La pregària per acabar totes les oracions

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 12:13, 29 abr 2022

Amen. Veniu, Senyor Jesús! (Revelació 22:20)

La darrera pregària de la Bíblia és una de les més breus- i inclús està plena de mal de cor i d´expectatives, amb angoixa i esperança, d´agonia i de joia. Us podeu imaginar l´apòstol Joan, l´estimat deixeble de Jesús (Joan 13:23), gaudint d´aquestes 3 paraules- “ Veniu amb mi,...!”. Mentre estava envoltat de criminals en l´illa de Patmos? La promesa que Crist tornaria una altre vegada semblava dolça quan la vida terrenal esdevenia dura i inflexible?

És així com Joan va intentar extraure a Jesús del sepulcre, pregant amb totes les seves forces. El terra àrid i dur sota els seus genolls esdevenien més que una presó; era un model de maledicció, 20 milles envaïdes de les conseqüències del pecat. Això obre els nostres ulls a qui el pecat l´ha arruïnat, quants dolors i ruïnes ha provocat en el món. I, d´una manera estranya, el patiment sovint ens desperta vers la promesa de la seva vinguda.

La debilitat i la malaltia ens fan desitjar nous cossos. El conflicte de relacions prolongat fa que desitgem més la pau. Les guerres, els huracans i terratrèmols de la terra ens fan desitjar més la seguretat. La resta dels nostres pecats ens fa anhelar més l´absència de pecats.” Veniu, Senyor Jesús,...!” és el crit de qualsevol que realment espera un món millor- i ràpid. El patiment només ens intensifica aquest anhel i les expectatives.

Moltes oracions en una

La pregària “Veniu, Senyor Jesús,...” és realment moltes oracions en una. Què passarà quan arribi Crist? Els versicles inicials de la Revelació 21 ens diu quantes de les nostres pregàries es contestaran aquell dia.

“Veniu, Senyor Jesús, i eixugueu les nostres llàgrimes”: els fidels de Jesús no escapen a la tristor en la seves vides. De fet, seguir-lo és plorar sovint. Jesús mateix ens ho adverteix. “En el món patireu tribulacions” (Joan 16:33). Però un dia: “Ell us eixugarà les llàgrimes dels vostres ulls ” (Revelació 21:4). En altres paraules, no patireu tribulacions ni tristor, ni depressió, ni persecució ni perills. Quan Ell arribi no tindreu cap motiu per plorar.

“Veniu, Senyor Jesús, i poseu fi als nostres mals”. Alguns anhelem finalitzar l´atac de cor; altres sentiran les conseqüències del pecat en els seus cossos. El patiment els persegueix com una ombra. La Revelació 21:4 segueix: “. . . no hi hauran més plors, ni crits, ni dol”. Us podeu imaginar els qui pateixen dolors crònics durant dècades i que un dia s´aixequin sense cap mal? Sembla ser com un home cec que mai ha vist res clarament i que finalment es posa un par d´ulleres- excepte la sensació del patiment muscular i nerviós. L´absència de dolor alliberarà els seus sentits per gaudir del món com mai abans.

“Veniu, Senyor Jesús, i allunyeu-nos de la mort”. Jesús ve a destronar la mort. En els Hebreus 2:14–15 ens diu: “ Des que els nens comparteixen la carn i la sang, Ell també va compartir les mateixes coses, que mitjançant la mort, podria destruir a qui té el poder de la mort, és a dir, el dimoni, i lliurar-nos a tots que, mitjançant la mort estaven sotmesos a una llarga vida d´esclavatge”. Qualsevol que llegeixi aquest article sentirà la por a la mort. Però la mort perdrà la seva picadura quan el Fill del Déu mori. I un dia, la mateixa mort desapareixerà. Quan vingui l´autor de la vida, no existirà la mort mai més” (Revelació 21:4).

“Veniu, Senyor Jesús, i allunyeu la mort”. Aquesta càrrega pot ser més subtil en aquests versicles, però no pot ser subtil en la imaginació de Joan. Ell va escriure en el 3r versicle: “Vet a qui, està la morada de Déu amb l´home”. I Ell sabia que Déu no conviu amb el pecat. Per rebre a Déu i habitar en nosaltres, primerament erradicarà el pecat que romana en nosaltres- això és el que ens va prometre fer. El pecat que s´amaga en l´ombra i s´ extingirà darrera de cada costat. Llençarà al foc cada motiu de pecar (Mateu 13:41). “Quan Ell aparegui semblarem com Ell, perquè el veurem tal com és” (1 Joan 3:2).

“Veniu, Senyor Jesús, i feu tot nou”. En altres paraules, res no està inclòs en les pregàries sobre el que esdevindrà. “ Així doncs, veurem un cel i un món nous” (Revelació 21:1). Res no romandrà intocable. Qualsevol por que us hagi arribat, qualsevol prova que us sorprengui, qualsevol núvol que us persegueixi, serà transformada- en un clicar d´ulls- i esborrades les seves amenaces. En el món futur no tindrem por, ni res per plorar, res per suportar, res que confessar. Us ho podeu imaginar?

Més que una pregària per allunyar-nos o per seguretat, per curació o inclòs sense pecar, “ Veniu, Senyor Jesús, ....” és una pregària per a Ell.

La seva presència és el paradís

El cor ardent de les 3 paraules de Joan no és per els actes de Jesús, sinó pel que Ell és. Això queda clar en el llibre de la Revelació. El món que vindrà és un món que necessita que Jesús visqui allà. La pregària de Joan, després de tot – “ Veniu, Senyor Jesús,...” – és una resposta a les 3 vegades de Jesús en els versicles previs- “ Vet aquí, que vindré aviat.... Vet aquí, que vindré aviat...Segurament que vindré aviat” (Revelació 22:7, 12, 20).

Mentre l´apòstol l´esperava a la presó, va poder veure el nuvi a l´horitzó (Revelació 1:12–16). Els seus cabell blancs, com la neu. Els seus ulls, plens de foc. El seus peus, bronzejats. El seu rostre, brillant com el sol en la distància. L´home que caminava, que li parlava, li reia i cridava també, ara ple de glòria i preparat per rebre i rescatar la seva núvia, l´Església. El Tresor no estava molt amagat en el camp, però es desplaçava entre núvols.

Fins i tot, la visió del cel i la terra nous en la Revelació 21 fa de Déu el premi més valuós del món per arribar: “ Vet aquí, el lloc habitat de Déu és l´home. Ell habitarà en ells i esdevindrà el seu poble i Ell serà entre ells com el seu Déu” (Revelació 21:3). Sí, volem un món sense dolor, patiment, por ni mort. Però millor tenir un món com el nostre amb Déu, que tenir-lo sense Ell. La seva presència defineix el paradís

Randy Alcorn escriu:

“Res és sovint mal diagnosticat que la nostra nostàlgia del Cel. Pensem que necessitem el sexe, les drogues, l´alcohol, un nou lloc de feina, un doctorat o una esposa, un gran aparell de televisió, un cotxe nou, o una caseta en el bosc, una cabanya a Hawaii. El que realment necessitem és estar fets per Jesús, i el lloc pel que estem fets: el Cel. Res és més satisfactori per a nosaltres... Podem imaginar que necessitem un centenar de coses, però Déu és l´únic que necessitem de lluny... La seva presència ens aporta satisfacció; la seva absència ens aporta set i anhels. Els nostres desitjos de Cel és desig de Déu. ( Cel 166, 171).

Una segona vinguda

Mentre la breu pregària de l´apòstol pot ser la invitació memorable de la Revelació 22, no és l´ única. La Bíblia no acaba només amb una súplica a Déu per la seva tornada, sinó una càlida invitació als que se senten cansats, als que pateixen set espiritual.

L´Esperit i el Nuvi diuen: “ Veniu”..... I permeteu que aquell que escolti, digui: “ Veniu”.... I permeteu a qui senti set, “Veniu....”; i als qui desitgin prendre l´aigua de la vida sense preu. ( Revelació 22:17)

Quan Joan ens avança l´arribada de Crist, reunir els seu poble, allunyar els seus enemics, i els darrers pensaments no són de judicis, sinó de misericòrdia. Ell no acaba amb el fum que neix del turment, sinó d´una font lliure i desbordant estesa a tots el que vulguin venir. Le seves paraules sonen com una antiga i gloriosa invitació (Isaïes 55:1–2:

“ Veniu, tots els qui sentin set, apropeu-vos a l´aigua; i Ell que no té diners, compreu i mengeu!. Veniu, compreu el vi i la llet sense diners ni preus. Per què gastar els vostres diners per coses que no us nodreixen, per una feina que no us satisfaci? Escolteu-me atentament i mengeu tot el que sigui bo, delitant-vos en el bon menjar”.

Quan Jesús vingui, menjarem i beurem i gaudirem del final. La fam i la set quedaran s´allunyaran. Si els patiments que ens treuen la son, si s´agreugen els dolors diàriament, si la mort us ha tret qualsevol ésser estimat, si la vida us ha semblat a vegades estar en contra, si no podeu superar els mals, apropeu-vos per conviure amb ell. Aquest món pot ser l´únic que coneixeu, però s´apropa un món millor – i encara manté un lloc a taula”.