Necessiteu de la resistència

De Gospel Translations Catalan

Fa uns mesos vaig conèixer un amic en l´esmorzar. Quan li vaig preguntar com estava, em va respondre: "Estic aguantant".

Si la seva resposta no em sona remarcable, és només perquè no coneixem la dolorosa tempesta espiritual que havia esclatat a la seva ànima durant l'últim any i les preguntes i dubtes implacables que l´estressaven. Estava lluitant contra "les forces espirituals del mal" (Efesis 6:12) en una lluita ferotge i desorientadora per la fe (1 Timoteu 6:12), tot alhora que dirigia fidelment una família jove i creixent, ajudant a dirigir (bi-vocacionalment) un església jove, en desenvolupament, i ajudant a liderar (vocacionalment) un ministre jove, creixent i cada cop més visible. I a més, per sobre de tot, hi havia les tensions feixugues de la vida normal. Pocs sabien de la fortalesa que li demana aquesta temporada. Va ser resistent i va ser destacable.

Quan observem a persones com el meu amic suportant una lluita tan difícil, sovint sentim l'impuls misericordiós d'intentar alleujar la seva angoixa. Això pot ser un impuls amorós i, de vegades, exactament el que ens caldria fer. Però hem de ser exigents i prudents, perquè de vegades no ho és. De fet, potser estem intentant treure una cosa preciosa que el Senyor ens està lliurant: la perseverança.

Contingut 1 Regal amorós en un paquet dolorós 2 Necessitat de la resistència 3 Déu us tracta com a fills 4 Perdurar per l'alegria

Regal amorós en un paquet dolorós

El Nou Testament deixa clar que, per al cristià, desenvolupar la resistència és essencial. Ens diu que "el camí que porta a la vida és dur " (Mateu 7:14), i segur que ens arribaran proves de foc (1 Pere 4:12). Per tant, ens diu: "necessiteu de la perseverança" (Hebreus 10:36) perquè "per la vostra perseverança guanyareu la vostra vida" (Lluc 21:19). Déu ens promet el "pes etern de la glòria" de conèixer i ser coneguts per Crist (2 Corintis 4:17; Filipenses 3:8). Però la promesa té una condició crucial: la nostra resistència.

Quan el nostre Pare celestial decideix donar-nos el do de la perseverança és un dels regals més preciosos i amorosos que podem rebre d'Ell. Però, com es guanya la resistència? Potser coneixeu la resposta: dolor. No hi ha manera d'evitar-ho. Aconseguim tota forma d'augment de resistència només mitjançant la disciplina d'obligar-nos (o ser obligats) a superar els nostres límits actuals i perseverar a través d'una experiència de malestar àrdua, de vegades agonitzant.

Aleshores, en quin paquet hem d'esperar que arribi el do amorós de la resistència de Déu? Un que "sembla més dolorós que agradable" (Hebreus 12:11): una temporada de disciplina.

Necessitat de la resistència

La disciplina de Déu pot ser una experiència confusa i desorientadora per als cristians. Sens dubte, era per als destinataris originals de l'epístola als hebreus. Com a església, estaven patint diverses formes de persecució i alienació social a causa de la seva fe en Crist. Ells també estaven en una tempesta espiritual dolorosa, pressionats contínuament per les seves pròpies preguntes i dubtes. Estaven cansats i desanimats.

I vet aquí on l'autor d'Hebreus va exercir un acurat discerniment en la seva resposta. Mentre escoltava com aquests cristians expressaven el seu cansament, no va sentir la resistència, com vaig fer aquell matí del meu amic. Els va sentir allunyar-se de l'Evangeli (Hebreus 2:1). Va sentir que perdien la confiança en Crist i començaven a retrocedir en una incredulitat temible (Hebreus 10:35, 39). Els va escoltar arriscar-se a perdre la possessió millor i permanent que abans els havia donat tanta alegria (Hebreus 10:34-35). S'enfrontaven a un perill clar i present. Segur que necessitaven ànims. Però aquest autor sabia que no necessitaven el tipus suau i consolador. Necessitaven una ferma exhortació.

Per tant, no va picar paraules. Els va advertir del perill i els va dir: «Necessiteu perseverança, perquè, quan hàgiu fet la voluntat de Déu, rebeu el que us ha promès» (Hebreus 10:36). Llavors els va animar a perdurar fidelment tal com havien fet els grans sants del passat (capítol 11), i tal com ho havia fet "Jesús, el fundador i perfeccionador de la nostra fe" (Hebreus 12:1-2). I després els va recordar que la seva aflicció era el dolorós paquet que contenia el do amorós de la perseverança de Déu, un do que fa a tots els seus fills (Hebreus 12:3-11).

Déu us tracta com a fills

Els fills de Déu de totes les edats necessiten aquest recordatori. És per això que l'autor va indicar als seus lectors hebreus un antic proverbi que tots coneixien i li va dir: "Has oblidat l'exhortació que s'adreça a tu com a fill?"

“Fill meu, no tingueu en compte la disciplina del Senyor, ni us canseu quan el renyi. Perquè el Senyor disciplina a qui estima, i castiga tots els fills que rep. (Hebreus 12:5–6; Proverbis 3:11–12)”

Fa anys, quan l'Esperit em va dirigir a Hebreus 12 durant una tempesta espiritual confusa, desorientadora i dolorosa, va canviar completament la meva perspectiva de la meva aflicció.

• “El Senyor disciplina a qui estima” (Hebreus 12:6). Aquesta és una expressió de l'amor de Déu per mi.
• “Déu us tracta com a fills” (Hebreus 12:7). Realment soc el seu fill.
• «Ell ens disciplina per al nostre bé, perquè puguem compartir la seva santedat» (Hebreus 12:10)”. Aquesta experiència agònica té un propòsit a llarg termini, santificant i satisfactori. .

Aquesta exhortació no va calmar immediatament la meva tempesta interna; no va alleujar tota la meva angoixa. Però quan vaig començar a entendre el meu sofriment com la disciplina del meu amorós Pare que construïa la resistència, vaig poder “alegrar-me [dels meus] sofriments, sabent que el patiment produeix la resistència” (Romans 5:3). El Déu de l'esperança em va omplir d'alegria i pau en creure la promesa d'aquesta exhortació (Romans 15:13). I aquesta esperança va alimentar la meva determinació de perdurar.

Perdurar per l'alegria

Quan el meu amic va expressar la seva pròpia determinació de perdurar, em van donar una visió del Pare dels esperits donant al seu Fill un regal preciós en un paquet molt dolorós, perquè el seu Fill visqui (Hebreus 12:9). El meu amic no mirava a la lleugera la disciplina del Senyor, sinó que la rebia amb una fe humil, tot i que les seves proves l'afligien (1 Pere 1:6). Estava considerant l'exemple del seu germà gran, Jesús, i buscava suportar l'alegria que se li presentava (Hebreus 12:2).

És per això que tots “tenim necessitat de perseverança, perquè quan [haguem] fet la voluntat de Déu [hem] rebem allò promès” (Hebreus 10:36). I el que és promès, el que se'ns posa al davant, és "plenitud d'alegria" i "plaers per sempre" (Salm 16:11).

Per tant, donem-nos mútuament l'ànim que més necessitem: l'ànim que ens ajudarà a rebre aquesta promesa. De vegades és tendre confort i consol. Però en altres ocasions, potser més del que ens pensem, ens hem d'enfortir l'ànima els uns als altres «animant-nos els uns als altres a continuar en la fe, [ja que] a través de moltes tribulacions hem d'entrar al Regne de Déu» (Fets 14: 22).

Enmig d'una tempesta dolorosa a l'ànima, en l'agonia d'una "prova severa d'aflicció" (2 Corintis 8:2), és fàcil cansar-se, i la temptació pot ser forta per abandonar-se. En aquest punt, el que sovint necessitem és una exhortació a "suportar la duresa, com un bon soldat de Jesucrist" (2 Timoteu 2:3). Perquè "amb la nostra perseverança guanyarem la vida" (Lluc 21:19).