La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

De Gospel Translations Catalan

Servir a Déu és una mica diferent de fer-ho a qualsevol. Déu està extremadament gelós per a que entenguem això- i gaudim. Per exemple, ens mana: “ Serviu al Senyor amb goig” (Psalm 100:2). Existeix una raó per aquest goig. Ho rebem en el Fets 17:25, “Déu no es servit per les mans humanes, com si necessités qualsevol cosa, des què Ell mateix dona a tots els homes la vida humana, l´aire i el que sigui: El servim amb goig perquè no suportem les càrregues de descobrir les seves necessitats. Més aviat gaudim en un servei on el troba les nostres necessitats.

El psalmista compara això amb la dependència del servent sobre un servent amable: “ Vet aquí, com els ulls del servent observa les mans del senyor, com els ulls de la jova observen les mans de la seva criada; igualment els nostres ulls miren al Senyor, el nostre Déu fins que Ell tingui pietat de nosaltres” (Psalm 123:2). Servir Déu sempre vol dir rebre la gràcia de Déu.

Per demostrar la gelosia de Déu per nosaltres per aconseguir això i la glòria en això, vet aquí una història en les 2 Cròniques 12. Robhoboam, el fill de Salomó, que governava el regne del sud després de la revoltes de les 10 tribus, va abandonar la llei dels Senyor” (12:1). Va escollir en contra de servir al Senyor i prestar-li servei a altres deus i a altres regnes. Quan el judici diví va enviar a Shishak, rei d´Egipte, contra Robhoboam amb 1.200 carruatges i 60.000 genets (12:3).

Per misericordia divina va enviar el profeta Shemaiah a Rebohoam amb un missatge: Tal como diu el Senyor, m´abandones per tant t´abandonaré en mans de Shishak” (12:5). El feliç resultat d´aquest missatge és que Rahoboam i el seu príncep van humiliar-se, penedits i digueren: “ El Senyor és just” (12:6).

Quan el Senyor va veure el seu penediment, digué: “ S´han humiliat ells mateixos, per tant no els destruiré, sinó que els concediré certa llibertat i la meva ira no caurà sobre Jerusalem pels mitjans de Shishak” (12:7). Però com a disciplina vers ells, digué: “Ells esdevindran el seu esclaus pera que puguin aprendre a diferència entre el meu servei i el servei dels regnes del països” (12:8).

Vet aquí: la gelosia divina que coneixem la diferència entre servir-lo i servir qualsevol altre. La lliçó que els calia aprendre era que servir a Déu és un servei alegre, o com diu Jesús: “ una càrrega lleugera i un jou fàcil” (Mateu 11:30). D´aquí, ens cal aprendre que Deu amenaça amb coses terribles si no trobem la joia en servir-lo. Això és el que en diu Moisés en el Deuteronomi 28:47: “Perquè no vàreu servir a Déu, el nostre Déu, amb goig i cor alegre.... servireu els vostres enemics”.....

El punt és senzill: servir Déu és una rebuda i una benedicció i la joia i un benefici, és així que estic tan gelós de a Betlem, el culte dominical del matí i la obediència diària no és en el fons una càrrega donada a Déu, si no una alegria rebuda de Déu.

Feliç de servir-lo amb vosaltres,

el Pastor John