La cuinera del Calvinisme

De Gospel Translations Catalan

Carles Spurgeon mai va assistir a l’ escola, no més al Seminari. Però als 20 ell coneixia més Teologia que molts dels pastors actuals. On va sentir tanta set per estudiar independentment. I com va estimar les doctrines de la Gràcia sobirana sobre les quals estem reflexionant aquestes darreres tres setmanes? Aquesta és la sorpresa de la seva Autobiografia.

:Les primeres lliçons de Teologia que vaig rebre eren d’ una antiga cuinera en una escola de Newmarket on treballava de assistent. Ella era una vella persona que solia llegir els Evangelis Normals. L’hi agradava de veritat alguna cosa molt dolça i la gran força de la Doctrina Calvinista, que sentia tan profundament com s’alimentava. Havíem convingut juntes moltes vegades sobre la Gràcia, i parlat de l’ elecció persona dels sants, de la seva unió amb Crist, la seva perseverança final, i el que significava la pietat vital; i vaig aprendre molt més d’ella que ho hagués fet desprès de 6 anys de doctors en la Divinitat que existeixen actualment.

:Hi ha alguns cristians que proven i veuen i gaudeixen la religió en les seves ànimes fins arribar a uns coneixements profunds d’ella més que dels llibres que llegeixen i fins i tot que busquen durant els seus anys. La cuinera de Newmarket va ser d’una pietosa dona de la que vaig aprendre més que de qualsevol Ministre Capellà que coneixia. Una vegada vaig demanar-li: “per que hi aneu a un lloc com aquest? Ella va respondre’m: “no hi ha cap lloc de culte que pugui anar”. I vaig respondre-la: ”però val més quedar-se’n a casa que escoltar coses d’ aquest estil!”- “Potser!- va contestar, “però m’agrada anar malgrat no aconsegueixi res anant-hi. Veus com una gallina rasca sobre el rebuig per trobar blat de moro; si no ho aconsegueix, al menys demostra estar cercant-lo fent servir els seus mitjans per obtenir-los, i amb aquest exercici s’escalfa!”. Doncs així aquella dona deia que “ cercant exercitava les seves facultats espirituals i escalfava el seu esperit”. En una ocasió, vaig dir-l’hi que no havia trobar res en el sermó i cóm s’ho va fer ella: “Oh!”, va contestar-me “aquesta nit m’ha anat millor per entendre el que ha dit el predicador, vaig posar- un no i així vaig convertir la seves paraules en un Evangeli real!”.

Gràcies les cuineres en la meva pròpia vida.

Pastor John