Cóm podria Jesús aconsellar-nos?

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 19:36, 5 oct 2023

Contingut 1 4 camins en el cor humà 2 Aconsellar en 4 perspectives 3 Elogis 4 Confort 5 Condemna 6 Canvis 7 Four Doors to the Heart

4 camins en el cor humà

Quan un respon consistentment al patiment i al pecat de l´altre gent, a vegades em trobo sense saber què dir. Altres vegades, ho sé perfectament però la persona a qui m´adreço no sempre sembla escoltar-me. Sé que no estic sol en aquesta experiència i no estic expressament parlant sobre els assessors professionals, però sí sobre algú que intenta assessorar els demés, al casa, a l´Església, en el lloc de feina, o on sigui. Què podem fer quan sembla que no ho resolem?

Permeteu-me oferir-vos un marc de 4 per escoltar i respondre la gent amb la saviesa cristiana. Hem vist aquest marc en els propis consells de Crist- especialment quan s´adreça a les Esglésies en la Revelació 2–3.

Aconsellar en 4 perspectives

Els 4 elements d´aquest marc són: l´elogi, el confort, la condemna i el canvi. Abans d´explicar-vos cadascuna, permeteu-me un advertiment: no és una fórmula per aconsellar. Malgrat presentar-vos aquests component en un ordre- l´ordre que apareixen en el meu consell més sovint- no existeix una estricta progressió. Cada conversa pot presentar diferents combinacions dels 4 elements- o caldria-de fet centrar-nos només en un dels dos d´entre els 4. Aquests 4 elements no són ni molt menys una mostra o fórmula amb perspectiva polifacètica des d´on contemplar la tasca d´aconsellar.

Aquesta mena de flexibilitat és exactament la que veiem en el consell de Crist a les Esglésies. Com molts ponents han destacat, en 2 de les 7 cartes manquen paraules destinades a condemnar ( Esmirna i Filadèlfia) ni cap a altres Esglésies ( Sarsa o Laodicea). Crits pren fort suport en el llenguatge condemnatori i quasi no elimina les condemnes. Perquè aquesta variabilitat? Perquè les situacions varien. Sovint quan assessorem, esdevenim formulistes (confiem massa en un mètode específic) o intentem forçar massa un element en particular ( per que confiem en la nostra pròpia avaluació) on ens trobem estancats. En altres paraules, quan esdevenim esclaus del nostre confort o orgullosos més que els servidors de Crist, els nostres consella esdevenen ineficients i rancis.

Elogis

El 1r component d´aquest marc és l´elogi. Per elogi, entenem buscar pensaments, sensacions, o comportament que estiguin d´acord amb la saviesa de les Escriptures o els concediu atenció. Quasi honest, l´elogi pot esdevenir l´element més difícil amb el qual esdevenim competents. Sovint, necessitem captar entre el fang i el fang d´un pecat obvi una petita gema semblant al comportament cristià. L´elogi també requereix conèixer genuïnament la persona davant nostre de manera que les nostres paraules no ens arribin com a simples tòpics. Tanmateix, trobar elogis en una situació pot esdevenir la clau per construir la confiança i aportar la esperança.

Jesús ho va fer amb l´Església d´ Éfeso, que els hi diu:

“ Conec els vostres treballs, el vostre esforç i la pacient resistència, i no podeu suportar els que són dimonis, però heu provat els qui es diuen apòstols i realment no ho són, i els trobem falsos. Sé que els resistiu pacientment i els suporteu en el meu nom, sense cansar-vos” (Revelació 2:2–3)

“Trobar elogis en una situació pot ser la clau per ambdues coses: construir la confiança i aportar la esperança. Malgrat Jesús es mourà per dur a la seca Església el que necessiten corregir, tindrà un moment por elogiar-los per acaben de fer bé: Sovint, abans de que els altres puguin sentir el criticisme positiu, necessiten conèixer que la seva situació no es desesperada, que han fet alguna cosa- qualsevol- correctament.

Les precaucions de M. Dever sobre que els pastors joves sovint porten a la crítica més que a animar quan els comencen a pregar- i el mateix és veritat pel joves assessors ( o inexperts). En molts casos, troben més fàcil ensumar el que fan mal els demés que identificar el que fan bé, especialment quan recorren a nosaltres en moments de fracassos. Fins i tot a cada situació que afrontem. Podria trobar al menys una qualitat per elogiar el meu assessor. I típicament, trobo molts, molts més.

Confort

El 2nd element d´aquest marc és el confort. Per confort, entenem trobar les paraules apropiades que aportin pau, alleujament i consol. Confort és especialment adient quan parlem als que pateixen, però fins i tot en situacions en què els altres necessitem la condemna; no és estrany que, sense rebre cap quantitat de confort, no siguin capaços de escoltar la condemna. En altres paraules, més que escoltar altra cosa, creiem que no necessiten desesperadament sentir-ne res

Noteu que Crist dona al patiment de la Església de Filadèlfia paraules de confort:

“ Per suposat, faré a quests de la sinagoga del dimoni que diuen ser jueus sense ser-ho, sinó que menteixen- per suposat que el faré venir i s´agenollaran els teus peus i aprendran que us he estimat. Perquè ells mantenen la meva paraula sobre la residència pacient, i us conservaré lluny de l´hora del judici que vindrà a tot el món, per provar els que viuen en la terra. (Revelació 3:9–10)

Abans d´exhortar-los, el reconforta amb el reconeixement públic del seu amor per a ells i les promeses de lliurar-los del futur judici

Oferint el confort de la paraula divina requereix que entenguin genuïnament que estan provocant dolor a altres persones i aplicar les promeses divines específiques. La garantia gloriosa dels Romans 8:28 reconforta a molts, fins i tot si necessiten el confort de la fraternitat- això és que no només ells sinó tota la creació es queixarà de dolor (Romans 8:22). Altres necessitaran el confort d´una activa protecció divina: “Si Déu està amb vosaltres, qui pot estar en contra?” (Romans 8:31). Mentre altres necessitaran el confort diví per perdonar, el Fill del qual no és condemnat (Romans 8:1). I altres necessitaran la garantia que els seus patiment no és en va, ni que els seus patiments dels moments presents no tenen valor per comparar-lo amb la glòria que ens revelarà” (Romans 8:18). Tot aquest confort prové de l´únic capítol de les Escriptures! I de que Déu ens donarà molt més

“ El vertader confort cristià combina la simpatia i la acció, i sense conformar-se l´una sense l´altra”. La part obscura del confort és que pot esdevenir una trampa massa còmoda. El desig de simpatitzar indefinidament o tranquil·litzar-se sense la habilitat del convenciment o dels canvis ens permeten pecar sense fi, lentament xoca contra el desig de justícia. El vertader confort cristià combina la simpatia amb l´acció, i no són independents.

Condemna

El 3r component d´aquest marc és al condemna. Per condemna, entenem fer els altres estar alerta de com han transgredit la llei divina, a través dels seus pensament, sentiments, o comportament, fent o sense fer.

Pau diu a Timoteu: “ S´exhalen totes les Escriptures per Déu i profitós per ensenyar, per reprovar, per corregir, i intentar la justícia” (2 Timoteu 3:16). Noteu la doble èmfasi de reprovar i la correcció. És part de la naturalesa de les Escriptures que ens demostren on hem fallat en la glòria divina. La condemna rara vegada se sent bona; tanmateix, la condemna no té perquè ser bona: Pau descriu el seu propi ministeri de la condemna als Efesis amb aquestes paraules: “ Durant 3 anys, no he cessat nit i dia d´ amonestar a tothom amb llàgrimes” (Fets 20:31). Podríem fer-ho bé si l´amabilitat, les llàgrimes compassives marquen el nostre ministeri de la condemna també

El mateix Jesús amonesta els Efesis quan escriu: “ Tinc això contra vosaltres, que heu abandonat l´amor que us vaig tenir al principi” (Revelació 2:4). Aquí o en qualsevol lloc parla seriosament a les Esglésies, sense estalviar paraules sinceres i difícils per temor a ferir els sentiments dels oients. Per suposat, quin regal que fos tan comunicatiu!

Com s´ha mencionat abans, en totes, però sobre tot en dues de les 7 cartes a les Esglésies, Crist té una m ena de condemna per aportar. Fins i tot, noteu que no condemna a tots ells: que és instructiu en si mateix. Aquestes dues Esglésies (la de Esmirna i la Filadèlfia) no havien pecat? Per suposat que no, estaven compostes per pecadors. I per les seves pròpies raons, Jesús no necessitava aportar la condemna.

Quan prioritzo la condemna? Quan la resta no estan atents als seus pecats o s´excusen per això. En situacions semblants, emfatitzo la seva bondat i misericòrdia divina en la seva voluntat de perdonar (1 Joan 1:9), i a més els recordo també que el perdó diví requereix honradesa i confessió. I sovint ho repeteixo els meus assessors, un tema sobre les Escriptures és que qui sen penedeix, guanyarà primer.

Canvis

The fourth component of this framework is challenge. By challenge, I mean helping others come up with a plan for how they can begin to think, feel, and act in harmony with their design according to Scripture.

Jesus does not leave the seven churches to fumble for a way forward. Rather, he exhorts them clearly — as when he tells those in Sardis, “Wake up, and strengthen what remains and is about to die, for I have not found your works complete in the sight of my God. Remember, then, what you received and heard. Keep it, and repent” (Revelation 3:2–3). Action words saturate this small section: wake up, strengthen, remember, keep, repent — a biblical battle plan if ever there were one!

A challenge helps others walk away with an action plan; it gives them some assurance that this week can be substantively different than the previous one. Nearly all of my counseling has some challenge at the end — a plan we devise in accord with Scripture about how we are going to move forward rather than spinning our wheels or moving backward. I have needed to learn over the years to have realistic expectations for these plans: often, growth happens gradually, one small step at a time. But without challenge, growth is far less likely to happen.

Four Doors to the Heart

Each of us will have greater facility with some of these elements than with others. We may find that we easily see where others are going astray and what they need to do; therefore, conviction and challenge come naturally. Others may be natural encouragers with strong compassion; thus, commendation and comfort come easily. We don’t want to fight our natural strengths; however, we do want to recognize the need for all four of these elements in our various relationships.

It’s easy to get stuck when we are trying to give good scriptural counsel, and sometimes that’s not the fault of the counselor. Before we walk off assured that others’ hard-heartedness is to blame, however, we can try reframing our counsel using one or more of the elements above. We may find that a door opens that allows us to speak truth into a heart that seemed all but locked just moments earlier.