Combatre la incredulitat d´un esperit arrogant

De Gospel Translations Catalan

1 Corintis 4:7

Definir la Fe i la Incredulitat

Permeteu-me començar per definir-vos la Fe i la Incredulitat. Jesús deia en Joan 6:35: “Sóc el pa de vida; tot el que s´apropi a Mi no passarà gana i els que creguin en Mi mai sentirà set".

Agafo això doncs que la incredulitat en Jesús ( no la Fe en Jesús) és una fugida de Jesús per cercar la satisfacció en altres coses. I CREURE en Jesús és apropar-se a Jesús per la satisfacció de les nostres necessitats i desitjos.

La Fe no és principalment un acord amb els fets en el seu cervell; és sobre tot un desig en el cor que ens uneix satisfactòriament a Jesús. “Sóc el pa de vida; tot el que s´apropi a Mi no passarà gana i els que creguin en Mi mai sentirà set!".

Tanmateix la vida eterna no es dona a la gent que simplement pensa que Jesús es el Fill de Déu. Es dóna a la persones que beuen de Jesús com el Fill de Déu.” L´aigua que us donaré esdevindrà com una font d´aigua que brolla cap a la vida eterna”. (Joan 4:14). “ Ell és el pa de la vida per aquells que el reben- els qui prenen el seu aliment i satisfacció d´Ell: Això és el que significa creure en l´únic Fill de Déu i salvar-se.

La manera profunda de la incredulitat

Una altra manera d´ incredulitat que cal comentar és sobre la incredulitat de l ´esperit arrogant o orgullós. Hi ha una relació molt estreta entre ambdues. Vet aquí cóm descriuria aquesta relació. La incredulitat és allunyar-se de Jesús o de Déu per cercar la satisfacció en altres coses. L´ORGULL és allunyar-se de Déu espacialment per auto-satisfer-se.

L´avarícia és allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en coses. L´ impaciència es allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en la vostre pla d´accions lleugeres. La luxúria és allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en el sexe. I la rancúnia és allunyar-se de Déu per cerca la satisfacció en la venjança.

Però més profund que totes aquestes maneres d´incredulitat és creure en l´orgull, perquè l´autodeterminació i auto-exaltació estan lligades a altres disposicions pecaminoses. Per tant la lluita que el darrer pecat comentem en les nostres sèries és la més profunda., l´orgull o un esperit arrogant. I especialment la lluita durant l´adveniment, perquè l´ arribada del Fill de Déu en forma humana és un fet extrem d´humilitat i auto-abnegació.

Quan dic “orgull” com a mena d´incredulitat, l´ implicació pràctica és aquesta: la lluita contra l´orgull és la lluita contra la incredulitat; o per posar-nos positius, la lluita de l´ humilitat és la lluita de la FE.

Diversos passatges bíblics sobre l´orgull.

Per tant, el que vull fer és començar per els Corintis 4:7 i després veure altres passatges sobre l orgull. Tots aquests passatges comparen l´orgull amb altres coses. Ells demostren que és contrari a l´orgull. Tot el que vull mostrar-vos en cada cas és que la essència de la Fe s´oposa a l´orgull. En altres paraules, vull veure en la Bíblia que és una forma d´incredulitat, que s´oposa a la Fe, i la manera de lluitar és creure en tot el que és Déu mitjançant Jesús Crist.

I la meva pregària en aquest punt és que el vostre desig per Déu sigui fortament insatisfactori.

1. 1 Corintis 4:7

Qui veu coses diferents en vostè? [ Millor: qui us da diferent d´altres? O: qui us dona les diferències?] Què us fa que no el rebeu? I si s´ha rebut això perquè us enorgulliu com si no fos un do?

Què s´oposa a l´orgull en aquest text? Oposar-se és reconèixer la veritat que les nostres habilitats diferents són dons divins. Els Corintis varen captar els punts forts d´una persona contra altre (1:12). Pau diu que aquest tipus d´orgull en l´home seria impossible si realment vosaltres coneguéssiu la veritat de que les habilitats són dons divins i no tenen fonaments en l´home.

Per tant, la primera cosa per lluitar contra la incredulitat de l´orgull és aconseguir la veritat bíblica i descansar en ella: que Déu ens dóna poders: per tant, permeteu-li que s´enorgulleixi de Déu i no de l´ home.

2. Jaume 4:6–8

[Déu] dóna més gràcies; tanmateix ens diu: “ Déu s´oposa a l´orgull, però ens dóna la gràcia de l´ humilitat”. Sotmeteu-vos dons a Déu. Resistiu al dimoni i ell us abandonarà. Esteu a prop d´Ell i Ell ho estarà”.

Oposar-se a l´orgull aquí és sotmetre a Déu i descansar a prop seu. L´oració vol ser independent, auto-controlar-se, autònoma. Per això inevitablement sorgeix un conflicte amb Déu. Això és la raó per la qual la gent no vol sotmetre a l´ ensenyances divines tant allunyades de Déu com és possible

Si assisteixen al temple per escoltar a Déu per contrastar els seus estils de vida, s´allunyaran i tornaran, perquè gaudiran trucant entre ells i tibant de les seves cordes.

Però Jaume diu que caldria aturar aquesta mena de gent i apropar-ser. Caldria aturar-se de rebel·lar-se per sotmetre´s. Perquè Déu s´oposa a l´orgull i us dóna la gràcia de la humilitat (v. 6).

Per tant, la manera de combatre la incredulitat de la oració aquí és aturar el desig d´autodeterminació i distància de Déu i delitar-se en la justícia divina per dir-vos el que és millor per vosaltres i ofereix a aquells en íntima amistat que volen estar a prop de la Fe (Hebreus 10:22; 11:6).

3. James 4:13–16

Veniu ara, qui digui: “ Avui o demà anirem a aquesta o aquella ciutat i estaré un any, farem negocis i obtindrem guanys”: si no coneixes el futur, què és la vostra vida? Per vosaltres una brum que us apareix un petit instant i llavors s´esvaeix. En comptes de dir: “ Si el Senyor vol, viurem i farem això o l´altre” Quan això ens passa, us enorgulliu de la vostra arrogància. Això és el dimoni.</>blockquote

La manera d´enorgullir-se mostrada en aquest text és mitjançant la incredulitat del poder diví sobre les coses normals. Un home simplement diu: “ Vaig cap a Duluth per Nadal” i Jaume contesta: No esteu tan segur”. A canvi diu (v.15). “ Si el Senyor ho vol, viureu i anireu a Duluth per Nadal”

Creieu que Déu és poderós sobre si arribareu a casa des de el temple avui? Ho creieu sobre els vostres negocis , viatges, or salut? Si Ell ho vol, nosaltres VIUREM “( v.15è)

Jaume diu que no creure en el poders divins per courer la vostra vida i prendre-la acaba en una vida d´arrogància. La manera de combatre aquest orgull és cedir el poder diví en aquests detalls de la vostra vida i descansar en la seva impressionant habilitat per treballar per aquests que l´esperen.

4. 1 Pere 5:5–7

Igualment que sou joves per sotmeteu-vos als més vells. Us vestiu vosaltres mateixos, tots vosaltres amb humilitat entre vosaltres, per “ Déu s´oposa a l´orgull i dóna la gràcia de la humilitat. Humilieu-vos vosaltres mateixos sota la poderosa mà de Déu, que en el seu moment adient Ell pot exaltar-vos. Depositeu totes la ansietat en Ell, ja que Ell es preocupa de vosaltres.

Aquí Pere diu que caldria que tots vosaltres estigueu revestits d´humilitat. I després Ell diu que una de les coses que fareu és depositar la vostra ansietat en el Senyor.

Per què aquest lliurament de l´ansietat en el Senyor s´oposa a l´orgull? Perquè l´orgull no admet que existeixis, i especialment no l´agrada admetre que necessita a algú més per controlar-la.

Per això tenim raó en destacar què es realment la Fe- La Fe admet la necessitat d´ajuda. L´orgull, no. La Fe s´acumula en Déu per ajudar-nos. L´orgull, no. La Fe deposita l´ansietat en Déu. L´orgull, no.

D´aquesta manera una manera de lluitar contra la incredulitat és admetre lliurement que patiu ansietat i estimar el privilegi d´invitar a lliurar-la sobre Déu.

Altre manera pràctica de conrear una ambient d´humilitat i fe en la família i en la Església és expressar la necessitat personal de Féu quan preguem.

Podeu dir que demaneu aquesta via en secret. I agraeixo a Déu si ho feu. Però reclamo a l´amor i la veritat que ho feu en les oracions amb altres, no amagueu el vostre cor a la Fe. Si no sentiu les oracions dels altres quan demanen personalment les necessitats personals i la desesperació, la nostra convivència serà superficial, la humilitat de la Fe s´ofegarà, l´orgull esdevindrà una església enganyada i malaltissa.

O quin ministeri pel meu esperit quan prego amb els sants que adreço a Déu amb paraules les necessitats més serioses i després el seu anhel en ajudar en les seves vides pròpies.

Quants hi han que estan convençuts que pregar en veu alta pel altres és estimar-los i pregar en veu alta és egoisme. Crec la veritat és justament oposar-se a l´orgull, no interessadament, qui extreu de les nostres reunions la flaire meravellosa dels qui tenen la Fe del cor trencat. Em complau en vosaltres si no hi ha cap més raó que el ministeri del meu cor, permeteu que els vostres desitjos per l´ajuda divina i per escoltar la plenitud quan preguem tots junts!

5. Jeremies 13:15–16

Escolteu i poseu l´orella; no sigueu orgullosos pel que a dit el Senyor. Adoreu al Senyor, el vostre Déu, abans que arribi l´obscuritat.

No sigueu orgullosos, honoreu al Senyor , el vostre Déu.” Oposar-se a l´orgull és donar Glòria a Déu!

Però què vol dir? No podeu honorar la glòria divina en el sentit de donar-li glòria. Ho podeu fer fent coses que demostrin la seva glòria. Cóm? Doncs, escoltant els Romans 4:20: ! Abraham va créixer fort en la seva Fe, donant glòria a Déu”. La Fe dóna glòria a Déu perquè mostra que Déu és veritablement gloriós.

La Fe vol mostrar la glòria de la gràcia divina i la glòria de la saviesa. La Fe busca maneres de maximitzar la glòria de la joia de veure Déu. El que simplement vol dir que la Fe estima Déu per ser-ho.

I el que s´oposa veritablement a l´orgull. L´orgull vol ser fet molt per la pròpia glòria. I Jesús diu en Joan 5:44: “ Com podeu creure qui rep la glòria uns dels altres?. En altres paraules, no puc. No puc apropar-me a Jesús per satisfacció si això vol dir buscar la vostra satisfacció des de l´orgull dels homes.

6. Jeremies 9:23–24

Doncs, diu el Senyor: “ Que el savi no s´enorgulleixi de la seva saviesa; que l´home poderós no s´enorgulleixi de ser-ho; ni l´home ric de la seva riquesa; sinó que és la gloria de la glòria en això, que entén i sap que sóc el Senyor que practiquen l´amor, la justícia i la justícia sobre la terra; em delito per aquestes coses, diu el Senyor”.

El que tenim una lluita en les nostres mans. L´enemic de l´orgull ens arriba de tots els fronts:

• Ens encanta que ens facin servir els nostres pensaments: quines bones puntuacions, solucions brillants, intel·ligents en una direcció, guanyar en un joc de Scramble.
• Ens encanta que ens facin servir els nostres cos- que poden treballar molt i fort, or que som musculats i estan ben informats, que poden córrer ràpid i aixecar gran pes o anar ràpid.
• Ens encanta que facin servir les nostres possessions- on vivim o els veïns, o conduir un cotxe, o un estèreo, o mantenir un porta-foli.

Però Jeremies diu: “Derroteu l´enemic de l´orgull de formar part de Déu. Glorificar en això, que coneix a Déu. Voleu presumir d´intel·ligència? Presumiu de Déu. Voleu glorificar la força i la bellesa? Glòria en Déu. Voleu presumir d´una finca? Feu-ho en Déu.

Cóm lluitar contra l´orgull

Quan és diu i es fa, quina és la resposta bíblica fonamental a la pregunta de cóm lluitar contra l´orgull?

El 6 de desembre vaig fer la següent entrada en la meva publicació. És la meva pròpia confessió de la necessitat i la meva resposta a aquesta qüestió.

No és la manera més eficaç de brollar el meu delit d´encantament, de centrar-se en fer més per Déu? L´auto-abnegació i la crucifixió de la carn és essencial però oh, què fàcil és formar part d´un acte d´auto-abnegació!. Quin motius més insidiosos de plaer de formar part de trencar-se excepte doblegar totes les meves facultats per delitar-se en el plaer de formar part de Déu!

L´hedonisme cristià és la solució final. És més profund que la mort en si mateixa. Cal aprofundir en la tomba de la carn per trobar realment la corrent de l´aigua miraculosa que t´enganxa amb el tast de la Glòria divina. Només aquesta expressió sense paraules, qualsevol admiració per satisfer és el final del joc.