Quan el patiment ens allunya l´alegria

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 12:44, 4 nov 2022

Contingut 1 Buscant a Déu en els lloc secs 2 Pregant per la passió 3 Vies per la joia 4 Estimar-lo en la cerca

Buscant a Déu en els lloc secs

Tenia 20 anys quan vaig concloure que la vida cristiana era avorrida

Llegia la Bíblia regularment, però sovint sense pensar-hi. No era interessant. Tenia un llistat d´oracions pels meus amics, però això no va ser obligatori. Les meves explicacions no semblaven influir-los massa. Visitava l´església cada setmana, però sense posar-hi atenció al sermó. Anava sobre tot pels meus amics. Agraïa que Crist morís per a mi i em salvés del pecat. Però res d´això m´excitava. Suposava que era com se sentia qualsevol després de desaparició de la excitació inicial de la conversió.

Estava content amb la meva fe superficial fins que va morir el meu fill, passant després de l´apatia a l´ ira contra Déu. Perquè no l´havia salvat després de pregar-hi? Em sentia buit i sense objectius fins mesos més tard, que vaig cridar Déu desesperadament.

Per sorpresa per a mi, Ell va respondre´m envoltant-me d´una presència amb un sentit sense confusió. Vaig començar a parlar de Déu més sincerament que mai, utilitzant les veritables paraules de les Escriptures. Em semblava més que mai alliberador i vivificant, tot esperant que mai fos. Però, quan la intensitat del meu dolor desapareixia, també s´esvaïa la intensitat de la connexió amb Déu.

Pregant per la passió

Al voltant d´aquest temps, vaig sentir parlar de J. Piper sobre l´amor diví de la mateixa manera que estimen els esposos. Mai abans n´havia sentit parlar amb aquesta passió sobre Déu, i això va fer-me reconsiderar el meu propi desig de Déu o la manca. Després vaig sentir parlar a altre predicador de que l´amor de Jesús fluïa a través de les paraules també i em preguntava si podria desenvolupar dites passions per mi mateixa. Ella parlava sobre la intimitat de les seves relacions amb Déu, de com Ell li mostrava els camins de la manera més evident durant els temps més foscos.

Així, vaig començar a demanar Déu la passió per a Ell. Necessitava delitar-me en Déu, però no existia cap fórmula per seguir-la, ni tres passes, ni manera de conjurar-se. Necessitava que Déu em donés l´espurna.

I aquesta espurna em va arribar quan lluitava contra una malaltia debilitant quan les meves filles adolescents creixien després de la separació del meu marit. La vida no podia ser més difícil, necessitava Déu d´una manera com a mai. Va ser en aquells moments que vaig trobar una profunda i inevitable alegria completament nova per a mi. Va ser així com vaig aprendre a trobar la vertadera alegria en Déu.

Vies per la joia

Primerament, calia ser sincer amb Déu, especialment amb el meu dolor. Vàries vegades m´havia allunyat de Déu, ressentida i amargada, sense poder dir-li res. Però pronunciant el seu nom, quan el meu cor era lluny d´Ell, no l´honorava (Isaïes 29:13), i mai vaig sentir passió per a Ell.

Més que ser superficial en les meves oracions, distreure´m interiorment, o queixar-me sobre Déu i allunyar-me descaradament, necessitava parlar directament amb Ell. Necessitava explicar-li els meus temors i frustracions, i evidenciar les paraules de Job, de Jeremies i dels psalmistes. Delitar-se en Déu radiava des de dins (Romans 7:22), la qual cosa requeria honestedat i veritat en el nostre ésser interior (Psalm 51:6).

Segon, desenvolupar una passió per Déu requereix centrar-se i intencions. No podia vacil·lar en això. Jacob va lluitar contra Déu durant una nit sense deixar-lo marxar a l´alba fins aconseguir la seva benedicció (Gènesis 32:26). Aquesta tenacitat cal que sigui el nostre model fins que ens sorgeixi un desig per a Ell. Mantenir les preguntes, buscant-lo, i copejant-se fins estar satisfet. Des que Déu ens prometi que, quan el trobarem amb tot el nostre cor, el buscarem, cal esperar la seva resposta mes que de cap altre (Mateu 7:7–11; Jeremies 29:13).

Tercer, deposito coses en la meva vida que caldrien portar-me al delit, fins i tot semblar un simple deute. Vaig començar per llegir la Bíblia amb un llapis o paper a les mans, tot esperant que Déu em mostrés alguna cosa- fins tot quan el dia estava mol pesat, i la Bíblia fos sense vida. Vaig pregar expectant buscant la resposta divina a les meves oracions- més quan estava cansada i preocupada si Déu més escoltava. Vaig anar a l´església, posant atenció al sermó, pensant que Déu em parlaria a través d´ell. Vaig envoltar-me de creients i parlar sobre la fer- fins i tot quan els meus amics incrèduls semblava divertits. Totes aquestes coses que semblaven mitjans de gràcia per portar-me al delit.

Estimar-lo en la cerca

Quan no el desitgem, necessitem caminar cap a Ell- ens arriba una via que anticipa el delit- Si perdem de vista aquest objectiu i fixem una vida religiosa alimentada només pel deure, la nostra fe es tornarà de fusta i sense sentit, i es possible defallir quan el posa a prova. Una fe intel·lectual i superficial no pot mantenir-se per si sola. Al final, la fe sense el menor signe de joia no és la fe original.

Inclòs, si necessitem d´unes relacions genuïnes i generoses amb Déu, no podem deixar de banda l´ obediència i esperar simplement que el plaer ens ompli. Cal omplir-nos a nosaltres mateixos de Déu, demanant-li constantment l´aire fresc, més vibrant i una vida més satisfactòria en les nostres relacions. La passió divina no sempre es desenvolupa per les nits. Quan augmenta, llegint la Bíblia esdevindrà d´una obligació a un plaer. Les paraules divines ens aportaran la darrera joia que ens sostindrà durant les nostres afliccions (Psalm 119:92). Fins que això succeeixi, cal confiar en la lenta paraula divina, igual que descansem en Ell.

Quan confiem en Déu, som crèduls, i ens apropem a Ell, aprenem a delitar-nos en Déu (Psalm 37:3–5). Quan perseguim aquest deli, podem demanar a Déu que ens mostri les maneres, que ens ajudi a seguir els seus passos i a mostrar-se durant el procés. Tot comença i acaba en Ell.

L´oració d´ Ambrosi de Milà ho resumeix meravellosament:

“ Senyor, ensenyeu-me a buscar-vos, i reveleu-vos a nosaltres quan us busqui. Si no puc fer-ho, al menys, primerament mostreu-m´ho, mai abans que us reveleu vos mateix a nosaltres. Permeteu-me buscar-vos en l´enyorança i enyorar la recerca. Permeteu-me trobar-vos en l´amor i estimar-vos en la recerca”

Ni el simple deure ni la força de voluntat ens sostindran durant el patiment. En els moments més foscos, lluitarem per la nostra satisfacció i confort i ens arribarà la joia. Cal que Déu sigui tot això, i si no ho fos, cal demanar, cercar i copejar-se fins que ho sigui. Permeteu-me trobar-lo en l´amor i amar la recerca.