Els ulls humans afamagats

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 20:24, 15 set 2023

Contingut 1 Per què patir per veure la Glòria 2 Davant la Glòria 3 De cara a la Glòria 4 Veient el Cel Ell mateix 5 Veure que ens fa feliç

Per què patir per veure la Glòria

Els ulls de l´ home van ser creats per la glòria: El seu esperit té fam per alguna cosa més valuosa per veure. Aquest món és una guerra d´ espectacles.

L´ home és una criatura observadora, un admirador natural, un afalagador natural, és per això que mira els estels, trepar fins el cim de les muntanyes, explorar les fonts del món, viatjar a terres llunyanes i desconegudes- el anhela veure. Ell explica perquè paga grans sumes de diners per participar en els grans estadis esportius, romandre hores davant les pantalles, retre homenatge a les flames de l´ horitzó i cantar amb Adam en el marc nu de la Eva- estava fet per veure les meravelles.

Els ulls humans han tingut una fam des del començament. Considerant la caiguda de Eva: " Quan la dona va veure que l´ arbre era el millor per menjar i un delits per els ulls... va prendre el fruit i el va menjar" (Gènesi 3:6). Els ulls encantats, el pecat comés. Els patrons es mantenen amb ella i els fills de l´ Adan. Quan l´ home intercanvia la glòria divina, ho fa per imatges (Romans 1:23) — pel que intriga els ulls, vista alguna cosa, la gloria intercanviada.

Voraços, doncs, són els ull humans, com l´ estómac, tenen fam; com la gola, senten set; com els peus, caminen, cercant alguna cosa- res- que valgui, però en el món de les imatges, encara no han trobat el que cercaven. Una meravella és substituïda per una altra, i per una altra: “Sheol i Abaddon mai estan satisfets i mai els ulls humans ho estaran” (Proverbis 27:20).

Però, oh, quan sovint la humanitat concep la felicitat a l´ inrevés; pensem en poder, en ser algú cèlebre i venerat- aquest omple el calis daurat amb la felicitat duradora, però l´ home no és un gos per viure amb les potes sobre el cap, tot el contrari: l´ home és una criatura que veu per la finestra la pluja, buscant alguna cosa que el captivi: lo primer vist no és per veure; la primera cosa admirables, no és per admirar, per fixar els ulls més enllà dels horitzons de la terra- això és la felicitat tan petita sempre cercada.

Davant la Glòria

Les Escriptures confirmen que alguns ulls varen mirar cap amunt i varen trobar el veritable objecte del desig:

Alguns varen trepar les muntanyes per exclamar al Cel: " Si us plau, mostreu-me la glòria!" (Èxode 33:18). Aquests esperits, que voltaven el perill i la violència, escrivien: " una cosa que havia demanat al Senyor, que buscaré per veure la bellesa del Senyor ” (Psalm 27:4). Aquests ulls cap a l´ est i demanat veure què consolaria la seva raó d´ ésser- en aquest món i en el proper: " Com per a mi, contemplaré el teu rostre en justícia - cantava David. " Quan em desperti, estaré satisfet amb la vostra semblança” (Psalm 17:15).

“Mostreu-me la vostra glòria !" Satisfeu-me amb la vostra bellesa! mostreu-me el vostre rostre- fins i tot sota la terra- i estarà be amb mi"

Però els sants de l´ Antic Testament, com a molt, varen veure la esquena de la glòria divina: Déu va dir a Moisés: " No pots veure el meu rostre, per l´ home no serà visible i viurà" (Èxode 33:20). L´ única glòria que pot satisfer l´ anhel humà és la glòria que el mataria en contemplar-lo, per tant Moisés va amagar-se en el forat, veient la esquena i escoltant el seu nom, però el rostre diví no era visible.

De cara a la Glòria

I aquesta història no s´ ha acabat. La glòria que Moisés no veiés el rostre del Senyor, la seva bellesa massa fatal pel ulls caiguts, va nàixer per Nadal. Meravella de les meravelles:

En una petita ciutat, anomenada Betlem, va arribar Déu que ningú no l´ havia vist: l´ únic Déu que seia eternament a la dreta del Pare- es va donar a conèixer- (Joan 1:18). Crist — “la imatge del Déu invisible", la llum enlluernadora de la glòria divina", la impressió exacta de la seva naturalesa, " el vertader rostre diví - va esdevenir carn i va quedar-se entre nosaltres (Colossencs 1:15; Hebreus 1:3; 2 Corintis 4:4–6). “I nosaltres varen veure la seva glòria"- va escriure l´ apòstol admirat: la glòria de l´ únic Fill del Pare, ple de gràcia i de la veritat" (Joan 1:14).

Ara, tota la Glòria cau sobre nosaltres, com a Moisés va baixar de la muntanya d´ Israel, velat. La seva gloria durant la encarnació i la humiliació va ser contemplat n només pels ulls si no també per la fe. Es manté com el marbre dels àngels que les 3 santes divinitats en una del tro, posseïdor de les riqueses i de la glòria, cal créixer en el món del homes, com una planta jova i com una arrel que surt del terra mullat; sense forma ni poder que ens caldria mirar, sense bellesa que ens caldria desitjar” (Isaïes 53:2). El Rei va cobrir la seva majestat a la car humana, discernir el seu esplendor, amagar el seu nom, i tractar la pobresa, la malaltia i la condemna

Però els ulls de la fe venen per veure més que un home jueu: " Beneits els vostres ulls, Simon Barjonás!" va exclamar Jesús després de que Pere l´ identifiqués com a Crist: " Per la car ni la sang això no s´ ha revelat, sinó pel meu Pare que està en el Cel” (Mateu 16:17).

Fins i tot el seus deixebles el miraven lentament. Felip va demanar a Jesús: " Mostreu-nos el Pare, i serà prou per a nosaltres". " Ja ha està molt a vosaltres"- Jesús va replicar: " y vosaltres encara no em coneixeu, Felip?” (John 14:8–9). Al moment, amb prou pes per trencar la esquena a món, va pronunciar: "Qualssevol que m´ hagi vist, haurà vist el Pare". Quan Felip va escoltar les paraules i vist les obres i va contemplar la Persona nascuda a Betlem, hauria vist la cara d´ algú que habita amb una llum llunyana, a qui ningú mai ha vist ni pot veure” (1 Timoteu 6:16).

Veient el Cel Ell mateix

La vista de Jesús en tota la seva gloria pot satisfer els ulls de qualsevol humà. Escoltar les paraules de Jesús en la creu. Ell aposta per demanar els seus deixebles haver-los rebut la joia de la corona del Cel, què vol dir això?

" Pare, desitjo que ell també, a qui m´heu entregat, podrien estar amb mi on jo sigui, per veure la meva gloria que m´ heu donat perquè us estimava abans de la creació del món”. (Joan 17:24)

Jesús volia que el seu poble gaudís de veure les seves ànimes eren creades per veure: la glòria divina, lluint en la seva glòria eternament. Ell desitja això- més que les ungles de les mans i dels peus, l`anima no l´atura de obtenir-lo. Vet aquí la darrera cosa que cal veure: està aquí la glòria sota la hipèrbole- deia T. Watson.

Vet aquí perquè els éssers redimits tenen ulls: per veure el Salvador Jesús Crist en la seva glòria descoberta. Vet aquí perquè tenen boques: per recitar una oració interminable. En la seva presència, la fe flueix en els rostres la intensitat de les quals amaguen el sol: “ La ciutat no necessita ni el sol ni la lluna que llueixi sobre ells, perquè la glòria divina els hi dona el llum, és una bombeta, és l´Anell” (Revelació 21:23).

Veure que ens fa feliç

El dolor dels ulls humans els envia a molts llocs: els ulls humans recorren la bellesa del món, incessantment, només aquí, contemplant a Jesús- ara per la fe, aviat per la vista-busquem la beatífica visió, la llum que fa feliç constantment. Cap a on mireu, aquest Nadal, per satisfer l´ànima?.

“Beneits siguin els pur de cor, perquè ells veuran a Déu” (Mateu 5:8) — podeu imaginar alguna cosa millor? En el proper capítol, llegim” Ells veuran el seu rostre” (Revelació 22:4) — hi ha un feliç etern? Aquesta no és l´única alegria que ens dona el cel, sinó la millor. El seu rostre reial que no s´amaga, és la consumació del cel , tant pel l´àngel caigut com per l´home redimit.

“Els vostres ulls mantenen el rei en la seva bellesa” (Isaïes 33:17). No el veurem tal com és en la seva bellesa reial (1 Joan 3:2). Hi ha una gran diferència, comenta Jeremies Burroughs entre veure el Rei en un moment qualsevol, a veure´l quan està pensat a la creu, amb la corona sobre el seu cap, i el seu ceptre a les mans, assegut en el seu tro, amb els seus nobles amb tota la seva glòria” (La elecció de Moisés amb els ulls fixes en el Cel, 537).

I aquesta vista de la seva transfiguració no ens satisfà simplement, sinó que transforma:” Estimats, som les criatures de Déu i el que serem no ha aparegut encara, però sabem que Ell apareixerà quan nosaltres serem com Ell, perquè el veurem tal com és” (1 Joan 3:2). Burroughs de nou: Un home deforme pot veure un objecte bonic i la vista no el fera com l´objecte; però la vista de Déu era l´ànima bella, tal com Déu és gloriós” (581–82).

Veient-lo tal com és, ens unirem als serafins meravellats, cridant diví! I valuós” fins que tractem d´esclatar de felicitat; el Rostre de la glòria està disponible, no l´esquena; una ullada eterna a la seva bellesa, no uns lleugera mirada. Ara ens podem mirar vagament en un mirall, però davant el seu rostre Ara ho sabem parcialment; després ho sabrem completament, tal com ens han vist totalment (1 Corintis 13:12).