Trobar una tempesta que ens arrossegui

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 20:02, 27 jul 2022

La complaença cau suaument, amb plaer sobre una ànima adormida. És el secret per la seva crida i la força sobre nosaltres. Els complaents desitgen comoditats, tranquil·litat i quietud- una vida interior semblant un llac en calma tres pondre el sol. Els ocells han volat, el peixos submergits i altres animals estan amagat, lluny de la nit. L´aigua inclús s´atura per descansar. Serenitat, Pau sense molèsties.

La gent complaent pot fer moltes coses diferents- no importa quantes- que exigeixen molt de nosaltres. Pocs de nosaltres, pensem en nosaltres mateixos com a complaents. La vida es “plena” i “dura” i sobre tot aclaparadora. Però sota això, hi ha una quietud estranya- no la quietud de la pau, de la seguretat o de la joia, sinó d´un estancament espiritual. Com un nen passa hores a la cadira, els ritmes de la vida adormen els nostres esperits.

A prop de nosaltres la Bíblia es queda al mateix temps. Els creients més ràpids i menys sovint. Podem un ull sobre els nostres correus, els nostres textos o els nostres aliments. Les converses son superficials i son incòmodes. Nombroses excuses es multipliquen per perdre les esglésies. Les necessitats passen desapercebudes. Anem a jeure i ens aixequem ansiosos i alterats sense estar segurs del perquè. Els mars interiors passen desapercebuts, inquiets i adormits.

Si, per suposat, Déu amorós ens envia una tempesta que ens desperti

Permeteu-me considerar com despertar els uns als altres per estimar-nos i obres .....

Contingut 1 Provocant a Déu 2 El primer pas per moure Déu 3 L´amor ens prepara 4 Considerem-nos uns als altres

Provocant a Déu

L´encàrrec pastoral en els Hebreus 10:24-25 fàcilment pot arribar a ser-nos tan familiar que no sigui provocador.... La tempesta descrita pot començar a sonar cada cop més com una brisa suau.

“ Permeteu-me considerar com encoratjar-se els uns als altres per estimar i les bones obres, sense rebutjar trobar-nos tots plegats, com si fos el costum d´algú, però encoratjant-nos uns als altres i encara més en veure que s´apropa el Dia”.

En grec “encoratjar-se” vol dir “ provocar” o alterar-se”. S´utilitza la mateixa paraula en un altre moment del Nou Testament, per descriure, amb sorpresa, per descriure el “ nítid desacord” sorgit entre Pau i Bernabé sobre J. Mark (Fets 15:39). Hi ha una mena de nitidesa en les imatges. Sacsegeu-vos uns als altres, molesteu-vos uns als altres amb una sagrada interrupció- fins que l´amor us vessi sobre les bones obres que cobreixen la vida.

Per què utilitzar un llenguatge tan fort per descriure la vida normal de tots en la Església? Perquè, com un bon fidel, l´escriptor dels Hebreus sap què fàcil esdevé per qualsevol de nosaltres depositar una mica d´amor i bones i poques obres. Ell sap quan profundament i regularment necessitem les tempestes fraternals per mantenir les ànimes en alerta ii vives per a Déu.

El primer pas per moure Déu

Com enviem aquestes turmentes fraternals de l´ amor? El primer pas per estirar-nos uns als altres és òbviament trobar-li a faltar. Això apareix en el proper versicle: “ no rebutgeu trobar-vos uns als altres...” és com un costum de... El primer pas per estirar-nos uns als altres és simplement trobar-nos directament- veure´ns en el mateix lloc amb l´objectiu explícit de gaudir i obeir a Jesús.

Molt de nosaltres tastem l´absència dolorosa d´això els darrers dos anys durant la recessió i distància social. Intentem establir ponts forts amb la tecn0logia però no son adequats. Una de les millor lliçons que Déu vol donar-nos enmig de tanta confusió, de tensió, de pèrdues i atacs de cor es que necessitem se moguts, molt més que les crides de Zoom i les retransmissions en directe, es trobar-nos. Déu ha fet present l´esperit que ens emociona que els textos i les pantalles no podem substituir.

I encara més, ara i després, rebuig del regali de la necessitat de la seva presència. Perquè alguns han rebutjat el costum de reunir-se? Les excuses podrien ser moltes i variades, però semblen compartir un arrel comú: algun pecat no penedit ( en el proper versicle dels Hebreus 10:26). Ells saben en el fons que el pecat anava a l´Església per morir i varen trobar maneres d´ evitar l´Església. Potser sigui un pecat sexual. Potser l´amargor de un passat ferit. Potser l´enveja d´ altres matrimonis, o infants, o casa o d´èxit. Potser un ídol de mi. Primerament, hem tingut un mal matí i enyorem el culte. A les hores dos cops en un mes. Després a l´estiu. I amb el temps anòmales, com una norma. Un hàbit.

Les turmentes que necessitem nomes ens apareixen quan cadascú inverteix en el cost que trobem. Setmana tras setmana, cal estar desperts. Recordar la existència divina. Que Ell està en la carn, mort en una mort sense pecat per nosaltres, i que va ressuscitar 3 dies més tard. Necessitem recordar que totes les dificultats i responsabilitats que sentim tan feixugues i que demandem son petites i il·luminen al costat de la nostra futura recompensa. Necessitem que el pecat pot arruïnar-nos. Necessitem alliberar-nos de la boira espiritual que tan fàcilment s´ha instal·lat en nosaltres. En altres paraules, necessitem trobar-nos

L´amor ens prepara

Quan ens estirem uns als altres per l´amor i les bones obres, ens apleguem amb Déu d´alguna manera que l´hem concebut fa segles. Som utilitzats per Déu per realitzar un pla que Ell va esbossar abans que el mon. “ Som la seva obre mestra” – va escriure l´ apòstol Pau” creats en Jesús Crist per les bones obres, que Déu va preparar abans, i que ens cal recórrer” (Efesis 2:10). Cap bona obra que fem avui ha estat preparada per Déu per nosaltres.

“ Déu va escollir a Crist abans de fundar el mon, que cal que nosaltres siguem sants i irreprensibles davant Ell” (Efesis 1:4). I Ell coneixia quins colors i formes tenia la santedat. Ell sabia i planificà els detalls del nostre amor, de la nostra paciència, de la nostra amabilitat, generositat i hospitalitat. Uns bons passos que calen donar amb la seva ajuda, es posar-nos davant seu. Abans que Déu aboqués l´Oceà Pacífic, havia planejat les maneres de passar i de sacrificar-nos pels altres. Abans que Déu omplís els camps de flors a Itàlia, va plantejar-se les necessitats que quedarien a descobert. Abans de construir el l´Himàlaia o cavar el Gran Canyó, havia preparat converses fructíferes per tenir amb nosaltres, fins i tot aquesta setmana.

I nosaltres ens ajudem mútuament a fer les bones obres, les obres escrites per a nosaltres, específicament per a nosaltres abans de coneixem uns als altres. Per exemple, aquestes incitacions als altres a aquest amor semblant a Crist és una de les bones obres que Déu va preparar per a nosaltres amb antelació.

Considerem-nos uns als altres

Potser la dimensió més alta del manament de estirar-nos uns als altres, tanmateix, és molt personal: “ Permeteu-me considerar com estirar-nos uns els altres per amar i les bones obres”. Literalment “ uns als altres” és l´objecte del verb “considerar”. Permeteu-nos considerar “ uns al altres” Provocant uns els altres començarà per estudiar-nos bé uns els altres. Això vol dir fer atenció per conèixer les habilitats i plans mútuament, les temptacions i les pors, els reptes i les oportunitats. Aquestes son una mena de qüestions que val fer-se per considerar-nos uns els altres

• Quines forces o habilitats Déu us ha concedit?
• Quines crides específiques ha col·locat en les vostres vides?
• Quines altres necessitats Déu ha posat al vostre entorn?
• Qui, en particular, us ha cridat per amar? I amb qui cal lluitar per estimar?
• Quines àrees destacables que podria afirmar la gràcia en vosaltres?
• Quines àrees destacables que podria lluitar i podria acompanyar-te i animar-te
• Quines pors us impedeixen arriscar-vos i fer sacrificis per amar?
• Com podria Deu comptar amb mi per fer bo9nes obres que ha planejat per vosaltres?

Sovint, fent-me bones preguntes és suficient per provocar una mena de consciència adequada, de creativitat, d´altruisme i d´amor. I preguntada la gent que ens estima i ens coneix bé, ells podem servir com avís espiritual, cridant-nos a sortir dels cicles de somnolència.

Per tant, qui estira dels vostres cors calmats de complaença? L´amistat que desperta una mena el dret correcte de la convicció, de l´ambició i de la joia? I quins podrien necessitar que sigueu una tempesta amorosa per a ells?