” (Joan 14:15). Vet aquí, Jesús no es considera un marit sever qui entra per la porta, comenta que el sopar no està parat a taula, i murmura la seva dona: “ Si m´estimes, prepararàs el meu menjar en tornar a casa!”. La obediència física no és un deure, sinó que és una obligació cristiana. Joan 14:15 esdevé un promesa. Com deia Jesús: “ si m´estimeu, feu-me el centre dels vostres pensaments, complau-me i feu les tasques més normals amb un ull en la meva gloria, després els cavalls salvatges no us aturaran d´obeir-me”. La obediència que es motiva per una amor incontrolable pel vostre Senyor té un poderós efecte santificador. Quina eufòria quan la vostra complaença en Crist combina perfectament amb la seva llei! (Salm 1:1–3) Esteu en condicions de cridar fort: “ La meva ànima es consumeix complint totes les normes sempre” (Salm 119:20).

Per tant, David podria dir: “ És bo per me que estigui afligit, que podria aprendre del vostres estatuts” (Salm 119:71). Pensant sobre la aflicció com un gos de guarda que et segueixi, sempre portant-te a través de la porta de la obediència i de la seguretat dels braços del Pastor. La aflicció i la santificació venen de la ma quan has estreny to tes els costats o empenyes fort “per l´objectiu de la crida de Déu en Jesús Crist.” (Filípiques 3:14).

Aquesta benedicció ha caigut sobre mi

Tot els tipus de benediccions del Nou Testament que Jesús va pregar ara perden el seu sentit. No romanen més. Mateu 5:11–12 sent el vostre esperit suau. Se n´alegra amb el salmista que diu: “ aquesta benedicció ha caigut sobre mi, mantindré els seus preceptes (Salm 119:56). Som beneits – sobre tot feliços- no quan arribem coses si no quan arribem a Déu.

Alguna cosa millor pot esdevenir? Sí, Jesús descriu una benedicció extra entre la obediència i el preu d´Ell mateix en Joan 14:21: “Qualsevol que tingui els meus manaments i els observi, doncs, m´estima.... i jo l´estimaré i em manifestaré a Ell també”. Aquesta és la dolçor de la obediència. Quan us sacrifiqueu vosaltres mateixos, Ell obre el seu cor una capa darrera l´altra, inexorablement aparellant la seva bellesa amb la seva santedat.... (Hebreus 12:10):

Aquesta és la benedicció que per sobre de tots nosaltres [ Déu] ens desitja.... quan esdevenim perfectes amb Ell, la baralla cessa. Quantes benediccions quan el seu desig ens allibera del pecat, o nosaltres ens alliberen d´ell, estem tots units.... la divinitat arriba a les nostres ànimes sense cap revisió i destaca la amargura del procés extern el qual [segurament] una joia inenarrable i plena de joia posseeix l´esperit consagrat. (Nit de llàgrimes, 68–69)

Contempleu la Santedat mateixa

En les hores abans de l´alba, estic despert. Omplo els meu cor amb aquests pensaments. Admiro l´amor de Jesús, edificant els canons, aixecant muntanyes, arrossegant rius, corrents i mars. Ell respira el sol i els estels en la seva òrbita; la nebuloses i galàxies, tots en moviments, per mantenir la seva glòria. Més encara gloriosa: “ Ell contempla l´univers per la paraules del seu poder” (Hebreus 1:3). Muntanyes, mars, estels- uy!- podrien desaparèixer, cada molècula esvanir-se si Ell vol que l´univers sigui així.

Aquest xoca amb la superfície. El nostre Creador- Déu- serà crucificat. Ell mirava la llança del soldat. Però, quan els dits del soldat van ser braços d´agafar-la. El seu cor encara bategava. Calia mantenir la seva vida segon darrera segon, però cap home tenia aquest poder per si mateix. Qui ajudava els pulmons del romans? Qui mantenia les molècules lligades? Només el seu Fill, mitjançant el qui “ totes les coses resten unides”. (Colossencs 1:17).

Jesús vol que les espines travessin la seva pell. Va donar prou la força els seus executors per aixecar la creu, pesada amb el seu cos subjecte. Déu voli humiliar-lo- anava despullat. Gaire be no respirava. I mirant els soldats mal pagats digué: “ Pare, perdoneu-los”. Jesús, gentilment i merescudament els hi va concedir – atots ells- continuar vius.

Inclús essent la crucifixió plena de gran horror. En algú punt d´aquell dia trist, Jesús començà a sentir coses estranyes. Una flaire molt desagradable va sorgir del seu cor. Tenia set. La maldat humana es va estendre pel seu cos- les restes vives de les nostres ànimes. La pupil·la de l´ull del seu Pare esdevenia marró amb els arrels dels nostres pecats. (Veure Steve Estes: “ Quan Déu plora” 53–54).

Això és el que Jesús va dir sobre Joan: 14:21. Aquest va ser el darrer Dia que es va manifestar Ell mateix a nosaltres. I una preocupació més que altres, el Pare ara ens anomena “ la pupil·la seus ulls. (Salm 17:8).

Qui tindrà el seu cor?

Si desitges que la plenitud divina flueixi sense control en la teva ànima, agafa les teves afliccions, participa activament en la pròpia santificació, i permet que la teva complaença en Crist es barregi amb el delit de la seva llei. Perquè Déu ens ha donat el sol, els estels i l´univers; també les flors, l´amistat, la bondat i la salvació. Ell ens ho ha donat tot. No pots donar-li el teu cor? Si Déu no el té, qui o què el tindrà?

Confio que a las 4:00 del matí, Crist sigui vostre.