Honrar la vellesa

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 14:05, 22 des 2022

L´art perdut de respectar els grans

Moisés, en la pel·lícula dels “10 Manaments”(1956) va baixar per controlar els treballs dels esclaus hebreus. Ell no sabia que ell també ho era de naixement; manté el calze daurat egipcis confortablement en les seves mans. Arriba després que els caps dels treballadors hagin apressat a Josué ( el futur ajudant i successor) que va rescatar una dona gran abans d´esclafar-la una pedra.

Sords per socórrer aquesta dona gran, els caps dels treballadors havien rebutjat aturar la força de treball per alliberar-la. I la dona no va poder escapar. Així Josué baixà per copejar un egipci, va aturar el treballs immediatament, salvant-li la vida i perdent la seva.

Moisés, el príncep egipci, arribà a demanda de la dona hebrea. Escoltant el que passava, ell va demanar a Josué. “ Sabeu que copejar un egipci és la mort?

“Ho sé” va respondre.
“Doncs, la copeges, perquè?”
“Per salvar la dona gran.”
“Què significa per a vostè?”
“Una dona gran.”

Moisés va perdre poc temps en recuperar-se de la bufetada que li vaig donar. Per que és una dona gran. Vaig adonar-me molt més de com era Moisés, més que Josué, en el seu intercanvi. Josué va demostrar una clara categoria moral que em faltava: que salvar una don gran simplement perquè és una dona gran en perill de morir. El seu heroisme no necessitava més explicacions o incentius. No necessitava ser la seva mare, la seva tia, o una reina. Per a Josué per perdre la seva vida per la de la seva, tot el que necessitava ser era ser una dona gran, desesperada d´ajuda.

Càlcul intern

Aquest intercanvi va deixar una petjada perquè jo imaginava el meu propi càlcul en la crisi:

“ El qui pot- reganyar els caps de treball per la seva insensibilitat i assassinat; rebre una fuetada per això- però no siguem tan bojos com per perdre la teva vida per l´altre

Fer-ho d´altre manera semblava un mal càlcul

Ella ja havia estat amb un peu a la tomba. Els millors dies de la seva productivitat, de casa i de l´edifici comunitari, va esvair-se. La manera de les dones ha cessat amb ella (Gènesis 18:11). Feble i fràgil, ella va estar dies i mesos dirigint-la; jo vaig engrapar-me anys i dècades per la gola. El sol s´aixecava i es pondria. Com podria romandre la seva vida per sobre de la meva?

I, en un raig de glòria, Josué va copejar els opressors, intentant la seva vida per la d´ella

La mort de l´honor

Coneixeu aquests càlculs a petita escala? Som actualment un poble conegut pel seu homenatge al nostres grans amb el nostre temps, recursos i atencions? O no és aquest el cas d´un amic creuava el carrer eventualment amb una dona, instintivament li demanés: “ Qui és per vostè?. les sensacions de Youtube plenes de forces, innovadores, belles, les celebritats i els atletes professionals reben l´admiració. Els dèbils, majoritàriament més desgastats, la duresa de l´oïda i de la vista, i de caminar, no.

És veritat que la gent gran viuen darrera de la nostra atenció, llançat picadures extres a l´IPhone, intentant enviar un missatge? El jovent rarament han aprés a honrar l´àvia, l´avi, abandonant-los en general.

La escena d´aquesta en perill de mort arriba més íntimament a les expectatives eternes de Déu que les nostres assumpcions actuals. El Moisés real aviat podia escriure la llei: “ Esteu en peu abans de que aparegui els cabells grisos, l´homenatge del rostre d´un home gran i tindreu por de Déu: Soc el Senyor (Levític 19:32). Un respecte especial i atenció es deuen a la vellesa d´Israel.

Per què no us col·loqueu l´home gran en la vostra ment? Perquè fer un homenatge tan petit al rostre de la dona gran? Perquè una por tan petita de Déu? De totes les opcions, contribueixo amb 2 que m´han disciplinat per donar menys consideració a la gent gran de la que convé.

1. La informació de l´edat

A través del temps, la gent gran han servit com a savis a la comunitat. Han experimentat i viscut, perdut i après les lliçons de les mancances entre els pensaments no provats i els ideals de la joventut.

Així parlava Job: “ La saviesa arriba amb la edat, i l´enteniment en el decurs dels dies” (Job 12:12). Així, Elies explicava les seva deferència en dir: “Permeteu que el dia parli i molts dies y us ensenyaran la saviesa” (Job 32:7). I això Pau exhorta que les dones grans són per “ ensenyar el que és bo, i ensenyen les dones joves a estimar els seus marits i infants, a auto-controlar-se, puresa, treballant a la llar, amables i sotmeses als seus marits” (Titus 2:3–5). Generalment, la gent gran no només pensen ser els més savis entre nosaltres, però també considerats com a tal.

Però que és un avi o àvia comparats amb el tot savi Google? Què poden dir-me que no puc trobar? Experts sobre qualsevol cosa sota el meu control. Què bo és un cap vell, veient la vida des dels seus prismes estrets comparats amb milions de savis amb un grau avançat, anticipant-hi els nous trets i oferint un consell sobre qualsevol cosa que vulgui saber?

Jesús va ensenyar que els cristians que perden la seva família pel seu amor, guanyen un centenar de l´Església. Ens sembla creure que aquests que perden la saviesa des de la vellesa rebran centenars d´Internet.

2. Maquillatge de l´edat

La nostra societat no l´agrada la mort; els nostre funerals on breus, el nostre dol, també. Quan el signes de final comencen, els disfressem. Tenyint el nostres cabells; posem dents falsos. Estirem les arrugues i fem servir la liposucció, estem a dieta, ens maquillem i emblanquinen les dents per preservar la aparença que durarà eternament. Mentre vivim, ens embalsamen.

Tots tenim pors de les malalties que ens porta la vellesa. Salomó en l´Ecclesiastés 12:1–8, capta els “ dies endimoniats” de l´envelliment en termes poètics: Són d´aquets dies que on diu: “ no em complauen” ( 1r versicle), el dies que el sol, la lluna i els estels foscos, i viviu sota un núvol perpetu (2ns versicle), dies què les mans i els braços tremolen violentament, els homes forts jeuen i els molinets – les dents- grinyolen perquè són pocs (3r versicle), dies que vivim a casa, adormits i poca oïda (4rt versicle) dies temorosos del pes, dies de cabells grisos i de gana esgarrifosa (5è versicle), dies que el bol daurat comença a cruixir, la cadena de plata a trencar-se i el cos es prepara per tornar-se pols i l´esperita a Déu (6è- 7è versicles). Vanitat de vanitats conclou el sermó (8è versicle)

Doncs també, què fer els dies de vent en vaixells desgastats amb pals esquinçats navegant entre nosaltres, aquests recordatoris de que el temps s´estavella i cometem pecats? Honrar-los o ignorar-los? Veieu la glòria en les vostres rostres envellides o els nostres propis defectes? En la sala de l´ homenatge no guarden flors esvaïdes

Testimonis i corones de plata

Caldria la presència del nostre Senyor abans del cabells grisos i l´homenatge al rostre envellit

Què pot ensenyar-nos l´envelliment ( una qüestió que manca d´humilitat)? Bé, mentre les persones grans poden parlar de les cicatrius i dels èxits de la experiència humana, els sant vells de l´Església us poden parlar sobre una vida de fidelitat divina, de la seva amabilitat i del seu amor fort.

Siri no vol comentar com el bon Senyor ha estat proper a ella. Google no pot testificar que, malgrat l´envelliment, Déu l´ha portat a través de moltes proves (Isaïes 46:4). El rostre arrugat del sant amb arrugues bíbliques és un tresor, per a tots que estimen a Déu i que volen conèixer-li més. I el sant envellit” ple d´energia i verd “ és un testimoni de saviesa que el jovent bell i fort necessitat escoltar (Psalm 92:12–15). David necessitava envellir per aquest objectiu: Malgrat l´envelliment i els cabells grisos, oh Senyor, no m´abandonis fins que proclami el teu poder a la propera generació, el vostre poder a tots els que vindran” (Psalms 71:18).

Enyorem molta d´aquesta saviesa i glòria de la gent gran quan l´envelliment viu a part. En els temps antics no existien les residències d´avis controlades pels governs, ni programes de seguretat social, ni centres de retir. Tots tres s´unificaven en un sol lloc: la llar. La convivència multi generacional actualment és una detall del passat en Occident, piquem i escollim veure famílies d´avis o no, mantenint petites influències sobre nosaltres. I sense aquesta representació multi generacional, podem enyorar això a l´església també.

Missatge perdut

Evidentment, algunes persones grans no han viscut sàviament o bé. Així, J- Peper observa: “ Hi han mostres de respecte i demostracions d´homenatge que pertanyen la gent gran, simplement perquè ho són. Déu els premia amb una vida llarga i tindreu por del vostre Déu homenatjant els homes i les dones que han portat la seva imatge fins ala vellesa”.

La por a Déu està per sobre del seu homenatge. Piper diu altre cop del Psalm 71:

“ Aquest text obliga els joves entre nosaltres no progressar presumptuosament i descuidadament en la presència de la gent gran com si no travessen cap bretxa- i com nosaltres i ells els mostressin ser simplement companys especialment irrespectuosos ni homenatge”. T´aixecaràs davant la gent gran i honraràs el seu rostre envellit”....

I la pèrdua d´aquests modals de respecte dels infants i dels joves està directament relacionat amb les seves mirades petites de Déu o de l´estranyesa actual de la idea del temor de Déu. Si Déu ha esdevingut un amic, podeu esperar forçament que la gent estigui dreta davant l´entrada d´una persona gran a la cambra.

“els Sants vells de l´Església us poden parlar sobre una vida de fidelitat divina, de la seva amabilitat i del seu amor fort”. Algunes persones grans entre nosaltres garanteixen graus d´homenatge de com han viscut. Fins y tot, encara que per ser coneguda. Agafem els costums de la nostra cultura i la comunicació amb la gent gran. “ Sou venerables”.

Homenatjat el rostre envellit

Les tecnologies avencen, les cases d´acollida, la tasca de la innivació i el progrés, l´individualisme occidental fan semblar no naturals per mostrar l´homenatge especial a la gent gran. La societat incentiva poc la meva generació per cuidar la saviesa dels cervells envellits o mostrar deferència i respecte. L´envelliment mor, arriba la nova.

Però mentre somriem a la gent gran que lluita contra l´IPhone, o mou el cap com si la dona gran conduís a 30 kms/hora sota una velocitat limitada, Déu clama per l´homenatge. Mentre mesurem els cabells grisos i les arrugues del rostre per el que pensem que ells contribueixen al progrés de la societat, Déu podria posar-nos drets mentre els entren a la cambra.

Honreu la gent gran de les vostres famílies, del veïnat o de l´Església? Quan el món observa el nostre comportament entre la gent gran- especialment en el temple- i ens pregunta en veu alta: “ Qui és ella per a vostè?”

En el temor diví, responeu: “ Una dona gran”.