Què passa quan arriba lo pitjor ?

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Com Déu calma un cor poruc 2 Sorpresos per les noticies dolentes 3 Punt de ruptura 4 La pròpia creació del nostre món 5 La nostra realitat fixa 6 La paraula divina invariable 7 Afinitat amb el patiment

Com Déu calma un cor poruc

Estem envoltats de males noticies. Si rastregeu les vostres xarxes socials que nodreixen les males noticies o si marxeu fins a la caixa de pagament d´un magatzem, observareu males noticies: les guerres o les amenaces de guerres, l´assassinat, la injustícia, el dol, en circumstàncies normals. Les noticies dolentes ens envolten. Ara, en mig d´una pandèmia, les noticies dolentes afecten el nostre amic.

Ens hem acostumat a aquesta mena de noticies dolentes en la nostra societat connectada. La seva distància ens ajuda a acceptar-les una mica millor. Caldria estar tristos en veure-les o escoltar-les en el primer moment, però ens movem per sobre amb el dit gros. El volum de noticies dolentes ens insensibilitzen de l´horror de les males notícies.

Una altra mena de noticies és dura d´acceptar, per exemple: les noticies dolentes que són personals, inesperades, podem ser devastadores per a la vida. La visita rutinària al metge ens envia a l´hospital. Una esposa torna a casa i no troba el seu marit, portant-se l´amor i les seves pertinences amb ell. Una trucada de telèfon ens comunica la mort del pare, d´un amic o parent. I a la vegada, un treball segur s´esvaeix en el bell mig de la inestabilitat econòmica. En un moment, el món esdevé confús i ple de terror. La vida canvia amb la presència de les males noticies.

Sorpresos per les noticies dolentes

He rebut la meva part de les notícies dolentes en la vida adulta. He estat en una habitació d´ ultra_ sons quan les tecnologies no podien localitzar un atac de cor. Hem portat l´infant a l´hospital, només per descobrir que actualment només necessita una operació, una teràpia prolongada o la admissió hospitalària. Hem sentit els metges explicar la fragilitat de la nostra vida. He rebut correus devastadors i rebutjat les cartes. Vet aquí perquè aquests versicles han estat la meva jaculatòria aquests 2 anys:

“ No té por de les noticies dolentes;
el seu cor es ferm, confieu en el Senyor”. (Psalm 112:7)

Però fins i tot entre aquestes lliurades inesperadament, hi ha una per la qual no estava preparada: “ tenia càncer”. Vaig invertir la millor part de les darreres dècades intentant trobar els termes amb els qual semblava un final de cicle de noticies dolentes. Aquesta va ser la que va trontollar, aferrant-me a la fe davant un futur que semblava incert.

Era capaç de controlar una situació dura quan estava preparat mentalment per a ella, però sorprès davant les noticies dolentes, no trobava l´equilibri. M´enfrontava a nombroses circumstàncies realment porugues, sobre tot entre els més creients de tots nosaltres. Potser tenia prou: una vida amenaçada pel diagnòstic mèdic, una necessitat urgent de la cirurgia, malaltia darrera malaltia, nombroses falses alarmes. Déu seguia forçant-me a respondre amb el cor davant les noticies dolentes.

Punt de ruptura

Un moment particular de l´any passat va ser el punt de ruptura. Varen tenir una sorpresa amb un del nostres xicots que va acabar en una emergència hospitalària. No podia ni imaginar-me que sortiria de l´hospital sense operar. Estava preparat per a lo pitjor, perquè molt sovint semblava estar en el pitjor escenari. Després de mesos de visites hospitalàries, operacions, proves per sorpresa i pagaments als metges, estava convençut que, una altra vegada, la nostra família tornaria a l´hospital.

Però no ho estaven ....

Sense parar de recordar aquell moment en el meu cap. Vull aquesta mena de confiança que el Psalmista té en el seu Psalm 112- no temeu les dolentes noticies, sinó que m´enviava al Senyor. Poc a poc, Déu treballava a dintre meu. A cada visita hospitalària, quan estava neguitós aguantant el meu alè mentre el metge atenia el meu fill, m´esforçava en creure això altre vegada.

Déu va donar-me una altra oportunitat d´ experimentar aquest versicle, però aquesta vegada sense sortir del despatx del metge amb noticies dolentes. Accedia a un diagnòstic de càncer i a una probable operació. Durant aquests dies i setmanes esperant el resultat final o recuperació de la cirurgia, Déu tornava a treballava aquest psalm en el meu cor: “ Es pot confiar. Poden arribar noticies dolentes, però Ell pot confiar”. Mentre podia creure lo pitjor, podia veure ara que en aquests patiments persistents, Déu estava treballant algunes coses mes profundes a dintre meu que no podia entendre sense estar cecs pel patiments.

Déu és fiable. Fins i tot en les noticies dolentes. Aquesta és la part més dura del Psalm- ens força a comptar amb la incertesa. Però ho fa així des del punt de vista de la confiança.

La pròpia creació del nostre món

El Psalmista explica la seva experiència. Veu el bon resultat que produeix sobre una persona la confiança en Déu, prospera en la terra (Psalm 112:2–3). I, a causa d´aquesta confiança en el Senyor, la seva vida és beneïda directament en tot el seu entorn (Psalm 112:9–10). El Psalmista pot fer una declaració audaç semblant a la del Psalmista 112:7 perquè ha vist els resultats que fa la vida de confiança en una persona. I vol que nosaltres tinguem també aquesta vida.

He invertit molt de temps imaginant escenes en el meu cap, fins i tot quan rep les males notícies, ja estar preparat. Però el que ens diu el psalmista és totalment diferent d´ estar preparats.

Qualsevol pot tenir confiança arrelada en un entorn controlat ( o imaginem que ho està). És només quan arriba un imprevist que ens adoneu que actualment confiem en un món fet propi en comptes del de Déu que és del tot poderós. Quan fabrico escenes en el meu cap, soc incapaç de viure una fructífera vida del que parla el Psalmista: una vida de confiança en Déu que ens porta envers una vida de benedicció al nostre entorn.

La nostra realitat fixa

Aconseguir aquest punt no vol dir pretendre lo pitjor. És només que confiem en una realitat fixa i inamovible que reben males noticies.

Sabem que el món és un lloc perillós. Sabem que la vida d´ un món fallit significa el pitjor malson que ens pot arribar en qualsevol moment. L´ antídot de la por a lo pitjor no és ignorar aquesta realitat. Això no ens ajudarà quan sentim la trucada telefònica o el diagnòstic. El cor del psalmista esta arrelat en Déu, que és inamovible. Per tant, arribi quan sigui, Ell confiarà.

Les males noticies poden arribar, però sense por perquè esta Déu, no perquè la puguem controlar. El psalmista és capaç de romandre ferm a causa d´ alguna cosa exterior a ell mateix. Poden arribar males noticies, però provenen de Déu. La seva confiança esta en Déu, per tant quan arribin les tempestes de les males noticies al seu voltant, Ell romandrà sa i estalvi.

La paraula divina invariable

Què hi ha sobre el Senyor que ajuda el psalmista a confiar en Ell quan pensava en les males notícies? Al principi del psalm, ell ens diu que la via de benedicció és la que es delita en els manament divins (Psalm 112:1). Aquest és el missatge trobat en el Llibre de Psalms. El Psalm 1 comença així:

“Beneit sigui l´home
Que no marxa sobre el consell de l´ incrèdul
Sense estar en el camí dels pecadors,
Sense seure sobre els blasfems;
Si no que el seu delit esta en la llei del Senyor”. (Psalm 1:1–2)

El psalmista no glosa la realitat de la vida en un món fallit. Ells sovint confronten la seva vida present. A vegades fan això en una sèrie de qüestions sobre Déu. A vegades amb una confiança decisiva. A vegades les barregen, perquè la vida pot ser un embolic desordenat de confiança i de dolor. Però és el fonament més important de la roca que els manté actius envers el delit de la paraula divina.

Ells mediten això. Ho saben, ho conserven. I com a resultat, no temen les males notícies No s´ofeguen quan arriben les plagues. I ells confien en Déu, sabent que un dia l´honoraran, fins i tot si no tenen motiu en aquest moment. (Psalm 42:5, 11; 43:5).

Afinitat amb el patiment

Desitjaria poder dir que he tornat a un racó de la meva por en les males noticies. Estic millor, però el meu cor sembla aturar-se quan accedeixo al despatx del metge. Potser passarà. Sembla que el càncer actua així sobre una persona. El món és un lloc espantós fins i tot confiant en Déu per romandre crèdul davant qualsevol tempesta que arribi, no m´agraden les males noticies. N´ estic segur que vosaltres tampoc.

Però el Psalmista pot ajudar-nos a saber que no estem sols. No som els primers que hem rebut un mal diagnòstic o un resultat incert. Ni soc el primer en estar en el túnel del patiment, demanant-me com Déu s´ho fera amb tot això. Estem lligats a un gran núvol de testimonis que el troben suficient per mantenir-los a tots. Aquesta és la nostra àncora quan ens afecta el patiment.

Quan temem el resultat del diagnòstic, recordem que Déu és bo per a tot (Psalm 145:9). Quan les pors no ens deixen, retornem al Psalm 46:1: “Déu és . . . una ajuda molt bona en les dificultats.” Quan no ho sembli així podrem marxar davant el Senyor en la terra on vivim (Psalm 27:13), recordarem com comença el Psalm: “El Senyor coneix el camí del justos (Psalm 1:6). La manera és conèixer a Déu i la manera de conèixer a Déu és conèixer la seva paraula.

Ens envolten les males noticies. Ens arriben. I amb elles arriben un conjunt de pors. Però com ens recorda el 2nd Psalm: hi ha un Rei controlant totes les coses. Ell els allibera de les pors i ens concedeix les paraules per afrontar les lluites. Poden afectar-nos les males noticies, però mai ens destruiran.