Portar la ira al llit

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 19:49, 2 ago 2023

5 lliçons per les parelles joves

“ No aneu al llit enfadats”. Quantes vegades heu sentit aquet proverbi marital? Moltes parelles amb els ulls brillants senten això en el curset prematrimonial i assenteixen amb el cap; aquelles que s´han casat poden riure per un moment per la ingenuïtat; veurem si encara ho fan i assenteixen després d´alguns mesos

Un cop casats, els acorda esdevenen més complicats , incòmodes i costeruts. A vegades, controlar la ira abans de dormir pot sentir-se com el final de les bases abans de dormir-se. La meva dona i jo sabem de primera mà , havent lluitat durament 7 anys per controlar la nostra ira abans de ser dominats per a ella: aconseguint una pau barata i superficial pot ser prou fàcil, però la típica reconciliació veritable necessita del seu temps i energia i a més actes.

El consell és un bon consell, perquè prové de Déu: “No permeteu que el sol decaigui sobre la vostra ira” (Efesis 4:26). El manament cobreix totes les relacions, però el matrimoni pot ser el lloc més dur per aplicar-ho; per molt de nosaltres, el matrimoni porta les possibilitats més grans per tornar-nos enfadats (o al menys, més sovint).

Consells per les parelles que combaten la ira

Aquesta pesada tendència per la ira no és un defecte matrimonial; actualment és una conseqüència de fer-lo més bonic: el matrimoni té una capacitat molt alta i més consistent per la ira, ja que gaudeix d´una capacitat molt alta i consistent per la intimitat; el pecat afecta més quan ens hem obert i confiat tot de nosaltres mateixos en algú; la proximitat i la vulnerabilitat poden convertir els petits defectes en actes de guerra.

Per tant, com poden les parelles lluitar contra portar la seva ira fins al llit? Mentre ( justament ) tornem moltes als Efesis 5 per una visió del matrimoni, els versicles immediatament abans que el capítol també manté les armes en la lluita d´amar-se bé mútuament.

1. La ira és una bona emoció que sovint s´expressa pecaminosament

“Esteu enfadats” (Efesis 4:26)

Sovint no escoltareu aquestes dues paraules en els consells prematrimonials ( ni en qualsevol consell sobre el tema). Abans d´intentar treure la vostra ira per la nit, necessitem recordar que la ira pot ser una bona i gran resposta al dimoni.

Molts de nosaltres hem desenvolupat un mapa de la nostra vida emocional, on la ira està fora de control. Tendim a assumir que la ira – especialment qualsevol ira la directa amb nosaltres!- és injustificada i incorrecta. Aquesta és la meva aposta per casar-se. La paraula divina, tant mateix, no és:“ No us enfadeu”, sinó “ esteu enfadats però sense pecar!”. Alguns empipaments caben en el vostre matrimoni per algunes ofenses? Qualsevol de vosaltres sovint diu: “Estic equivocat, he pecat contra tu; és normal enfadar-se sobre això?

Moltes parelles pateixen per que assumim que la ira sempre és dolenta- i aquesta ira està justificada. Sovint, assumim la primera quan va a les nostres dones, i després es torna vers nosaltres. Las resta del 4rt capítol, tanmateix, revisa al ira que prové inevitablement del matrimoni.

2. Esforceu-vos per treure tota la ira.

“ Permeteu allunyar tota la amargura i la ira, la ira i el clamor de vosaltres, i també les calumnies” (Efesis 4:31)

Espereu, això no és una contradicció flagrant? Justament Pau ens deia: “ Enfadeu-vos, sense pecar? Hi ha una tensió aquí, però no una contradicció: la major maduresa i saviesa del matrimoni (i en la vida cristiana en general) es basa en la habilitat per conèixer quan aplicar els manaments aparentment oposats- quan corregir les ofenses, superar-les quan parlem, i quan estem en silenci; quan estem enfadats sobre el pecat, i quan l´allunyem la ira.

El missatge és clar: la ira té un lloc en els cors sans, però un lloc limitat i temporal. És correcte sentir la ira sobre el dimoni, però durant la vida, és normal desplaçar-la activa i persistentment- i no només molta ira, sinó tota la ira ( “Deixeu tota l´amargura, la ira i la ràbia lluny de vosaltres”). Déu ens concedeix una ira justa i una data d´expiració- i la data d´aquesta ira és avui.

3. Les 24-hour al dia és una misericòrdia pels matrimonis.

“ Enfadeu-vos , sense pecar; no permeteu que el sol deposi la vostra ira”. (Efesis 4:26)

Us heu preguntat alguna vegada per què Déu fa cada dia de 24h? Segurament hi ha centenars de bones raons, però Ell mateix ens explica una d´elles: perquè es revisa la ira i ens salva que hi hagi un incendi silenciós; d´aquesta manera, les 24h d´un dia és una gran favor pels matrimonis. Tal com el sol creua el cel diàriament i començà a deposar-se en l´horitzó, ens porta constantment cap a la reconciliació. Traça una línia en la sorra que és obliga a sotmetre´ns a Déu, buscant la reconciliació o evitant el consell i acaronant la ferida.

Molts matrimonis pateixen perquè permetem endurir les ofenses fins a esdevenir amargues que lentament solcaven la confiança i la intimitat dels dies, setmanes o fins i tot mesos. La confiança és la moneda de la intimitat: els conjugues poden convertir-la en augmentar la confiança, de maneres obvies que tots podrien anomenar. La confiança pot malbaratar-se de moltes maneres subtils, i potser la més comuna és portant i alimentant les ofenses. La ferida o l aira inicial poden estar totalment justificades, però la justificació expira llargament i l´amargura roman, fereix i separa tranquil·lament. Si Déu empeny el sol al voltant de la terra, cada dia per donar-nos una oportunitat d´or per allunyar tota la nostra ira.

Permeteu-me afegir aquí una qualificació més: la total reconciliació pot ser irreal alguns dies. Alliberar la nostra ira no vol dir que tot vagi bé en les relacions, és per això que parlem en les nostres llars sobre aconseguir una reconciliació important abans d´anar a dormir. Una mica més de temps i dormir pot ser actualment un bon aliat en aquest procés. Insistir en una reconciliació total en poc temps sovint perllongarà el dolor i la discòrdia ( un altre cop, ho he après de primera mà). Això no vol dir, tanmateix, que ens calgui permetre´ns a nosaltres mateixos acollir la ira o conformar-se amb un perdó real i una reconciliació, poc menys que real, això vol dir que caldrà ser pacients moltes vegades per la calidesa i harmonia retornin complertes. La lliçó més important aquí és que ambdues les parelles decideixin regularment defugir de la ira.

4. Un conflicte irresolt permet l´accés del dimoni

“ Enfadeu-vos sense pecar; no permeteu que el sol es depositi sobre la vostre angoixa i no concedeixi cap oportunitat al dimoni”. (Efesis 4:26–27)

Potser nosaltres resolguem el conflicte en els nostres matrimonis, si podem detectar que pot fer Satan davant un conflicte irresolt. No és simplement que ell pugui i remogui un conflicte irresolt i empitjori amb el temps: és que un conflicte irresolt li concedeix l´accés a cadascuna de los altres àrees del nostres matrimoni. Una ferida oberta en una àrea eventualment influeix en les altres. Dormir junts és dur, pregar junts és dur, la paternitat conjunta esdevé dura. Esquematitzar esdevé dur, servir junts és dur i l´existència compartida esdevé dura.

Els matrimonis pareixen perquè ignoren la batalla espiritual contra el matrimoni: “ No lluitem contra lacar i la sang”- incloent la carn i la sang que esteses sota el llit- “ però contra els dirigents, contra les autoritats, contra els poders còmics sobre l´actual obscuritat, contra les forces espirituals del dimoni en del cel” (Efesis 6:12). Cada batall marital és a més la primera batalla espiritual i la perdrem si pensem que queda en una batalla mútua.

5. Tracteu els pecats dels vostres conjugues com Crist us tracta.

“ Enfadeu-vos sense pecar; no permeteu que el sol es depositi sobre la vostre angoixa i no concedeixi cap oportunitat al dimoni”. (Efesis 4:26–27)

Quantes crisis i divorcis maritals podrien evitar-se si aquestes 125 paraules s´haguessin tingut en compte realment?

Anoteu com Pau ens diu simplement: “ Sigueu amables perdoneu-vos mútuament”, però “ perdoneu-vos com ho fa Déu en Crist”. Déu no passar per alt els nostres pecats i va continuar de mala gana, no! El seu Fill va mantenir les nostres tristeses, les nostres llàgrimes, Ell va rebre les nostres espines, va aixafar-se per les nostres iniquitats, va ser ferit per curar les nostres ferides, i va ser maleït per possibilitar el nostre perdó. Així, perdonar com nosaltres som perdonats. Res més que vosaltres o jo patim en el matrimoni demanarà o exigirà més de nosaltres que el que Crist va suportar en la creu.

Molts conjugues que han practicat aquest versicle han fet un important descobriment: el conflicte és actualment una oportunitat inusual per la intimitat. Per què? Perquè quan tractem els pecats dels altres com a Crist ens tracta a nosaltres, arribem a veure i sentir més d´Ell. Segurament, arribem a veure i sentir en els dies que ens portem bé, però quan més present i real se sent és quan estem i rebem un perdó important, quan rebem la duresa amb amabilitat, quan ens quedem i estimem en el moment que podríem raonablement marxar?

Els moments que el matrimoni pot irritar-nos més pot esdevenir la descripció més clara de Crist i de la seva Església. Què més podria fer un marit amable fins ara? Què més podria compel·lir una esposa per perdonar-lo- altre vegada? D´on més podria procedir l´amor tan desinteressat, tant resistent procedir?

Per tant, el marit i la esposa, enfadeu-vos pe pecar en el vostre matrimoni, però no aneu al llit enfadats.