Combatre la Incredulitat de la impaciència

De Gospel Translations Catalan

Isaïes 30:1-5

"Ah, nois testarruts, declareu que el SENYOR
“ que ens porta un pla, però no jo,
Que va fer una aliança, però no amb el meu Esperit,
Que poden afegir pecats als pecats;
Qui va proposar-nos sortir d´Egipte
Sense demanar-nos cap a on,
per refugiar-se sota la protecció del Faraó
Buscant refugi a l´ombra d´Egipte.

I a més caldria la protecció del Faraó canviar
La vostra vergonya i protegir-vos sota l´ombra d´Egipte
Per la vostra humiliació

Per què els seus ioicials son a Zoan
I els seus enviats a Hanes,
Tothom es avergonyit perquè
No pot aprofitar-se d´ells
Que no aporten ajuda ni profit
Sinó desgràcia vergonya

Contingut 1 En el lloc de Déu, al pas de Déu. 2 La Batalla contra la incredulitat 3 Cóm els Psalmistes lluiten contra la impaciència. 4 L´impetuós costat de la impaciència 5 L´ advertiment del Senyor 6 Què cal fer a canvi? 7 Pregueu per la vostra ànima 8 La pacient resistència de Carles Simeón

En el lloc de Déu, al pas de Déu.

L´ impaciència és una manera d´incredulitat. És el que comencem a sentir quan comencem a dubtar del temps de la saviesa divina o de la bondat de la seva guia. Apareix en els nostres cors quan la carrera cap a l´èxit queda enfangat o ple de còdols o bloquejat per qualsevol arbre caigut. La batalla amb la impaciència pot ser una petita escaramussa durant la llarga espera en un punt de control. O potser una gran batalla sobre un handicap, malaltia o circumstàncies que ens copeja les nostres il·lusions.

L´oposat a la impaciència no és una frustració negativa o superficial. L´oposat a la impaciència és un aprofundiment, maduració i voluntat tranquil·lament per esperar a Déu on estigueu en lloc de la obediència o perseverar al ritme que us permeti la carrera per la obediència- esperar en el vostre lloc o anar al seu pas.

La Batalla contra la incredulitat

Quan planifiqueu les activitats del dia, o la manera de viure la vostra vida és tallar o afluixar -la. La incredulitat de la impaciència us tempteja en 2 direccions, segons la vostra personalitat per un costat o per les circumstàncies d´altra part:

1. D´ un costat, us tempta a tallar, a rescatar. Si esteu a prop de la frustració, de la oposició o de les dificultats, doncs oblidarà això. No mantindré aquest treball, o el canviaré, educar aquest noi, mantenir el matrimoni o viure així. Aquesta és una manera de que la incredulitat de la impaciència en tempta. Deixeu-la
2. D´altre costat, la impaciència us tempteja per superar els obstacles del vostre camí. Ella us tempteja per ser impetuosos, precipitats, impulsius o temeraris. Si no doneu la volta al vostre cotxe per tornar a casa, us precipitareu cap a un desviament poc aconsellable per intentar superar el sistema.

Qualsevol manera de combatre la impaciència, el punt important és que la batalla contra la incredulitat i no és simplement un a qüestió de personalitat. És una qüestió de si viviu la Fe i hereteu les promeses de la vida eterna. Escolteu aquests versicles per sentir la vitalitat d´aquesta batalla:

• Lucas 21:19—" Per la vostra resistència [paciència] guanyareu les vostres vides."
• Romans 2:7—"Per aquests que mitjançant la paciència, el benestar busca la glòria, l´honor i la immortalitat. Déu us donarà la vida eterna."
• Hebreus 6:12—" No sigueu lent sinó imitadors d´aquells que mitjançant la fe i la paciència, hereten les promeses.”

La paciència en fer la voluntat divina no és una virtut opcional de la vida cristiana. I la raó és perquè la Fe no és una virtut opcional. La paciència en el benestar és el fruit de la Fe. I la impaciència és el fruit de la incredulitat. Així, doncs, la batalla contra la impaciència és una batalla contra la incredulitat. I l´arma principal és la Paraula divina, especialment les promeses.

Cóm els Psalmistes lluiten contra la impaciència.

Before we look at Isaiah 30, I want you to see this relationship between the promises of God and the patience of the believer in Psalm 130:5. How does the psalmist battle against impatience in his heart?

Espero a Déu, la meva ànima espera,
I espero la seva Paraula.

"Esperar al Senyor” és una manera de descriure l´oposat a la impaciència en l´ Antic Testament. Esperar al Senyor és oposat a córrer directament al Senyor i també de salvar-se en Ell. És quedar-se en el lloc quan Ell to mana, o marxar quan Ell t´ho diu. No és ser impetuós ni desesperant.

Ara cóm els psalmistes mantenen la seva paciència quan esperen al Senyor per mostrar el proper moviment? El Versicle 5è diu: “Espero al Senyor, la meva ànima l´espera i LES SEVES PARAULES. La força que us manté en la paciència és l´esperança i la font d´aquesta és la Paraula divina”. “Espero en les seves paraules!” I la esperança és justament la Fe en el futur- Els Hebreus diuen: “ La Fe és la garantia de les coses que espereu”

Per tant, el que trobem en el Psalm 130:5 és una clara il·lustració de que la manera de lluitar contra la impaciència és augmentar la esperança (o la Fe) en Déu, i la manera de augmentar-la en Déu és escoltar la seva Paraula, especialment les seves promeses.

Si no sentiu temptats a esperar pacientment a Déu, permeteu donar-vos el proper moviment- si esteu temptats de tallar amb Ell o marxar sense Ell- si´ s plau, adonar-vos que és el moment d´una gran batalla espiritual. Agafeu la espasa de l´Esperit, la Paraula divina (Efesis 6:17), i exerceix una meravellosa promesa contra l´enemic de la impaciència.

L´impetuós costat de la impaciència

Ara observem una il·lustració d´Israel quan no va fer així. Durant els dies d´Isaïes, Israel va ser amenaçat pels enemics, com els Assiris. Durant aquest temps Déu va enviar-los el profeta amb aquestes paraules per dir Israel cóm calia respondre a aquesta amenaça. Però una vegada, Israel va esdevenir impacient amb el temps de Déu. El perill estava massa a prop. Els inconvenients per l´èxit eren massa petits. Isaïes 30:1–2 descriu cóm va fer Israel amb la seva impaciència:

“ Ah, dels nens impacients, deia Déu, que fan el seus plans però no els meus; i qui faci una liga, però amb el meu esperit, pot afegir pecats als pecats; que va proposar-se marxar d´Egipte sense demanar el meu consell, agafi refugi sota la protecció del Faraó, i es refugiï a l´ombra d´Egipte!”.

Això s´ oposa a esperar al Senyor. Israel va esdevenir impacient. Déu no els va lliurar a temps dels seus enemics o de la manera que ells esperaven i la paciència va desaparèixer. Demanaren ajuda a Egipte. Varen establir un pla i acorda que no eren els de Déu. Les paraules-clau es troben al versicle 2: Va expulsar-los d´Egipte sense demanar-me el meu consell."

Aquesta és una il·lustració perfecte del costat impetuós de la impaciència. Està on molt de nosaltres pequem al menys diàriament: carregant sobre els nostres propis plans sense parar de consultar al Senyor.

L´ advertiment del Senyor

Així el Senyor ens adverteix en el versicle 3r: A més de la protecció del Faraó ( rei d´Egipte!) torneu la vostra vergonya i el refugi a l´ombra d´Egipte cap a la vostra humiliació”. En altres paraules, la vostra impaciència us rebotarà. Egipte no us alliberarà; us tornarà cap a la vergonya : La vostè impaciència esdevindrà la vostra humiliació.

Això és un advertiment per tots nosaltres. Quan la nostra via es bloqueja, el Senyor ens diu d´esperar; és millor confiar en Ell i esperar perquè si marxen cap endavant sense demanar-li, els nostres plans segurament no coincidiran i ens portarà la vergonya més que la glòria. (Veure Isaïes 50:10–11 i el cas d´Abraham i d´ Hagar en aquest punt.)

Què cal fer a canvi?

Què caldria fer a Israel? Què ens cal fer quan ens sentim bloquejats pel obstacles i les frustracions ? la resposta es troba en el Versicle 15 i el 18.

Per això, el Senyor Déu, l´Únic diví d´ Israel,: “ Tornant i descansant us salvareu; en la quietud i en la confiança estaran la força”. A més el Senyor espera que us faci gràcia; els s´exalta per mostrar-vos la seva mercè; perquè el Senyor és un Déu de la Justícia; beneits sigui tothom que l´espera.

Vet aquí 2 grans promeses aquest mati que us donaran un fort incentiu per superar la incredulitat de la impaciència.

El Versicle 15è: "En la quietud i la confiança trobareu la força”. En altres paraules, si us relaxeu en Déu, si el mireu en comptes de abandonar Egipte, si confieu en Ell, Ells us donarà tota la força que necessiteu per ser pacients i controlar l estrès on esteu.

En el Versicle 18è: "Beneits sigui tots aquells que l´esperen. Déu us promet que si l´espereu pacientment la seva guia i ajuda en comptes de partir sense demanar-li el seu consell” Ell us donarà una gran benedicció.

Pregueu per la vostra ànima

Aquesta és la manera de lluitar contra la impaciència. Pregar per la vostra ànima amb advertiments i promeses, dieu: “Observeu el que passa a Israel quan actua impacientment i marxà cap a Egipte per ajudar en comptes d´esperar a Déu. Varen ser avergonyits i humiliats. I quan dieu les vostres ànimes: però observeu les promeses divines a vosaltres si descansem, estem tranquils i confiats. Ens farà forts i ens salvarà. Ens diu que ens beneirà si l´esperem pacientment.

Així cal esperar la promesa d´Isaïes 49:23:

Aquells que m´esperen no s´avergonyiran. </dd>

I en la s´Isaïes 64:4:

Ningú ha vist a Déu d´ a prop, que treballa per aquells que l´esperen </dd>

I finalment el 40:31

Aquells que esperen al Senyor renovaran les seves forces, pujaran amb les ales d´una àliga, correran sense descans i caminaran sense defallir” </dd>

D´aquesta manera la incredulitat de la impaciència fent servir les promeses de Déu per convèncer els cors de que el moment de Déu i el seu auxili, la seva sobirania acabarà en una frustració, bloqueig, situació improductiva i fent alguna cosa eternament vàlida. Esdevindrà en una benedicció, una força, una vindicació, i pujar amb les ales com les àligues.

La pacient resistència de Carles Simeón

Permeteu-me acabar amb una il·lustració d´un home que va viure i morir en la lluita conra la incredulitat de la impaciència. Es deia Carles Simeon. Va se un pastor de la Església d´Anglaterra des de 1782 to 1836 al temple de la Trinitat de Cambridge. Va ser enviat a aquesta església per un bisbe en contra del poble. No s´oposaven perquè fos un predicador dolent sinó perquè era Evangèlic- creia en la Bíblia i va ser cridat per la conversió i la santedat i les missions del món.

Durant 12 anys la gent rebutjava el seu sermó d dominicals de la tarda. I durant aquest temps bloquejaven els oficis dominical del matins, tancaven els banc per impedir a ningú asseure en ells. Predicava els creients en el passadissos durant 12 anys. Què va resistir?

Estant així les coses, no trobava més remei que la fe i la paciència [ observeu l´enllaç entre a fe i la paciència]. Estant així les coses, no trobava més remei que la fe i la paciència [ observeu l´enllaç entre a fe i la paciència]. El passatge de l´Escriptura que va sotmetre i controlar la meva ment era aquesta: “ El servent de Déu no pot lluitar [ anoteu que l´arma en la lluita de la Fe i la paciència eren la Paraula!] Era dolorós veure que el temple, excepte els passadissos, gaire bé abandonats; però penso que si Déu us beneiria dues vegades a l congregació que l´esperava, es faria tant de bé com si la congregació es dupliqués i la benedicció es reduís a la meitat. Això em reconfortava moltes, moltes vegades sense una reflexió com aquesta, m´hauria enfonsat sota aquesta càrrega.” (Charles Simeon, by H.C.G. Moule, p. 39)

On va aconseguir que si ell seguia la via de la paciència, cauria una benedicció sobre la seva obra que compensaria la frustració dels banc encadenats? Així ho va aconseguir, amb els textos d´Isaïes 30:18: Tots aquells que esperen al Senyor seran beneïts”. La Paraula va conquerir la incredulitat i la fe va conquerir la impaciència.

54 anys més tard, va morir. Era l´octubre de 1836. Les setmanes passaven, com va passat entre els Sants de Betlem. He après que la batalla impacient port esdevenir molt intensa en el llit de mort. l´octubre del 21 aquells que l´escoltaven aquestes paraules dites al costat del seu llit lenta i amb llargues pauses:

“L´ infinita saviesa ha organitzat tot amb amor infinit; i el poder infinit em permet- descansar sobre el que estimo. Estic en les mans divines- tot és segur. Quan l´observo no veig res més que la Fe i la immutabilitat- i la confiança; tinc la pau més dolça, no en puc tenir més. (Charles Simeon, p. 172)

La raó per la qual podia morir així Simeon és perquè durant 54 anys va intentar anar a les Escriptures i mantenir l´ infinita saviesa, l´amor i la força divina de Déu i utilitza-les per conquerir la incredulitat de la impaciència

Per això us insto en les paraules dels Hebreus 6:12: " Sigueu imitador de " Charles Simeón i de tots aquells que varen heretat la fe i la paciència en les seves promeses"

---

Per estudis addicionals observeu la connexió de la Fe/ Esperança en els Romans 8:25; 12:12; 1 Tessalònics 1:3; Hebreus 6:12, 15; James 1:3; la Revelació 13:10. I en altres texts sobre la paciència, vegeu el Psalm 37:9; les Lamentacions 3:25–27; Lucas 8:15; els Romans 5:3; 1 Corintis 13:4; Gàlates 5:5, 22; Efesis 4:1–2; Colossencs 1:11; 1 Tessalònics 5:14; James 5:7–11; Job 1:21; Lucas 2:25, 38; 2 Timoteu 3:10. Per la paciència divina llegiu: 2 Pere 3:9; els Romans 2:4; 9:22; 1 Timoteu 1:16; 1 Pere 3:20.</blockquote>