La paternitat en els homes del futur

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 13:11, 18 nov 2022

Contingut 1 12 lliçons durant 4 dècades 2 1. Estar d´acord amb Déu. 3 2. Reflectir-se en un mirall. 4 3. Amar la vostra dona. 5 4. Reviseu els mostres amors. 6 5. Aprendre de lo negatiu. 7 6. Dediqueu més temps quan els nois/es creixen. 8 7. Llegir i pregar amb els vostres fill/es. 9 8. Ensenyeu- los com treballar fent-ho amb ells. 10 9. El model cristià consum cultural. 11 10. Mantingueu el físic. 12 11. Ensenyeu-los l´èxit d´arriscar-se 13 12. Mostreu-los com atendre els altres.

12 lliçons durant 4 dècades

Vivim en una era que pot posar-se de moda no estar segurs de si és home/dona. Això depèn de les teories o de com us identifiqueu.

Però els teòlegs parlen d´ alguna cosa anomenada “gràcia en comú”, perquè Déu va crear els humans a la seva imatge, posseïm coneixements innats de qui és. La Bíblia en diu: “ Déu va crear els homes a la seva imatge, la imatge divina que Ell va crear-se; home o dona, Ell va crear-los” (Gènesis 1:27).

A través de la Història i de les cultures, existeixen gran semblances en les característiques dels homes ( igualment les dones). Certament la influència del cristianisme en les cultures, com a Nord-Amèrica, es reconeixen els homes bons per les seves qualitats, com la valentia, l´autocontrol, amabilitat, ambició, responsabilitat, sinceritat, treballador, humilitat, generositat i habilitats, altruisme. Tradicionalment, les dones preparen els homes per la paternitat. El nois busquen esdevenir models.

En l´ambient de confusió actual entre homes i dones, com podem criar els fills en homes per escapen d´ésser fràgils i tous, o distrets sense límits? Mentre els pares no puden garantir el caràcter dels seus infants, hi ha algunes maneres d´animar-los a aportacions positives o desànims negatius.

La meva dona i jo varen criar 2 fills ( d´ara 40 i 34). El següent exposa 12 consideracions sobre la meva experiència d´educar nois fins a homes

1. Estar d´acord amb Déu.

Atenció, “els infants provenen de Déu, és el fruit de l´embaràs com a recompensa” (Psalm 127:3). Un infant és un regal que podeu nodrir efectivament només amb l´ajuda divina. El coneixeu directament? Confieu en creixeu amb Crist? El millors pares saben en les seves pròpies vides el mètode i la disciplina del Pare diví (Hebreus 12:5–11). Aprenen a transferir aquests moviments de manera generosa als fills/es.

2. Reflectir-se en un mirall.

Quina mena d´homes sou? A vegades, els homes excel·lents apareixen d´una llar perversa, però és la bogeria per pecar mentre esperen la gràcia abundantment (Romans 6:1–2). Si esteu amargats, crítics o irritats, no us sorprengui si un fill/a us imita els mals hàbits. Els pares necessiten ser prou humils per acceptar les correccions ( des de les Escriptures, de la seva dona, dels amics, dels pastor o dl seu infant, tot plegat ) i dedicar-se a millorar. Molts dels fills/es han après l´auto- correcció d´un cor dur, de l´auto importància paterna. Els pares-mestres normalment eduquen fills/es educables.

3. Amar la vostra dona.

Ella és l´ajudanta i a vegades la tutora en el procés educatiu. Déu ens demana amar-la com Crist ho fa amb la seva Església i a nosaltres mateixos (Efesis 5:25, 32). Els fills ( i les filles!) necessiten veure i sentir profundament un afecta fort i profund per els seu pare i mare. La seguretat de l´amor marital crea una força que els fortifica. Ells/es romanen en la alegria que sorgeix. Ells observen com expressar l amor i el respecte que se senten, però les seves ànimes pecadores poden temptar-los a descuidar-se o a retenir-los ( els infants poden esdevenir píndoles per les seves mares)

Recordo haver escridassat la meva dona una tarda, una rata de catifa als nostres peus. Vaig baixar-me els meus jeans fins els genolls per recollir-los. Ho vaig fer així i l´abraçada va ser entre tres. Després el meu fill va cridar: “ Una forta abraçada!” i va començar a petonejar a tort i a dret. Cóm podríem no fer-ho així? Els nois converteixen qualsevol cosa en una baralla. Encara em ric pensant-ho

4. Reviseu els mostres amors.

El pastor que va batejar els meus fills va unir-se amb nosaltres en el retir a l´estiu: Ca comprar-me un cistell per animar-me a pescar amb els meus fills. I després va dir-me: Bob, els teus fills creixeran en l´amor quan tu els estimis”- Va ser un consell d´amic d´un home una mica més expert que els meus fills. Va ser una norma apreciable. Si m´estimo més que a Deu, que la meva dona i els fills, si ignoro els meus fills quan persegueixo els èxits professionals o desapareix els finals de setmana per jugar a golf o beure una cervesa amb els amics. No cal sorprendre´s si el meus fills acaben complicant-se la seva vida inevitable.

5. Aprendre de lo negatiu.

Una vida negativa és un camí erroni, un exemple negatiu. Els experts reconeixen les mostres dolentes dels pares sovint es transmet i imita. Si el vostre pare us pega, vosaltres estareu aficionats a repetir-ho als vostres fills. Un home que està d´acord amb Déu i amb la seva dona ( veure els 1r i 3r punt anteriors) pot trencar aquest cercle. Feu atenció al perill de repetir mostres dolentes que patireu. Pregar i controlar convertir els foscos camins coneguts en llum pels vostres fills.

6. Dediqueu més temps quan els nois/es creixen.

Esperava que els bebès i els nens necessitessin molt de temps i tenia raó. En el nostre cas, la meva dona va deixar els seu treball per esdevenir la cuidadora dels meus fills a casa; ella va ser l´eix de la criança. Però amb els anys, ella va recuperar la seva feina i jo vaig intentar suplir-la amb els meus fills/es.

No estava preparat per descobrir els fills/es, el que ells necessitessin. I us podeu sorprendre per trobar-lo!. Aquesta tendència pot canviar un xic durant la adolescència, però no necessàriament. Els pares creatius poden trobar maneres de fer una causa comuna amb els fills/es i romandre a prop sense perseguir-los. Un del meus fills té habilitats per el Basket bol; això va portar-me a fer-li 10 anys de suport a banda de temporades intensives. Això va abreujar-se durant l´ infantessa!. Com a recompensa de les nostres relacions- va desenvolupar el seu caràcter va ser i records familiar duradors- varen ser incalculables.

7. Llegir i pregar amb els vostres fill/es.

Recordeu que els fills/es estimen els que vostè estima. Si estimeu les Escriptures i els moment d´oració i cantar himnes, els vostres fills aprendran i sentiran això. “ Si el vostre “temps de la Bíblia ( o el “temps bíblic” a la llar) diàriament, no esporàdic no a l´ atzar, podeu invertir molt de 10’ o 15’ cada mati o tarda en el decurs de les setmanes o mesos.

Acabem combinant això amb lectures ( en veu alta) o clàssics, com les “ Cròniques de Narnia” de C. S. Lewis o les èpiques “Els petits calçotets”. També aprofundir el llarg poema de “ L´enfonsament de les Hesperidis”, “La responsabilitat de la Brigada lleugera”, “El Casei del ratpenat” i altres. Combineu això amb els debats que els plantegen als infants, amb el tem d´oració, i així obtindreu els elements per intercanviar els vostres esperits.

8. Ensenyeu- los com treballar fent-ho amb ells.

Les llars sobreviuen amb les tasques, fetes des de l´exterior o l´interior. Podeu realitzar-les sempre més ràpidament amb “l´ajuda” dels vostres fills, però lentament amb incorporar-los a l´equip. Ensenyeu-los a batre un ou si ho esteu fent o fent servir un tornavís si construïu una tanca de fusta. Ensenyeu-los a trencar la fusta. Recollir les fulles i emmagatzemar-les i que alguna persona salti sobre les piles. Aquest és l´esperit!).

Un dels regals que un pare més apreciat pot donar a un fill és el treball ètic. Imagineu que podeu fer-ho tots plegats i així podeu crear un espai per això. Els fills que saben com treballar amb confiança, amb habilitats i el màxim esforç no eren aptes per fracassar quan viuen independents.

9. El model cristià consum cultural.

Els mitjans i les xarxes socials poden dominar les nostres consciències. Els marits i les dones cristians no calen esdevenir addictes de cibernètics o de la TV. Seguint a Jesús ens vol per altres objectius i èmfasis. Elles tenen límits, tenen autoritat moral per ajudar els fills a posar-se els límits- com els aparells després de cert temps de la tarda o el temps limita els jocs virtuals. La millor manera de controlar els hàbits dolents és prevenir-los quan ens arriben. Col·laboreu amb els fills/es a trobar horitzons rics i productius més que a l´ús d´internet ( la tasca d´internet o els llocs de treballar busca dedicacions acadèmiques, per suposat, es alguna cosa diferent)

10. Mantingueu el físic.

Pares, parleu els vostres fills/es des de la panxa. Ells coneixeran les vostres veus en néixer. Desprès abraceu-los i protegiu-los. Agafeu-los i llegiu-los quan pregueu i assageu-vos a prop en el temple. Porteu als braços, tombats en la catifa quan juguin ( l´anomeno: “ rebolcar-se”). Doneu- los la sensació de transmetre´ls els nostres sentiments en la darrera abraçada abans de dormir-se. Els pares i els fills/es comparteixen les mateixes necessitats de reforçar l´amor a Déu concedit.

11. Ensenyeu-los l´èxit d´arriscar-se

Volen la seguretat per els nostres fills, però no a costa de la covardia. Volem la seva seguretat dels riscos, no el contrari. Ensenyeu-los a nedar quan tingui por d´ofegar-se ( sempre ben avisats). A l´edat adient, ensenyeu-los a saltar roques, a caminar sobre les voreres d´un tronc sobre un buit, a ser amics del gos veí que borda, a escalar una torre de foc, a portar una bossa tan pesada com pugui o a mantenir l´ordre quan intenten netejar el terra, les pruneres o a repara el pupitre.

Els infants que no han après la valentia de la bogeria. La vida està plena de perills inevitables. Imagineu el risc de que podeu controlar i la quantitat com a pares i com a fills. Això treballa en paral·lel amb ells/es. Algunes tasques, com netejat pot ser una tasca de dos homes. Permeteu els fill /a de 12 anys de portar-vos la responsabilitat d´una escalera molt pesada- o fins i tot a escalar si està preparat (amb el monitor a prop, per suposat)

12. Mostreu-los com atendre els altres.

Totes les precaucions prescrites pels vostres fill/es podeu obtenir la impressió que per criar els infants són necessàries don i mimar-los. No. Si el vostre matrimoni i la vostra llar estan centrats en Crist ( mai arribareu en la vostra vida) els infants aprendran que Déu estarà al centre de les seves vides i que la nostra vida d´oració és el seu Regne que vindrà segons la seva voluntat. Això vol dir estimar i cuidar els nostres veïns, proper o llunyans. Això vol dir que la part de la nostra família aporta beneficis a l´Església, la nostra taula romandrà oberta a aquests que ens arriben per ser atesos/es, i el nosaltres planifiquem el nostre futur amb la crida divina i estaran presents entre els nostre pensaments.

La llista abans representa, però incomplerta. Amb la oració, gran esforços, percebre l´auto-sacrifici ( actualment és un privilegi) i la gràcia divina, els pares, i especialment els pares, poden augmentar les incomoditats que els fills/es puguin provocar sobre la indolència, la inseguretat i la por que els estudis diuen atacar els joves homes en aquests moments presents.