Lenin, Francesc i Pau

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 21:27, 7 feb 2019

Vladimir Ilyich Lenin, el revolucionari rus, fundador del Bolxevisme, nomenat després Comunisme Soviètic, va dir: “ Vaig cometre un error. Sense dubte, una multitud oprimida ha de ser lliurada. Però el nostre mètode va provocar més opressió i cruels massacres. El més viu malson per a mi es trobar-me perdut en un oceà roig amb la sang de nombroses víctimes. Ara és molt tard per canviar el passat, però el que era necessari per salvar la Rússia eren deu Francesc d’ Asis ( “Cartes sobre l’ Ateisme Modern”).

No puc deixar passar 1981 sense mencionar paraula sobre San Francesc, aquest any n’és l’ aniversari del seu naixement. Giovani di Pietro Berbardone va viure a Itàlia i fou el fundador de la Ordre Catòlica dels Franciscans. La Regla de 1221, que va escriure per els frares de l’ ordre, prescriu que “ visquin en obediència, castedat i pobresa”.

Nadal és un temps de gran goig, i St. Francesc es conegut pel delit i la seva gratitud per totes les coses. Per tant penso que farem bé en escoltar una conversa que, un cop va tenir amb el seu germà Leo sobre la font de l’alegria perfecta (extret de “Les petites Flors” de St. Francesc):

“Un dia d’hivern quan ell i el seu germà Leo caminaven des de Peruggia a Asís, Francesc va cridar Leo cinc vegades durant el fred hivern, cada vegada per dir-li que no era l’alegria perfecta: ”germà Leo, quan un frare menor torni la llum el cec, millori el paralític, extregui els dimonis, torni la oïda els sords, faci caminar els coixos, els sords-muts recuperin la parla i el que és més encara: ressuscitar l’home que era mort per quatre dies, escriu que això no és l’ alegria perfecta!”. I així va seguir diferents enumeracions d’èxit i alegries espirituals, tot plegats. I quan parlava d’aquesta manera durant dues milles, el germà Leo, molt estorat, va demanar-li: “Pare, en el nom de Déu: on es troba l’ alegria perfecta?”

Y Francesc va respondre: “Quan tornàvem de la Porciúncula, mullats per la pluja i congelats pel fred, tots bruts pel fang i amb fam, i tocàvem la porta del nostre monestir i el germà porter va venir i ens va dir enfadat: ” Qui són Vostès?” I nosaltres varen respondre: ”Soms els teus germans”. I ens va respondre: ” Vostès m’enganyen, marxin!” sense obrir-nos-la, i ens va deixar afora, aturats sobre la neu i el fred, i amb molta fam fins que va arribar la nit - després varen suportar pacientment tots aquests insults i els cruels rebuigs, sense molestar-nos ni queixar-nos sinó mostrant-nos humils i tendres per a que el germà de la porta se n’ adonés. “Oh, germà Leo, escriu que l’alegria perfecta es troba allí!”.

“I si seguim tocant a la porta i arribant el porter, ens rebutjà furiós i amb insults, si ho suportem pacientment rebent en els nostres cors els insults amb alegria i amor. Oh, germà Leo, escriu que aquesta és l’ alegria perfecta!. I ara escolta la conclusió: “ Per damunt de totes les mercès i regals de l’ Esperit Sant que Crits atorga els seus amics està la de reconquerir-se a un mateix i resistir de bon grat els sofriments, insults, humiliacions i pesars per l’ Amor de Crist”.

A la recerca dels Filipenses 3:10

Pastor John