Morris, Leon L.

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:53, 5 juny 2019

MORRIS, LEON L. (1914-2006)

Leon L. Morris representa un conservadorisme sa, no només en els estudis bíblics com un tot/conjunt, sinó també la teologia bíblica en particular. El seu treball no sempre ha estat àmpliament rebut pels col·legues acadèmics, tal caldria ser, parcialment perquè ell va escriure amb simplicitat decebedora, perquè la par substancial més important de les aportacions prolífiques va ser dissenyada per servir els cristians laics, o ser un comportament mediàtic entre l´erudició tècnica i els pastor ben informats i altres líders cristians. “ La seva Teologia del Nou Testament” és un exemple excel·lent del posterior. Sens dubte els seus dies com a ministre pastoral a Austràlia, combinat amb els darrers anys d´ensenyament i administració al Col·legit de Ridley, Melbourne, combinat per reforçar aquestes prioritats.

Tanmateix, la contribució especial d´en Morris ha estat estratègica en dos temes. Primerament, a més dels innombrables assaigs sobre el tema, Morris va escriure llargament sobre la Creu i l´Expiació. Els seus tres llibres sobre el tema: un tècnic, altre l´estudi important, i el darrer popular- reflecteixen el tipus d´escrits que eren típics en ell: estudis meticulosos de paraules, exegesi de gramàtica històrica i una atenció particular amb els temes relacionats. Per exemple, Morris veu que la Gran Expiació en el passatge dels Roman 3:21-26 no pot ser abstreta del debat dels Romans 1:18-32 el qual és una acusació condemnatòria dels Jueus i dels gentils, sota la ira de Deu, tot plegat. Que es revelava des del cel contra tota la impietat i malicia humana que reprimeix la seva veritable maldat ( Romans 1:18). Aquesta data alimenta necessàriament l´anàlisi dels Romans 3:21º ff. Pel desig de Deu que mostra la Creu, entre altres coses, és el rebuig de la seva ira, tal com és reivindicat per Deu ( i.e. es mostra la seva justícia)- Aquestes relacions que Morris traça mitjançant el criteri/la doctrina. Malgrat els seus punts de vista sobre aquests temes no estan actualitzat normalment, la Teologia bíblica de la Creu ningú no lluita contra ells, només la empobreix en si mateixa.

El segon punt en que Morris va fer de les contribucions importants és en el tema dels Estudis Joànics. En el comentari més ampli, un volum d´ estudis crítics, la Teologia útil de Joan, i altres escrits més populars, Morris va obrir una escletxa en la línia dels primers treballs de Hengstenberg and Westcott. En certa manera els Manuscrits del Mar Mort el van ajudar a anar més enllà, mostrant que el món del 4 Evangelis encaixen perfectament en la matriu del 1r segle del Judaisme de Palestina, més que amb alguns temes posteriors i esotèrics. Ell no sempre progressava en els seus objectius més originals, sinó que el seu obstinat rebuig cap a allunyar-se dels primers textos es va refredar. La seva Teologia de Joan es menys interessant en la seva perspectiva i el món soci-religiós de la Comunitat Joanística que la seva teologia en els texts obtinguts després la frustració d´alguns crítics, i un respir d´aire fresc cap els estudiants.

Una de les contribucions de la Teologia bíblica de Morris té menys relació amb la síntesi innovadora que amb l´habilitat fèrria d´escriure llibres útils als estudiants en el precís moment que la recerca capriciosa està en perill de desviar la disciplina cap a un camí perillós. Quan molts estaven fortament impressionats per la tesi dels cercles litúrgics que expliquen la estructura dels Evangelis canònics o més, l´estudi de Morris sobre les lliçons dels jueus era un dels escrits que varen canviar el corrent. Quan l´apocalipsi era als llavis de tothom, avençava àmpliament “l´origen” del pensament cristià primitiu. El petit llibre d´en Morris sobre l´apocalipsi va ajudar molts estudiants a mantenir el sentit de la proporció. Cap escrit va ser destinat a ser una fita important en els estudis bíblics, però tots dos varen tenir un paper estratègic a la vegada.

Molts dels seus comentaris també ( va escriure comentaris sobre tots els llibres de l´Antic i Nou Testaments) estan marcats per la sobrietat de l´obra humana durant el confessionalisme històric- que és sens dubte el millor lloc pels estudiants per començar que amb el merament capriciós, sempre i quan puguin escollir el seu moment adient per ampliar els seus horitzons.

Referències i lectures més àmplies

Morris, L. L. (1955) La pregària apostòlica de la Creu. Londres: Tyndale.
--- (1964) El Nou Testament i les lliçons jueves. London: Tyndale.
--- (1965) La Creu en el Nou Testament, Grand Rapids: Eerdmans.
--- (1969) Estudis sobre els 4 Evangelis, Grand Rapids: Eerdmans/Exeter: Paternoster.
--- (1972) L´Apocalipsi, Grand Rapids: Eerdmans
--- (1983) L´expiació: et seu significat i el seu sentit, Downers Grove: IVP.
--- (1986) Teologia del Nou Testament, Grand Rapids: Zondervan.
--- (1989) Jesús és el Crist: Estudis sobre la Teologia de Juan, Grand Rapids: Eerdmans.
--- (1995a) Bush Parson, Melbourne: Acorn Press.
--- (1995b) L´Evangeli segons Joan, NICNT, Grand Rapids: Eerdmans.