Quantes vegades penseu en el Cel?

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 19:29, 8 juny 2023

Un moment, si´s plau. Això no pot ser correcte, no?

Si us mostro la Bíblia poques vegades, trobareu un d´aquests moments. La construcció d´una frase bíblica no us sembla correcte. Molt més sovint que no pas, trobeu que la vostra preocupació era injustificada o podia explicar-se. Però per a mi, un d´aquest moment canvia qualsevol cosa.

Han passat només 5 anys que us predico. Preguem mitjançant el llibre dels Colossencs i va ser la 2 setmana que vaig llegir això en el meu estudi:

“ Sempre agraeixo a Déu , el Pare del Nostre Senyor Jesucrist, quan prego per vosaltres , des què vaig sentir la vostra fe en Jesús Crist i sobre l´amor que teniu per tots els sants, a causa de la esperança que teniu en el Cel” ( Colossencs 1:3–5)

Vaig pensar per a mi: “ No, no aquesta traducció no s´hi val. Pau no basaria la seva esperança dipositada en la Església del Cel, no? Ell voldria dir que agraeix a Déu la seva esperances en l´amor de tots els sants, totes les seves esperances en el Cel, degut a la seva fe en Jesús Crist!” No, Pau va escriure com volia en les dues coses Ell i l´Esperit Sant. Això va canviar la meva visa. Pau va fomentar el seu amor i el seu agraïment en les esperances en l´Església colossiana en el Cel. El Cel era (i és) fonamental, importat.

Vaig trobar un col·lega jove estudiant més tard aquella tarda i vaig demanar-li si tenia esperances en el Cel. Més endavant, ho vaig demanar a altres persones als qui ensenyava i un parell de dies més tard, alguns pastors que em trobava. Els 4 dies següents vaig demanar-ho a una vintena de cristians i tenien aquesta esperança. I un d´ells em va respondre que les sentia de tant en tant; la resta que difícilment havien pensat sobre això, immediatament varen reconèixer el problema sense mi que atreia la seva atenció.

Vaig començar a la ceguesa mental en les meves oracions, en els meus ensenyaments, en l´evangelització, en els consells i en les oracions. Començava a aprendre a no enyorar-lo

Contingut 1 La nostra esperança comuna 2 El Cel per sempre 3 Salvats per aquesta esperança 4 Perdem l´estel nord 5 Aviat serem a Casa

La nostra esperança comuna

Més que 4 anys, quan la meva església merescudament per a mni i la meva família va donar-me un tempos sabàtic, vaig agafar 2 mesos i mig per estudiar l´esperança en el Cel . No en el cel mateix sinó l´ús bíblic de l´esperança en el Cel.

De dilluns a divendres, pregaria i l´estudiaria de 9’00 del matí fins al migdia. La tasca més important que vaig fer era llegir diàriament capítols sencers del Nou Testament. Encerclaria cada versicle on veies l´autor que recomanava la esperança en el Cel. Cap conclusió, encerclava el versicle i al final, escrivia el versicle en la premsa.

Quan acabar, vaig veure sobtadament que 387 versicles que utilitzaven l´esperança en el Cel de la mateixa manera. Pau ho va fer en els Colossencs: sobre els 7’957 versicles del N. Testament, al menys 5% recomanava aquesta esperança en el Cel. En perspectiva, hi ha 150-160 versicles en l´infern i 30-40 versicles sobre el matrimoni, per tant, fins i tot tenint la raó a mitges, les esperances en el Cel són més comunes que pogués mai imaginar.

El Cel per sempre

Penso en les benaurances. La majoria d´elles provoca l´actual comportament en vistes a algunes futures recompenses: “ Beneits siguin els mansos, perquè ells seran els hereus de la terra” (Mateu 5:5).

O penseu en les conclusions de Pau als Corintis. Darrera totes aquests ensenyaments, exhortacions i correccions, al final aterra la resurrecció i només després va die: “ a més, estimats germans, esteu fermes, immòbils i sempre abundant en les obres del Senyor, sabent que la vostres obres en el Senyor no són vanes” (1 Corintis 15:58). La futura resurrecció us dona confiança en la seves obres.

Els models de la fe en els Hebreus 11 ens instrueix perquè “ elles cerquen la recompensa” (Hebreus 11:26). Pere recomana els cristians que pateixen que es complaguin perquè Déu els conserva la seva herència en els Cels (1 Pere 1:4–5). Jaume recomana paciència sense protestes, tot recordant que l´arribada de Jesús és propera (Jaume 5:7–9). Després tenim la Revelació que acaba el cànon de les Escriptures amb aquestes meravelloses paraules: ‘Segurament arribaré a viat” Amen. Veniu Senyor Jesús!” (Revelació 22:20).

Salvats per aquesta esperança

Cap d´aquests exemples varen impactar-me més quan vaig arribar els Romans 8. Estava gaudint del sol a Nàpols, Florida, pel febrer. Tenia més de 70 i anava a la platja molt tard, el cel semblava trencar-se quan llegia.

“Sabem que tota la creació es queixava dels dolors del naixements fins ara. Però no només la creació, sinó nosaltres mateixos, que som el primer fruit de l´Esperit, gemecs mentre esperen ansiosament l´adopció com a fills/es, la redempció dels seus cossos, però ens salvarem en aquestes esperances”. (Romans 8:22–24)

Era un moment semblant en els Colossencs 1. Encerclava els versicles, però no podia ajudar persistentment en les implicacions d´aquestes paraules. Vaig llegir el passatge moltes vegades, però era la 1a vegada que veia que aquestes esperances en la salvació no només tornaven cap a la creu sinó en els dies que adorarem un Salvador ressuscitat en cossos ressuscitats sobre una terra ressuscitada.

“La esperança en la nostra salvació no sembla només mirar enrere cap a la creu, sinó també mirar cap endavant”. D´acord aquests versicles, evangelitzem el món, posant la vista de la gent cap a la restauració de totes les coses i de la creu. Molt pocs de nosaltres preguem regularment, canten, prediquem sobre el Cel.

Perdem l´estel nord

Randy Alcorn, en la seva obra Cels, ens documenta que J. Calví, Reinhold Niebuhr, William Shedd, Martyn Lloyd-Jones i Louis Berkhof en parlaven sobre el Cel en algunes de les seves monumentals obres teològiques (8)

Alcorn compartia un boci amb A. J. Conyers que mai més he superat:

“ Sempre que uns sense conviccions fets religiosos i conviccions teològiques, caldria ser un pensament inquietant que aquest món intenti traçar el seu camí a través d´algunes de les aigües perilloses de la història, havent decidit ara ignorar el que varen ser els seus punts de vista de referència durant més de 2 mil·lennis- l´estel del Nord. La certesa del judici (i) i l´anhel de Cel” (9)

Senyor, teniu misericòrdia. Si teniu dubtes, aneu i pregunteu els membres de l´església quantes esperances en el Cel informen les seves vides cristianes

Matthew Westerholm va estudiar les cançons utilitzades en les esglésies americanes des del 2000-15 i aquelles des de 1737-1960. Les seves conclusions? “ Entre els moltes similituds, destaca una diferència: el tòpic del Cel, el qual sovint apareix freqüentment en les seves cançons, ara han desaparegut”

Algun detall tan important de la recomanació del N. Testament i de la imaginació renovada roman feblement en la consciència de molts cristians. Potser això expliqui perquè molts estan ansiosos: “ hem desplaçat cap a la perifèria el que era central”. Estem treballant tan dur poer fer del món casa nostra, tal com és. Però som estranys: això no es casa nostra-al menys no com ho sembla. Encara.

Aviat serem a Casa

Mentre esperem la nostra pròpia llar, mantinguem en la nostre ment el gran tresor del Cel. Jesús ens diu que el purs del cor veurà el Cel (Mateu 5:8). Joan ens diu que “el veurem tal com Ell és” (1 Joan 3:2) — no com era, sinó tal com és. Ell ès el mateix Jesús que va patir i sagnar, però el veurem en el seu esplendor de la seva glòria infinita.

Desapareixerà el vel que va portar-lo a la fam, la set, el patiment i els gemecs, mentre era rebutjat pels homes. Present serà el Jesús que, a través dels seus patiments ha triomfat i ha agafat un cos nou, derramant els seu poder, bellesa i amor. Aquest és el Jesús esperat en l´esplendor del seu regne. Aquest és el Jesús a qui diem amb tots els sants: Veniu, Senyor Jesús!” (Revelació 22:21). La seva presència serà la nostra llar- el Cel en la terra.

Germans i germanes, dirigiu la vostra atenció al Cel: pregueu pel Cel, oreu pel Cel, canteu pel Cel, recomaneu el Cel, feu del Cel molt més que una part de la vostra cultura de l´Església local que un dia brillant o una nit obscura pugueu dir tots junts amb confiança: “ Jesús vindrà per fer justícia, un cop per sempre. Beveu en Ell, està arribant tan segur com el cel que esteu mirant, I quan vingui, la justícia i la joia l´ acompanyaran”.

Apropeu-vos, redirigint amb plegaries les nostres vides i ministeris cap l´este Nord. Serem a casa molt aviat. Oh, quina joia!