La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

De Gospel Translations Catalan

Servir a Déu és una mica diferent de fer-ho a qualsevol altre. Déu està extremadament gelós per a que entenguem això- i gaudim. Per exemple, ens mana: “ Serviu al Senyor amb goig” (Psalm 100:2). Existeix una raó per aquest goig. Ho llegim en el Fets 17:25, “Déu no es servit per les mans humanes, com si necessités qualsevol cosa, des què Ell mateix dona a tots els homes la vida humana, l´aire i el que sigui: El servim amb goig perquè no suportem les càrregues de satisfer les seves necessitats. Més aviat gaudim en un servei en el que Ell troba les nostres necessitats.

El psalmista compara això amb la dependència del servent d´un senyor misericordiós: “ Vet aquí, com els ulls del servent observa les mans del senyor, com els ulls de criada observen les mans de la senyora; igualment els nostres ulls miren al Senyor, el nostre Déu fins que Ell tingui pietat de nosaltres” (Psalm 123:2). Servir Déu sempre vol dir rebre la gràcia de Déu.

Per demostrar la gelosia de Déu per nosaltres d´obtenir això i ens glorifiquem en això, vet aquí una història en les 2 Cròniques 12: Robhoboam, el fill de Salomó, que governava el regne del sud, després de la revoltes de les 10 tribus, va abandonar la llei dels Senyor” (12:1). Va escollir no servir al Senyor si no servir altres deus i a altres regnes. Com judici Déu va enviar a Shishak, rei d´Egipte, contra Robhoboam amb 1.200 carruatges i 60.000 genets (12:3).

Per misericòrdia divina va enviar el profeta Shemaiah a Rebohoam amb un missatge: Tal como diu el Senyor, m´abandones per tant t´abandonaré en mans de Shishak” (12:5). El feliç resultat d´aquest missatge és que Rahoboam i els seus prínceps varen humiliar-se, penedir-se i digueren: “ El Senyor és just” (12:6).

Quan el Senyor va veure el seu penediment, digué: “ S´han humiliat ells mateixos, per tant no els destruiré, sinó que els concediré certa llibertat i la meva ira no caurà sobre Jerusalem pels mitjans de Shishak” (12:7). Però com a disciplina, digué: “Ells es convertiran en els seus esclaus per poder veure la diferència entre el meu servei i el servei dels regnes d´altres països” (12:8).

Vet aquí: la gelosia divina que nosaltres coneixem la diferència entre servir-lo i servir qualsevol altre. La lliçó que els calia aprendre era que servir a Déu és un servei alegre, o com diu Jesús: “ una càrrega lleugera i un jou fàcil” (Mateu 11:30). D´aquí, ens cal aprendre que Deu amenaça amb coses terribles si no trobem la joia de servir-lo. Això és el que ens diu Moisés en el Deuteronomi 28:47: “Perquè no vàreu servir a Déu, el nostre Déu, amb goig i cor alegre.... servireu els vostres enemics”.....

El punt és senzill: servir Déu és una recepció i una benedicció, i la joia un benefici, és així que estic tan gelós de dir a Betlem, el culte dominical del matí i la obediència diària no és en el fons una càrrega donada a Déu, si no una alegria rebuda de Déu.

Feliç de servir-lo amb vosaltres,

Pastor Jonh