Combatre junts la incredulitat

De Gospel Translations Catalan

Hebreus 10:19-25; 3:12-14

Contingut 1 Cóm vaig prosperar en el sacerdoci 2 Combatre la incredulitat i lluita en la batalla de la Fe 3 El paper dels altres creients en la lluita de la Fe 4 5 punts en els Hebreus 10:24–25 5 1. Reunir-se tots junts 6 2. Evitar l´hàbit de no reunir-se 7 3. Incrementar la freqüència i seriositat 8 4. Animar per estimar 9 5. Ampliar la Fe en les promeses divines. 10 L´objectiu de la nostra exhortació

Cóm vaig prosperar en el sacerdoci

Sobrevisc i prospero en el sacerdoci perquè Déu m´ha envoltat amb la gent que prega per mi i m´anima a insistir en la lluita de la fe. Si no us sentiu recolzats en la vostra fe i treballeu, necessiteu suport per canviar això. La Bíblia ens ensenya que sobreviure i prosperar en la vida de la fe i de l´amor depèn dels cristians intencionadament es recolzin mútuament en la fe i animant-se a estimar-se. Sense aquest recolzament intencionat, perdrem el nostre zel, ens allunant-nos de Déu, esdevenint molt més dur en el pecat, i si qualsevol no ens separa (Jaume 5:19; Judes 23), fracassarem en la nostra fe i caurem en la incredulitat.

He rebut una postal d´un company de sacerdoci fa una setmana i des de llavors he construït la meva fe i ma donar-me esperances i ànims per seguir. No s´ adreçava a mi sinó a Crist. Era un creient.

“Benvolgut Senyor, glorifiqueu-vos, el nostre Salvador, com una família de creients per pregar com mai. Podríem trobar delit i enriquiment en la nova conversació íntima amb vostès. Podríem els nostres temples sentir una salut nova i vitalitat. I doneu-nos, mitjançant una alliberació completa del vostre poder i de la vostra múltiple intercepció, estreta de la foscor en el nostre país i en el mon sencer. Que el vostre nom sigui estimat i respectat a tot arreu. Doneu-nos orientació especial al vostre servent, Joan, quan ell va fracassar en el discerniment dels assumptes urgents en el futur de Betlem. En la incertesa proveeix-lo inclòs d´una confiança interior en el darrer lideratge que la seva pau sigui ininterrompuda. El vostre fidel Bill </dd>

Pot arribar a través del correu. Déu vol afegir més sovint una persona més. Això és el que veurem aquest matí.

Combatre la incredulitat i lluita en la batalla de la Fe

La setmana passa avarem veure en els Romans 4:20 que la fe—la fe en creure que glorifica Déu—està orientada cap al futur. És com realitzar un pagaré de les promeses de Déu. Totes les promeses de Déu s´acumulen en els creient pecadors per una acte ocorregut en el passat, anomenat, per la mort i resurrecció de Jesús. Però no necessàriament la glorificació divina roman merescudament en aquests actes; comença en ells i després s´adreça a totes les promeses de Jesús que ens dóna, i els bancs les seves esperances en aquestes promeses i es mouen en la vida de la fe. La Fe està orientada cap al futur. És una esperança original en les promeses divines.

Desprès observem que aquesta mena de creença és l´arrel de l´amor i de la justícia divina. Gàlates 5:6, " Cap circumcisió o no és vàlida, només la fe treballa a través de l´amor”. "L´arrel de l´amor i de la divinitat és creure en les promeses divines”.

I nosaltres varen veure l´altre costat: que la INCREDULITAT és l´arrel de tots els pecats.

El que ens porta a la conclusió que la major prioritat en la vida d´un cristià és aprendre a lluitar contra la incredulitat i la lluirà per la fe. Cal combatre la idea de què abans érem cristians, lluitàvem per la fe i combatíem la incredulitat, però ara que ja ho som, podem relaxar-nos perquè la lluita ha acabat; sóc creient; he guanyat aquesta batalla. Això és una error. Això ens fa ser vulnerables a la incredulitat. Al final de la seva vida, Pau mirava enrere algunes dècades de ser un cristià i dir (a 2 Timoteu 4:7), "He tingut la millor batalla, s´ha acabat la lluita, i mantinc la fe”. He lluitat la millor batalla i mantinc la fe en la vida cristiana

El paper dels altres creients en la lluita de la Fe

Una de les maneres de lluitar que he mantingut era envoltar-se de creients que pregàvem per ell i l´animaven. Sabeu que Pau viatjava sempre en equip?. No estava aïllat. Estaven Barnabás i Sikas, Timoteu i Lucas, Aristarc, Marc i Epafrás i altres. Una vegada era obligat a sortir cap a Atenes i el seu esperit va trencar-se per la sobrecàrrega del dimoni allà i va anar a cercar a Timoteu per reunir-ser.

Podem tenir la idea que la fe de Pau ( i d´altres sacerdots) no tenia cap necessitat de recolzament humà Però escolteu el 2 Corintis 7:5–7.

Quan varen arribar a Macedònia, els nostres cos no tenien descans, sinó que estaven afectats cada vegada-lluitant a favor de la fe o en contra. Però Déu, que ens reconforta, ho va fer enviant-nos a Tito, i no només arribant sinó també de la mateixa manera que ell ho havia estat, tal com ho explica en la seva pàgina </dd>

Pau necessitava compartir amb els seus amics íntims que augmentaven la seva fe quan els arribava la por a les seves vides. Necessitem també compartir. Aquesta és que trobem darrera 20:20 Visió.

5 punts en els Hebreus 10:24–25

Ara doneu un cop d´ull en els Hebreus 10:24–25. Necessito resumir en 5 punts des d´ aquests versicles.

Permeteu-me considerar cap a l´ amor i les bones obres entre nosaltres sense rebutjar reunir-nos junts, tal com és el costum d´alguns per animar-nos mútuament, i molt més ara que veiem apropar-se el Dia. </dd>

1. Reunir-se tots junts

Estem obligats a reunir-se.

El tipus de trobades semblen ser una que segueix d´alguna forma per animar-se i prosperar recíprocament. No es una xerrada merament d´un dejuni durant un servei religiós i compartir alguns menjars. Consisteix en una mena de reunió per comentar alguna cosa a qualsevol que us ajudarà a estimar-se més i a ampliar molt més els dons divins.

Aquest és el motiu perquè nosaltres creiem en el sacerdoci de petits grups en el temple. Hi ha un principi “mutu” que requereix l´acció interpersonal amb gent del mateix nivell. Assistir a les reunions el diumenge pel matí- tant important com és- no basta. Déu significa per a nosaltres reunir-se uns amb els altres per poder animar-nos i encoratjar-nos mútuament.

Per tant, el 1r punt és REUNIR-VOS en petits grups.

2. Evitar l´hàbit de no reunir-se

El segon punt és no caure en l´hàbit de no trobar-se.

Aquest és el mateix punt que el #1, però el versicle 25 sembla insistir especialment. Per tant cal insistir-hi. “No rebutgeu reunir-se, com altre hàbit qualsevol. El consell aquí és no trobar-se amb altres cristians d´una manera rutinària. Demaneu-vos personalment: tenia l´hàbit d´ assistir més o menys anònimament, a les reunions més grans de la església quan no hi ha interacció personal o contades? Aquest estil us és confortable ara?

Molts de vosaltres tindria la resposta? Sí, Per què? Perquè ara és un hàbit. Us sentiu còmodes? De fet és la manera més habitual de veure la visa cristiana que us estic dient pot agredir-vos. No cal dir-vos que la Bíblia insisteix que si us trobeu lluny del desig del Senyor quan no us trobeu intencionadament en petits grups dissenyats per animar-vos a l´amor i a les bones obres.

Per això, el 2n punt és: no caure en l´hàbit de no reunir-vos d´aquest manera I si actualment teniu aquest costum, decidiu-vos a canviar-ho aquest any. Cal ajudar-vos amb la Visió 20:20

3. Incrementar la freqüència i seriositat

El 3r punt és que cal incrementar la freqüència i la seriositat de les vostres trobades quan el Dia del Judici s´apropi.

Al final del versicle 25 diu:”.... I tot el que veureu el Dia s´apropa!”. Aquest el Dia de la Vinguda de Crist i el final de la era. L´estrès, les dificultats i els perills augmenten a mida que la història acabarà. Hauran activitats satàniques, grans dimonis fortes amenaces contra la fe i l´amor.

Jesús va dir en Mateu 24:11–12: "Apareixeran molts dels falsos profetes per provoca calamitats. I perquè la feblesa es multiplicarà, l´amor entre els homes esdevindrà fred”. Per això és bo fixar-se en la paraula dels Hebreus 10:25 més seriosament en els nostres dies. Si l´amor sobreviurà a les envestides de Satanàs o dels dimoni, cal reunir-se per estimar i fer bones obres. A aquesta persona que pensa que aquests podem ser uns llops cristians solitaris quan el Dia s´apropi.

Permeteu-me fer de la nostra reunió per pregar i animar a ser mes sovint i serioses i és urgent quan veiem una reunió turmentada de tribulacions i dimonis.

4. Animar per estimar

Feu de les reunions de tots junts amb els creients una trobada especialment per animar a l´amor. Animar a l´amor.

No romaneu sense cap objectiu en estar reunits. No digueu això justament: la persona cristiana és bona, sinó reunir-vos i parleu-ne. És bo. I parlar també. Però els riscos son massa alts aquest dies per ser causal o faltar les vostres reunions.

El versicle 24 diu: "Considereu uns els altres per animar-vos recíprocament a estimar-vos per estimar-vos i bones obres" (traducció literal). Hi ha un objectiu molt clar. Ens reunim per, quan partim, tindrem més força per estimar-nos, més recursos per amar, més motivació per estimar, més saviesa per estimar i fer bones obres, i així la gent veurà les bones obres, i Jesús deia, glorifiqueu al nostre Pare en els cels. La gloria visible de Déu està en joc.

I no només hi ha un objectiu molt clar, hi ha un tipus de intenció urgent. La paraula“ considerar” suggereix que veiem cóm podem ajudar altra gent a adquirir força per estimar. No cal derivar en la reunió de les 20:20 pensant en totes les qüestions del món. Tenim una missió. Pensem en “ considerar” mirant, escoltant o mirant. Què necessita pensar en David aquest nit? I que necessitaria en David aquesta nit?

Per tant, el 4rt punt és: tenir una intenció d´estar tots reunits. Animeu-vos cadascú a estimar-vos i bones obres.

5. Ampliar la Fe en les promeses divines.

El darrer punt és respondre aquesta pregunta: cóm animar qualsevol persona a estimar i les bones obres? Quina és l´arrel de l´amor? Quin és l´ arrel de tota la justícia i els fets reals? La resposta és creure en les promeses divines. Per tant el 5è punt és: fer el principal objectiu més elemental del grups petits reforçar la fe en les promeses divines.

Això està comprès en el versicle 23: “ permeteu-vos confessar la vostra esperança sense dubtar per a Aquell que us va prometre la Fe. I considereu cóm incrementar-la mútuament....” Aquestes dues coses romanen íntimament relacionades: animar-vos entre vosaltres a amar-vos i ajudar mútuament en la esperança de les promeses divines.

Cóm animar qualsevol a estimar i les bones obres conra tots els obstacles que us arribaran a casa i a la feina? Resposta: basar les vostres esperances en Déu. L´amor augmenta en la màxima CREDULITAT en les promeses divines.

L´objectiu de la nostra exhortació

Observeu finalment al 3:12–13.

Tingueu cura, germans, si ha en els vostres cors un dimoni de la incredulitat [literalment: el cor de la incredulitat”] portant-vos a defugir de la vida en Déu. Però exhorteu-vos uns als altres cada dia, tan com pugeu, al que diem “ avui” que cap de vosaltres pugui reforçar-se en el pecat. </dd>

Noteu acuradament: l´objectiu de la nostra exhortació és doble. Primer, en el versicle 12è, és el cor de la incredulitat. Cal fer tot el possible per ajudar-nos a combatre la incredulitat en els nostres cors. És un dimoni i pot allunyar-nos de la vida amb Déu. 2nd, en el versicle 13è, l´objectiu de la nostra exhortació és evitar el pecat: .... “ que cap de vosaltres caigui en el pecat!”.

Las relació entre ambdues coses és simple: un cor incrèdul provoca el pecat. I el pecat s´oposa a l´amor. Per tant, la nostra agenda bàsica dels grups petits és clar. Cal ajudar-nos mútuament a COMBATRE LA INCREDULITAT. Cal ajudar-nos mútuament en la nostra lluita de la Fe. Cap de nosaltres està per sobre d´aquesta necessitat. Certament ho necessito.

I ara m´agradaria demanar-vos inclinar els vostres caps i demanar al Senyor revelar-vos aquestes necessitats i cóm cal satisfer-les.