Gospel Translations Catalan - Contribucions de l'usuari [ca]

Els ulls humans afamagats

2023-12-22T13:15:29Z

Pcain:

{{info|The Starving Eyes of Man}} 

<h4>Per què patir per veure la Glòria </h4>
Els ulls de l´ home van ser creats per la glòria: El seu esperit té fam per veure alguna cosa més valuosa. Aquest món és una guerra d´ espectacles.
L´ home és una criatura observadora, una admiradora natural, una afalagadora natural, és per això que mira els estels, trepa fins el cim de les muntanyes, explora les fonts del món, viatja a terres llunyanes i desconegudes- ells anhelen veure. Això explica perquè paga grans sumes de diners per participar en els grans estadis esportius, romandre hores davant les pantalles, retre homenatge a les flames de l´ horitzó i canta amb Adam en la figura nua de l´ Eva- estava fet per veure les meravelles.
Els ulls humans han tingut una fam des del començament. Considerant la caiguda de Eva: " Quan la dona va veure que l´ arbre era el millor per menjar i un delits per els ulls... va prendre el fruit i el va menjar" (Gènesi 3:6). Els ulls encantats, el pecat comés. La mostra es manté amb ella i els fills d´ Adan. Quan l´ home intercanvia la glòria divina, així ho fa per imatges (Romans 1:23) — per el que intriga els ulls, vista alguna cosa, la gloria intercanviada.
Voraços, doncs, són els ull humans, com l´ estómac, tenen fam; com la gola, senten set; com els peus, caminen, cercant alguna cosa- res- que valgui, però en el món de les imatges, encara no han trobat el que cercaven. Una meravella és substituïda per una altra, i per una altra: “La destrucció i la mort” mai estan satisfets i mai els ulls humans ho estaran” (Proverbis 27:20).
Però, oh, quan sovint la humanitat concep la felicitat a l´ inrevés; pensem en poder, en ser algú cèlebre i venerat- aquest omple el calis daurat amb la felicitat duradora, però l´ home no és un gos per viure amb les potes sobre el cap, tot el contrari: l´ home és una criatura que veu per la finestra la pluja, buscant alguna cosa que el captivi: lo primer vist no és per veure; la primera cosa admirables, no és per admirar, per fixar els ulls més enllà dels horitzons de la terra- això és la felicitat tan petita sempre cercada.

<h4>Darrera la Glòria</h4>
Les Escriptures confirmen que alguns ulls varen mirar cap amunt i varen trobar el veritable objecte del desig:
Alguns varen trepar les muntanyes per exclamar al Cel: " Si us plau, mostreu-me la glòria!" (Èxode 33:18). Aquests esperits, envoltats pel perill i la violència, escrivien: " una cosa que havia demanat al Senyor, que buscaré per veure la bellesa del Senyor ” (Psalm 27:4). Aquests ulls cap a l´ est i demanat veure què alleujaria la seva raó d´ ésser- en aquest món i en el proper: " Com per a mi, contemplaré el teu rostre en justícia - cantava David. " Quan em desperti, estaré satisfet amb la vostra semblança” (Psalm 17:15).
“Mostreu-me la vostra glòria!". Satisfeu-me amb la vostra bellesa! mostreu-me el vostre rostre- fins i tot sota la terra- i estarà be amb mi".
Però els sants de l´ Antic Testament, en el millor dels casos, veient de la glòria divina per darrera: Déu va dir a Moisés: " No pots veure el meu rostre, no serà visible per l´ home i viurà" (Èxode 33:20). L´ única glòria que pot satisfer l´ anhel humà és la glòria que el mataria per contemplar-lo, per tant Moisés va ficar-se en el forat, veient la esquena i escoltant el seu nom, però sense veure el rostre diví.

<h4>Davant la Glòria </h4>
I aquesta història no s´havia acabat. La glòria que Moisés no veiés el rostre del Senyor, la seva bellesa massa fatal pel ulls caiguts, va nàixer per Nadal. Meravella de les meravelles:
En una petita ciutat, anomenada Betlem, va arribar Déu que ningú no l´ havia vist: l´ únic Déu que seia eternament a la dreta del Pare- es va donar a conèixer- (Joan 1:18). Crist — “la imatge del Déu invisible", la llum enlluernadora de la glòria divina", la impressió exacta de la seva naturalesa, " el vertader rostre diví va esdevenir carn i va quedar-se entre nosaltres (Colossencs 1:15; Hebreus 1:3; 2 Corintis 4:4–6). “I nosaltres varen veure la seva glòria"- va escriure l´apòstol admirat: la glòria de l´ únic Fill del Pare, ple de gràcia i de la veritat" (Joan 1:14).
Ara, tota la Glòria cau sobre nosaltres, com a Moisés va baixar de la muntanya d´ Israel, entre velat. La seva gloria durant la encarnació i la humiliació va ser contemplada no tant pels ulls si no per la fe. Va ser meravellós pels àngels que les 3 vegades sant en el tro, posseïdor de les riqueses i de la glòria, créixer en el món del homes, com una planta jova i com una arrel que surt del terra sec; sense forma ni poder que ens caldria mirar, sense bellesa que ens caldria desitjar” (Isaïes 53:2). El Rei va cobrir la seva majestat a la carn humana, discernir el seu esplendor, amagar el seu nom, i tractar els pobres, els malalts i els condemnats.
Però els ulls de la fe venen per veure més que un jueu humà: "Beneits els vostres ulls, Simon Barjonás!" va exclamar Jesús després de que Pere l´ identifiqués com a Crist: " això no s´ha revelat per la carn ni per la sang, sinó pel meu Pare que està en el Cel” (Mateu 16:17).
Fins i tot el seus deixebles el miraven lentament. Felip va demanar a Jesús: " Mostreu-nos el Pare, i serà prou per a nosaltres". " Ja he està molt amb vosaltres"- Jesús va replicar: " y vosaltres encara no em coneixeu, Felip?” (Joan 14:8–9). Al moment, amb prou pes per trencar la esquena del món, va pronunciar: "Qualssevol que m´ hagi vist, haurà vist el Pare". Quan Felip va escoltar les paraules i vist les obres i va contemplar la Persona nascuda a Betlem, hauria vist la cara d´ algú que habita amb una llum llunyana, a qui ningú mai ha vist ni pot veure” (1 Timoteu 6:16).

<h4>Veient el Cel en persona </h4>
La vista de Jesús en tota la seva gloria pot satisfer els ulls de qualsevol humà. Escoltar les paraules de Jesús en la creu. Ell aposta per demanar els seus deixebles haver-los rebut la joia de la corona del Cel, què vol dir això?

<blockquote>" Pare, desitjo que ell també, a qui m´heu entregat, podrien estar amb mi on jo sigui, per veure la meva gloria que m´ heu donat, perquè us estimava abans de la creació del món”. (Joan 17:24)</blockquote>
Jesús volia que el seu poble gaudís de veure la seva ànima, creada per veure: la glòria divina, lluint en la seva glòria eternament. Ell desitja això- tant que els claus de les mans i dels peus, l`anima no l´impedirà d´obtenir-lo. Vet aquí la darrera cosa que cal veure: està aquí la glòria sota l´ hipèrbole- deia T. Watson.
Vet aquí perquè els éssers redimits tenen ulls: per veure el Salvador, a Jesús Crist en la seva glòria descoberta. Vet aquí perquè tenen boques: per cantar una oració interminable. En la seva presència, la fe flueix en els rostres, la intensitat de les quals cobreixen el sol: “ La ciutat no necessita ni el sol ni la lluna que llueixi sobre ella, perquè la glòria divina l´hi dona el llum, és una bombeta, és l´Anell” (Revelació 21:23).

<h4>Veure que us fa feliços</h4>
El dolor dels ulls humans els envia a molts llocs: els ulls humans recorren la bellesa del món, incessantment, només aquí, contemplant a Jesús- ara per la fe, aviat per la vista- busquem la beatífica visió, la llum que fa feliç eternament. Cap a on mirareu, aquest Nadal, per satisfer l´ànima?.
“Beneits siguin els purs de cor, perquè ells veuran a Déu” (Mateu 5:8) — podeu imaginar alguna cosa millor? En el proper capítol, llegim” Ells veuran el seu rostre” (Revelació 22:4) — existeix un feliç per sempre? Aquesta no és l´única alegria que ens dona el cel, sinó la millor. El seu rostre reial que no s´amaga, és la consumació del cel, tant per l´àngel caigut com per l´home redimit.
“Els vostres ulls mantindran el rei en la seva bellesa” (Isaïes 33:17). No el veurem tal com a Betlem ni pels carrers de Jerusalem, sinó que veurem la seva bellesa real (1 Joan 3:2). Hi ha una gran diferència, comenta Jeremies Burroughs, entre veure el Rei en un moment qualsevol, a veure´l quan està amb les seves vestidures, amb la corona sobre el seu cap, i el seu ceptre a les mans, assegut en el seu tro, amb els seus nobles amb tota la seva glòria” (La elecció de Moisés amb els ulls fixes en el Cel, 537).
I aquesta vista de la seva transfiguració no ens satisfà simplement, sinó que transforma:” Estimats, som les criatures de Déu i el que serem no ha aparegut encara, però sabem que Ell apareixerà quan nosaltres serem com Ell, perquè el veurem tal com és” (1 Joan 3:2). Burroughs de nou: “Un home deforme pot veure un objecte bonic i la vista no el fera com l´objecte bonic; però la vista de Déu és l´ànima bella, tal com Déu és gloriós” (581–82).
Veient-lo tal com és, ens unirem als serafins meravellats, cridant diví! I valuós fins que tractarem d´esclatar de felicitat; el Rostre de la glòria està disponible per a nosaltres, no l´esquena; una ullada eterna a la seva bellesa, no una mirada passatgera. Ara ens podem mirar vagament en un mirall, però davant el seu rostre. Ara ho sabem parcialment; després ho sabrem completament, tal com ens han vist totalment (1 Corintis 13:12).

La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

2023-12-21T13:16:25Z

Pcain:

{{info|The Painful Lesson of Learning Joy}} 
Servir a Déu és una mica diferent de fer-ho a qualsevol altre. Déu està extremadament gelós per a que entenguem això- i gaudim. Per exemple, ens mana: “ Serviu al Senyor amb goig” (Psalm 100:2). Existeix una raó per aquest goig. Ho llegim en el Fets 17:25, “Déu no es servit per les mans humanes, com si necessités qualsevol cosa, des què Ell mateix dona a tots els homes la vida humana, l´aire i el que sigui: El servim amb goig perquè no suportem les càrregues de satisfer les seves necessitats. Més aviat gaudim en un servei en el que Ell troba les nostres necessitats.
El psalmista compara això amb la dependència del servent d´un senyor misericordiós: “ Vet aquí, com els ulls del servent observa les mans del senyor, com els ulls de criada observen les mans de la senyora; igualment els nostres ulls miren al Senyor, el nostre Déu fins que Ell tingui pietat de nosaltres” (Psalm 123:2). Servir Déu sempre vol dir rebre la gràcia de Déu.
Per demostrar la gelosia de Déu per nosaltres d´obtenir això i ens glorifiquem en això, vet aquí una història en les 2 Cròniques 12: Robhoboam, el fill de Salomó, que governava el regne del sud, després de la revoltes de les 10 tribus, va abandonar la llei dels Senyor” (12:1). Va escollir no servir al Senyor si no servir altres deus i a altres regnes. Com judici Déu va enviar a Shishak, rei d´Egipte, contra Robhoboam amb 1.200 carruatges i 60.000 genets (12:3).
Per misericòrdia divina va enviar el profeta Shemaiah a Rebohoam amb un missatge: Tal como diu el Senyor, m´abandones per tant t´abandonaré en mans de Shishak” (12:5). El feliç resultat d´aquest missatge és que Rahoboam i els seus prínceps varen humiliar-se, penedir-se i digueren: “ El Senyor és just” (12:6).
Quan el Senyor va veure el seu penediment, digué: “ S´han humiliat ells mateixos, per tant no els destruiré, sinó que els concediré certa llibertat i la meva ira no caurà sobre Jerusalem pels mitjans de Shishak” (12:7). Però com a disciplina, digué: “Ells es convertiran en els seus esclaus per poder veure la diferència entre el meu servei i el servei dels regnes d´altres països” (12:8).
Vet aquí: la gelosia divina que nosaltres coneixem la diferència entre servir-lo i servir qualsevol altre. La lliçó que els calia aprendre era que servir a Déu és un servei alegre, o com diu Jesús: “ una càrrega lleugera i un jou fàcil” (Mateu 11:30). D´aquí, ens cal aprendre que Deu amenaça amb coses terribles si no trobem la joia de servir-lo. Això és el que ens diu Moisés en el Deuteronomi 28:47: “Perquè no vàreu servir a Déu, el nostre Déu, amb goig i cor alegre.... servireu els vostres enemics”.....
El punt és senzill: servir Déu és una recepció i una benedicció, i la joia un benefici, és així que estic tan gelós de dir a Betlem, el culte dominical del matí i la obediència diària no és en el fons una càrrega donada a Déu, si no una alegria rebuda de Déu.
Feliç de servir-lo amb vosaltres,
Pastor Jonh

La dolorosa lliçó d´aprendre la alegria

2023-12-21T12:44:21Z

Pcain: La dolorosa lliçó d´aprendre la alegria s'ha reanomenat com La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

#REDIRECT [[La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir]]

La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

2023-12-21T12:44:20Z

Pcain: La dolorosa lliçó d´aprendre la alegria s'ha reanomenat com La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

{{info|The Painful Lesson of Learning Joy}} 

Servir a Déu és una mica diferent de fer-ho a qualsevol. Déu està extremadament gelós per a que entenguem això- i gaudim. Per exemple, ens mana: “ ''Serviu al Senyor amb goig''” (Psalm 100:2). Existeix una raó per aquest goig. Ho rebem en el Fets 17:25, “Déu no es servit per les mans humanes, com si necessités qualsevol cosa, des què Ell mateix dona a tots els homes la vida humana, l´aire i el que sigui: El servim amb goig perquè no suportem les càrregues de descobrir ''les seves necessitats''. Més aviat gaudim en un servei on el troba ''les nostres necessitats.''

El psalmista compara això amb la dependència del servent sobre un servent amable: “ Vet aquí, com els ulls del servent observa les mans del senyor, com els ulls de la jova observen les mans de la seva criada; igualment els nostres ulls miren al Senyor, el nostre Déu fins que ''Ell tingui pietat de nosaltres''” (Psalm 123:2). Servir Déu sempre vol dir rebre la gràcia de Déu.

Per demostrar la gelosia de Déu per nosaltres per aconseguir això i la glòria en això, vet aquí una història en les 2 Cròniques 12. Robhoboam, el fill de Salomó, que governava el regne del sud després de la revoltes de les 10 tribus, va abandonar la llei dels Senyor” (12:1). Va escollir en contra de servir al Senyor i prestar-li servei a altres deus i a altres regnes. Quan el judici diví va enviar a Shishak, rei d´Egipte, contra Robhoboam amb 1.200 carruatges i 60.000 genets (12:3).

Per misericordia divina va enviar el profeta Shemaiah a Rebohoam amb un missatge: Tal como diu el Senyor, m´abandones per tant t´abandonaré en mans de Shishak” (12:5). El feliç resultat d´aquest missatge és que Rahoboam i el seu príncep van humiliar-se, penedits i digueren: “ El Senyor és just” (12:6).

Quan el Senyor va veure el seu penediment, digué: “ S´han humiliat ells mateixos, per tant no els destruiré, sinó que els concediré certa llibertat i la meva ira no caurà sobre Jerusalem pels mitjans de Shishak” (12:7). Però com a disciplina vers ells, digué: “''Ells esdevindran el seu esclaus pera que puguin aprendre a diferència entre el meu servei i el servei dels regnes del països''” (12:8).

Vet aquí: la gelosia divina que coneixem la diferència entre servir-lo i servir qualsevol altre. La lliçó que els calia aprendre era que servir a Déu és un servei alegre, o com diu Jesús: “ una càrrega lleugera i un jou fàcil” (Mateu 11:30). D´aquí, ens cal aprendre que Deu amenaça amb coses terribles si no trobem la joia en servir-lo. Això és el que en diu Moisés en el Deuteronomi 28:47: “''Perquè no vàreu servir a Déu, el nostre Déu, amb goig i cor alegre''.... servireu els vostres enemics”.....

El punt és senzill: servir Déu és una rebuda i una benedicció i la joia i un benefici, és així que estic tan gelós de a Betlem, el culte dominical del matí i la obediència diària no és en el fons una càrrega donada a Déu, si no una alegria rebuda de Déu.

Feliç de servir-lo amb vosaltres,

el Pastor John

La Gràcia constant

2023-12-19T12:56:27Z

Pcain:

{{info|Tenacious Grace}} 

<h4>Com es convertim i ens mantenim </h4>
Quan era un infant en els setanta, cantaven en les cerimònies de la església i els campaments així:

<blockquote>“Som un en l´Esperit, 
Som un en el Senyor, 
I ara preguem per a que la unitat quedi restaurada 
I ells saben que som cristians/es pel nostre amor”
</blockquote>
Recordo pensar que era una mica cursi, com a adolescent, ho vaig deixar escapar com un tòpic i una data estilística, però tornant ara enrere, puc veure que aquesta cançó actualment és profunda, reflectint la sofisticada teologia de la unitat cristiana en senzilles paraules.
És una estranya lògica: en Crist ja som un, però no realment un, per tant cal reforçar-nos per obtenir, mantenir, i restaurar les nostres unitats, fins arribar finalment a ser la nostra unitat perfecte i eterna,

<h4>La estranya lògica del Cel</h4>
El què fa que aquesta estranya unitat sigui lògica és que comença per la afirmació de que som un realment- d´altra manera, seguiria una progressió natural lògica, però això és la qüesti: la lògica no és natural, es sobrenatural. És la lògica del cel.
I no només se sol·licita la unitat, la trobem mitjançant el Nou Testament: El Regne de Déu ha arribat (Lluc 17:20–21), i a la vegada, el Regne diví és apunt d´arribar (Mateu 16:28). Els cristians s´han salvat (Efesis 2:8) i alhora estan a punt de “salvar-se” (1 Corintis 1:18). Els cristians “ han estat santificats“ (Hebreus 10:10), i alhora estem en aquest procés de “santificar-se” (Hebreus 10:14).
Per tant, quan arriba la unitat cristiana, no ens sorprendrem de que ens diguin “ sou un en Crist” (Gàlates 3:28), alhora que esdevenim un (Efesis 4:13). Aquesta lògica reflecteix la naturalesa de aquest període entre el començament i la consumació del regne de Crist, el nom del qual els teòlegs cristians el designen com el ja som i encara no. En aquest era, el nostre status de sants redimits és complert, però la nostra experiència de redempció és parcial. Esdevindrem el que som.
Però per molt estranya que soni la lògica celestial, fa un sentit molt pràctic en la nostra vida diària el nostre dia a dia com a cristians. Vet aquí com:

<h4>Ell ja” alimenta l´ encara, no’</h4>
L´inexplicable do diví de la salvació en Crist és alguna cosa heretada del nostre Pare com a fills adoptats (Efesis 1:5, 11), però aquest do heretat té una dimensió participativa:

<ul><li>la nostra justificació (Romans 3:23–25) i la fe per rebre-la ens ha estat concedida per Déu com un regal lliurament (heretat) de la seva Gràcia,
</li><li>i la evidència de que el seu do de Gràcia actua en nosaltres es la nostra ( participativa) “obediència de la Fe” (Romans 1:5).
</li></ul>
És la dimensió participativa del nostre regal heretat de la salvació ( incomptables cares d´aquest regal, com la unitat cristiana) que explica l´ensenyament del Nou Testament sobre la Gràcia i les obres. El Nou Testament ens mostra que som salvats per la Gràcia divina només (Efesis 2:8–9), i que aquestes obres són necessàries per la nostra salvació (Jaume 2:24). Això pot semblar una contradicció, però no ho és: les nostres obres no són necessàries en el sentit casual -no mereixem la salvació per les nostres obres, si no que les nostres obres són necessàries en el sentit evident – el fruit de les obres es desenvolupa orgànicament en branques que per la fe romanem en una “ vid vertadera” (Joan 15:1, 5).
Aquest és una nova realitat pactada “ per la Gràcia a través de la fe” (Efesis 2:8). Ens salvem per la Gràcia només a través del do de la fe i l´evidència observable d´ésser hereus/hereves del misericordiós do de la salvació que es manifesta a través de la nostra “ obra/es” de fe i treball/s d´ amor” (1 Tessalònics 1:3) — la nostra obediència de fe. Això és el que Jesús vol aconseguir quan ens diu: “ Si m´estimeu, observareu els meus manaments” (Joan 14:15). I això és el que diu el seu germà, Jaume, quan ens diu: “ us mostraré la meva fe a través de les meves obres” (Jaume 2:18).
Ara, vet aquí com el Cel ja no és i encara no funciona respecte a les obres lògiques quan pertanyen a la nostra unitat heretada com a cristians. Creure que ja som un/a nodreix la nostra fe en les promeses divines que, darrerament, serem perfectament un/a. I alimenta també l´esperança que totes les obres de obedients fe i les tasques de l´amor per unir, mantenir i restaurar la unitat en aquesta era parcial – tant decebedores i inútils com ens puguin semblar a vegades- no són en va en el Senyor (1 Corintis 15:58).

<h4>El nostre deure: la Gràcia constant </h4>
Pau utilitza aquest lògica celestial quan exigeix els Efesis ( i a nosaltres) perseguir la unitat en els següents versicles dels Efesis 4:

<blockquote>“I jo, presoner del Senyor, us animo que us comporteu com és digne de la vocació que heu estat cridats, amb humilitat i amabilitat, amb mansuetud i paciència, a suportant-se l´un/a a l´altre/a en l´amor, desitjosos de mantenir la unitat de l´Esperit en el vincle de la pau. Hi ha un sol cos i un sol Esperit- justament per el que som cridats a l’única esperança que correspon a la vostra crida” (Efesis 4:1–4)</blockquote>
La unitat cristiana és part del do heretat que rebem quan Déu, per la seva opció lliure i poderosa elecció (Efesis 1:4–6), ens crida en el cos de Crist, però és nostre el deure “ mantenir la unitat de l´Esperit” com a part del do de la crida divina.
Per aconseguir alguna idea de la naturalesa d´aquest deure, la obediència de la Fe, necessitem considerar la petita paraula tots en el Efesis 4:2. Ens cal mantenir-nos uns/es als altres amb humilitat i mansuetud. Quan sigui el darrer moment, us sentireu realment exigits de mantenir la unitat en una situació que requereixi de la humilitat i de tota la gentilesa. Quan va ser que us vàreu sentir realment desitjosos de mantenir la unitat en una situació que us exigia actual amb dolcesa i humilitat, en altres paraules, en el bell mig d´un desacord important i frustrant? Sí, i jo també.
Això no és més que una crida a la Gràcia constant i l´amor al Calvari. Què passa en el Calvari?: la mort. La mort voluntària, la mort voluntària en nom de l´amor, la mort voluntària en nom de l´amor en representació d´aquests que no han tingut aquesta mena d´amor. Això és l´amor amb una barra d´armadura en la seva resolució, aquest és l´amor amb una columna vertebral d´acer.
Quan Jesús ens ordena estimar-nos els uns/es als altres, tal com Ell ho fa (Joan 13:34), aquest és el tipus d´amor del que ens parla.

<h4>Pel nostre amor</h4>
Aquest antiga cançó que solíem cantar 50 anys enrere acabava en una frase convincent: “ I els coneixeran que som cristians pel seu amor“. És una perifrasis de les paraules de Jesús a Joan 13:35: “ Per això u aquest poble coneixerà que som els seus deixebles, si us estimeu els uns/es als altres”; aquest pot ser un bon moment per recordar-vos d´aquesta cançó.
Repetiu aquesta frase algunes vegades tots junts com una congregació, si l´Esperit ens inspira, i provocarà algunes qüestions difícils, especialment quan pensem en com Jesús anhela i prega per la nostra unitat:

<blockquote>“ No demano només per a vosaltres, sinó per tots aquells que creuran en mi mitjançant les seves paraules, que esdevindran úniques, com Vos, Pare, sou en mi, i elles igualment estaran en nosaltres, i així el món creurà que m´heu enviat (Joan 17:20–21)</blockquote>
Això requereix l´amor generós de la Gràcia constant per morir en els nostres propis pecats i suportar misericordiosament els pecats d´altres sants, però és aquest amor el testimoni de que som seguidors de l´Únic que va donar la vida pel seus amics (Joan 15:13).
Aquesta unitat és la nostra herència en Crist. Som un realment. Creient així augmenta la fe en les promeses divines que en darrera instància, serem perfectament un. I aquest nodrirà totes les obres obedients de la Fe i de les tasques de l´amor que uneix, manté i restaura la unitat en aquesta era parcial, però no podem fer això sols, sinó que necessitem un Ajudant (Joan 14:26). L´amor que requereix per mantenir la unitat de l´Esperit prové de l´Esperit de l´ unitat.

La Gràcia tenaç Tenacious Grace

2023-12-19T12:42:04Z

Pcain: La Gràcia tenaç Tenacious Grace s'ha reanomenat com La Gràcia constant

#REDIRECT [[La Gràcia constant]]

La Gràcia constant

2023-12-19T12:42:04Z

Pcain: La Gràcia tenaç Tenacious Grace s'ha reanomenat com La Gràcia constant

{{info|Tenacious Grace}} 

<h4>Com es convertim i som un </h4>
Quan era un infant en els setanta, cantaven en les cerimònies de la església i els campaments així:

<blockquote>Som un en l´Esperit, 
Som un en el Senyor, 
I ara preguem per a que la unitat quedi recuperada 
I ells saben que som cristians/es pel seu amor </blockquote>
Recordo pensar que era una mica cursi, com a adolescent, ho vaig deixar escapar com un tòpic i una data estilística, però tornant ara enrere, puc veure que aquesta cançó actualment és profunda , reflectint en simples paraules la sofisticada teologia de la unitat cristiana.
És una estratègia lògica: en Crist ja som un, però no realment un, per tant cal reforçar-nos per reunir, mantenir, i restaurar les nostres unitats, fins arribar finalment a ser la nostra unitat perfecte i eterna,


====La estranya lògica del Cel ====

Què fa aquesta estranya unitat lògica és que comença per la afirmació de que som un realment- d´altra manera, seguida d´una progressió lògica natural , però això és el tema: la lògica no és natural, es sobrenatural. És la lògica del cel.

I no només se sol·licita la unitat, la trobem mitjançant el Nou Testament: El Regne de Déu ha arribat (Lluc 17:20–21), i a la vegada, el Regne diví és apunt d´arribar (Mateu 16:28). Els cristians s´han salvat i alhora estan a punt de “ser salvats” (1 Corintis 1:18). Els cristians “ han estat santificats“ (Hebreus 10:10), i alhora estem en aquest procés de “ ser santificats” (Hebreus 10:14).

Per tant, quan arriba la unitat cristiana, no ens sorprendrem de que ens diguin “ sou un en Crist” (Gàlates 3:28), alhora que esdevenim un (Efesis 4:13). Aquesta lògica reflecteix la naturalesa de aquest període entre el començament i el final del regne de Crist, el nom del qual els teòlegs cristians el designen com ''el ja som i encara no''. En aquest era, el nostre ''estatus'' de sants redimits és complert, però la nostra ''experiència'' de redempció és parcial. Esdevindrem el que som.

Però per molt estranya que soni la lògica celestial, fa un sentit molt pràctic en la nostra vida el nostre dia a dia com a cristians. Vet aquí com:

====‘Ja” combustible, però encara no’ ====

L´inexplicable do diví de la salvació en Crist és alguna cosa heretada del nostre Pare com a fills adoptats (Efesis 1:5, 11), però aquest do heretat té una dimensió ''participativa'':

*la nostra justificació (Romans 3:23–25) i la fe per rebre-la ens ha sigut concedida per Déu com a regal lliurament (heretat) de la seva Gràcia,
*i la evidència del seu regal-Gràcia en nosaltres mitjançant la nostra ( participativa) “obediència de la Fe” (Romans 1:5).

És la dimensió participativa del nostre regal heretat de la salvació ( incomptables cares d´aquest regal, com la unitat cristiana) que explica l´ensenyament del Nou Testament sobre la Gràcia i les obres. El Nou Testament ens mostra que som salvats per la Gràcia divina només (Efesis 2:8–9), i que aquestes obres són necessàries per la nostra salvació (Jaume 2:24). Això pot semblar una contradicció, però no ho és: les nostres obres no són necessàries en el ''sentit casual'' -no mereixem la salvació per les nostres obres, si no que les nostres obres són necessàries en el sentit evident – el fruit de les obres es desenvolupa orgànicament en branques que per la fe romanem en una “ vinya vertadera” (Joan 15:1, 5).

Aquest és una nova realitat convinguda “ per la Gràcia mitjançant la fe” (Efesis 2:8). Ens salvem per la Gràcia només a través del do de la fe i l´evidència observable d´ésser hereus/hereves del misericordiós do de la salvació es manifesta a través de la nostra “ obra/es” de fe i treball/s de l´amor” (1 Tessalònics 1:3) — la nostra obediència de la fe. Això és el que Jesús vol aconseguir quan ens diu: “ Si m´estimeu, conservareu els manaments” (Joan 14:15). I això és el que diu el seu germà, Jaume, quan ens diu: “ us mostraré la meva fe a través de les meves obres” (Jaume 2:18).

Ara, vet aquí com el Cel ''ja és i encara no'' funciona les obres lògiques quan pertanyen a la nostra unitat heretada com a cristians. Creient que que ''ja som un/a'' funciona la nostra fe en les promeses divines que, darrerament, ''serem perfectament un/a''. I funciona també l´esperança que totes les obres de fe obedients i les tasques de l´amor per unir, mantenir i restaurar la unitat en aquesta edat parcial – tot i semblar decebedor i inútil quan apareixen a vegades- no són en va en el Senyor (1 Corintis 15:58).

====El nostre deure: la Gràcia tenaç ====

Pau utilitza aquest lògica celestial quan exigeix els Efesis ( i a nosaltres) perseguir la unitat en els següents versicles dels Efesis 4

<blockquote>“I també, un presoner del Senyor, ens exigeix caminar d´una manera que la crida que ens fa, amb humilitat i amabilitat, amb paciència, mantenint-se l´un/a a l´altre/a en l´amor, exigeix mantenir la unitat de l´Esperit en el vincle de la pau. Hi ha un sol cos i un sol Esperit- justament per el que som cridats a l’única esperança que pertany a la vostra crida” (Efesis 4:1–4)</blockquote>

La unitat cristiana és part del do heretat que rebem quan Déu, per la seva opció lliure i poeros en la elecció (Efesis 1:4–6), ens crida en el cos de Crist., però és nostre el deure de “ mantenir la unitat de l´Esperit” com a part del do de la crida divina.

Per aconseguir alguna idea de la demanda natural d´aquest deure, la obediència de la Fe , necessitem considerar la petita paraula de tots en el Efesis 4:2. Ens cal mantenir-nos uns/es als altres amb humilitat i senzillesa. Quan sigui el darrer oment us sentireu realment exigits per mantenir la unitat en una situació que requereixi de la humilitat i tota la gentilesa- en altres paraules, en el bell mig d´un desacord important i frustrant? Sí, i jo també.

Això no és més que una crida a la Gràcia tenaç i l´amor al Calvari. Què passa sobre el Calvari?: la mort. La mort voluntària, la mort voluntària en nom de l´amor, la mort voluntària en nom de l´amor en representació d´aquests que no han tingut aquesta mena d´amor. Això és l´amor amb una barra d´armadura, o una columna d´acer.

Quan Jesús ens ordena estimar-nos els uns/es als altres, tal com Ell ho fa (Joan 13:34), aquest és el tipus d´amor del que ens parla.

====Pel nostre amor ====

Aquest antiga cançó que solíem cantar 50 anys enrere acabava en una frase convincent: “ I els coneixeran que som cristians pel nostre amor “ És una perifrasis de les paraules de Jesús en Joan 13:35: “ Per tot aquest poble coneixereu que som els seus deixebles, si us estimeu els uns/es als altres”; aquest pot ser un bon moment per recordar-vos aquesta cançó

Repetiu aquesta frase algunes vegades tots junts com una congregació, si l´Esperit ens inspira, i provocarà algunes qüestions dures, especialment quan pensem en com Jesús anhela i prega per la nostra unitat:

<blockquote>“ No demano només per a vosaltres, sinó per tots aquells que creuran en mi mitjançant les seves paraules, que esdevindran úniques, com Vos, Pare, esteu en mi, i elles igualment estaran en nosaltres, i així el món creurà que m´heu enviat (Joan 17:20–21)</blockquote>

Això requereix l´amor auto-sacrificat de la Gràcia tenaç per morir en els nostres propis pecats i mantenir misericordiosament els pecats d´altres sants, però ''aquest'' amor que és el testimoni de que son seguidors de l´Únic que va donar la vida pel seus amics (Joan 15:13).

Aquesta unitat és la nostra herència en Crist. Som un realment. Creient així funciona la fe en les promeses divines que darrerament, són perfectament una. I aquest funciona en totes les obres obedients de la Fe i de les tasques de l´amor quer uneix, manté i restaura la unitat en l´edat parcial, però no podem fer això sols, sinó que necessitem un Ajudant (Joan 14:26). L´amor requereix mantenir la unitat de l´Esperit que prové de l´Esperit de l´ unitat en si mateix.

Com fallar a una esposa

2023-12-19T12:39:39Z

Pcain:

{{info|How to Fail a Wife}} 

<h4>Aprendre el matrimoni essent mal marit</h4>
Podem descartar el 1r matrimoni com massa extraordinari per ser útil en la pràctica. Com pot ser un marit o muller pecadora actualment que es relacionen amb aquests casats recentment innocents t amb una casa perfecta en un paradís? Ells gaudeixen un pau completa, una seguretat i intimitat que no és aliena a la terra que coneixem.
Per bé que Adam i Eva, tanmateix, en la seva fase de lluna de mel no va durar molt ( al menys tal com es mesura en els versicles). I aprenem ( més o menys) dels darrers errors com fem de la primerenca obediència. Com a marit jove, sovint pecador, em trobo la meva imaginació captiva dels marits sense pecats en la història, posant sobre un altar del pecat i de compromís tot el que ell tenia. Els seus errors frustren les meves crides, les meves estranyes i obscures incursions en el que el meu matrimoni estava destinat a ser, en el que m´hauria agradat que fos. Els seus errors pressionen sobre les nostres vagues i acceptables idees de què vol dir ser un marit per una gran i més incòmoda definició.
Quant més anys fa que m´he casat, més fàcilment puc posar-me en el lloc d´Adan. Els seus pecats eren únics, però no tan diferents en qualitat i les conseqüències. Sembla ser més fàcil esdevenir mal marit que fidel, fins i tot en el paradís. Per tant, què puc aprendre d´aquest mal marit? Observarem aquests 3 nivells:

<h4>Quan va arribar la Temptació</h4>
En els 1r versicles del tràgic capítol de les Escriptures no es menciona aquest home. Com a resultat, podríem arribar a pensar que Adan era simplement un actor secundari (potser inclús víctima) en aquesta horrible història; la realitat és que la seva absència constitueix el primer error:

<blockquote>“ Ara la serpent era la bèstia més astuta que qualsevol altra en el camp que havia creat Déu; ell va dir-li a la dona. “Pers causalitat deia Déu: no mengeu de cap arbre del jardí?” (Gènesis 3:1)</blockquote>
Satan sabia com atacar un matrimoni: sabia que la manera més segura de anul·lar l´home, el matrimoni i el brillant mural de Déu del seu poble era adreçar-se a la dona i buscar revertir l´ordre de la seva crida. Així minava el matrimoni, animant-la a ella a ser assertiva i ell l´ajudant que cedeix, per tant, ell anava darrera de la seva núvia. I on era Adam?
Quan continuem llegint, ens adonem que el seu marit no estava absent, sinó callat: en el mateix moment de la temptació, ell va cometre 2 dels pecats més normals: no va fer en el que calia fer (la seva passivitat) i va fer el que mai calia fer (transigir ). Observeu com finalment va entrar en escena:

<blockquote>“ Així, quan la dona va veure que aquell arbre era bon per menjar, i que era delitós als seus ulls, i que l´arbre desitjava fer-lo savi, ella va agafar un dels fruits per menjar i va agafar alguns més pel seu marit que era amb ella i s´ho va menjar”. (Gènesis 3:6)</blockquote>
<h4>La PASSIVITAT</h4>
Adan no estava lluny, recollint els fruits o controlar els lleons, mentre Satan es colava per enganyar l´ Eva; era amb ella. Ella no va agafar alguns fruits i córrer per trobar-se; ella simplement es va tornar i va estendre la seva ma. Ell no necessitava que ella li transmetés el que necessitava dir; ell escoltava tot el que ella li deia; ella va permetre escoltar-lo, agafar i menjar-s´ho. Aquesta llar va fracassar per la seva verinosa passivitat. Mentre era Eva la que escoltava (1 Timoteu 2:14), que tocava el que no era seu i qui preparava el menjar prohibit, Adam era allà i va permetre tot el que allà passava.
Justament uns dels primers versicles del Gènesi 2:15: “ El Senyor Déu va agafar l´home- l´home, no la seva parella- i el va portar al Jardí de l´Edèn per treballar i mantenir-lo, vigilar-lo, preservar-lo i protegir-lo. Jason DeRouchie explica aquest manteniment: “[el marit] està per proveir el menjar físic i espiritual, i protegir de qualsevol perill físic o espiritual per la missió global, plena de glorificar al que Déu va cridar la seva família”, però, quan va arribar la temptació a casa seva, Adan fa fracassar per guardar el que Déu l´ havia confiat: En comptes d’intervenir, ho va tolerar i acceptar.

<h4>El COMPROMÍS</h4>
Adam no era completament passiu. Les 3 paraules capcioses, al menys pels marits podrien ser com aquestes:... “ella va prendre també alguna cosa pel seu marit que l´ acompanyava, i ell s´ho va menjar”
Ell marit no observava només la guerra a Déu que feia la seva esposa, sinó que va agafar la seva pròpia espasa: ell coneixia prou bé el que Déu havia mandat. Novament, en els primers versicles, llegim: “El Sentor Déu va ordenar l´home- l´home, no a la parella. Dient: “ Podeu menjat de tots els arbres del jardí, però el dia que mengeu de l´arbre del coneixement, de lo bo i de lo dolent no ho fareu, perquè si ho féssiu així, segurament moriríeu!” (Gènesis 2:16–17). I així va succeir. L´engany el pecat el va fer sord a la veu que l´havia fet de la pols i insuflat l´aire en els seus pulmons.
Quantes llars han trontollat a causa dels errors dels marits en veure la temptació pel que és i cridar el pecat pel que és? La manera humana de protegir la llar d´ells és la de conservar el cor amb ell. Com marits, seguim els passos de marit, qui va trobar Satan i la seva temptació en el desert després de 40 dies de solitud, dies de fam i no va caure. No quan el dimoni ho intentava la mateixa manera: “ Déu va dir realment....? No quan sentia fam, no per la glòria de cent nacions”.
Les nostres llars i esglésies necessiten dels marits i dels pares que rebutgen seguir la paraula divina, fins i tot quan les dones, els infants i els amic venguin a apartar-nos

<h4>Després de pecar </h4>
Després que Adan i Eva mengessin de l´ arbre i caiguessin en el pecat i la vergonya, el Senyor va cridar-los i Ell va apropar-se primer i esperar el marit:

<blockquote>" I ells sentiren que Déu se´ls apropava en el jardí, durant la fredor del dia, i l ´home i la seva dona varen amagar-se entre els arbres del paradís de la presència divina. Però Déu els va cridar i els digué. "On sou?" (Gènesis 3:8–9)</blockquote>
Quan Déu els va demanar què havia succeït, Adam va sentir vergonya de tot i va acusar a tothom menys a si mateix, i també a Déu: " La dona que vaig crear-me m´ha donat el fruit de l´ arbre i la vaig menjar" (Gènesis 3:12). Ella va donar-me el fruit i Vos me la vàreu donar, per tant qui podria culpar-me?"
M´ imagino que cap marit casat llarg temps podria explicar la seducció de la auto-compassió - necessitant preservar la seva llar de la destrucció: Què enganyós és el pecat si estem convençuts de culpar Déu del pecat, i això va fer Adan i nosaltres a la nostra manera també; ens sentim malament per aquesta causa i intentem disculpar-nos pel nostres errors.
El moment no és que Eva no s´avergonyís ( en favor seu va reconèixer la seva part, versicles 13è); el punt és que Adam cargues amb la seva i gran culpa: ell, no pas ella, estava cridat a mantenir-se. Els marits fidels avancen i prenen la responsabilitat en aquesta crisi i error; realment no buscava excuses o justificacions; ell sabia que el judici sempre comença pel responsable de la llar. Per tant, ell treuen el que puguin trobar dels seus propis ulls (Mateu 7:5), i després fan el que poden fer l seu abast per corregir, recuperar i protegir la seva família. Quan arriba el pecat a casa seva, el marit pren la responsabilitat - no vol dir que accepti totes les culpes, si no que acceptés la seva part de seva culpa i després, el més important, respondre per la seva família.
Si Satanàs pot convèncer al marit que els problemes maritals són les arrels dels pecats d´ ella, ell obriria els murs de la seva llar i els mantindria oberts a tots els atacs espirituals. Si, la dona, no el marit, estigués decebuda, les Escriptures diuen que el pecat va entrar a la seva llar mitjançant el marit, no la dona (Romans 5:12).

<h4>Abans d´arribar la temptació?</h4>
No podem dir res més sobre l´ espai i el temps entre els darrer versicles del Gènesis 2- " el marit i la dona estaven nus, però sense avergonyir-se- i el 1r versicle del Gènesis 3: " Ara la serp va dir a la dona” (Gènesis 3:1–2). S´ havia equivocat Adam permetent Satanàs l´ accés a tot allò? No sabem com la serp va accedir al jardí o va aconseguir l´ audiència amb la dona? Només sabem que Déu havia encarregat el senyor de preservar-la, prohibir i defensar-la de totes les amenaces.
Així fos com fos que Satanàs va arribar fins a dintre, i sabem que preservar la llar i el matrimoni en un món com el nostre, corromput pel pecat, ple de temptacions, comença molt abans d´ arribar les temptacions. Sabem que podem evitar moltes temptacions tots plegats perquè Jesús ens ensenya a pregar: " No ens permeti caure en les temptacions” (Mateu 6:13) — sinó guieu-nos en elles, però preserveu-nos de totes juntes. No ens permeteu sentir les seves terribles mentides en les nostres orelles; els pares i els marits són un gran mitjà per protegir-nos. Fem sacrificis per suportar els murs espirituals de les nostres llars, controlar les amenaces que sorgeixen en els nostres matrimonis i l´educació dels infants i prenem decisions dures i difícils quan arribin.
Quants matrimonis actualment, com Adan, han baixat la guàrdia i permeten que les temptacions envaeixin lliurament les seves llars? Quants sovint permeten desafiar les mentides de Satanàs - o pitjor, sense detectar-les? Ser marit significa preservar la llar abans de l´ accés de la serp.

<h4>Protecció pro activa </h4>
Aquesta guàrdia no vol dir només mantenir el dimoni allunyat de casa, sinó també amablement conrear les bones relacions. Una protecció espiritual implica ensenyar i estimular.
Els guàrdies a casa no estan solament en les parets, albirant l´ horitzó per les ombres, si no també mantenir-les il.luminades; sabem que la millor defensa d´ una família és aprofundir i difondre la joia en Déu, que una bona manera de preservar-la amb força passa per llegir, compartir, pregar, honrar, servir i cantar. Després de tot, Adan i Eva no varen menjar perquè tinguessin fam, si no perquè els seus ulls varen enfosquir de Déu. J. Pipers ens diu:

<blockquote>“ Engolir el fruit prohibit és dolent, però no és la essència del que va succeir allà. La indignació moral - l´ horror del que va passar és que Adan i Eva desitgessin el fruit més que el desig diví. Ells gaudien més de que el fruit pogués ser per a ells que la importància de Déu per a ells. Menjar-lo no és tampoc la essència del mal, abans de menjar-lo, si no perquè abans havien perdut l´ interès per Déu: Ell ja no era ni la vida ni la joia que omplia tot; ells preferien alguna cosa més, és a dir, la essència del mal. (“La darrera essència del mal")</blockquote>
Part de la responsabilitat d´ un marit per preservar la llar, és fer qualsevol cosa que pugui per mantenir la joia divina i rebutjar les ofertes provinent del mal. La joia preserva les dones i els fills de les temptacions del mal.
Marits: tenim una crida importat i difícil- i amb ella, un Déu gran i fort que ens ajuda en cas de necessitat, i com Adam, ens equivocarem inevitablement com a marits. Igual que Adam, no sabem on cercar el perdó dels nostres errors ni la força diària per amar les nostres esposes i famílies fidelment. Així, quan ens arriba la temptació, entrem i desafiem a Satanàs, patint la màxima destrucció possible. Després de pecar, prenem la responsabilitat davant Déu i portem la família cap a la tristor, la confessió i em penediment. I abans de la temptació, mantenim una visió satisfactòria de Déu davant les nostres famílies- mitjançant el culte familiar, de converses informals i potser, a través de la nostra joia contagiosa en Ell.

Gràcies per el Treball Monòton

2023-12-19T12:30:32Z

Pcain:

{{info|Grace for Monotonous Work}} 
M´agrada el treball creatiu i en el meu món es tradueix en plans estratègics, disseny de productes, noves innovacions i excitants iniciatives. Trobo el treball energitzant i intel·lectualment estimulant.
El treball monòton i no massa....
Desgraciadament per a mi no tots els treballs que faig són creatius; de fet, la majoria dels nostres treballs són repetitius i monòtons- intercalat amb oportunitats ocasionals per la creativitat. És cert que calen fer moltes tasques diàriament a casa i a la oficina.

<h4>Glorificar Déu en les repeticions </h4>
Les tasques domèstiques al voltant de la llar es fan només per desfer-les en qüestió de pocs dies: retirar la neu, tallar la gespa pot ser divertit, si no cal repetir-la novament, i novament, i novament: rentar la roba, els plats i netejar- totes provoquen una certa sensació de repetició per la tasca.
I no és gens fàcil en el món corporatiu. Redactar informes, assistir a les reunions, organitzar sistemes d´arxius- i moltes més tasques de la nostra oficina són monòtones. I vet aquí el canvi que afrontem: com abordar la monotonia de les nostres vides laborals amb vistes que és glorificar Déu i satisfer les nostres ànimes?
De totes maneres, sembla fàcil veure el nostre treball com un reflex de la glòria divina com a Creador de la nostra creativitat. La creativitat és una reflexió del nostre Creador, però com glorificar Déu compromesos amb el treball repetitiu que sembla ser completament dedicat a la creativitat? Com glorificar Déu quan netegem els nostres correus o complimentem els documents?
El món ens ofereix alguna ajuda aquí. Els tipus de feina que són repetitives i monòtones no estan ben considerades en la cultura que ens envolta. Abundem les recompenses per la “ classe creativa”, però no per “las repetitives”, però la discontinuïtat no reflecteix les prioritats de Déu.

<h4>“Fer-ho altra vegada!” </h4>
Recentment vaig tornar sobre les paraules de G. K. Chesterton en la obra de John Piper: Quan no desitjo Déu: Com lluitar per la alegria. Ens ofereix una pista sobre una manera diferent de pensar sobre la monotonia que afrontem en les nostres tasques diàries.

<blockquote>[Els infants] sempre diem: fes-ho un altre cop” i l´adult ho repeteix fins a la extenuació. Pels adults no són massa pesades caure en la monotonia, però per a Déu possiblement ho sigui; possiblement Déu ho torni a dir cada matí al sol: “ repeteix” i a la lluna per la nit: “repeteix”; possiblement no hi ha una necessitat automàtica que fa que les margalides se semblin, ni les crea per separat, però mai es cansa de crear-les. Cal que sigui l´etern apetit infantil, per el que pequem, ens tornem vells i el nostre Pare esdevé més jove que nosaltres.”</blockquote>
 Una pausa i considerem què vol dir sobre el gran punt de vista de la repetició. Ell es glorifica en la repetició monòtona de l´univers que vivim: el sol puja en la mateixa direcció cada dia i cada tarda ho repeteix, per la joia divina. I el sol continuarà fent-ho repetidament cada dia com a reflex del govern fidel de Déu fins que un dia dirà: “prou!”
La lluna i els estels viatgen en una òrbita establerta pel ritme repetit de la elecció de Déu i Ell es delita en aquesta repetició. Això està en una part no petita del Psalm 19:1–2 diu:

<blockquote>“El Cel declara la glòria divina, 
i el Cel a sobre proclama la seva obra. 
Dia darrera dia diu el discurs, 
i nit darrera nit revela els coneixement”.
</blockquote>
 Déu és prou fort per exultar la monotonia.

<h4> Des del Cel fins la nostra safata </h4>
Dia rere dia el Cel testifica el poder creatiu diví, la seva fe i saviesa. Inclús molt de nosaltres som cecs per el testimoni diari. Potser Chesterton tingui raó: la nostra incapacitat per trobar a Déu en la nostra tasca monòtona tinga menys a fer amb la naturalesa de la tasca i més amb els efectes del pecat en la nostra joia infantil.
Però què tenim que fer amb les nostres tasques diàries ?
Desesperadament necessitem nous ulls i cors per els aspectes monòtons de la tasca diària: nous ulls per considerar el nostre treball a la llum del manament diví a Adam i Eva per “ omplir el món i domineu-lo” (Gènesis 1:28). Martin Luther va considerar així; ell va descriure: “ quan la pastora extrau la llet de les vaques ( monotonia repetida) i l´home conrea un camp (monotonia repetida)- proveu que són creients, és a dir, que ells conclouen que aquesta mena de vida complau a Déu i que va ser instituïda per Déu- que ells serveixen a Déu”.
Això es trasllada a la oficina:
Som cridats a conformar el món en que vivim, a porta ordre. I en el món modern això pot semblar i sentir-se com organitzar els documents, arxivar els informes i netejar les nostres taules; quan portem aquestes tasques monòtones amb alegria, organitzem l´ordre en el món que roman desorganitzat pel pecat i reflectim la fe del nostre Pare. Som els agent divins per atendre aquest món en que vivim.

<h4>Gràcies pel l´avorriment </h4>
Cal confiar en Déu per la glòria i la força necessària per fer bé aquesta tasca. Algunes tasques són simplement avorrides, i com a resultat, són feines feixugues per afrontar cada dia. I per tant, necessitem força- voldria argumentar que necessitem més força per la tasca monòtona que pel treball creatiu.
Però, vet aquí les bones noticies: “ la joia del Senyor és la nostra força” (Nehemies 8:10): “ Déu pot i ens concedirà la joia i la força per la tasca que Ell vol que fem, fins i tot les no creatives”.

Algú coneix el vostre patiment

2023-11-24T12:28:47Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Someone Knows Your Pain}} ====Quan el patiment ens uneix a Crist ==== Mentre sovint encongeixo les espatlles penso sobre el futur patiment, el dolor m´empe...».

{{info|Someone Knows Your Pain}} 

====Quan el patiment ens uneix a Crist ====

Mentre sovint encongeixo les espatlles penso sobre el futur patiment, el dolor m´empeny intensament cap el cor de Crist, un lloc inoblidable de misteri preocupació. Quan comparteixo el dolor amb Crist, trobo una inusual intimitat amb Jesús que ens ofereix una rara visió de la seva glòria.

L´apòstol Pau ens parla d´aquest compartició dels patiments, el volem conèixer i el poder de la seva resurrecció (Filipencs 3:10). Això és, coneguda la seva experiència, conèixer-lo personalment i íntimament, no simplement intel·lectualment. El patiments ens aporta una intimitat amb Crist, un misteriós i sagrada comunió que no pot expressar-se amb paraules.

D´alguna manera, el patiment pot transportar-nos cap el tro de Déu, on sentim la tendresa de la seva abraçada, un sentit de la joia d´altre món, i una comunió que no sembla a res conegut. De moment, la consciència de la seva presència pot embolicar i eclipsar el nostre patiment tan completament el nostre patiment que acabem immersos en la comunió amb Jesús, la inconsciència d´alguna cosa al nostre voltant. Conèixer a Crist d´aquesta manera m´ha canviat. És impossible oblidar la proximitat, i més després d´haver superat el mal. Això em va marcar.

Reconeixent això, no dono la benvinguda al mal que m´aproxima tant, sovint preferint conèixer el patiment de Crist intel·lectualment més que a través de la experiència. Fins i tot enmig de tot això, prego per un consol, volent que el dolor marxi. Però, quan l´admeto, a través del patiment, alguna cosa me canvia: el meu cor s´alinea amb el seu. La meva unió amb Crist, una realitat. Creïble per qualsevol, es fons en una dolça comunió amb el meu dolor.

====Trobar a Crist en el patiment ====

Jesús m´ entén completament, però puc entendre només el límits d´això, fins i tot quan m´identifico amb el seu patiment i cedir més completament en la seva tristor, posseeixo més d´Ell.

Es tracti del que es tracti, podeu trobar el vostre patiment amb Crist.. El sap que tinc set i fam, que pateixo nits sense dormir i dies molt cansats, experimentant dolor agonitzants i derramant-se pels demés que són hostil a tornar. El seu cosí va ser assassinat, la seva família no l´entenia, la seva ciutat natal el rebutjava, i contemplava com una espasa travessava el cor de la seva mare. El poble utilitzava Jesús, el lloava, el criticava, el traïa, es mentia sobre Ell, l´abandonava, es mofava d´Ell, l´humiliava, el flaquejava i el veia morir amb una mort atroç.

Per tant, quan podeu identificar-vos amb Ell en el patiment? Si alguna vegada heu estat traït per un amic, per algú estimat o confiat, podeu apreciar una mica la comunió de Jesús en el patiment. I si alguna vegada heu pregat a Déu que us alliberi de l´angoixa i Déu no atén la vostra desesperada petició, podeu conèixer encara un mica més la comunió de Crist en el patiment. Si heu sentit cap turment, un patiment que consumeix tot sense remei, podeu conèixer una mica més la comunió amb Crist en el patiment.

No existeix cap patiment que podem sentir que el nostre Senyor no pugui explicar. I quan sentim una porció del que Ell va suportar, trobem una apreciada intimitat amb Ell.

====Quan el pitjor patiment ens arriba ====

Joni Eareckson Tada entenia aquesta sagrada experiència, quan patia un fort dolor per la seva quadriplegia. En la seva darrera obra “ ''Cant de patiment''” comentava sobre un amic que va esdevenir el meu amic també. B. Brand, que patia MS i lesions cerebrals que li provocaven mals de caps insuportables, rebia regularment injeccions en el seu coll i la seva esquena ( sobre 40 al mateix temps) que li provocaven un dolor incontrolable i nàusees. Bàrbara, que normalment jeia al llit, deia sobre aquestes injeccions:

<blockquote>“ Cada vegada que les punxades arriben al meu cap, el dolor extrem em recorda, l´atenció m´atrau a Jesús amb la seva corona i claus. Aquesta imatge calma el meu cor, i lo millor de tot, m´uneix al seu amor. Imagino el meu Salvador, cedint a les punxes, totalment envoltat del seu patiment per rescatar-me. Per tant, quan les agulles es fiquen en la meves espatlles, el meu cor desitja ardentment, sabent que em crida a un santuari de compartir els seus patiments. Meravelles meravelloses, en alguna petita mesura, humilment aconsegueixo identificar-me amb ell i accedir al seu patiment. La Bíblia em diu que sigui un imitador de Déu i així aconsegueixo imitar a Jesús i de sotmetre la seva meravellosa disposició a la voluntat del terrible, però meravellosa voluntat, del Pare. És l´única manera de poder, a través de Crist, de fer-ho. Fins i tot amb aquestes horribles injeccions”. (115)</blockquote>

''Això'' és compartir la comunió dels patiment de Crist. Volem saber que Jesús compren els nostres patiments, que ho fa, però existeix una comunió més profunda quan entenem una mica més d´això. I quan podem, com Bàrbara, imitar a Jesús i la seva meravellosa disposició a sotmetre a Déu, experimentem una profunda afinitat amb Ell.

====No només el patiment ====

Quan compartim el patiment de Crist, compartim també el seu confort (2 Corintis 1:5), no un conjunt de tòpic que ens fan sentir millor en aquell moment, sinó una explicable comunió que aporta un pau resistent. El pes del patiment, el gran confort, la més rica comunió i darrerament la profunditat de la joia. I aquesta joia augmentarà quan es reveli la seva glòria (1 Pere 4:13).

I a més, quan més compartim els patiments amb Jesús, més entenem el poder de la resurrecció i més podem veure la seva glòria. El patiment obre els nostres ulls a la glòria divina- veiem i sentim més que aprenen intel·lectualment el que és la glòria. I mantenim aquesta glòria, canviem la seva imatge (2 Corintis 3:18), semblant-nos més a Ell. Fins i tot més misteriosament i sorprenentment, compartir els patiments amb Crist significa que una dia compartirem la seva glòria, una glòria que farà que els patiments d´avui semblin més lleugers i momentanis (Romans 8:17–18; 2 Corintis 4:17).

Si esteu en la temporada del dolor profund i pèrdues, teniu una oportunitat particular de conèixer el Senyor Jesús més profundament. Conèixer-lo mitjançant la experiència i no només acadèmicament. Mentre pugem saber més de Jesús a través de l´estudi de la Bíblia, en petits grups, obres, sermons algunes de les més riques dimensions de la nostra relació amb Ell es forjarà mitjançant el patiment. Aquesta relació unides per els dolors ens ofereix no només confort i comunió, sinó també una visió de la glòria que es transformarà en fe, que ens farà més semblant a Ell, i ens prepararà per unes glòries indescriptibles que ens espera en la eternitat.

Està bé ser optimistes

2023-11-22T13:13:59Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|It’s Okay to Be Hopeful}} La nostra Església comença cada diumenge reunint-nos amb una estranya paraula de benvinguda: als estressats, als pessimistes i a...».

{{info|It’s Okay to Be Hopeful}} 

La nostra Església comença cada diumenge reunint-nos amb una estranya paraula de benvinguda: als estressats, als pessimistes i als dèbils. Adorar no és només pels animats i els optimistes, sinó també pels abatuts i els amoïnats: ''No esteu oblidats'' diem en efecte: I creien que adorar pot ser un significat important vers una curació definitiva.

Tanmateix, quan la pandèmia ha fet estralls a sobre i a sobre, el nombre de nosaltres ens sentíem febles, abatuts i amoïnats ha disminuït i els animats i optimistes han començat a esdevenir excepcionals- especialment en una societat tant cínica. Ens fa falta una paraula de benvinguda per ells també?

<blockquote>“ I si esteu generalment alegres aquest matí, us rebem també, inusual com sou. No necessiteu fingir abatiment per cantar tots junts amb aquests pobres, abatuts grup de fidels. Jesús rep aquests que estan molt alegres i nosaltres també ho fem- ''Està bé tenir esperances''- de fet, aquesta és la nostra oració. Estem reunits aquí per tenir la nostra esperança renovada i forta en Crist”</blockquote>

Cal esperar secularització que produeix cinisme. Tal incrèdul, tan sofisticat com pugui aparèixer, no pot eventualment generar un estret escepticisme, criticisme, desànim i queixes. Els cristians, tanmateix, tenen una vocació contracultural: esperança. En Crist tenim esperança en nosaltres perquè la tenim en Ell- “Jesús Crist, la nostra esperança” (1 Timoteu 1:1).

====Patir amb esperança ====

Res de tot això significa que els cristians pretenguin tenir ''només'' esperança Tots nosaltres sabem que la vida és complexa a aquesta edat. Plorem per les nostres vides i per aquests que ploren. I fins i tot els oferim el que tenim en Crist. ( i el que necessitem desesperadament): una esperança real- En la Esperança tenim en Jesús – una esperança sòlida, estable i energitzant- som capaços d´afrontar-nos al, pecat real, al dolor i el desànim i el mal profund del nostre món i en nosaltres.

Patim fins, però no “com ho fan els altres que no la tenen” (1 Tessalonicencs 4:13). No lamentar-se, ni criticar-nos, ràbia com el desesperat. Si Crist pot donar-nos esperança fins i tot contemplant la tomba d´un ser estimat, segurament que Ell pot donar-nos-la sense importar què irrompi en les nostres vides o mirades.

De moment, sempre que patim, ens aferrem a la esperança. ''El patiment sempre és esperançador. ''

====Quina mena d´esperança és i com actua ====

Per els cristians, la esperança no és un desig minso: normalment fem servir aquesta paraula molt més casualment que el Nou Testament. La esperança és càlida demà: ''Esperem'' que guany el nostre equip; ''esperem'' que la pandèmia acabi aviat. A cada conversa diària pronunciem esperança pels estrets desitjos sobre el incert i indesitjable futur.

No així pels apòstols i la primera Església. La seva esperança no era feble, fugaç o incerta, més aviat ells parlaven de una ben fundada fe amb una futura orientació. La seva esperança, arrelada en la fe, era “ coneixement de la veritat”, mirant endavant (Tito 1:1–2). I el que és més remarcable, i potser regularment sobre mirada, és quan poderosa, catalítica, transformativa tal vertadera esperança intentarà ser-ho

I no és accidental que les 2 cartes del Nou Testament que estiguin manifestament relacionades amb el foment de les bones accions- la 1 de Pere i de Tito- estan també explícitament alimentades pel poder de la esperança. No simplement ''fe'', sinó també la ''esperança'' en particular

Una vegada i altra, 1 Pere truca la campana per ''fer el bé'' (2:12, 14, 15, 20; 3:6, 10, 11, 13, 16, 17; 4:19), nascut de la esperança (1:3, 13, 21; 3:5, 15). La esperança en Déu ens porta a fer el bé en el món (1 Pere 3:5–6). Els incrèduls observen els bons cristians fer i demanar perquè?. “La esperança està en vosaltres” (1 Pere 3:13–17). Us he parat a considerar com la vida dels demés beneficia com resultats de les vostres esperances? O a la inversa, què bé no apareix la esperança en el món quan corre i sorgeix el cinisme?

====La Esperança beneïda i energitzant ====

I també Titis. La dita és sorprenent. No sigueu “incapaços de fer bones obres”(Titus 1:16), sinó més aviat “ sigueu un model de les bones obres” (2:7), “gelosos per les bones obres” (2:14), “preparats per les bones obres” (3:1), dedicant-vos a fer-les (3:8, 14) — la qual cosa no vol dir mostrar la pròpia justícia, sinó millor “ ajudar en casos de necessitat urgent, no infructuoses” (3:14). En altres paraules, actes tangibles motivats per l´amor. Existeix un fort èmfasi en Titus en fer el bé.

I fins i tot, tant immediatament com la primera sentència de la carta, Pau explica la pietat nascuda “ en la Esperança de la vida eterna” (Titus 1:1–2). Lo primer és la fe i aquesta fe dona peu a “ la pietat, en la esperança d´una vida eterna”. En altres paraules, la esperança és un lligam important entre la fe en Crist i fer el bé als altres. Fe en la persona de Crist i el treball que produeix ''la esperança en la vida eterna'' que allibera el poble de Déu de les barreres i els lligams de la seva edat actual per estimar i fer el bé als demés. I aquesta esperança és ''una esperança beneïda'' (Titus 2:13). La esperança en la vinguda de Crist i la felicitat que ens aportar, ens dona joia ara sempre en el present, prou joia per alliberar-nos de cercar la nostra, d´estimar els altres i cercar per trobar les seves necessitats.

La estructura de pensament de Pau és similar en els Colossencs 1:4–5: “hem sentit de la vostra fe en Jesús Crist i en el amor que teniu per tots els sants, perquè la esperança rau en el Cel.” La gent de fe fa el bé els altres ( estimar) degut a la esperança. La fe en Crist nodreix la esperança en certes promeses futures que va alliberar el poble de Déu dels primers temors, vagància, i complicacions, per somiar sobre el bé i fer-ho fent-ho pels altres.

====Déu mai menteix ====

Per què és aquesta la esperança cristiana — i no la esperança en general- té un efecte tan catalític en i a través de les nostres vides? Pau espon que en les línies obertes de Titus. Quan ell menciona “ la esperança en la vida eterna”, afegeix “ la qual Déu, que mai menteix, va prometre abans de començar les eres” (Titus 1:2). Perquè diria això allí? Per suposat que Déu mai menteix i perquè ho diu ara?

Perquè les no mentides, certes promeses de Déu, sobre el futur, tenen cada cosa per fer amb la nostra esperança. La nostra esperança, la qual catalitza la fe en Crist en actes d´amor per bé dels altres, és basa en les paraules de Déu “qui mai menteix”. El veritable Déu és absolutament. I l anostra esperança, en Crist, és tab bona com la seva paraula. La nostra esperança no és el que desitgem o somiem; la nostra esperança és el que Déu ens ha promès – ''i mai menteix''.

====L´home d´esperança ====

Aquesta dinàmica- la fe productora de esperança que inspira l´amor arriscat o el sacrifici dels altres- també ens mostra una vegada i altra en els Hebreus i particularment en Crist mateix. Com era això que consumava l´home de fe, Déu mateix en carn humana, el fundador i perfecte de la nostra fe, va fer el bé més gran que mai s´ha fet? Què el va empènyer, contra els obstacles més grans, anar a la creu? En una paraula, ''la esperança''

Jesús, “''per la joia establerta abans d´Ell'' suportés la creu” (Hebreus 12:2). Per la fe, Ell observava les promeses divines i veia la recompensa. Això no és un pensament savi sobre el futur, sinó els ulls de la fe que miren al futur i s´adonen, tasten que això que succeeix és tan segur com les promeses divines. La fe nodreix la esperança. I la esperança produïa la gran tasca de l´amor que mai ha conegut el món.

En Crist, no permeteu-vos la creixent desesperança al vostre entorn afecti la vostra esperança. I en Ell, no ens disculpem per tenir una esperança real i esdevenir optimistes; no cedim a la pressió de rebaixar-nos i esdevenir tan cínics com el nostre entorn. Més aviat, agafem les paraules de Déu, que mai menteix i que ens ha promès una esperança sorprenent en Crist, una que ens allibera, amb joia per fer el bé.

La Maternitat arrogant

2023-11-22T13:04:21Z

Pcain:

{{info|Conceited Motherhood}} 

====3 temptacions que afronten les mares ====

Un lluitador piro fòbic. Un llibre contra el llibreter. Un metge que rebutja els gèrmens. Agitem el cap en pensar en aquestes idees d´aquestes vides, respirant oxímorons. Si tals treballador existeixen, ( i podrien existir), podríem pensar que són còmics en el millor dels casos i hipòcrites en el pitjor.

La maternitat arrogant no és tan diferent.

Per la pròpia naturalesa, la maternitat és una humil tasca. Des del moment de la concepció de l´infant, una dona obra el seu ventre voluntàriament pel ministeri de la hospitalitat. Dona la benvinguda a una nova vida mitjançant el cos com un sacrifici, deixen el seu confort i el cos del baby a l´altar maternal de l´amor.

Després de molts dolors del l´infant, la tasca del part acaba de començar. Moment darrera moment, dia darrere dia, i molt anys després, ella assumeix el paper d´una líder serventa, sacrificant-se ella mateixa pel bé dels seus fills.

Inclús, la maternitat és una tasca humil i això fa que la maternitat preconcebuda com una trista contradicció.

====La guerra contra la arrogància ====

Les nostres barrigues saben això, però seguin lluitant contra l´egoisme. Molts matins, he hagut de recordar-me a mi mateixa davant els dos meus fills petits baixant l´escala,: “ No són aquí per ajudar-vos; esteu aquí per ajudar-los”. Per aquells com a nosaltres que estimem a Crist i són com ell, la nostra batalla contra el pecat roman- però gràcies a Déu és una baralla!. La nostra lluita contra ella ofereix una bona evidència que estem realment vius en Crist. Ell ha canviat els nostres cors i ens ha donat esdevenir humil com ho és Ell.

<blockquote>“ No feu res amb ambició egoista o arrogant, sinó amb humilitat, considerant la resta com a vosaltres mateixos. Permeteu a cadascú de vosaltres veure els seus interessos, però també els dels demés.”</blockquote>

<blockquote>“Manteniu el pensament entre vosaltres mateixos, que està en Jesús Crist, qui, malgrat estava en la forma de Déu, no estimava la igualtat amb Déu com una cosa per aferrar-se, sinó despullar-se de si mateixa, prenen la forma d´un servent, nasqué com a humà. I essent trobat com a forma humana, va humiliar-se esdevenint obedient fins al punt de morir i de fer-h a la Creu. (Filipencs, 2:3–8)</blockquote>

Jesús Crist és l´home més humil que mai ha viscut. Fins i tot una mare humil- una mare que lluita contra la “ ambició mateixa o l´arrogància” i a més, una mare en el sentit vertader, donant sentit a la paraula- és mirar cada vegada més com Jesús, com mirem cada vegada més a Jesús. Només quan ens adonem que Ell viu per servir el poble ( i a nosaltres!) lluitem contra la temptació de l´egoisme i per a que anhelem el cor semblant al seu.

Perquè coneixent-lo i estimant-lo és més satisfactori que qualsevol cosa que podrien guanyar mitjançant el pecat.

====3 Temptacions que afrontem ====

Permeteu-me ara identificar 3 maneres que la ambició egoista i arrogant tempteja les mares com vosaltres o jo, seguint la la corrent de pensaments de Pau en el passatge anterior. Després contarem cadascuna d´aquestes temptacions amb una mirada lleugera a Jesús, el Fill de Déu l´humil i sagrat, que tot sol ens allibera de l´egoisme i ens cobreix de la seva humilitat.

====1a Temptació: Considerar-vos més important que els vostres fills. ====

<blockquote>“ No feu res amb ambició egoista o arrogat, però en la humilitat els altres conten més que vosaltres” (Filipencs 2:3)</blockquote>

Coneixeu la idea: ''Aquesta tasca''- si canviar el bolquet, ordenar la cas, fer el dinar, o repetint-me a mi mateix un centenar de vegades -''me pertany. Soc prou adient per a ella''. No podem repetir aquestes paraules, però molt de nosaltres les pensem o les sentim. La maternitat consisteix en repetir les tasques, simples i humils cap els infants, i és fàcil pensar que som important per a ella.

La temptació original d´Eva des del jardí és nostra: volem ser com a Déu. I inclús, en les nostres pregàries, no ens adonem quan ha descendit el nostre Déu fins a servir els pecadors com a nosaltres.

Podem pensar que tenim bones raons per batallar per servir, per si qualsevol actua així, seria el Fill de Déu. I a més, res va impedir-lo aturar per ajudar-nos:

<blockquote>“ Malgrat que era en la forma de Déu, Ell no va estimar ser com a Déu una copsa a que aferrar-se, si no el despull del mateix, agafant la forma de servent, nasqué com els homes”. (Filipencs 2:6–7)</blockquote>

Això és admirable. El Fill de Déu va deixar la seva alta posició en el Cel per fer de la pols casa seva. Va deixar la seva forma invisible com a Déu de l´ Univers per confinar-se en un cos i una ànima. Va deixar la seva glòria que havia conegut per tota la eternitat per caminar entre els pecadors i assassins.

En la nostra pregària materna, podrien ser com a Déu- però la veritat és que Déu ha esdevingut com nosaltres. L´envoltem de carn humana per alliberar-nos de la carn pecadora, de l´egoisme i la arrogància per conservar-nos com a mares fidels que voluntàriament es rebaixen a si mateixes per servir els nostres fills, comptat amb la nostra alegria i privilegi per fer-ho així. Només contemplant la humil encarnació de Jesús s´alterarà la nostra definició important, perquè la seva postura inclinada d´atenció és la descripció perfecta de grandesa (Mateu 23:11). Amb tots els nostre cors, confessem la nostra pregària i el demanem despullar-nos de nosaltres mateixos, per omplir-nos de l´Esperit ple de joia i agafar la actitud de serventes. (Joan 13:14).

<h4>2a Temptació: Mirar només pels propis interessos </h4>
<blockquote>Permeteu-vos mirar no només pels vostres interessos, si no pels interessos dels demés. (Filipencs 2:4)
</blockquote>
Totes les mares saben quan sovint canvien els seus plans, i això és humilitat. Quan ens adonem que nom Déu, el nostre futurs no estan sota control, i que només sabem quin és el proper, afrontem quan estrets mantenim els nostres interessos. Estem pendents del nostre compromís en les nostres circumstàncies. Pensem aquest no és el nostre pla. Necessitem invertís els nostres minuts preciosos disciplinant els fills a canvi de descansar; podem cancel·lar les nostres esperades vacacions perquè algú té el grip; el nostre somni de maternitat és capgira pel diagnòstic vital d´un dels nostres fills.
La pregunta per a nosaltres és: Com respondre Déu del canvi de plans? Amb pregàries, humilment?
Durant el seu ministeri terrenal, la postura de Jesús va ser d´una joiosa humilitat vers el desigs del seu Pare. Fins i tot quan buscava el descans, la soledat i pregar després d´una temporada ocupada pel ministeri, va trobar-se afrontant les necessitats de la multitud (so familiar?) i Quina va ser la seva resposta: no estava ni avorrit ni enfadat, “ es compadia d´ells” perquè sabia que aquesta gent eren enviats directament pel seu Pare (Mateu 14:13–21).
El mirava els seus propis interessos, sinó els de la resta, i darrerament els del seu Pare
I el darrer mostra de la seva obediència al seu Pare va ser la Creu: “ havent agafat la forma humana, va humiliar-se per esdevenir obedient fins al punt de morir, i fins i tot la mort en la creu” (Filipencs 2:8). L´immaculat va assumir el nostre pecat, prenen tot el pes de la ira divina en en nostre lloc. Quina obediència tan incomparable! I això, ens caldria humiliar-nos nosaltres mateixos davant Déu i obeir la seva voluntat, mirar els seus interessos i els del demés per sobre dels nostres.
Aquesta és la lliberta, mamà: Alliberar-se de la tirania i dels errors d´un mateix en els camins perfectes i en la sabia agenda divina quan atenem els nostres infants- aquesta és la vertadera vida, i la veritat, humil maternitat.


====3a Temptació: Oblidar-se d´estar en Crist ====

<blockquote>“Conservar el pensament entre nosaltres mateixos, que estem en Jesús Crist”. (Filipencs 2:5)</blockquote>

Quina actitud vol que tinguem Pau? Una humil. Una cristiana. Però per estar desanimats pel nostre permanent egoisme, per la llunyania existent en la humilitat de Jesús, Pau ens recorda una vital realitat: la nostra unió amb Crist: “ Que és la vostra en Jesús Crist”.

Mamà, no pertanys més a tu mateixa. Si heu confiat en Jesús per perdonar els vostres pecats, heu estats units a Ell en la fe. Això vol dir que teniu una seguretat infrangible en Crist que cap dia de la maternitat pot deslligar-se. Això significa que no heu abandonat els vostres propis recursos quan lluiteu l´egoisme, sinó que tenir el seu Esperit d´humilitat habiti a dintre de vosaltres. També vol dir que el pecat no us domina, sinó Jesús.

Per tant, si esteu temptades d´oblidar que esteu en Crist- quan l´atracció us empeny vers l´orgull o els vostres propis interessos semblen massa pesades; quan vols riure´t del desordre del vostre fill més netejar-lo (una altra vegada); quan només “voleu acabar” les tasques que segueixen arribant- recordeu que el Salvador viu en vosaltres. L´únic exaltat, assegut a la dreta del Pare, , que va establi la vostra llar en el vostre Esperit. Esteu en Crist, Ell és vostre, i Ell mateix us dona la seva joia, sense límits, a vosaltres.

Esteu lligades a Déu en tota la creació, que es va despullar de si mateix per servir-vos fins al punt de morir, i mitjançant ella, fins a la vida de resurrecció. I si aquest Déu perfectament humil esta del vostre costat, mamàs, quina arrogància o egoisme pot oposar-se a vosaltres?.

La Maternitat arrogant

2023-11-22T13:03:43Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Conceited Motherhood}} ====3 temptacions que afronten les mares ==== Un lluitador piro fòbic. Un llibre contra el llibreter. Un metge que rebutja els gèrm...».

{{info|Conceited Motherhood}} 

====3 temptacions que afronten les mares ====

Un lluitador piro fòbic. Un llibre contra el llibreter. Un metge que rebutja els gèrmens. Agitem el cap en pensar en aquestes idees d´aquestes vides, respirant oxímorons. Si tals treballador existeixen, ( i podrien existir), podríem pensar que són còmics en el millor dels casos i hipòcrites en el pitjor.

La maternitat arrogant no és tan diferent.

Per la pròpia naturalesa, la maternitat és una humil tasca. Des del moment de la concepció de l´infant, una dona obra el seu ventre voluntàriament pel ministeri de la hospitalitat. Dona la benvinguda a una nova vida mitjançant el cos com un sacrifici, deixen el seu confort i el cos del baby a l´altar maternal de l´amor.

Després de molts dolors del l´infant, la tasca del part acaba de començar. Moment darrera moment, dia darrere dia, i molt anys després, ella assumeix el paper d´una líder serventa, sacrificant-se ella mateixa pel bé dels seus fills.

Inclús, la maternitat és una tasca humil i això fa que la maternitat preconcebuda com una trista contradicció.

====La guerra contra la arrogància ====

Les nostres barrigues saben això, però seguin lluitant contra l´egoisme. Molts matins, he hagut de recordar-me a mi mateixa davant els dos meus fills petits baixant l´escala,: “ No són aquí per ajudar-vos; esteu aquí per ajudar-los”. Per aquells com a nosaltres que estimem a Crist i són com ell, la nostra batalla contra el pecat roman- però gràcies a Déu és una baralla!. La nostra lluita contra ella ofereix una bona evidència que estem realment vius en Crist. Ell ha canviat els nostres cors i ens ha donat esdevenir humil com ho és Ell.

<blockquote>“ No feu res amb ambició egoista o arrogant, sinó amb humilitat, considerant la resta com a vosaltres mateixos. Permeteu a cadascú de vosaltres veure els seus interessos, però també els dels demés.”</blockquote>

<blockquote>“Manteniu el pensament entre vosaltres mateixos, que està en Jesús Crist, qui, malgrat estava en la forma de Déu, no estimava la igualtat amb Déu com una cosa per aferrar-se, sinó despullar-se de si mateixa, prenen la forma d´un servent, nasqué com a humà. I essent trobat com a forma humana, va humiliar-se esdevenint obedient fins al punt de morir i de fer-h a la Creu. (Filipencs, 2:3–8)</blockquote>

Jesús Crist és l´home més humil que mai ha viscut. Fins i tot una mare humil- una mare que lluita contra la “ ambició mateixa o l´arrogància” i a més, una mare en el sentit vertader, donant sentit a la paraula- és mirar cada vegada més com Jesús, com mirem cada vegada més a Jesús. Només quan ens adonem que Ell viu per servir el poble ( i a nosaltres!) lluitem contra la temptació de l´egoisme i per a que anhelem el cor semblant al seu.

Perquè coneixent-lo i estimant-lo és més satisfactori que qualsevol cosa que podrien guanyar mitjançant el pecat.

====3 Temptacions que afrontem ====

Permeteu-me ara identificar 3 maneres que la ambició egoista i arrogant tempteja les mares com vosaltres o jo, seguint la la corrent de pensaments de Pau en el passatge anterior. Després contarem cadascuna d´aquestes temptacions amb una mirada lleugera a Jesús, el Fill de Déu l´humil i sagrat, que tot sol ens allibera de l´egoisme i ens cobreix de la seva humilitat.

====1a Temptació: Considerar-vos més important que els vostres fills. ====

<blockquote>“ No feu res amb ambició egoista o arrogat, però en la humilitat els altres conten més que vosaltres” (Filipencs 2:3)</blockquote>

Coneixeu la idea: ''Aquesta tasca''- si canviar el bolquet, ordenar la cas, fer el dinar, o repetint-me a mi mateix un centenar de vegades -''me pertany. Soc prou adient per a ella''. No podem repetir aquestes paraules, però molt de nosaltres les pensem o les sentim. La maternitat consisteix en repetir les tasques, simples i humils cap els infants, i és fàcil pensar que som important per a ella.

La temptació original d´Eva des del jardí és nostra: volem ser com a Déu. I inclús, en les nostres pregàries, no ens adonem quan ha descendit el nostre Déu fins a servir els pecadors com a nosaltres.

Podem pensar que tenim bones raons per batallar per servir, per si qualsevol actua així, seria el Fill de Déu. I a més, res va impedir-lo aturar per ajudar-nos:

<blockquote>“ Malgrat que era en la forma de Déu, Ell no va estimar ser com a Déu una copsa a que aferrar-se, si no el despull del mateix, agafant la forma de servent, nasqué com els homes”. (Filipencs 2:6–7)</blockquote>

Això és admirable. El Fill de Déu va deixar la seva alta posició en el Cel per fer de la pols casa seva. Va deixar la seva forma invisible com a Déu de l´ Univers per confinar-se en un cos i una ànima. Va deixar la seva glòria que havia conegut per tota la eternitat per caminar entre els pecadors i assassins.

En la nostra pregària materna, podrien ser com a Déu- però la veritat és que Déu ha esdevingut com nosaltres. L´envoltem de carn humana per alliberar-nos de la carn pecadora, de l´egoisme i la arrogància per conservar-nos com a mares fidels que voluntàriament es rebaixen a si mateixes per servir els nostres fills, comptat amb la nostra alegria i privilegi per fer-ho així. Només contemplant la humil encarnació de Jesús s´alterarà la nostra definició important, perquè la seva postura inclinada d´atenció és la descripció perfecta de grandesa (Mateu 23:11). Amb tots els nostre cors, confessem la nostra pregària i el demanem despullar-nos de nosaltres mateixos, per omplir-nos de l´Esperit ple de joia i agafar la actitud de serventes. (Joan 13:14).

====2a Temptació: Mirar només pels propis interessos ====

Permeteu-vos mirar no només pels vostres interessos, si no pels interessos dels demés. (Filipencs 2:4)

Totes les mares saben quan sovint canvien els seus plans, i això és humilitat. Quan ens adonem que nom Déu, el nostre futurs no estan sota control, i que només sabem quin és el proper, afrontem quan estrets mantenim els nostres interessos. Estem pendents del nostre compromís en les nostres circumstàncies. Pensem ''aquest no és el nostre pla''. Necessitem invertís els nostres minuts preciosos disciplinant els fills a canvi de descansar; podem cancel·lar les nostres esperades vacacions perquè algú té el grip; el nostre somni de maternitat és capgira pel diagnòstic vital d´un dels nostres fills.

La pregunta per a nosaltres és: ''Com respondre Déu del canvi de plans? Amb pregàries, humilment?''

Durant el seu ministeri terrenal, la postura de Jesús va ser d´una joiosa humilitat vers el desigs del seu Pare. Fins i tot quan buscava el descans, la soledat i pregar després d´una temporada ocupada pel ministeri, va trobar-se afrontant les necessitats de la multitud (so familiar?) i Quina va ser la seva resposta: no estava ni avorrit ni enfadat, “ es compadia d´ells” perquè sabia que aquesta gent eren enviats directament pel seu Pare (Mateu 14:13–21).

El mirava els seus propis interessos, sinó els de la resta, i darrerament els del seu Pare

I el darrer mostra de la seva obediència al seu Pare va ser la Creu: “ havent agafat la forma humana, va humiliar-se per esdevenir obedient fins al punt de morir, i fins i tot la mort en la creu” (Filipencs 2:8). L´immaculat va assumir el nostre pecat, prenen tot el pes de la ira divina en en nostre lloc. Quina obediència tan incomparable! I això, ens caldria humiliar-nos nosaltres mateixos davant Déu i obeir la seva voluntat, mirar els seus interessos i els del demés per sobre dels nostres.

Aquesta és la lliberta, mamà: Alliberar-se de la tirania i dels errors d´un mateix en els camins perfectes i en la sabia agenda divina quan atenem els nostres infants- aquesta és la vertadera vida, i la veritat, humil maternitat.

====3a Temptació: Oblidar-se d´estar en Crist ====

<blockquote>“Conservar el pensament entre nosaltres mateixos, que estem en Jesús Crist”. (Filipencs 2:5)</blockquote>

Quina actitud vol que tinguem Pau? Una humil. Una cristiana. Però per estar desanimats pel nostre permanent egoisme, per la llunyania existent en la humilitat de Jesús, Pau ens recorda una vital realitat: la nostra unió amb Crist: “ Que és la vostra en Jesús Crist”.

Mamà, no pertanys més a tu mateixa. Si heu confiat en Jesús per perdonar els vostres pecats, heu estats units a Ell en la fe. Això vol dir que teniu una seguretat infrangible en Crist que cap dia de la maternitat pot deslligar-se. Això significa que no heu abandonat els vostres propis recursos quan lluiteu l´egoisme, sinó que tenir el seu Esperit d´humilitat habiti a dintre de vosaltres. També vol dir que el pecat no us domina, sinó Jesús.

Per tant, si esteu temptades d´oblidar que esteu en Crist- quan l´atracció us empeny vers l´orgull o els vostres propis interessos semblen massa pesades; quan vols riure´t del desordre del vostre fill més netejar-lo (una altra vegada); quan només “voleu acabar” les tasques que segueixen arribant- recordeu que el Salvador viu en vosaltres. L´únic exaltat, assegut a la dreta del Pare, , que va establi la vostra llar en el vostre Esperit. Esteu en Crist, Ell és vostre, i Ell mateix us dona la seva joia, sense límits, a vosaltres.

Esteu lligades a Déu en tota la creació, que es va despullar de si mateix per servir-vos fins al punt de morir, i mitjançant ella, fins a la vida de resurrecció. I si aquest Déu perfectament humil esta del vostre costat, mamàs, quina arrogància o egoisme pot oposar-se a vosaltres?.

No podem aferrar-nos a l´amargor i a Déu

2023-11-21T12:50:55Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|We Cannot Cling to Bitterness and God}} ''Perdó.'' Aquesta paraula pot fer-nos enfurismar-nos. Les ferides instintivament apareixen en la nostra ment, fent s...».

{{info|We Cannot Cling to Bitterness and God}} 

''Perdó.'' Aquesta paraula pot fer-nos enfurismar-nos. Les ferides instintivament apareixen en la nostra ment, fent sentir el perdó impossible ( o al menys antinatural). El que ens sembla natural és recordar el mal que ens han fet els altres, assajant els seus errors i programant la venjança, si existeixen en la nostra imaginació.

Sé, he nodrit la meva ira com he endarrerit les maneres que la gent m´ha ferit: Un amic íntim que havia acabat uns llarga relació per un mal entès. Una dona que vaig mencionar durant anys que m´ha calumniat davant els altres. El meu marit que exasperadament m´ha abandonat per una altra. L´error del meu metge que descuidadament va acabar amb la vida del meu fill.

Recordo seure en el despatx de l´assessor, comentant la profunda traïció; quan el meu assessor va mencionar el perdó, esta furiosa. Em sentia com si em suggeria oferir aquella persona “ la targeta de la llibertat”, que era impensable després de patir tant. Només sentir la paraula va enfurismar-me. ''Cal perdonar-la''? Especialment quan la persona no es compadeix

Però, quan el meu assessor, va exposar els principis bíblics de personar, no podia ignorar aquella paraula. Vaig adonar-me que no havia entès bé que era el perdó i que no era.

====Què és el perdó i que no és ? ====

Hi ha moltes definicions del perdó, però la més simple és ''renunciar correctament al dret a ferir els altres en resposta a la manera que ens han ferit.'' Perdonar vol dir rebutjar la traïció o mantenir l´amargor contra la gent que ens han ferir de diverses maneres. És un acte unilateral- no condicional al penediment de la persona o al desig de conèixer el que ha fet.

Perdonar no és dir que el pecat no és important. No és aprovar el que fan altres persones, minimitzant la ofensa o negant que no hem sigut justos. Perdonar és conèixer que altre persona ha pecat contra nosaltres i mai serà capaç de fer-ho correctament. L´apòstol Pau escriu: “Sigueu amables uns amb els altres, tendres de cor, perdonant els altres, ''com Déu en Crist ens ha perdonat''” (Efesis 4:32). Si Déu en Crist ens ha perdonat, doncs, perdonar qualsevol no pot significar disminuir l´error que han comés. Déu mai podria acceptar ser just i el pecat.

Perdonar no sempre vol dir reconciliació o restauració. No exigeix recuperar la confiança o incitar la gent que ens ofèn tornar a una relació. Perdonar no és incondicional, però una reconciliació i restauració són condicional ( en els Evangelis i en les relacions humanes) sobre el penediment original del malfactor, la voluntat humil per acceptar les conseqüències del seus actes i un desig per ambdues bandes de treballar sobre aquesta relació.

Perdonar no vol dir que no sentiran les conseqüències del seus pecats. Quan els perdonem, deixem a Déu aquestes conseqüències que ens diu: “La venjança serà meva, jo la pagaré” (Romans 12:19). Això no vol dir renunciar a actes legals, si estan justificats, contra qui ens ha ferit. En certes circumstàncies és vital per la rehabilitació de l´ofensor o per protegir altres víctimes.

Perdonar és costós. En la Bíblia, implica vessar la sang (Hebreus 9:22). Sacrificis. Mort. Honestament, el 1r pas per perdonar és com morir. És com aferrar-me al meu dret de enfadar-me i sovint demanar-me que renunciï a això. Tot sembla injust, la meva car exigeix algun tipus de retribució.

La meva resistència mostra que necessito Déu per entendre el perdó i perdonar veritablement.

====Per on començar? ====

Ha calgut dir: ''Senyor, no necessito perdonar ara, però podeu fer.me desitjar perdonar? Heu perdonat tots els meus pecats i sé que perdonar els altres és poc amb comparació'' (Mateu 18:21–35). ''Però no puc fer ho sense Vos, si us plau ajudeu-me ''

Sovint he repetit aquesta oració fins que Déeu ha canviat el meu cor. Quan ho ha fet, normalment m´ajuda a veure les ferides de les persones que m´han ofès- ferides que no justifico ni menyspreu o excuso la ofensa, si no que la meva actitud afluixa vers la persona.

Un cop m´he compromès a desitjar el perdó, començo el procés de perdonar anomenant el que ha passat i tota les conseqüències negatives dels actes de la persona i de les seves paraules. Ho incloc tot. Que he perdut, que és difícil, com me sento, vull saber què deixo anar abans de perdonar, per poder progressar, sabent que conec els costos.

Per la majoria d´ofenses, perdonar és una decisió inicial per permetre l´amargor igual que un llarg procés. Quan rep les ofenses al cervell i els records emergeixen, cal aturar intencionadament assetjar-los i demanar Déu ajuda per alliberar els meus pensaments i practicar el perdó.

====Per què perdonar és vital per gaudir ====

Durant anys no m´adonava de la importància de perdonar i d´alguna manera assumia que era opcional, ara considero que és una ordre: “ Com el Senyor t´ha perdonat”: Colossencs 3:13 diu, “per tant us ''cal'' perdonar.”

Per tant, per perdonar sincerament aquells que ens ha ofès, ens cal rebre el perdó diví, coneixent la nostra necessitat abans que Ell, per ens anima a perdonar els altres. El perdó cristià és vertical , no horitzontal. A través de les Escriptures el nostre Senyor lliga el nostre perdó al perdó dels altres (Mateu 6:14–15). I com tots els seus manaments és pel nostre bé.

Perdonar els nostres ofensors ens dona llibertat. Evita que arreli l´amargor, l´amargor que ens contagia a nosaltres i a tothom que ens envolta (Efesis 4:31). Quan ens aferrem al ressentiment, sense saber-ho nosaltres, concedim poders als nostres malfactors que ens esclavitza de la ira; la presó que ens creat ens allunya del Senyor, perquè no podem aferrar-nos a l´amargor i a Déu.

Conseqüentment, perdonar els que ofenen ens allibera de mantenir l´amargor sobre nosaltres. Déu, que ens ha perdonat els nostres gran deutes, ens concedeix el poder de perdonar els altres. I és el seu poder, no el nostre. Aquest és el miracle del perdó cristià: quan perdonem, Crist fa alguna cosa més profunda en nosaltres i per nosaltres. Aquestes ofenses infligides pels altres firmament ens empenyen a Crist, la vinya i la seva vida flueix amb més força per a nosaltres. El procés allibera el poder diví en les nostres vides d´una manera incomparable, fer del perdó una dels passos que més canvia la nostra vida com mai.

====Perdonar, llibertat i Pau ====

La alegria i la tristor coexisteixen, però la joia i l´amargor, no. L´amargor i la falta de perdó ens treuen de la vida la vitalitat, la pau i la joia recent de la presència divina.

Veiem el poder del perdó i de la gràcia en la vida de Josep (Gènesis 50:15–21) i Job (Job 42:7–10), que havien perdonat els ofensors. I veiem el control de no perdonar i la ràbia d´altres com Joash que va matar el sacerdot amb qui no estava d´acord (2 Cròniques 24:20–22), i també Jonàs que estava enfadat contra la compassió divina (Jonàs 4:1–3). Sent capaços de perdonar no només ens canviarà el present i també el nostre futur. Quan perdonem, comencem a caminar lliurament i alegrement.

Desconec on som en el nostre recorregut del perdó. Potser la ofensa per a vosaltres és encara recent i necessiteu temps per processar tot el que arribarà. Potser, heu mantingut l´amargor durant llarg temps, mentre Déu us demana alliberar-vos. Si això és així, us animo a pregar. A confiar en Déu. A perdonar els vostres ofensors i mai uns penedireu.

I després d´haver perdonat, després d´alliberar-vos de la presos de l´amargor, potser us sorprendrà la rapidesa que Déu comença a fluir en la vostra vida amb la joia i la pau perdudes

Honrar els pares que Déu us va concedir

2023-11-21T12:44:14Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Honor the Parents God Gave You}} <blockquote>''“Honreu el pare i la mare, els dies que s´allarguin en la terra que Déu us ha concedit”.'' (Èxode 20:12)...».

{{info|Honor the Parents God Gave You}} 

<blockquote>''“Honreu el pare i la mare, els dies que s´allarguin en la terra que Déu us ha concedit”.'' (Èxode 20:12)</blockquote>

Per què podria Déu, amb totes les possibilitats possibles, decidir crear i nodrir una nova vida mitjançant ''els pares''? Què ens aporta al món mitjançant el pare i la mare?

Com fa cada Déu, té diferents raons ( i moltes d´elles són desconegudes per nosaltres, al menys de moment). El Gènesis podria donar-nos la raó més alta, la més amplia, : “ A Doncs, Déu ens diu: permeteu-me crear l´home a la nostra imatge, a la nostra semblança” (Gènesis 1:26) i 2 versicles més endavant “ I Déu els va beneir”. I després els digué: “ Sigueu fructífers, multipliqueu-vos i ompliu la terra” (Gènesis 1:28). La paternitat pren aquests exemples del Déu mateix. La nova vida apareix de l´amor íntim entre l´home i la seva dona perquè ''la vida humana'' va començar amb l´amor íntim i intensa amb Déu; no els va crear a causa d´una deficiència seva, no estava sol, ni necessitat ni avorrit. La vida era el fluir natural del seu amor.

Amb la Trinitat, Déu mateix- el Pare, el Fill i l´Esperit Sant- estaven feliçment dedicats, captivats i desbordats. Adan i Eva, vosaltres i jo, som el fruit d´un amor incomparable. Per això, Déu, volen recordar-nos profundament i ineludiblement el perquè va crear el món- perquè ens va crear, perquè som el fruit de l´amor ( fins i tot pel molt desigual, immadur o ignorat que hagi estat l´amor particular dels nostres pares) Fins i tot quan ells fallen en estimar-nos bé a nosaltres (o entre ells), els pares ens recorden el millor Amor, més pur i confiat que ens puguin donar. Déu fa que els fill s´ ens emmirallen en els pares durant un temps per a que nosaltres puguem mirar Ell més enllà d´ells.

Els pares són el recordatori vívid de la plenitud divina, el tipus de plenitud que es derrama sobre la creació. I els bons pares, com els que Déu ens ha concedit, són especialment brillants reflexions de la plenitud i creativitat. Els pares, així, són també la primera oportunitat donada per Déu pels infants en rebre, en sotmetre´s i obeir la ''seva autoritat'', una altra raó impulsada per Déu per crear el món – i la família-tal com ho va fer.

====Honrar el vostre Pare i Creador ====

Quan Déu us diu: “Honrar el vostre pare i mare” també ens està dient: “ ''Voleu confiar i sotmetre´s a mi?''”- al meu pla savi, poderós i específic per a vosaltres, per molt difícil que esdevingui el pla en el decurs del cam? Ell va escollir el ventre de la mare com la primera llar (Psalm 139:13), i després va teixir trossos del pare per esdevenir una sola persona. “[Déu ] va fer d´un sol home totes les nacions de la humanitat per viure en tota la superfície de la terra” ens recorda l´apòstol Pau” havent determinat degudament uns períodes assignats i fronteres de residència. (Fets 17:26) — i que seriem els seus fills.

Doncs, prendreu ''aquest'' home i ''aquesta'' dona, els pares que Ell ha escollit per a vosaltres, amar i honrar tot el temps que viuran ? Arribaran els professors, es llogaran els caps i retirats, seran escollit i es retiraran els governadors i els presidents, abandonant els despatxos, apareixeran i desapareixeran totes les nacions, però els vostres pares sempre seran els vostres, perquè Déu, amb bilions d´altres opcions, escull el mare i la mare per vosaltres: Així, l´honrareu, honrant a ells?

Déu uneix aquests trets d´honrar mitjançant el profeta Malaquies: “ Un fill honra el seu pare com el servent el seu amo”. Doncs, si soc un pare, ''on és el meu honor''? I soc un cap, on és el meu temor?” (Malaquies 1:6). El seu poble va créixer reticent de la seva obra, amenaçant-lo amb més deshonra més que els seus polítics (Malaquies 1:8). Per tant, Déu reprèn el seu lògic honor escrit en la humanitat: Tal com el fill honra el pare, així m´honrarà el meu poble. Honrar els nostres pares és una descripció de les relacions amb Déu, i la preparació per fer-ho.

Honrar els nostres pares és honrar Déu, primerament perquè Déu ens ha dit que els honrem, i també perquè honrant-los construeix amplis i profunds canals en els nostres cors per honrar-lo a ''Ell''.

====Només al Pare i a la Mare? ====

Quan Déu crida el seu poble per honrar els pare i la mare, només vol dir ''al pare i a la mare''? Està Ell implícitament establint una llarga i amplia trajectòria, en el 5è manament, de la submissió i honor a la societat? En la Confessió de Westminster, observant un món de relacions en la simple frase, contesta així:

<blockquote>“ A través del pare i de la mare no vol dir només els pares naturals, sinó tots els superiors en edat i dons; i especialment a tothom que, per ordre divina, Déu ha posat per sobre de nosaltres amb autoritat, tant en la família, la Església i i la Comunitat”.</blockquote>

Segons Westminster, implícit en el manament: “ Honrar el pare i la mare” és ell principi que comprèn tota la vida de creixement i maduresa; en altres paraules: “ Honrar a qualsevol que Déu ens ha col·locat per sobre de nosaltres”; aquest principi est troba en el Nou Testament: l´honor que mostreu els pares, les esposes cristianes també el demostren els marits en el matrimoni. (Efesis 5:22; 1 Pere 3:1), els congregats vers els pastor en les nostres esglésies (Hebreus 13:17; 1 Timoteu 5:17), i els ciutadans als seus governants i autoritats (1 Pere 2:17). Més àmpliament, l apòstol Pere ho ens indica: Honrar a qualsevol- ''a qualsevol'' (1 Pere 2:17).

Si em d´honrar qualsevol, especialment els qui tenen autoritat per sobre de nosaltres, la força i els instints d´aquest honor sovint es desenvoluparan en la llar.

====Esdevenir Humans a la llar ====

Els pares doncs esdevenen els nostres primers educador en la submissió. Apostant pel 5è manament, l`apòstol Pau escriu els infants: “ Nens, obeïu els vostres pares en el Senyor, que és correcte. Honreu els vostre pare i la mare” (Efesis 6:1–2). Els pares són les primeres persones tangibles (inevitable)que trobem amb l´autoritat divina sobre nosaltres, els obeirem o ens rebel·larem, ens sotmetrem o desafiarem, els honrarem o els rebutjarem?

“ Nens, obeïu els vostres pare en tot, per complaure Déu?” (Colossencs 3:20). Déu observa els infants (sempre infants!) i on sigui veu la obediència, el plaer s´infla en el seu interior. Imagineu quan motivats els nostres infants poden estar per escoltar i obeir fins al final i directament, si poguessin sentir l´escalfor del seu cor ardent i veure la lluentor del seu somriure incomparable. Imagineu la nostra motivació per persistir en disciplinar-los si sentíssim el mateix. Disciplinar és obtenir dels nostres fills i filles en el delit del Cel- en les ones ofegants i indefinides del seu plaer.

Si rebutgem obeir a la llar ( mai estem prou disciplinats per obeir), estarem predisposat a desobeir els governants, els caos, els pastor i finalment Déu mateix. Com escriu German Bavinck:

<blockquote>“ Una persona esdevé humana a la seva llar; aquí rau el fonament de la formació de l´ home i dona del futur, del pare i mare del futur, del membre de la societat futura, del ciutadà del futur, del futur tema del regne diví”. (La Família cristiana, 108)</blockquote>

Les sements de qui esdevindrem estan enterrades i nodrides en les trinxeres de les relacions entre pares i fills. És per això que la majoria de consells dels adults es centren en “ la família d´origen”- en altres paraules, en les nostres relacions amb els pares.

Adonant-nos de la profunda i inevitable influència dels nostres pares sobre nosaltres pot nodrir al final una de les 2 reaccions: víctimes fatals o plena observació. Els blasfemaren per qualsevol error sobre nosaltres, o rebrem les nostres febleses com com oportunitats de presumir del poder diví? Ens redirem davant la resignada auto-compassió que els nostres pares son diferents o rebrem el que Déu ha fet com l´única invitació personal per confiar, seguir, i honrar-lo?

Honrar esdevé diferent en les diferents relacions i honrar no sempre sembla honrar alguns pares, especialment els pares que ens han ferit o abandonat. Part d´esdevenir realment humans, doncs, és aprendre a acceptar i administrar totes les providències divines ( i a vegades suportar) fins i tot les vertaderament personals dels pares.

====Autoritat temporal, l´últim Honor ====

La educació que experimenten com a fills sota els nostres pares- aprendre a obeir i sotmetre´s a la autoritat donada per Déu- és ambdues central i temporal. ''Central'' per la raó anteriorment descrita; ''temporal'' perquè honrar els nostres pares ens fera madurar per sempre. Déu ens ha escollit per infants per honrar els nostres pares diferentment de com ho fan els adults.

Pels adults, i sentit una assessor temporal diferenciar entre ''honrar els pares i obeir-los''. Jesús ens crida per fer-ho sempre amb els nostres pares; no ens crida per obeir els nostra pare i la nostra mare un cop s´ha establert la nostra llar. La distinció ( i la transició) és actualment crítica per honrar sanament els nostres pares, especialment si i quan abandonem o ens unim a la dona: l´home abandonarà els seu pare i la seva mare per unir-se a la seva dona i esdevindran una sola carn” (Gènesis 2:24). Honrar les pares com mana Déu, cal al marit i a la esposa abandonar-los, com Déu ho mana, establint clarament les línies que no existien abans.

Els pares reben una autoritat temporal sonbre els fills, però els cal rebre l´honor perpetu. Sense importar la edat, la maduresa, o la independència que gaudim. Déu encara ens diu:

<blockquote>“ Escolteu el vostre pare que us va donar la vida
Sense abandonar la vostra mare quan sigui vella. (Proverbi 23:22) 
</blockquote>

Si, abandonant-los ens aturem d´escoltar-los o menysprear-los, no ho fem com Déu ordena: El veritable abandonament és vital per la fidelitat a mida que madurem, envellim, o ens casem i un honor real – escoltar, estimar, celebrar, beneir- és encara una mica més vital.

====Per aquells que honren bé ====

Perquè Deus ens mana honrar els pares, podem assumir que no estem disposat a fer-ho. Podem assumir que honrar els pares potser en temps difícils, confusos, i també dolorosos. Si els pares sempre va ser fàcil amar, no necessitem aquests manaments d´honrar-los. Com nou pare mateix, sé que no sempre esdevindrà fàcil. Tenim manaments. Honrar els pares, practicar la honradesa, rebutjar les temptacions sexuals, negar la cobdícia i l´ enveja, estimar els nostres veïns- precisament perquè la plenitud no és natural, ni simple, ni sense esforç.

Perquè honrar els nostres pares serà un repte. Déu ens dona aquest manament- i la promesa; per contra Pau, assaja el manament:

<blockquote>“Nens, obeïu els vostres pares en el Senyor, que és correcte: “Honrar el vostre pare i la vostra mare ( aquest és el 1r manament amb promesa) que us anirà millor amb vosaltres i que viovireu més en la terra” (Efesis 6:1–3)</blockquote>

Per aquests que honren el pare i la mare, Deu els promet vida i alegria, seguretat que els altres no sentiran. Noteu que no és només per l´A. Testament d´Israel sinó per la Església actual Pau reviu ambdues coses: el manament i ''la promesa''. La Terra promesa, no és lluny de Canaan, sinó els extensos camps, les altes muntanyes i al llarg de les impol·lutes sorres de la nova terra- una nova terra i un nou Cel on viu Déu (Revelació 21:1–3). I els nostres esperits respiren aquest aire i tasten aquest plaer, sempre nou, quan marxem sobre aquest maleït i ruïnós món ''en Crist''.

La promesa aquí no garanteix que, si honrem els nostres pares, en la vida terrenal ( i les nostres relacions amb ells) ens serà més fàcil o difícil. Però honrar persistentment els nostres pares i mares, especialment quan no sigui fàcil o còmode, provarà que som infants miraculosos- infants de promesa, infants dels Cel, escollits i meravellosos infants pel nostre Pare celestial.

Cóm alliberar-se de la addicció a l´esbarjo?

2023-11-21T12:32:49Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|How Can I Break Free From an Addiction to Entertainment?}} ''El que segueix és la transcripció d´un àudio editat'' '''Crec que estimo Jesús, però la ma...».

{{info|How Can I Break Free From an Addiction to Entertainment?}} 

''El que segueix és la transcripció d´un àudio editat''

'''Crec que estimo Jesús, però la majoria del temps perdo el temps amb l esbarjo que atendre les paraules divines. Cóm trencar aquest control que té l´esbarjo en el meu cor? '''

És aquesta una bona qüestió. I la trobo especialment rellevant perquè vivim, crec, avui més que abans, en un dia els esbarjos estan més especialment més accessibles.

L´altra dia estava pensant en les diferències entre les nostres temptacions i el que va comentar fa 240 anys Jonathan Edwards. J. Edwards escriuria sobre la folia juvenil sobre les seves “converses frívoles” i altres coses pitjors: (“ Jeure junts” volia dir: jeure sense canviar-se la roba i aquesta mena de coses. Justament per animar una mica la vida. La vida era avorrida a N. Anglaterra fa 250 anys)

Actualment portem la radio de butxaca, TV, Internet, i jocs i altres coses que ens estimulen, divertit! . I “ divertida” és la paraula en la església actualment que és justament desenfrenat! És un adjectiu, és un nom, és un verb, perquè ho fem nosaltres como ministres per quallar en aquesta mentalitat

Estic profundament preocupat. Necessito estar seriosament amb Déu, en comptes de fer això agradable, fer-ho “ divertit”. Tornar una peça d´esbarjo.

Per tant, la qüestió és aquesta: com trencar lliurament aquesta mena d´addicció?”

#Reconeixent que és un gran pas en la direcció correcta
#Buscant el Senyor seriosament Pregar com un boig que Déu pugui obrir els nostres ulls coses meravelloses de la seva llei.
#Submergir-se en la Bíblia, justament quan no us sentiu així, pregant Déu que ens obri els ulls per veure el que ha realment.
#Accedir a un grup on es parli de coses serioses.
#Començar per compartir la fe. Una de les raons és que no es movem per la nostra fe tal com som, perquè gaire bé no parlem amb cap incrèdul. Comencem per sentir com un amica d´hivernacle i després començo a sentir coses irreals. I després els poder dels esbarjos accedeixen a la nostra vida,

Així esdevindrien algunes coses, però recentment és el regal de la gràcia de sentir la glòria divina.

La darrera suggeriment: pensar sobre la mort. Pensar més sobre la vostra mort. Pensar que voldríeu fer en aquest temporada de la vostra vida, or hores o dies, per adreçar-vos cap a Crist. Ho faig sovint aquets dies. Penso sobre l´impacte de la mort i com m´agradaria que em trobés trobés i com em prepararia per trobar-lo i retre´l comptes.

Aquest tipus de felicitat

2023-11-08T12:13:36Z

Pcain:

{{info|That Kind of Happy}} 

<h4>Els ulls buits d´un Home del Psalm 1º</h4>
Quan vaig demanar l´accés al Seminari, tenia una idea ingènua de que voldria graduar-me ( després de 4 anys) adquirint un domini essencial de la Bíblia; per suposat, sabia que la llegiria tota la meva vida, fins i tot diàriament, però me semblava en aquell temps repassaria el que ja havia vist en comptes de pujar la muntanya.
En menys d´una setmana del meu 1r trimestre, la noció ingènua va fallar, va fer aigua i va ofegar-se, i, des del terra va emergir un nou desig, una comprensió feliç que mai més acabaria la obra, i que si la seguia llegint, veuria més any rere any i no abans: no només no podria dominar el llibre, en 4 anys, sinó ni en 40 o 400 per dominar-la, si Déu en concedia un segle. No, la meva època en el Seminari va ser una seria formació en com dominar el llibre gustosament, just per estar despert i escarmentat, animat i emocionat amb ella tota la meva vida.
L´iceberg de la meva ingenuïtat va xocar suaument i enfonsar-se va ser una de les experiències mes feliç que vaig topar: era un pastor que havia servit durant dècades i dedicat molts d´aquests anys a ensenyar els homes nadius, com jo, a estudiar, viure i mostrar la paraula divina; ara, una dècada després que vaig deixar el Seminari, crec firmament que res del que vaig aprendre era menys valuós que testimoniar, setmana rere setmana, un Tom Steller humil, alegre, amb els ulls oberts, obria la Bíblia amb nosaltres.

<h4>Aquest tipus de Felicitat</h4>
Durant el temps que estava al Seminari vaig memoritzar el Psalm 1:1–2, però la trobada del pastor Tom va aportar-me en particular 2 de les paraules a la meva vida tangible i plena: beneit i delit

<blockquote>“Beneit sigui l´home 
que camina sense seguir el consell dels impius, 
no està en el camí dels pecadors, 
ni ocupa el seient dels burladors; 
però el seu delit reposa en la llei del Senyor, 
i en esta llei que ell medita dia i nit”.
</blockquote>
Caminar a través de les Escriptures amb el pastor Tom, versicle rere versicle, fins i tot frase per frase era com tastar la mel per 1ª vegada. Quan el rei David deia que les normes del Senyor són “ dolces més que la mel caient del bresca”, sabem que la mel és dolça fins i tot si no l´hem tinguda. Però actualment tastar la mel per nosaltres mateixos se sembla al Psalm 19:10 que realment canta; això és el que passava quan vaig conèixer Tom Steller, savi dels Efesis: ell era (i segueix essent!) l´home beneit i el seu plaer en la paraula és quasi tangible; ell és el rei de la felicitat!!!
Qui sap quantes vegades en la seva vida havia repassat els Efesis? I no era la 1a vegada que ensenyava aquesta obra. Inclús va arribar a classe expectant, al fil del seient, com un infant de 5 anys amb un gelat; sortiu de la classe esperant llegir més la vostra Bíblia, perquè voleu veure més del que ell veia, sentir més del que ell sentia i viure i predicar com ho feia el pastor.

<h4>Aquesta mena d´humilitat</h4>
Passat el temps, endinsant-se en el capítol darrera altre capítol amb Tom, varen descobrir lentament el secret de la seva joia en la Bíblia, llegint humilment, fins i tot després de llegir aquests versicles durant anys, estudiant-los durant anys, ensenyant-los durant anys, va arribar a classe per aprendre- per veure el que no havia vist ( o corregint el que havia vist). No estava equivocat, tenia conviccions profundes, duradores, però les mantenia amb la profunditat i permanent humilitat.
Cap versicle era conegut, cap qüestió semblava amenaçadora, cap traducció alternativa o interpretació es descartava massa ràpidament. En els seus 50, va rebre més i més joia en la perspicàcia d´un jove. Li calia veure tot el que hi havia en aquests capítols i sense importar què veia i qui ho veia primer, com a pastor o professor, o com un dels estudiants de segon grau. Ell atresorava tot el que ell veia més que com calia veure´l.
En aquesta estranya llibertat per pregar, ell modelava el que J. Piper deia sobre la lectura de la Bíblia sobrenatural, commovedora:

<blockquote>“ Quan l´Esperit treballa en la lectura de les Escriptures, som humils i Crist exaltat. La nostra antiga preferència de la pròpia exaltació es substituïda per la exaltació de Crist apassionadament; aquesta nova passió és la clau que obre centenars de finestres vers les Escriptures per permetre la lluentor de la glòria divina (Lectura sobrenatural de la Bíblia, 248)”.</blockquote>
Això eren les classes d´en Tom, envaïdes per la llum: cada setmana, més finestres apareixien obertes amb una mirada de Déu recent i vívida. Perquè ell mai va assumir que ho havia vist tot, encara que en els seus capítols i versicles preferits, havia vist que és possible i més el dia següent.

<h4>L´home no beneit</h4>
Providencialment, vaig trobar un 2nd pastor durant la 1ª setmana del Seminari, un pastor retirat que feia autoserveis de menjar on jo treballava. Mentre era generós i amable, Tom i ell eren dramàticament diferents ( i cristians); arribant a conèixer-les, vaig aprendre que les seves i molt diverses diferències tenia la seva arrel en una línia subjacent.
Un dia en l´autoservei, després d´ acabar la plantilla llegint el nostre capítol diari de la Bíblia tots junts, vaig xerrar amb aquest pastor retirat sobre la lectura matinal. En un punt de la conversa, vaig demanar-li què li semblava la lectura de la Bíblia en aquest punt de la seva vida, imaginant que la jubilació podria aportar-li la lectura més lenta, meditada i gaudir de les Escriptures; mai oblidaré la seva resposta ( i on jo seia quan m´ho va comentar):

<blockquote>“ Oh, no llegeixo la Bíblia mai més, sabent que soc aquí- en l´autoservei- un parell de dies; ho havia fet molts dies abans; ara estic jubilat i em centro en altres coses”.</blockquote>
Vet aqui un home que havia dedicat la seva vida vocacional al sacerdoci cristià i la Bíblia l´havia envellit, no l´atreia ni era necessària: Déu mateix l´havia parlat amb tinta i paper i es preguntava si ell ja l´havia vist molt d´alguna manera.
Mentre el pastor Tom es despertava, dia rere dia, a les noves i buides finestres, aquell home baixava les persianes. Si els ulls brillants de Tom foren un far d´esperança i una recompensa per a un aspirant a pastor, els ulls d´aquell pastor eren un gran núvol d´advertiment.

<h4>A uns minuts de les muntanyes</h4>
El pastor jubilat s´incriminava ell mateix, exposat a una vergonyant i arrogant ignorància- i ell no era l´estrany que jo voldria que fos. Potser que no diem res en veu alta del que ell desitjava dir, però ens varen trair nosaltres mateixos cada vegada que passaven per alt aquest llibre. Satan reia al costat de les nostres finestres, distraient-nos, interrompent-nos, burlant-se de nosaltres. Les nostres llenties deformades feien l´oceà de les Escriptures, semblant com didals i els lleons com a gatets. Converteix gran muntanyes en turons.
Però, fins i tot en el seu millor moment criminal, Satan lluitava cap amunt. La lluentor i bellesa de la Bíblia llueix sota les cortines fosques; si ho fan prou lentament per veure que hi ha allà, amb el suport de l´Esperit, tenim minuts per la llum del sol i la grandesa, de la realitat i de la vitalitat, des de la esperança i la joia. La saviesa promet el regne de la Bíblia, llegint-la a aquells que esdevenen humils i afamegats:

<blockquote>Si us crido per veure´ns i alçar la seva veu per entendre 
si cerqueu això com l´ argent o 
cerqueu tresor ocults 
coneixereu el temor dels Senyor 
i trobareu el coneixement de Déu. (Proverbis 2:3–5)
</blockquote>
Espero que tingueu un T. Steller en qualsevol lloc de la vostra vida, qualsevol que us llenci per la finestres obertes per la vostra lectura de la Bíblia, qualsevol que no s´aturi de mirar, de demanar i d´escoltar per a que us ajudi per sobre dels obstacles, per baix de les arrels, qualsevol que l´agradi mirar-vos més – i veure més a través vostre.
I espero que, com jo, arribi a aquest tipus de felicitat

Un home pietós que podem trobar?

2023-10-05T19:55:25Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|A Faithful Man Who Can Find?}} Primer vaig aconseguir conèixer l´home que va esdevenir el meu sogre quan vaig casar-me amb la seva filla pietosa Això va pa...».

{{info|A Faithful Man Who Can Find?}} 

Primer vaig aconseguir conèixer l´home que va esdevenir el meu sogre quan vaig casar-me amb la seva filla pietosa Això va passar la meitat de la seva vida i dos terços de la meva. No vaig trigar gaire en mesurar-lo; Glenn era un home d´immensa integritat transparent.

La seva reputació havia precedit la meva; en la nostra església vaig saber que era un home que estimava Jesús, a la seva dona i les seves 2 filles; també semblava un líder molt respectable. Però, quan la seva pietosa filla va donar-me el privilegi d´apropar-me, vaig descobrir qui ''era'' realment: sobrepassava la seva reputació i ara, després de 40 anys de la 1ª experiència, sincerament puc dic que els meus respectes per a ells han augmentat.

Si calgués resumir en una sola paraula el meu sogre ( que no seria just) hagués triada ''pietós. Glenn és un home pietós,'' que vol dir que pot confiar en la seva paraula, la qual cosa vol dir que la seva paraula és vertadera. La qual cosa significa doncs que ell és un home estrany en aquest món fracassat

====Estrany com l´or ====

El savi escriptor, inspirat en l´Esperit tristament va encertar quan va pronunciar aquestes paraules:

<blockquote>Molt homes proclamen el seu amor constant, 
però on podem trobar un home pietós? (Proverbis 20:6)
</blockquote>

L´autor es refereix al tipus d´home que es mostra coherent entre les seves ''paraules i obres'', entre el que ''professa'' les seves creences i el ''seu comportament'', el que ''promet i el que fa.''

Aquesta és la manera de com pensa cada home de si mateix- o al menys del que pensen els demés sobre ell. Però la veritat és que no molts homes són essencialment i consistentment pietosos.

Però el meu sogre era un d´aquests homes especials. Com l´or, és difícil de trobar. De fet, és un tipus d´home estrany de creient, un tipus que excedeix la varietat de gràcia en comú. La seva fe és una conseqüència sobrenatural d´estar unit amb Jesús per la fe, el seu Senyor. La seva fe és fruit de l´Esperit Sant (Gàlates 5:22).

I un dels gran beneficis que vaig rebre d´aquesta privilegiada proximitat d´un home com a tal era el testimoni de com és aquest fruit després de tota una vida de fe.

====Regal d´ésser donat per suposat ====

Un fruit com aquest que el meu sogre és un home que es pot donar per sabut. Menys que semblar un insult és honorar-lo, és a dir: Glenn que pots ''confiar'' en les seves paraules, tal com explica en la seva obra: ''La veritat de les seves paraules''

<blockquote>“En les Escriptures, quan es descriu una persona com “ pietosa” mai al·ludeix a la fe que posseeix, sinó a la fe que les altres persones poden depositar en ella- la confiança del demés per actuar amb les seves promeses. Una persona pietosa honora, estimula, conserva i guarda la fe de tots els que confien en ella” (12)</blockquote>

Hi ha pocs regals que un home pugui fer-nos més preuat que el de ser capaços d´assumir la seva confiança. Podem ser temptats per dir que l´amor és més preuat, però al final la fe és una expressió inherent de l´amor (veure 1 Corintis 13:7–8). És l´amor d´una persona que honra, alaba, conserva ui guarda la fe d´aquells que depositen la seva confiança en ell. Aquest és l´amor diví, des què les Escriptures repetidament descriuen Déu com amor i fidelitat constants (Psalm 25:10).

Aquest és el regal que el ,meu sogre ha ofert a la seva esposa, les filles i a tota la seva extensa família, els seus amics, els membres de l´església, els seus veïns, la nombrosa gent amb qui ha treballat i durant la seva vida vocacional: el regal d´assumir la confiança

Qui preu porta això?

====Que construeix un home pietós?====

Pot ser quasi poètic que el meu sogre passi la seva vida vocacional en construir, perquè el que ell ha construït relacionalment amb el seu caràcter confiat és fort, permanent i bonic com el que ha construït amb les seves mans hàbils.

Ho comprovo en el seu matrimoni: el seu amor infrangible i fidel var una dona guapa i pietosa de la seva joventut signifiquen que durant 57 anys ( i més) Lois ha sigut capaç de basar-se en els vots de Glenn fets davant de Déu sense pors a que la base de la seva fidelitat pogués col·lapsar-se sota els seus peus.

Ho veig en la seva família: com cada pare i avi, ell comparteix les burles i patiments de les indignes necessitats de ser guiat en la cultura pop i les noves tecnologies. Però gaudeix del respecte de les seves filles, del seu gendre, i nets perquè tots ells s´han beneficiat del seu amor fort i de la fe. Tots confien en ell i això és encara més evident quan un d´ells cometen algun error o pecat a la seva atenció; ho fan així perquè ells saben que es pot confiar en rebre´l.

Ho veig a l´església, on ha estat pietós, un home implicat durant 40 anys; i encara es conegut com l´home que estoma profundament a Jesús, a la seva dona, la seva família, i la Església. I encara es respectat com a líder, no pel que ''fa,'' sinó pel que ''és.'' Els líders i els laics els busquen perquè es preocupa per ells, els escolta, els atén, els anima, prega per ells- en altres paraules, estén sobre ells el seu amor infrangible i la seva fidelitat. I a més, confien en ell.

Ho veig entre els seus veïns- els primers veïns- diria. El darrer any, després de traslladar-nos la meva dona i comprar la casa on Glenn i Lois havien viscut 44 anys, vaig assistir a un vermut de benvinguda els veïnatge va llençar pel ells. I si podeu escoltar ''aquestes històries'': Tal com vaig escoltar, vaig adonar-me que aquesta gent havia considerat Glenn com una mena de ministre de barri. No només el coneixia tothom; si no a tots ''personalment''. Havia pres especial interès en cadascú d´ells; els havia ajudat, els havia ofert les seves orelles, els seus consells, les seves oracions quan patien. I fins i tot, quan tornava a casa, els primers veïns marxaven per saludar-lo: Això ho explica tot, no?

El meu sogre va construir moltes coses impressionants amb les seves mans durant la seva vida. Però la meva estimació- i més important, la de Déu- la cosa més impressionat que havia construït eren les relacions d´amor i confiança mitjançant l´amor infrangible i la fidelitat.

====Tenir en compte a Déu ====

Com un hàbil constructor, el meu sogre coneixia millor la importància dels fonament per una estructura que suporta. Per tant, no és un detall petit quan dic que els fonaments ferms de la vida de Glenn, el granit sobre qual es basava la seva vida és Déu i les seves promeses per estar en Jesús.

Però com a home que estima la glòria divina, Glenn no necessitava aquesta metàfora per ser malentès. Com diu J. Piper:

<blockquote>“Els fonament són invisibles i a vegades penso sobre la vida diària en la llar. Es dona per fet. Són assumits silenciosament, però Déu desitja no només massiu, silenciós, invisibles sota els nostres murs.... de les nostres vides, però vol ser la pedra visible en la cima, adornant el pic i la lluentor de la glòria que ompli la casa que vegi tothom”.</blockquote>

Això és perquè quan es trobem amb Glenn pel dejuni, ell em diu, com si ho repetís durant anys, aquests moments amb llàgrimes: “ precisament el que necessito és evidenciar Déu”. Aquest és el crit del cor d´un home excepcional, un home que ha sigut conegut mitjançant la seva experiència de l´amor infrangible i la fidelitat a Déu i que pot estendre aquesta mena d´amor els altres amb l esperança d´arribar, mitjançat el, a conèixer la Font de la que brolla.

I Glenn la posat a Déu en evidència, en ambdues paraules i obres. Déu no ha estat el fonament ferm en la vida de Glenn; ha estat visible a qualsevol nivell en l´edifici de la seva vida.

====L´Honor d´una vida sencera.====

L´apòstol Pau ens diu que: “ ens cal pagar a tots el que devem”, incloent “ respectar el que ho mereix i honorar a qui ho mereixen” (Romans 13:7). Així que és correcte pagar el respecte i honors a l´home pietós. És un immens goig de profunda gratitud.

Però Glenn va pagar millor el respecte i l´honor apropant-se a Ell. I rep directament de la boca de Déu que Glenn l´estima tant profundament i el té en compte meravellosament. És la immensa riquesa del respecte i l´honor que Déu dispensa a tots els seus fills fidels i pagarà amb escreix els deutes pendent que tenim qualsevol de nosaltres amb els demés:

<blockquote>“ Ben fet, bo i fidel servidor. Heu esdevingut fidel sobre una mica; jo et posaré per sobre del teu senyor. Entreu en la joia del vostre senyor. (Mateu 25:21)</blockquote>

A l´home que vol casar-se

2023-10-05T19:47:55Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|To Men Who Want to Marry}} ====Com preparar-se per acabar bé ==== Uns mesos després de casar-nos, vaig adonar-m: No estava preparat, tot i haver estudiat p...».

{{info|To Men Who Want to Marry}} 

====Com preparar-se per acabar bé ====

Uns mesos després de casar-nos, vaig adonar-m: No estava preparat, tot i haver estudiat per un examen erroni. Abans de la nostra boda, havia pensat en devocions diàries, la església i petits grups, i els consells prematrimonials serien suficientment preparats per ser un bon marit, però no.

Després de breus sessions de felicitat, varen començar les baralles i discussions. I més encara, de fet, que el nostre conseller seia literalment entre nosaltres i ens aconsellava que estaven en perill de complir els Gàlates 5:15: “Si us ataqueu i decoreu un a l´altre, vigileu no consumir-vos mútuament”.

La falta de preparació es demostrava una altra manera, també. No entenia com dirigir la meva esposa espiritualment, crear converses profundes, o ajudar a reconciliar-nos. El meu status com a estudiant de seminari i pastor intern afegia capes de vergonya. Pitjor de tot, no tenia ni idea de millorar el nostre matrimoni.

Ara ja he vist que no estava sol en la meva experiència. La meva don ai jo havien marxat amb moltes dones cristianes, profundament frustrades per la relativa manca de marits cristians preparat pel matrimoni, igual que molt homes cristians que no veien la necessitat de preparar-se o no tenien nio idea de com. Si pogués tornar enrere i concedir el meu jo, més jove i encara sense casar-se algun consell, li diria que els homes necessiten un bon pla de com preparar-se, més especialment, li diria l´objectiu de Déu sobre la resta i treballaria el lideratge, proveïdor, i el protector

====Perseguir Déu per sobre de tota la resta ====

Preparar-se bé pel matrimoni comença per trobades amb Déu- veure´l en les Escriptures, qui està en tota la seva glòria, grandesa i gràcia. No importa quantes vegades he llegit en el Bíblia, necessitem romandre permanentment captivat per Déu una vegada i altra.” Gran és el Senyor, i gran pregar, i la seva grandesa és inescrutable” (Psalm 145:3). Igualment, l´apòstol Pau ens exigeix seguir el seu exemple, i considerar cada cosa com a pèrdua per l´incomparable valor de conèixer a Crist Jesús , el meu Senyor” (Filipencs 3:8).

Tal com C.S. Lewis ca parafrasejar això, Déu ens invita a “ endinsar-se i ser més amunt”. Una visió amplia de Déu val més que un milió de consells i trucs pel matrimoni. Molt de nosaltres, hem tingut una experiència de llegir la nostra Bíblia i sentir fred i impassibilitat. I a més, meditem sobre la Bíblia, reflexionant per pensar a sobre i pregar sobre el que llegim. Quan ho fem, sovint Déu en porta una nova dolçor als nostres esperits; quan el Psalm 1:1 diu: El seu delit està en la llei del Senyor, i en la seva llei, que medita dia i nit”.

A la nostra edat tan distreta, la meditació sol ser una batalla. Però podem intentar llegir les nostres Bíblies en els nostres millors moments, és a dir, els que estem menys cansats o tranquils. Per molt de nosaltres, caldria ser lo primer que fem en el dia. Abans de començar la lectura, demanar Déu de fer alguna cosa gloriosa per cridar l´atenció: “Obriu els ulls que poder admirar les meravelles d ela teva llei” (Psalm 119:18). Quan Ell ens demana pregar, baixa el ritme i celebreu-lo.

====Portar, proveir i protegir ====

Preparar-se bé pel matrimoni vol dir començar per seguir Déu, però això no acaba així. Seguir Déu dona la força i flux que els homes necessiten per seguir creixent en la crida divina com a líders, proveïdors i protectors.

Clarament Déu cita els homes, no només els marits per aquesta mena de responsabilitats en les Escriptures. Quan el matrimoni es redueix i augmenta radicalment, les responsabilitats de dirigir, de proveir i de protegir no les creen ell. Abans de la creació d´Eva o la caiguda, Déu va establi r Adam com el líder, creant-lo primer, com a proveïdor, encarregant-lo de “treballa i conservar” el Jardí (Gènesis 2:15), i, com a protector, encarregant-lo d´evitar l´arbre de la ciència del bé i del mal (Gènesis 2:17). Cada home pot practicar i créixer en aquestes crides ara, i molt més si vol casar-se. En particular, la Església és un bon lloc per un home jove per cultivar aquesta mena de responsabilitat i iniciativa que exigirà quan es casi.

Per tant existeixen diferents maneres per un solter, d´aprendre a liderar, a proveir i dirigir en la Església?

====1. Créixer com a líder ====

Com a marit, un home serà l´encarregat de portar-la seva domna sacrificadament (Efesis 5:22). Déu el cridarà per esdevenir el tipus de líder cristià una dona pietosa que pugui seguir-lo per tota el món i també com la Església que segueix Crist. Pau diu: “ el marit és el cap de la seva dona, com Crits ho és de la Església, el seu cos i Ell mateix com a Salvador” (Efesis 5:23).

Pràcticament, els homes creixen en una mena de lideratge sacrificat cultivant la iniciativa humil. I com el lleó i l´anell (Revelació 5:5–6), Jesús encarna ambdós: la força i la humilitat. Mentre els homes cristians es renovin, encara ens atrau la iniciativa arrogant (com Joab in 2 Samuel 3:26–27) la seva pròpia passivitat ( com Adam en el Gènesis 3:6) Amb l´ajuda de la resta, podem veure les nostres pròpies tendències, penediment, i cercar la gràcia per créixer en determinades maneres. De moment, un home, caracteritzat per pregar pot invitar els amics de confiança l´indiquessin clarament els egoismes que ells observen. Un home que s´inclina vers la seva passivitat pot agafar la iniciativa de saludar la gent asseguda al seu voltant, més que simplement moure´s amb aquells que realment coneix.

====2. Créixer com a proveïdor ====

Com a marit, un home serà cridat per un altra forma de lideratge: primerament la provisió de la seva família. Pau traça aquest pla en el Efesis 5:28–29: “ De la mateixa manera que els marit estimen les seves dones com a si mateix. El que estima la seva esposa s´estima a si mateix. Per ningú que detesti el seu cos, però el nodreixi i la cuida, com ho fa Crist amb la Església: Just com un home proveirà les seves necessitats, Déu el cridarà per a que ho faci amb la seva dona; això no vol dir que l´home sigui l´únic conservador de la llar, fins i tot sigui qui guanya més diners que la seva esposa. Simplement vol dir que agafarà la darrera responsabilitat per garantir la seva família les necessitats físiques i espirituals que trobin.

Els homes solters poden començar per demanar això treballant dur per aquesta raó (Proverbis 14:23; Colossencs 3:23–24). Treballem essencialment per trobar activitats, experiències o vacacions? O, creient que Déu ens ha cridat per una tasca important, estem actius, tangiblement usant això per estimar-lo i els demés?

====3. Créixer com a protector ====

En el matrimoni, Déu crida els homes per acceptar el perill, quan calgui, criticar les seves dones, és una 3ª dimensió crítica de la crida del marit. Jesús va establir el darrer exemple pel homes, lliurant la seva vida en la creu per la santificació de la seva esposa (Efesis 5:25), a més de protegir-nos del judici diví etern (Joan 3:36). Això no significa que els homes siguin porosos o més animats que les seves dones; si no que això implica un desig, com a Jesús en Getsemaní (Lluc 22:40), per protegir els demés, fins i tot si tenen por de els mateixos.

Els homes cristians no necessiten cercar veritables ocasions per practicar la protecció: estem envoltats de injustícies i de gent en risc. És fàcil- com el Levita i en la paràbola del gran samarità (Lluc 10:25–37) — per veure´l d´altra manera, però l ´home pietós aprèn a intervenir. Un home que conec, per exemple, conserva barretes de cereals en el seu cotxe per repartir entre els homes sense llar i buscar les oportunitats per comprometre´s. També podeu corre el risc de parlar en nom dels altres que són calumniats i maltractats per les seves creences cristianes.

Més que això, també, els homes pietosos que entenen la protecció dels altres des d´una eternitat sense Crist és el servei més gran que poder retre Aquesta protecció espiritual exigeix una profunda creença en Déu de nosaltres mateixos, i un desig per acceptar la resistència quan expliquen la veritat en l´amor, com per exemple, quan advertim els amics no cristians del perills espirituals (1 Pere 3:15) o confrontar els cristians sobre els seus pecats (Mateu 18:15–17).

====Cercar un marit per seguir-lo ====

Mentre buscava Déu primer i descansava en la seva crida per a nosaltres com a homes és crític, és immensament útil buscar un home casat pietós per ser deixeble (1 Corintis 11:1; 2 Timoteu 2:2). Una recerca proactiva d´algú que admireu està desitjós de ser transparent i de invertir el temps amb ell i la seva família. Demaneu -li si ha après des dels èxits o els fracassos en el seu matrimoni i considereu com podeu assumir aquestes lliçons fins ara.

Com a homes, molt de nosaltres estem cridat a seguir a Crist (Filipencs 3:8–12), malgrat casar-se un dia. Però, quan seguim a Crist i creixem com a líders, proveïdors i protectors, estarem més preparats per la data- i al final casar-nos amb una dona pietosa, si Déu ho vol.

Cóm podria Jesús aconsellar-nos?

2023-10-05T19:36:48Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|How Might Jesus Do Counseling?}} ====4 camins en el cor humà==== Quan un respon consistentment al patiment i al pecat de l´altre gent, a vegades em trobo s...».

{{info|How Might Jesus Do Counseling?}} 

====4 camins en el cor humà====

Quan un respon consistentment al patiment i al pecat de l´altre gent, a vegades em trobo sense saber què dir. Altres vegades, ho sé perfectament però la persona a qui m´adreço no sempre sembla escoltar-me. Sé que no estic sol en aquesta experiència i no estic expressament parlant sobre els assessors professionals, però sí sobre algú que intenta assessorar els demés, al casa, a l´Església, en el lloc de feina, o on sigui. Què podem fer quan sembla que no ho resolem?

Permeteu-me oferir-vos un marc de 4 per escoltar i respondre la gent amb la saviesa cristiana. Hem vist aquest marc en els propis consells de Crist- especialment quan s´adreça a les Esglésies en la Revelació 2–3.

====Aconsellar en 4 perspectives ====

Els 4 elements d´aquest marc són: l´elogi, el confort, la condemna i el canvi. Abans d´explicar-vos cadascuna, permeteu-me un advertiment: no és una fórmula per aconsellar. Malgrat presentar-vos aquests component en un ordre- l´ordre que apareixen en el meu consell més sovint- no existeix una estricta progressió. Cada conversa pot presentar diferents combinacions dels 4 elements- o caldria-de fet centrar-nos només en un dels dos d´entre els 4. Aquests 4 elements no són ni molt menys una mostra o fórmula amb perspectiva polifacètica des d´on contemplar la tasca d´aconsellar.

Aquesta mena de flexibilitat és exactament la que veiem en el consell de Crist a les Esglésies. Com molts ponents han destacat, en 2 de les 7 cartes manquen paraules destinades a condemnar ( Esmirna i Filadèlfia) ni cap a altres Esglésies ( Sarsa o Laodicea). Crits pren fort suport en el llenguatge condemnatori i quasi no elimina les condemnes. Perquè aquesta variabilitat? Perquè les situacions varien. Sovint quan assessorem, esdevenim formulistes (confiem massa en un mètode específic) o intentem forçar massa un element en particular ( per que confiem en la nostra pròpia avaluació) on ens trobem estancats. En altres paraules, quan esdevenim esclaus del nostre confort o orgullosos més que els servidors de Crist, els nostres consella esdevenen ineficients i rancis.

====Elogis ====

El 1r component d´aquest marc és l´elogi. Per elogi, entenem buscar pensaments, sensacions, o comportament que estiguin d´acord amb la saviesa de les Escriptures o els concediu atenció. Quasi honest, l´elogi pot esdevenir l´element més difícil amb el qual esdevenim competents. Sovint, necessitem captar entre el fang i el fang d´un pecat obvi una petita gema semblant al comportament cristià. L´elogi també requereix conèixer genuïnament la persona davant nostre de manera que les nostres paraules no ens arribin com a simples tòpics. Tanmateix, trobar elogis en una situació pot esdevenir la clau per construir la confiança i aportar la esperança.

Jesús ho va fer amb l´Església d´ Éfeso, que els hi diu:

<blockquote>“ Conec els vostres treballs, el vostre esforç i la pacient resistència, i no podeu suportar els que són dimonis, però heu provat els qui es diuen apòstols i realment no ho són, i els trobem falsos. Sé que els resistiu pacientment i els suporteu en el meu nom, sense cansar-vos” (Revelació 2:2–3)</blockquote>

“Trobar elogis en una situació pot ser la clau per ambdues coses: construir la confiança i aportar la esperança. Malgrat Jesús es mourà per dur a la seca Església el que necessiten corregir, tindrà un moment por elogiar-los per acaben de fer bé: Sovint, abans de que els altres puguin sentir el criticisme positiu, necessiten conèixer que la seva situació no es desesperada, que han fet alguna cosa- qualsevol- correctament.

Les precaucions de M. Dever sobre que els pastors joves sovint porten a la crítica més que a animar quan els comencen a pregar- i el mateix és veritat pel joves assessors ( o inexperts). En molts casos, troben més fàcil ensumar el que fan mal els demés que identificar el que fan bé, especialment quan recorren a nosaltres en moments de fracassos. Fins i tot a cada situació que afrontem. Podria trobar al menys una qualitat per elogiar el meu assessor. I típicament, trobo molts, molts més.

==== Confort ====

El 2nd element d´aquest marc és el confort. Per confort, entenem trobar les paraules apropiades que aportin pau, alleujament i consol. Confort és especialment adient quan parlem als que pateixen, però fins i tot en situacions en què els altres necessitem la condemna; no és estrany que, sense rebre cap quantitat de confort, no siguin capaços de escoltar la condemna. En altres paraules, més que escoltar ''altra cosa'', creiem que no necessiten desesperadament ''sentir-ne res''

Noteu que Crist dona al patiment de la Església de Filadèlfia paraules de confort:

<blockquote>“ Per suposat, faré a quests de la sinagoga del dimoni que diuen ser jueus sense ser-ho, sinó que menteixen- per suposat que el faré venir i s´agenollaran els teus peus i aprendran que us he estimat. Perquè ells mantenen la meva paraula sobre la residència pacient, i us conservaré lluny de l´hora del judici que vindrà a tot el món, per provar els que viuen en la terra. (Revelació 3:9–10)</blockquote>

Abans d´exhortar-los, el reconforta amb el reconeixement públic del seu amor per a ells i les promeses de lliurar-los del futur judici

Oferint el confort de la paraula divina requereix que entenguin genuïnament que estan provocant dolor a altres persones i aplicar les promeses divines específiques. La garantia gloriosa dels Romans 8:28 reconforta a molts, fins i tot si necessiten el confort de la fraternitat- això és que no només ells sinó tota la creació es queixarà de dolor (Romans 8:22). Altres necessitaran el confort d´una activa protecció divina: “Si Déu està amb vosaltres, qui pot estar en contra?” (Romans 8:31). Mentre altres necessitaran el confort diví per perdonar, el Fill del qual no és condemnat (Romans 8:1). I altres necessitaran la garantia que els seus patiment no és en va, ni que els seus patiments dels moments presents no tenen valor per comparar-lo amb la glòria que ens revelarà” (Romans 8:18). Tot aquest confort prové de l´únic capítol de les Escriptures! I de que Déu ens donarà molt més

“ El vertader confort cristià combina la simpatia i la acció, i sense conformar-se l´una sense l´altra”. La part obscura del confort és que pot esdevenir una trampa massa còmoda. El desig de simpatitzar indefinidament o tranquil·litzar-se sense la habilitat del convenciment o dels canvis ens permeten pecar sense fi, lentament xoca contra el desig de justícia. El vertader confort cristià combina la simpatia amb l´acció, i no són independents.

====Condemna ====

El 3r component d´aquest marc és al condemna. Per condemna, entenem fer els altres estar alerta de com han transgredit la llei divina, a través dels seus pensament, sentiments, o comportament, fent o sense fer.

Pau diu a Timoteu: “ S´exhalen totes les Escriptures per Déu i profitós per ensenyar, per reprovar, per corregir, i intentar la justícia” (2 Timoteu 3:16). Noteu la doble èmfasi de reprovar i la correcció. És part de la naturalesa de les Escriptures que ens demostren on hem fallat en la glòria divina. La condemna rara vegada se sent bona; tanmateix, la condemna no té perquè ser bona: Pau descriu el seu propi ministeri de la condemna als Efesis amb aquestes paraules: “ Durant 3 anys, no he cessat nit i dia d´ amonestar a tothom amb llàgrimes” (Fets 20:31). Podríem fer-ho bé si l´amabilitat, les llàgrimes compassives marquen el nostre ministeri de la condemna també

El mateix Jesús amonesta els Efesis quan escriu: “ Tinc això contra vosaltres, que heu abandonat l´amor que us vaig tenir al principi” (Revelació 2:4). Aquí o en qualsevol lloc parla seriosament a les Esglésies, sense estalviar paraules sinceres i difícils per temor a ferir els sentiments dels oients. Per suposat, quin regal que fos tan comunicatiu!

Com s´ha mencionat abans, en totes, però sobre tot en dues de les 7 cartes a les Esglésies, Crist té una m ena de condemna per aportar. Fins i tot, noteu que no condemna a tots ells: que és instructiu en si mateix. Aquestes dues Esglésies (la de Esmirna i la Filadèlfia) no havien pecat? Per suposat que no, estaven compostes per pecadors. I per les seves pròpies raons, Jesús no necessitava aportar la condemna.

Quan prioritzo la condemna? Quan la resta no estan atents als seus pecats o s´excusen per això. En situacions semblants, emfatitzo la seva bondat i misericòrdia divina en la seva voluntat de perdonar (1 Joan 1:9), i a més els recordo també que el perdó diví requereix honradesa i confessió. I sovint ho repeteixo els meus assessors, un tema sobre les Escriptures és que qui sen penedeix, guanyarà primer.

====Canvis ====

The fourth component of this framework is challenge. By ''challenge'', I mean helping others come up with a plan for how they can begin to think, feel, and act in harmony with their design according to Scripture.

Jesus does not leave the seven churches to fumble for a way forward. Rather, he exhorts them clearly — as when he tells those in Sardis, “Wake up, and strengthen what remains and is about to die, for I have not found your works complete in the sight of my God. Remember, then, what you received and heard. Keep it, and repent” (Revelation 3:2–3). Action words saturate this small section: ''wake up, strengthen, remember, keep, repent'' — a biblical battle plan if ever there were one!

A challenge helps others walk away with an action plan; it gives them some assurance that this week can be substantively different than the previous one. Nearly all of my counseling has some challenge at the end — a plan we devise in accord with Scripture about how we are going to move forward rather than spinning our wheels or moving backward. I have needed to learn over the years to have realistic expectations for these plans: often, growth happens gradually, one small step at a time. But without challenge, growth is far less likely to happen.

====Four Doors to the Heart ====

Each of us will have greater facility with some of these elements than with others. We may find that we easily see where others are going astray and what they need to do; therefore, conviction and challenge come naturally. Others may be natural encouragers with strong compassion; thus, commendation and comfort come easily. We don’t want to fight our natural strengths; however, we do want to recognize the need for all four of these elements in our various relationships.

It’s easy to get stuck when we are trying to give good scriptural counsel, and sometimes that’s not the fault of the counselor. Before we walk off assured that others’ hard-heartedness is to blame, however, we can try reframing our counsel using one or more of the elements above. We may find that a door opens that allows us to speak truth into a heart that seemed all but locked just moments earlier.

Escapeu de qualsevol temptació

2023-09-27T19:36:26Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Escape from Every Temptation}} Si sou prou vells per llegir això, sou un veterà expert en les temptacions dels pecats, tenint en compte això cada dia de la...».

{{info|Escape from Every Temptation}} 

Si sou prou vells per llegir això, sou un veterà expert en les temptacions dels pecats, tenint en compte això cada dia de la vostra vida des què vàreu començar a discernir el bé del mal. Com a veterà expert, estareu d´acord de necessitar tota l´ajuda possible quan l´angoixa del pecat comença a bullir, o quan posem els ulls en desitjos prohibits, o quan la peresa permesa sembla atractiva o quan una por freda de morir ens atrau en una direcció infidel ( encara més en aquest moments).

La bona noticia és que aquesta forta ajuda està disponible: “Jesús és un gran, misericordiós i fidel ministre” que “ és capaç d´ajudar-nos en cas de les temptacions” (Hebreus 2:17–18). Podem afirmar ''que està misericordiosament ansiós i fidelment capaç d´ ajudar-nos”''.

Però exactament, què vol dir ? El ministeri de Jesús com a gran sacerdot ens ajuda en el moment més ardent de la temptació? Com el Nostre Gran Sacerdot Ens ajuda, l´autor dels Hebreus respon a aquesta qüestió en Hebreus:14–18:

<blockquote>“ Des què els infants comparteixen la sang i la carn, Ell mateix també participa de les mateixes coses, que, a través de la mort pot destruir l´únic que té poder sobre la mort, és a dir, el dimoni, i lliurar a tots aquells que, mitjançant la por a la mort, estiguin subjectes a una llarga vida d´esclavitud. Però segurament que no són els àngels que l´ajuden, sinó que ajuda la descendència d´Abraham. I també. Ell ha fet com els seus germans, en aquest respecte, per tant pot esdevenir en un misericordiós i fidel alt ministre en servir a Déu, per fer propiciatori pels pecats del homes. Per això, Ell ha sofert quan les temptacions i és capaç d´ajudar els que les pateixin· </blockquote>

Permeteu-me examinar les primeres mètodes que ens expliquen aquests textos de com Jesús, com a gran sacerdot, ens ajuda en les temptacions.

====1. Ell ens fa descendents d´Abraham. ====

1r, el nostre misericordiós i fidel gran sacerdot ajuda “ els descendents d´Abraham” (Hebreus 2:16).

El Nou Testament ens deixar clar que els descendents d´Abraham no són els seus descendents directes, si no “aquells que comparteixen la fe d´Abraham” (Romans 4:16). Això pot semblar simple, però necessita na gran part de la tasca de Jesús.

Jesús havia “de fer-se en com a nosaltres en molts aspectes per poder obeir perfectament el seu Pare en el nostre nom i oferir-se ell mateix com un sacrifici “ una vegada per moltes”(Hebreus 7:27) per fer-se propiciatori pels nostres pecats” (Hebreus 2:17). Fent-ho així, “ Ell va [destruir] en la seva carn el mur divisori de l´hostilitat” entre els gentils i els jueus que “ havien creat en Ell mateix un home nou en lloc de 2” (Efesis 2:14–15). Ara, totes les promeses de l´aliança divina es troben en un nou pacte- el millor pacte que intervé el nostre gran sacerdot (Hebreus 8:6) — i a més ho exigeix de tots els que estan en Crist. En Crist, doncs, Déu compleix la seva promesa a Abraham que: “ en [Ell] totes les famílies de la terra seran beneïdes” (Gènesis 12:3).

Jesús és fidel per ajudar-nos, perquè fa possible misericordiosament que siguem els descendents d´Abraham, permetent-nos reunir totes les promeses contra la temptació, des què tots ells “ troben el seu “ sí” en Jesús” (2 Corintis 1:20). La Fe en la mort proporciona alguns exemples d´aquesta fe en la mort.

====2. Els ens allibera de la por de la mort. ====

2nd.- El nostre gran sacerdot misericordiós i fidel “ va compartir la carn i la sang... que, mitjançant la mort, podia destruir qualsevol del poder de la mort, és a dir, el dimoni, i lliurar-nos de la por de la mort a aquells que estiguin subjecte al seu llar d´esclavitud (Hebreus 2:14–15).

La por de la mort és un mitjà per a que qualsevol temptació accedeixi a esclavitzar-nos. I això passa a 2 nivells: el 1r de les nostres atencions és la nostra ''mortalitat''. Tots temem la mort: el nostre desig de viure i no morir-nos en si mateix n´és un pecat, just com si no fos per a Jesús, però el dimoni sap com tocar la nostra instintiva por a la mort

Aquest costat de la caiguda, Satan sovint ens tempta d´una forma oposada a la d´Adan i Eva, així podria dir-nos: “No estigueu segurs de viure, la vida Eterna és una il·lusió i la vostra vida és fum. Per tant, millor agafar tanta vida com sigui possible mentre la tingueu”. En el grau que creiem en Ell, perdrem quantitat de temps, energia i diners, intentant mitigar les amenaces d´aquesta mort Ens cal orientar les nostres vides al voltant de la por a la mort tan com sigui possible, buscant primerament la preservació de la nostra salut més que la confiança en les promeses de Jesús de “ buscar el Regne de Déu”...tot el que caldrà afegir a [nosaltres]” (Mateu 6:33).

I podríem prioritzar “ un conjunt” d´experiències i plaers pel temor de perdre la vida més que la confiança en les promeses de Jesús que “ qualsevol que perdi la seva vida en el meu nom, la trobarà” (Mateu 16:25). O ens caldria distreure´ns del pensament de la mort a través de numerar, d´entreteniments banals i obsessions sobre els esdeveniments i controvèrsies més que la confiança en les promeses de Jesús que en Ell és on trobarem la pau, perquè “ha superat el món”. (John 16:33).

Però Jesús és fidel per ajudar-nos a través d´ intervenir misericordiosament en la resurrecció i la vida” per a nosaltres. Ell ens promet la vida abundant per aquells que creuen en Ell, començant ara i allargant-lo fins a la eternitat (Joan 11:25; 10:10; 3:16).

En aquest 2nd nivell on sentim la por a la mort està la nostra atenció al pecat. Sabent que “ després de morir esdevindrà el judici” (Hebreus 9:27), quan “ cadascú de nosaltres li retrà comptes a Déu davant d´Ell “ (Romans 14:12), podem esdevenir vulnerables de ser temptats pel la por a la condemna. El dimoni fat tot el que sap per convèncer-nos de la sorprenent tasca expiatòria de Jesús que no ens salvarà de la culpa dels nostres pecats, i cercarà esclavitzar-nos a la recerca interminable d´intentar aconseguir la nostra pròpia justícia.

Però Jesús és fidel en ajudar-nos per treure´ns les nostres culpes del pecat, que és “ l´agulló de la mort” en convertir-se en una maledicció per a nosaltres”, de manera que, a través de l´amor, puguem “confiar en el dia del judici” i per descomptat de la victòria” (1 Corintis 15:56–57; Gàlates 3:13; 1 John 4:17).

En ambdós nivells, Jesús està misericordiosament ansiós i fidel per lliurar-nos d´una llarga vida de l´esclavatge de la por a la mort.

====3. Ell sempre intercedeix per a nosaltres. ====

3r.- Nostre gran sacerdot misericordiós i fidel “ va set fet com tots nosaltres” i per tant “ perquè Ell mateix va patir les temptacions, és capaç d´ajudar a tots aquells que puguin ser-ho” (Hebreus 2:17–18).

Això vol dir que Jesús és misericordiosament capaç de “ simpatitzar amb les nostres febleses” tenint, en aquest respecte... ser temptats com nosaltres ho som, sense pecar” (Hebreus 4:15). I des què “ sempre viu per intercedir per a [nosaltres]” amb el Pare, Ell fidelment ens proporciona “ la manera d´escapar” de cada temptació que patim, i així enfortir-nos fidelment (Hebreus 7:25; 1 Corintis 10:13).

I, fins i tot quan fallem i sucumbim a les temptacions, a causa del gran sacerdot Jesús, “ si confessem els pecats” [el Pare] és fidel i just per perdonar-nos els nostres pecats i lliurar-nos de les injustícies (1 Joan 1:9). Ell és doblement fidel i misericordiós per perdonar-nos.

====Ajuda´ns en cada temptació ====

Aquesta és la bona noticia que tenim per afrontar les temptacions: una ''forta ajuda està disponible.'' El Gran sacerdot ''està ansiós per ajudar-nos'' perquè n´és simpàtic i misericordiós, i també és capaç d´ajudar-nos, perquè és fidel en servir a Déu en el nostre nom.

<blockquote>“ Cap temptació us ha superat que no sigui normal a l´home. Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats sota la vostra capacitat, però amb la temptació us proveirà d´una via d´escapament que vosaltres sereu capaços d´enfortir” (1 Corintis 10:13)</blockquote>

Quan patim la temptacions, Jesús ens ajuda a conservar la vertadera història de la Redempció, per evitar caure en el desordre i decebent la història de la temptació que en explica. I quan la tenim en compte, descobrirem l´escapament que Ell ens concedeix.

I quan fracassem i pequem, no necessitem romandre en la condemna (Romans 8:1–2), si no confessar el nostre pecat, rebre la promesa del perdó i tornar-hi i tornar-hi.

Per tant, quan siguem temptats avui: “ Permeteu ...amb confiança, apropeu-vos al tro de la gràcia, que misericordiosament podeu rebre, i trobar la gràcia per ajudar-vos el temps necessari” (Hebreus 4:16). Perquè el nostre Gran Sacerdot ''està misericordiosament ansiós i ple de fe per ajudar-vos.''

Poden els cristians casar-se amb els no creients?

2023-09-26T20:11:30Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Can Christians Date Nonbelievers?}} De tots els cristians que comencen a citar-se amb un no creient, quant d´ells planegen fer-ho? Sospito que pocs cristian...».

{{info|Can Christians Date Nonbelievers?}} 

De tots els cristians que comencen a citar-se amb un no creient, quant d´ells planegen fer-ho?

Sospito que pocs cristians estableixen intencionadament la cita (molt menys els casats) amb un no creient. La qüestió realment no és controvertida en teoria. Voldria qualsevol que estima Jesús genuïnament preferir algú que no ho sigui? No, però quan ens arriba aquesta pregunta, no ho és en absolut, però amb el temps ell o ella es demanen citar-se amb “ no creient”, el no creient porta un nom, una història, sovint una cara atractiva i bon sentit de l´humor.

Quan planegem un matrimoni, per suposat que volem casar-nos amb un creient: volem llegir la Bíblia junts, anar junts a la església, i servir-la junts, però per una varietat de raons, els creients sovint lluiten per trobar l´home o la dona adequades. Una, la gent es casa tard, la qual cosa vol dir que cal buscar durament o esperar llarg temps. Combinant això amb l´aplicació i webs que multiplica la competència centenars de vegades i la gent és cada vegada més exigent i triga més temps en assentar el cap. Alguns cristians també han patit experiències dolentes casant-se amb cristians.

Considerant això, no és sorprenent que alguns cristians mantinguin la idea de casar-se fora de la Església. Hi ha molt que ho escollen i podeu tenir diverses coses en comú. De fet. en primer lloc pot semblar tenir més coses en comú amb els no cristians online o a classe que amb els fadrins que trobes cada diumenge.

Però això no és el que necessites, oi? Aquest no és el Pla A, o B o fins i tot el C; esteu aquí perquè esteu llunys del bon plans. Escric per animar-vos a seguir endavant, sense conformar-te amb un de dolent.

====Només en el Senyor ====

Quan arriba la data dels nos creients, de seguida apareix immediatament en la ment el versicle 2 Corintis 6:14: “ No unir-vos igual amb el jou amb els no creients”. És certament rellevant a la nostra qüestió ( i tornarem a ella en poc minuts) però el versicle no al·ludeix exclusivament sobre el matrimoni; no, probablement passem per alt la resposta més clara: 1 Corintis 7:39:

<blockquote>“ Una esposa és deu al seu marit tota la seva vida, però si el marit mor, ella és lliure de casar-se amb qui vulgui, ''només en el Senyor''”</blockquote>

Aquest versicle pot semblar fosc en principi, però no és per l´apòstol Pau: després d´adreçar-se en diverses circumstàncies en les qual els seguidors de Jesús podrien casar-se ( o no), ell aterra en un grup més petit, però preciós,: les dones vídues. Caldria ser curós per assumir, tan mateix, que el que diu el versicle 39 només al·ludeix a les vídues ( com si les solteres fossin lliures per casar-se ''fora del Senyor''. No, si un cristià decideix casar-se, ell o ella, són lliures de casar-se amb qui desitgin, ''però només en el Senyor.''

Aquesta frase ficada al final del consell de Pau vers els creients solters s´escriu en lletres majúscules en les cartes. Al començament d´aquesta carta, ell escriu: “ La Església de Déu que està en Corint, a aquells que se santificaren ''en Crist Jesús''” (1 Corintis 1:2). I l´acaba amb la mateixa nota destacada. “ El meu amor és a tots vosaltres en Crist Jesús. Amén (1 Corintis 16:24). En la 2a carta seva a la mateixa Església, ell escriu: “ Si q2ualsevol està amb Crist, és una nova creació; els antics han mort, doncs, lo bo ha arribat.” (2 Corintis 5:17).

Més de 20 vegades només en els Corintis, ell utilitza la frase:” en el Senyor” o “ en Crist”; aquesta frase, per l´apòstol, no era un tòpic espiritual sobre el seu consell sobre el matrimoni; és per a tot el món. En el seu cap, fem el que fem- especialment els nostres compromisos i crides- ''en el Senyor''. Per a un cristià, no hi cap altre lloc on estar i molt menys per casar-se.

====Què caldria dir el Matrimoni? ====

La frase “en el Senyor” estava plena de significats en altre sentit. Primer, un cristià cal que faci el que faci ''en Crist- molt més en el matrimoni''? Però el 2n, casar-se és només dissenyat per revelar què vol dir viure en Crist. Aquest amor, el de tots els humans, estava confirmat després de l´ amor entre Ell i la Església.

<blockquote>“Un home abandonarà el seu pare i la seva mare per seguir la seva esposa, i tots dos seran una sola carn” Aquest misteri és profund i ho dic respecte a Crist i a la Església (Efesis 5:31–32)</blockquote>

Molts matrimonis del món menteixen sobre Crist i la Església. El marits no es sacrifiquen per les seves esposes (Efesis5:25). Ell no llegeixen les paraules divins per si mateixos, molts menys renten els seus matrimoni en ells (versicle 26). No busquen la santedat o s´animen en ella (versicle 27). No es deliten en ella com Jesús ho feia en nosaltres (versicle 33). I moltes dones no es sotmetent els sues marits que Déu els ha concedit (versicle 22). No respecten les seves nois ni els ofereixen suport a les seves demandes (versicle 33). I així els matrimonis calumnien les històries que estan destinats a contar El seu amor deforma i fa malbé l´obra divina.

Quan Pau diu: “ casar-se en el Senyor” esta dient: “ Digueu la veritat sobre Crist i la seva Església”; explica el sentit del matrimoni: Casar-se d´un manera que llenci llum sobre Deú i la seva glòria, sobre el pecat i la gràcia, sobre la creu i la tomba, sobre el Cel i l´Infern- més que enfosquir-los, com fan molts.

====Estem desigualment lligats?====

Ara permeteu-me a ( una mica estrany) un text que sovint m´arriba al cap lo primer quan comento sobre casar-se o no amb no creients:

<blockquote>“ No estem desigualment casats amb no creients. Quina relació mantenen la justícia amb la iniquitat? O quina relació té la llum amb la foscor? Què acorden Crist amb el Dimoni? Quina porció comparteix un cristià amb un no creient? Quin acord té el Temple de Déu amb els ídols? Perquè nosaltres som el temple on viu Deu? (2 Corintis 6:14–16)”.</blockquote>

Dic “ estrany” perquè aquests versicles no diuen res explícit sobre el festeig o el matrimoni. Un jou era un lloc dur sobre 2 animals que empunyaven el mateix carro. Si els animals eren parella ( és a dir, un bou i un ase, Deuteronomi 22:10), l´un serà portat per l´altre; doncs, això és com un ànima, diu Pau. Ell aconsella l´Església sobre els perills de les aliances i de les amistats; en aquest cas, aquestes aliances perilloses apareixien en el si de l´Església contra el missatge i el ministeri. És aquest un bon versicle per desanimar qualsevol del matrimoni amb un creient, però potser no de la manera que esperem

Per tant, per què estem aquí per comentar ''el matrimoni''? Perquè el jou no és tan pesat o no influeix- per bé o per mal- que el matrimoni

====El matrimoni pot costar moltes coses ====

La persona que es casi us influirà més que cap altra relació humana. Si el vostre marit segueix a Jesús, no sereu capaç d´evitar la ressaca del seu amor. Si ella segueix a Jesús, viureu en el foc creuat dels seu pecat imperdonable. Podeu sobreviure amb una esposa no creient, però només a través del foc. El matrimoni sota Déu esdevindria una guerra llarga i destructora.

I, com ens aconsella Déu, podríeu perdre la vostra ànima mentre lluiteu en aquesta guerra. És clar en el 2 Corintis 6: “ Estar lligats amb una mena de cor equivocat us pot costar el vostre. Cal ser acurat amb que us lligueu ''en la Església'', diu Pau. Quant molt més en la habitació, en el pressupost o en la agenda, en la criança o el patiment, en les diverses exigències del dia a dia? El matrimoni equivocat pot realment arruïnar-vos. I a malgrat, Pau diu un versicles posteriors: “ netegeu-vos vosaltres mateixos de cada contaminació del cos i de l´ànima, portant la santedat en el tenor de Déu” (2 Corintis 7:1).

I quan llegiu un versicle com aquest ( en context) us adoneu que podríeu proposar una pregunta errònia sobre el casament. En comptes de demanar si es pot casar-se amb un no creient, podeu començar a demanar-vos com porta la santedat a un objectiu tan complicat com el matrimoni? Què m´ajudarà a fer la meva cursa bé? Qui me portarà al temor de Déu per amar? Podria prosperar la santedat en una relació com aquesta?

====El matrimoni sense Déu ====

En algú grau, la gent que es cita i casa amb no creients no té imaginació. No és difícil imaginar que ''citar-se'' amb no creient ( en una cafeteria, rodant amb bicicletes, bon menú fora o pel·lícules junt) ''comprometre´s'' amb un no creient (buscant un menú, planejant un bon sopar, buscant casa, un lot de regals), ''celebrar un enllaç'' amb un no creient ( vestir-se, buscar amics i família, menjar bé, possible ballar), ''inclou gaudir del viatge de noces'' amb un no creient ( en un a cafeteria, rodant amb bicicletes, bon menú fora, i arribar a tenir sexe també).

Imagineu, per un moment, ''la vida malgrat tot''. La vida matrimonial real, amb les pujades i baixades, els començament i les aturades, les alegries i penalitats és inusualment difícil per un solter/a concebre´l, però cal intentar-ho.

Imagineu que 7 anys esdeveniu malalt i acabeu en un hospital. El pitjor dels escenaris ara esdevenen reals. La vostra esposa accedeix a la vostra habitació del hospital, agafa la cadira per apropar-la i us agafeu les mans per pregar tots junts; us assegueu, mireu i us preocupeu. Eventualment ell diu: “tot va bé”

Imagineu- vos trobar a Déu un matí amb les vostres paraules, sobrepassat per la seva majestuositat i misericòrdia- ploreu i després compartiu que amb la vostra dona i la seva cara es queda blanca; sou amable i feliç, però sense veure o sentir què veieu o sentiu. Ell mai compartiran aquesta mena de temps amb vosaltres

Imagineu arribar a una baralla ambla vostra dona: “ No és no m´agrada el que dius, però no vull estar amb tu mai més”- i vosaltres no teniu els Evangelis entre vosaltres. Ell no creu que Déu estigui juntament amb vosaltres. No creu que faci promeses davant Déu. Ella no creu que això tingui conseqüències més enllà de la vida.

Imagineu intentar ensenyar els vostres fills sobre Jesús- llegint la Bíblia amb ells, pregant amb ells, cantant amb ells- i sempre s´asseu en l´altra habitació. Només acudeix a la església per Nadal o Pasqua. Imagineu el que veuen els vostres fills, dia darrera dia, que papa no creu el que mamà intenta dir-los. Imagineu quina desorientació podria ser.

Vet aquí uns pocs escenaris on la fe en Déu canvia tot en el matrimoni- on “ en el Senyor” realment és important. Sospito que els cristians sincers mantenen la idea de que el matrimoni amb un no creient, perquè encara no poden imaginar com pot arribar a ser ; pel creients, un matrimoni sense Déu pot ser una vida sense llum, una navegació sense vent, un amor sense veritable amor.

Les pantalles sabàtiques

2023-09-26T19:54:51Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Screen Sabbaths}} ====Un modest objectiu per a un món digital ==== Fa pocs anys, un grup de psicòlegs cognitius i conductuals varen agafar 500 escolars, e...».

{{info|Screen Sabbaths}} 

====Un modest objectiu per a un món digital ====

Fa pocs anys, un grup de psicòlegs cognitius i conductuals varen agafar 500 escolars, els varen dividir en 3 grups i els hi passaren 2 tests. Ela grups eren semblants de totes maneres, excepte 1: el llocs dels seus mòbils. El 1r grup tenien els seus mòbils a taula amb la pantalla bolcada cap a vall; el segon els tenien en les seves butxaques, el 3r no tenia cap mòbil . Vostè pot deduir que va passar.

Tots els mòbils del tots els 3 grups eren en silenci i alguns pocs estudiants varen comentar que estaven distrets pels seus mòbils, les puntuacions de les proves eren inverses a la posició dels mòbils. El terme mig, a més proximitat del mòbil, puntuació més baixa. N. Carr que va debatre debatre aquest estudi al 2020 en la seva obra Frivolitats, resumia les conclusions preocupants dels psicòlegs:

<blockquote>“ Els Smartphones s´han convertit tan lligat a les nostres vides que, fins i tot, no els manipulem ni els mirem, sinó que atrauen la nostra atenció, distraient els nostres recursos cognitius. Simplement suprimint el desig de3 revisar un mòbil, cosa que fem rutinàriament i subconscientment en el decurs del dia, pot afeblir els nostres pensament”. (230)</blockquote>

La recerca- corroborada per estudis semblants- ens dona una clara expressió d´un sentit ampli de moltes sensacions: els nostres mòbils ens conformen no només, i potser sobretot- pel ''contingut'' que ens ofereixen, no només per la seva simple presència d´alguna cosa tan agradable, tan poc exigent, tan infinitament interessant. Els Smartphones, malgrat petits, exerceixen ( inconscientment) un impuls gravitatori sobre la nostra atenció, dibuixant els nostres pensaments i sentiments en la seva òrbita, tot i estar apagats.

Què significa, si els cristians anem a atendre la trucada dels Romans 12:2 en la era del Smartphone- “ No us conformeu amb aquest món, si no transformeu-lo renovant els vostres cervells”- no necessitarem fer-ne més que resistir el fals contingut dels nostres mòbils. Necessitarem resistir la falsa presència gravitatòria dels nostres mòbils que tan subtilment exerceixen sobre nosaltres

I per acabar, podeu trobar ajuda en l´antiga practica: Dissabtes.

====La nostra íntima companyia ====

Abans de considerar què podria significar el descans sabàtic per les nostres pantalles, feu un nou balanç d´on sou. Els Smartphones varen aparèixer al món en el 2007; per el 2011, molt de nosaltres ja els teníem.

Ara, una dècada més tard, molt de nosaltres tenim un temps per repassar la vida sense ell. Les pantalles han esdevingut omnipresents i ineludibles- són l´alexandre digitals que va conquerir les nostres consciències de la nit al dia.

Per a molts, els nostres mòbils esdevenen els primers rostres del matí i els darrers de la nit i molt més sovint entre hores. Hem esdevingut un mar de caps doblegats i dits grossos adolorits, adeptes a navegar pels costats i els passadissos de les tendes amb la nostra visió perifèrica. Els mòbils han esdevingut tan integrats en les nostres ments i cossos que algunes persones senten vibracions fantasmes i troben les seves mans que es mouen repetidament, sense la voluntat, vers les seves butxaques. I fa 2 anys, els americans mitjans dedicaven la meitat de les hores de vigília passejant sobre les pantalles ( Les frivolitats, 227).

On anirem amb aquest esperit digital? O on volarem des de la seva presència? Si pugem al Cel, els avions ofereixen Wifi; si fem el llit per la nit, alguna cosa bufa en la tauleta de nit. Si prenem les ales de matí i habiten en la llunyania del mar, haurà la cobertura 5G que ens mantindrà a l´abast de la ma.

La estupenda prevalença dels mòbils no esdevindria un problema si sabéssim que la saturació existent de la pantalla millora la nostra qualitat de vida i ens ajuda a seguir a Jesús més fidelment. Desafortunadament, creiem que existeixen moltes raons per pensar que això no passa.

====Digitalitzat, Deshumanitzat ====

La ironia de mirar normalment la pantalla no se m´ha escapat, i a més, ( molt possiblement) igualment a vosaltres. Per no trencar la branca on sec, puc dir: “ Els nostres mòbils i altres pantalles són regal per agrair a Déu. Quan més bé puguem fer i també a ells. La necessitat del moments no és disparar aquests salvatges sementals, si no domesticar-los i aprofitar el seu poder.

Però oh, quan quanta domesticació necessiten! J. Twenge, en la seva acurada recerca en la obra iGen inclou un gràfic per demostrar en quina mesura quantes activitats de pantalla ( com jugar, provar, i una xarxa social) i no altres ( com e3xercisim lectura, perdre el temps amb els amics) contribueix a la felicitat dels adolescents. Ella escriu:

<blockquote>“ Els resultats no poden ser més clars: els adolescents que inverteixen més temps en aquestes activitats de pantalla semblen més infeliços que els qui no ho fan... semblen més feliços. No hi ha cap excepció: totes les activitats de les pantalles estan lligades a la felicitat, i les activitats no lligades semblen més felices”. (77–78)</blockquote>

I com la felicitat, altres categories de la salut mental: “ Més temps amb les pantalles provoca més ansietat, depressió, aïllament, i menys connexió emocional” (112).

Com a cristians, no poden confirmar una mateixa correlació entre les pantalles i la vida espiritual? Malgrat els mòbils poden disciplinar-nos d´algunes maneres amb Jesús ( tal com donar-li fàcil accés a les Escriptures i les eines dels estudis bíblics) pot costar un alt preu. Més que ajudar-nos a meditar, ells interrompen , atrau les nostres atencions d´on sigui, i afavoreixen els hàbits de la lectura normal; més que ajudar-nos a pregar, omplen els espais buits dels nostres dies. Més que ajudar-nos a evangelitzar, sovint baixem la mirada en creuar-nos amb els nostres veïns.

Aquells que tenen una forta antropologia bíblica observen sense sorpreses els efectes negatius dels nostres mòbils: No som criatures ''socials'', fets per la amistat més enllà que el boli i la tinta, la pantalla i la clau (2 Joan 12)? ''No som criatures encarnades, fetes per gaudir del món de Déu amb els 5 sentits'' (Gènesis 2:7; Psalm 104)? No som criatures intel·lectuals, fetes per pensar profundament i no superficialment sobre les coses (2 Timoteus 2:7)? I no som, primer i per sempre, criatures que s´adrecen a Déu, fetes ''per viure al seu costat'' (Colossencs 3:17) i no propers als mòbils?

Potser que, en un món digital com el nostre, alguns cristians puguin protegir i desenvolupar la seva naturalesa social, encarnada, intel·lectual, a banda d´escollir algunes mesures extremes. Per a mi, el esforç sembla com intentar dormir amb el llum encès: possible, però més difícil que el necessari.

====Descans de les Pantalles ====

Entrem al dissabte: des de l´èxode en davant, el descans dels Israelites servia com a recordatori setmanal de la realitat, i no només un record de la realitat ( com si el Dissabte fos simplement un exercici mental), si no una manca de sentit d´això. Déu va revelar-se Ell mateix com el Creador reparador d´Israel (Èxode 20:11) i com a Redemptor que ofereix descans, però donat quan profundament havien estat formats per un Egipte obsessionat per treballar, i donada la aposta del seus propis cors cap al descans, i donada la inclinació dels seus cors inquiets, necessitaven actes que actuessin en el nervis de les seves ànimes.

I així, Déu els va concedir el Descans, un dia que va canviar el centre gravitatori lluny d´Egipte amb el descans del Faraó o cap a la realitat amb un descans diví, negociant una setmana laboral de 6 dies i un per a Déu (Gènesis 2:1–3). I com a tal, el Dissabte va tenir el seu lloc en els festivals i festes israelites, el dia del Psalm i la nit per la meditació (Psalm 1:1–2), la pregària agenollada de Daniel (Daniel 6:10), i el matí aïllat de Jesús (Marc 1:35; Lluc 5:16) com un apràctica de resistència disci0plinada contra la influència de món que ens envolta.

Ara, com podríem aplicar el principi sabàtic al nostre jo saturat de pantalles digitals? L´objectiu no és gens complicat ni nou: per resistir l´atracció dels vostres aparells digitals i viure com un seguidor més actual de Jesús, prendre un descans d´un dia setmanal de pantalles. Si fos durant 24h o més temps protegit, tanqueu el mòbil, la computadora i endinseu-vos en el món del Déu creador, encarnat i atent al poble i llocs més propers. Anomeneu un descans de pantalles.

La idea pot sonar extrem i no pràctic en un món on les pantalles intervenen massa la vida ( sense textos, ni correus, ni anuncis o càmeres)? Considereu igualment no simplement el que podeu perdre en una dia com aquest, però que podríeu guanyar.

====La vida lluny de la xarxa ====

Què podeu esperar si, un dia per setmana, vàreu callar el so i enfosquiu el lluentor de l´aparell? Si sabéssiu que no sentiríeu cap soroll ni vibracions? Si cada impuls vers el text, registre, varen frustrar-se per una butxaca buida? Què podria passar un dia com aquest?

Podríeu retirar els cortinatges vers una lluentor diferent, observant que el sol comença aquest matí a corre (Psalm 19:5). Sentiríeu novament algunes veus sovint ofegades pel so digital: una cançó d´un ocell saltant del tronc a la branca, un cor de grillons amagats, el miol d´un gat veí gratant-se. A canvi de vagar sense cos per l´èter digital, podeu endinsar les vostres mans en la brutícia o caminar pels senders del lloc on viviu. (Fets 17:26).

O potser podríeu veure el veí rondinaire o el pare impacient en un parc, a més d´una figura bidimensional o, a canvi, començar a imaginar les esperances i les pors que copegen els vostres pits. Potser aquesta recerca podria acabar parlant, i parlar amigablement i amigablement pregar i testificar. Més tard, podríeu seure al costat de la vostra dona, amic o infant per trobar la tranquil·litat interior que us permet escoltar ràpid i xerrar lentament (Jaume 1:19).

O podríeu descobrir una nova paciència llegint la Bíblia o pregant. A canvi d´una mirada sobrer la superfície d´un passatge, potser caldria tornar enrere sobre algunes pedres, meditar com un home beneit i trobar-se a un mateix beneit (Psalm 1:1–3). Podríeu anar més lentament per respondre les paraules divines, potser 1a vegada en molt de temps per exposar les vostres preocupacions una darrera l´altra davant d´Ell (1 Pere 5:6–7). Podríeu sentir la exhalació de l´esperit.

I quan el temps us torna el mòbil, podeu trobar que us heu portat amb vosaltres alguna cosa del 7è dia de descans.

====L´esperit del 7è dia ====

Cal tenir cura de l´idealisme, per suposat. 1 dia sense pantalles és un dia perdut en el món, un dia que la carn rebutja descansar i a vegades trobar, per la nostra alteració, la nostra atenció dispersa i les nostres devocions a Déu decaigudes. Sens dubtes, en l´antic Israel els sants a vegades deixaven enrere el dia de descans, inquiets. Amb el temps, el dia de descans va repercutir en aquells que el varen rebre per la fe: lentament els avaluaren vers la Realitat centrada en el Déu, passant l´esperit de descans del 7è dia als següents 6 dies.

I també una pantalla sabàtica. Prenen temps per la disciplina lluny de les pantalles podria no ser l´única manera per viure en el món digital sense estar d´acord amb ell, si no que és l´única manera. Amb el temps, l´atracció dels nostres mòbils podria esdevenir feble, i trobar nosaltres mateixos una diferent òrbita millor: el de Déu mateix, donador de vida.

Viure dies que no voldries veure

2023-09-15T20:53:25Z

Pcain:

{{info|Live for Days You Will Not See}} 

''La bellesa del llegat cristià''

Imagineu que rebeu una paraula d´ un veritable profeta: comença amb molta esperança: " Un imagineu una llarga vida i una mort tranquil·la i que el vostre nom sigui recordat per segles, " Però en aquet moment arriba un torn: "poques generacions després de la vostra mort, la devastació visitarà la vostra família i el vostre temple" Com podríeu respondre?

En una societat individualista com la nostra, la visió generacional ha crescut tèbia, molts podrien demanar el mateix pensament que va tenir el cor del rei Ezequies en rebre una profecia similar: " Escolteu la paraula del Senyor" el profeta Isaïes va dir al rei: "''Un dia els tresor d´ Israel adornarà el palau de Babilònia- i molts del vostres fills serviran, frustraran els captors del rei. El vostre tro, Ezequiel, pertanyerà a la vostra família, no més''. La profecia va col·locar el rei en un fil molt fi entre el passat perdut i un futur frustrat (2 Reis 20:16–18). Per ara, tanmateix, ell estava salvat.

Podríem esperar el cilici i les cendres, la confessió i la primera oració- el mateix tipus de desesperació que Ezequíes ens havia mostrat abans (2 Reis 19:14–19). A canvi, sentim un sospir de consol: " Per què no?W va demanar el rei a si mateix: si hi hagués pau i seguretat en els meus dies?” (2 Reis 20:19). L´ home mort no sent pànic, perquè preocupar-se d´ un exèrcit que desfila sobre la vostra tomba?

El món actualment coneix molt líders, que viuen de la pròpia vida anterior, pocs preocupats per les futures generacions; les nostres famílies i les esglésies, tanmateix, necessiten líders desesperadament que visquin pel benestar de dies que no veuran

====La Síndrome d´ Ezequies====

Sense dubtes l´ aire individualista que respirem a l´Oest ens recorda algunes veritats importants. Déu crea a cada persona com única (Psalm 139:13). Cal respondre individualment cadascú de nosaltres per la predicació dels Evangelis (Romans 10:9). Estarem presents com a persones " "davant el seient del Crist"(2 Corintis 5:10).

Però entre l´aire individualista podem trobar un camí per ofegar precioses virtuts, virtuts que caldrien ser assumides en les societats bíbliques ( excepte la ocasional d´ Ezequies). Els sants bíblics es consideraven com a branques d´ un arbre les arrels del qual s´ estenien més enllà de la memòria i els límits seguiran creixent molt després de la mort. Ells caminen, auto-conscients, en la terra entre 2 pares” (Psalm 78:3) i el "fill nonat” (Psalm 78:6). I en el millor moment, ells varen viure per passar el llegat sagrat dels seus pares als descendents que mai varen conèixer (Psalm 78:5–7).

Nosaltres, així, controlats per impulsos individualistes, massa sovint actuen com les plantes les arrels de les quals comencen pel nostre naixement i els fruits moriran quan nosaltres vulguem. En ambdues famílies i la església lluitem per viure a la llum d´ un futur que encara no hem experimentat personalment.

En la família, molts de la nostra generació necessita convèncer que els infants, especialment diferents infants, valen el cost actual. Sota el nostre alè, demanem coses a les futures generacions que rarament ens havien fet. Per què donem els nostres adolescents- dècades de gran energia i força- a empènyer infants desvelats i els tricicles? Per què formem una família quan podríem construir una carrera- o responsabilitzar-nos dels dependents en comtes de recórrer els continents? Els llegats generacionals estan enterrats, semblen augmentar, sota les prioritats actuals.

En la Església també podríem preocupar-nos subconscientment dels beneficis d´un pacient, la nova generació de deixebles supera els costos. Sí, podríem preparar uns altres per ensenyar- però no els ensenyaríem massa. Podríem trobar el nostre Pere, Jaume o Joan, i dedicar-nos tots els dies a educar-los- però dedicant-los menys temps als nostres deixebles. Si, podríem buscar altres lideratges i plataformes- però sempre a les pròpies expenses nostres.

A vegades, el preu de ''mi avui sobre els futurs'' passen innocentment, amb les millors intencions. Altres vegades l´ individualisme que ens envolta esdevé una excusa per l´egoisme, amb nosaltres, oblidant el llegat cristià en nom del confort present, la llibertat o el poder Personalment, la por que em va conformar per l´ esperit de Ezequíes. Busco un altre líder per seguir.

<h4>Viure per el llegar </h4>
No necessitem escodrinyar les Escriptures per trobar homes i dones lliures de la Síndrome de Ezequies: la Bíblia està plena de pares i mares, de profetes i pastors l´objectiu dels quals era construir un llegat que superin les seves vides i noms. Tals líders varen cuidar atentament quina gespa o punxes creixien sobre les seves tombes- sobre el temps, llarg després d´abandonar les terres on vivien, el sol lluïa en un món millor gràcies a ells.
Considerem Abraham, per a qui un centenar d´anys ben viscuts no eren prou- volia tenir un fill, la promesa d´una descendència més gran que els estel, més nombrosa que l´arena (Gènesis 15:1–6). El diem pare Abraham i directament la paternitat va ser el regal més gran del món.
Considerem a Moisés, qui amb l´ ull de la seva mort implorava Déu per “ escollir un home per la congregació” i així “ el poble no esdevindria un ramat sense pastor” (Númerus 27:16–17). L´idea d´una nació sense líder , vulnerable i perduda, va trencar el cor del profeta moribund.
Considerem a Rebeca i Ruth, Hannah i Elizabeth, mares que patien i pregaven pels seus fills per portar el nom d´Israel. Varen entregar els millors anys i els seus cos per portar infants al món que al mateix temps obriria el camí al qui ofegaria el cap de la serp (Gènesis 3:15).
Considerem a Pau, aquest apòstol sense fills que engendraria tants (1 Corintis 4:15), i qui no podia separar la seva corona celestial dels infants que Déu l´havia concedit (1 Thessalònics 2:11, 19–20). Sota l´ombra del martiri, va gaudir del pensament de ser derramats per la seva fe (Filipencs 2:17).
O considerem Jesús, l´home diví, l´esperit dels qual estava satisfet fins i tot a la creu, sota el prospecte de “ molts considerats justos” (Isaïes 53:11). Si existís una vida que calgués salvar, una influència que valgués protegir, o una plataforma que calgués preservar, era la seva. Però va deixar-ho tot per portar molts fills a la Glòria” (Hebreus 2:10).
Sants com aquests vivien i morien pels “ infants nonats” (Psalm 78:6). Ells podrien no trobar aquests fills, no abraçar-los en els temps actuals, però constructors d´un llegat com els homes de les antigues catedrals: mirant per sota del límits de la seva vida, ells somreien amb la bellesa que els seus nets voldrien gaudir.

<h4>Líders perduts i recuperats </h4>
Potser que veiem clarament que tots nosaltres voldríem perdre la vida per tal llegat- i per suposat, perdem molta- Els pastors que es dediquen ells mateixos a anomenar altres més vells perden molt de temps i, si és amb èxit, un grau de poder personal sobre la Església. Els pares i les mares espirituals que eduquen els joves cristians perden energia que podrien dedicar al seu propi desenvolupament espiritual- o relaxar-se més. Els pares i les mares reals que afegeixen més infants a perdre els seu temps lliure quan tenen més força per gaudir-n; ells també perden oportunitats que mai recuperaran.
Però, oh, quan guanyen amb la pèrdua: a llarg termini, per suposat ells guanyen alguna cosa que els superarà: mantenir els seus fills, espirituals o físics, per beneir el món. Ell conreen camps que alimentaran generacions.
Tot i ser a curt termini, tan mateix, tals líders guanyen més del que prescindeixen. Simplement consideren com viure per un llegat obtingut pel bé dels sants bíblics. Tenim les epístoles brillants de Pau només perquè el seu pare en Crist cremava pel benestar dels seus fills espirituals. Llegim el fervor i la fe de Hannah només perquè anhelava un fill que crearia un poble. I 200 anys més tard, els homes i els àngels encara estan- i estaran per sempre- admirant a Jesús, que va ensenyar, curar, morir i ressuscitar pels infants que Déu l´havia concedit (Hebreus 2:13). La millor vida, mai viscuda és aquella que va deixar per les futures generacions.
“És més beneit el que donem que el que rebem” (Fets 20:35) — en part perquè ens trobem a nosaltres mateixos en la donació; doncs, malgrat els Ezequies actuals puguin gaudir per poc temps d´una comoditat durant un temps breu, no es tenen ''a si mateixos''; ells són fantasmes de qui podrien ser. Déu va crear la dona per tenir bombo i braços forts; i va crear els homes per portar les filles a l´esquena i els fills al terra; i sota la runa, ell feia líders per estendre tota la seva energia, per doblegar els seus forts muscles, per extreure la bellesa del jovent i la força de la millor energia per reunir-les, com tantes altres pedres, per construir una escala pels altres.


====Futurs més valuosos que els nostres propis ====

Si avui tenim alguna estabilitat en la vida i alguna maduresa en Crist, possiblement podrem afegir aquestes benediccions els pares i les mares, els pastors i altres que consideren el nostre futur millor que els seus. Personalment, no puc separar qui soc jo ara d´algunes persones importants- certament el meu pare i mare, i després, altres, un ministre líder que dedica moltes hores a desenvolupar un jove insegur i discret.

Com a pastor amb una família jove, no estan cercant vies d´omplir el temps molts menys dels adolescents i més grans que podíem oferir-li poca cosa personalment, però va omplir el seu temps amb mi i vaig créixer lentament.

Avui vivim molt lluny, la seva inversió massiva en mi no va obtenir beneficis directes en el seu ministeri, però el seu llegat de lideratge va repercutir sobre la meva família, els amics i la Església. Quan vaig sortir de Colorado cap a Minnesota, vaig marxar millor per haver-lo conegut

Ara, com a pare i pastor mateix, els seus exemples estan amb mi, recordant-me que podem seguir aquí per llarg termini: els nostres noms aviat s´hauran oblidat, les nostres vides acabaran en el cementiri, però podem viure ara per deixar un llegat cristià, un que conservi els fruits més enllà de nosaltres, inclús en la eternitat.

Viure dies que no voldries veure

2023-09-15T20:52:11Z

Pcain:

{{info|Live for Days You Will Not See}} 

''La bellesa del llegat cristià''

Imagineu que rebeu una paraula d´ un veritable profeta: comença amb molta esperança: " Un imagineu una llarga vida i una mort tranquil·la i que el vostre nom sigui recordat per segles, " Però en aquet moment arriba un torn: "poques generacions després de la vostra mort, la devastació visitarà la vostra família i el vostre temple" Com podríeu respondre?

En una societat individualista com la nostra, la visió generacional ha crescut tèbia, molts podrien demanar el mateix pensament que va tenir el cor del rei Ezequies en rebre una profecia similar: " Escolteu la paraula del Senyor" el profeta Isaïes va dir al rei: "''Un dia els tresor d´ Israel adornarà el palau de Babilònia- i molts del vostres fills serviran, frustraran els captors del rei. El vostre tro, Ezequiel, pertanyerà a la vostra família, no més''. La profecia va col·locar el rei en un fil molt fi entre el passat perdut i un futur frustrat (2 Reis 20:16–18). Per ara, tanmateix, ell estava salvat.

Podríem esperar el cilici i les cendres, la confessió i la primera oració- el mateix tipus de desesperació que Ezequíes ens havia mostrat abans (2 Reis 19:14–19). A canvi, sentim un sospir de consol: " Per què no?W va demanar el rei a si mateix: si hi hagués pau i seguretat en els meus dies?” (2 Reis 20:19). L´ home mort no sent pànic, perquè preocupar-se d´ un exèrcit que desfila sobre la vostra tomba?

El món actualment coneix molt líders, que viuen de la pròpia vida anterior, pocs preocupats per les futures generacions; les nostres famílies i les esglésies, tanmateix, necessiten líders desesperadament que visquin pel benestar de dies que no veuran

====La Síndrome d´ Ezequies====

Sense dubtes l´ aire individualista que respirem a l´Oest ens recorda algunes veritats importants. Déu crea a cada persona com única (Psalm 139:13). Cal respondre individualment cadascú de nosaltres per la predicació dels Evangelis (Romans 10:9). Estarem presents com a persones " "davant el seient del Crist"(2 Corintis 5:10).

Però entre l´aire individualista podem trobar un camí per ofegar precioses virtuts, virtuts que caldrien ser assumides en les societats bíbliques ( excepte la ocasional d´ Ezequies). Els sants bíblics es consideraven com a branques d´ un arbre les arrels del qual s´ estenien més enllà de la memòria i els límits seguiran creixent molt després de la mort. Ells caminen, auto-conscients, en la terra entre 2 pares” (Psalm 78:3) i el "fill nonat” (Psalm 78:6). I en el millor moment, ells varen viure per passar el llegat sagrat dels seus pares als descendents que mai varen conèixer (Psalm 78:5–7).

Nosaltres, així, controlats per impulsos individualistes, massa sovint actuen com les plantes les arrels de les quals comencen pel nostre naixement i els fruits moriran quan nosaltres vulguem. En ambdues famílies i la església lluitem per viure a la llum d´ un futur que encara no hem experimentat personalment.

En la família, molts de la nostra generació necessita convèncer que els infants, especialment diferents infants, valen el cost actual. Sota el nostre alè, demanem coses a les futures generacions que rarament ens havien fet. Per què donem els nostres adolescents- dècades de gran energia i força- a empènyer infants desvelats i els tricicles? Per què formem una família quan podríem construir una carrera- o responsabilitzar-nos dels dependents en comtes de recórrer els continents? Els llegats generacionals estan enterrats, semblen augmentar, sota les prioritats actuals.

En la Església també podríem preocupar-nos subconscientment dels beneficis d´un pacient, la nova generació de deixebles supera els costos. Sí, podríem preparar uns altres per ensenyar- però no els ensenyaríem massa. Podríem trobar el nostre Pere, Jaume o Joan, i dedicar-nos tots els dies a educar-los- però dedicant-los menys temps als nostres deixebles. Si, podríem buscar altres lideratges i plataformes- però sempre a les pròpies expenses nostres.

A vegades, el preu de ''mi avui sobre els futurs'' passen innocentment, amb les millors intencions. Altres vegades l´ individualisme que ens envolta esdevé una excusa per l´egoisme, amb nosaltres, oblidant el llegat cristià en nom del confort present, la llibertat o el poder Personalment, la por que em va conformar per l´ esperit de Ezequíes. Busco un altre líder per seguir.

====Viure per el llegar ====

No necessitem escodrinyar les Escriptures per trobar homes i dones lliures de la Síndrome de Ezequies: la Bíblia està plena de pares i mares, de profetes i pastors l´objectiu dels quals era construir un llegat que superin les seves vides i noms. Tals líders varen cuidar atentament quina gespa o punxes creixien sobre les seves tombes- sobre el temps, llarg després d´abandonar les terres on vivien, el sol lluïa en un món millor gràcies a ells.

Considerem Abraham, per a qui un centenar d´anys ben viscuts no eren prou- volia tenir un fill, la promesa d´una descendència més gran que els estel, més nombrosa que l´arena (Gènesis 15:1–6). El diem ''pare'' Abraham i directament la paternitat va ser el regal més gran del món.

Considerem a Moisés, qui amb l´ ull de la seva mort implorava Déu per “ escollir un home per la congregació” i així “ el poble no esdevindria un ramat sense pastor” (Númerus 27:16–17). L´idea d´una nació sense líder , vulnerable i perduda, va trencar el cor del profeta moribund.

Considerem a Rebeca i Ruth, Hannah i Elizabeth, mares que patien i pregaven pels seus fills per portar el nom d´Israel. Varen entregar els millors anys i els seus cos per portar infants al món que al mateix temps obriria el camí al qui ofegaria el cap de la serp (Gènesis 3:15).

Considerem a Pau, aquest apòstol sense fills que engendraria tants (1 Corintis 4:15), i qui no podia separar la seva corona celestial dels infants que Déu l´havia concedit (1 Thessalònics 2:11, 19–20). Sota l´ombra del martiri, va gaudir del pensament de ser derramats per la seva fe (Filipencs 2:17).

O considerem Jesús, l´home diví, l´esperit dels qual estava satisfet fins i tot a la creu, sota el prospecte de “ molts considerats justos” (Isaïes 53:11). Si existís una vida que calgués salvar, una influència que valgués protegir, o una plataforma que calgués preservar, era la seva. Però va deixar-ho tot per portar molts fills a la Glòria” (Hebreus 2:10).

Sants com aquests vivien i morien pels “ infants nonats” (Psalm 78:6). Ells podrien no trobar aquests fills, no abraçar-los en els temps actuals, però constructors d´un llegat com els homes de les antigues catedrals: mirant per sota del límits de la seva vida, ells somreien amb la bellesa que els seus nets voldrien gaudir.

<h4>Líders perduts i recuperats </h4>
Potser que veiem clarament que tots nosaltres voldríem perdre la vida per tal llegat- i per suposat, perdem molta- Els pastors que es dediquen ells mateixos a anomenar altres més vells perden molt de temps i, si és amb èxit, un grau de poder personal sobre la Església. Els pares i les mares espirituals que eduquen els joves cristians perden energia que podrien dedicar al seu propi desenvolupament espiritual- o relaxar-se més. Els pares i les mares reals que afegeixen més infants a perdre els seu temps lliure quan tenen més força per gaudir-n; ells també perden oportunitats que mai recuperaran.
Però, oh, quan guanyen amb la pèrdua: a llarg termini, per suposat ells guanyen alguna cosa que els superarà: mantenir els seus fills, espirituals o físics, per beneir el món. Ell conreen camps que alimentaran generacions.
Tot i ser a ''curt termini'', tan mateix, tals líders guanyen més del que prescindeixen. Simplement consideren com viure per un llegat obtingut pel bé dels sants bíblics. Tenim les epístoles brillants de Pau només perquè el seu pare en Crist cremava pel benestar dels seus fills espirituals. Llegim el fervor i la fe de Hannah només perquè anhelava un fill que crearia un poble. I 200 anys més tard, els homes i els àngels encara estan- i estaran per sempre- admirant a Jesús, que va ensenyar, curar, morir i ressuscitar pels infants que Déu l´havia concedit (Hebreus 2:13). La millor vida, mai viscuda és aquella que va deixar per les futures generacions.
“És més beneit el que donem que el que rebem” (Fets 20:35) — en part perquè ens trobem a nosaltres mateixos en la donació; doncs, malgrat els Ezequies actuals puguin gaudir per poc temps d´una comoditat durant un temps breu, no es tenen a si mateixos; ells són fantasmes de qui podrien ser. Déu va crear la dona per tenir bombo i braços forts; i va crear els homes per portar les filles a l´esquena i els fills al terra; i sota la runa, ell feia líders per estendre tota la seva energia, per doblegar els seus forts muscles, per extreure la bellesa del jovent i la força de la millor energia per reunir-les, com tantes altres pedres, per construir una escala pels altres.


====Futurs més valuosos que els nostres propis ====

Si avui tenim alguna estabilitat en la vida i alguna maduresa en Crist, possiblement podrem afegir aquestes benediccions els pares i les mares, els pastors i altres que consideren el nostre futur millor que els seus. Personalment, no puc separar qui soc jo ara d´algunes persones importants- certament el meu pare i mare, i després, altres, un ministre líder que dedica moltes hores a desenvolupar un jove insegur i discret.

Com a pastor amb una família jove, no estan cercant vies d´omplir el temps molts menys dels adolescents i més grans que podíem oferir-li poca cosa personalment, però va omplir el seu temps amb mi i vaig créixer lentament.

Avui vivim molt lluny, la seva inversió massiva en mi no va obtenir beneficis directes en el seu ministeri, però el seu llegat de lideratge va repercutir sobre la meva família, els amics i la Església. Quan vaig sortir de Colorado cap a Minnesota, vaig marxar millor per haver-lo conegut

Ara, com a pare i pastor mateix, els seus exemples estan amb mi, recordant-me que podem seguir aquí per llarg termini: els nostres noms aviat s´hauran oblidat, les nostres vides acabaran en el cementiri, però podem viure ara per deixar un llegat cristià, un que conservi els fruits més enllà de nosaltres, inclús en la eternitat.

Viure dies que no voldries veure

2023-09-15T20:51:21Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Live for Days You Will Not See}} ''La bellesa del llegat cristià'' Imagineu que rebeu una paraula d´ un veritable profeta: comença amb molta esperança: "...».

{{info|Live for Days You Will Not See}} 

''La bellesa del llegat cristià''

Imagineu que rebeu una paraula d´ un veritable profeta: comença amb molta esperança: " Un imagineu una llarga vida i una mort tranquil·la i que el vostre nom sigui recordat per segles, " Però en aquet moment arriba un torn: "poques generacions després de la vostra mort, la devastació visitarà la vostra família i el vostre temple" Com podríeu respondre?

En una societat individualista com la nostra, la visió generacional ha crescut tèbia, molts podrien demanar el mateix pensament que va tenir el cor del rei Ezequies en rebre una profecia similar: " Escolteu la paraula del Senyor" el profeta Isaïes va dir al rei: "''Un dia els tresor d´ Israel adornarà el palau de Babilònia- i molts del vostres fills serviran, frustraran els captors del rei. El vostre tro, Ezequiel, pertanyerà a la vostra família, no més''. La profecia va col·locar el rei en un fil molt fi entre el passat perdut i un futur frustrat (2 Reis 20:16–18). Per ara, tanmateix, ell estava salvat.

Podríem esperar el cilici i les cendres, la confessió i la primera oració- el mateix tipus de desesperació que Ezequíes ens havia mostrat abans (2 Reis 19:14–19). A canvi, sentim un sospir de consol: " Per què no?W va demanar el rei a si mateix: si hi hagués pau i seguretat en els meus dies?” (2 Reis 20:19). L´ home mort no sent pànic, perquè preocupar-se d´ un exèrcit que desfila sobre la vostra tomba?

El món actualment coneix molt líders, que viuen de la pròpia vida anterior, pocs preocupats per les futures generacions; les nostres famílies i les esglésies, tanmateix, necessiten líders desesperadament que visquin pel benestar de dies que no veuran

====La Síndrome d´ Ezequies====

Sense dubtes l´ aire individualista que respirem a l´Oest ens recorda algunes veritats importants. Déu crea a cada persona com única (Psalm 139:13). Cal respondre individualment cadascú de nosaltres per la predicació dels Evangelis (Romans 10:9). Estarem presents com a persones " "davant el seient del Crist"(2 Corintis 5:10).

Però entre l´aire individualista podem trobar un camí per ofegar precioses virtuts, virtuts que caldrien ser assumides en les societats bíbliques ( excepte la ocasional d´ Ezequies). Els sants bíblics es consideraven com a branques d´ un arbre les arrels del qual s´ estenien més enllà de la memòria i els límits seguiran creixent molt després de la mort. Ells caminen, auto-conscients, en la terra entre 2 pares” (Psalm 78:3) i el "fill nonat” (Psalm 78:6). I en el millor moment, ells varen viure per passar el llegat sagrat dels seus pares als descendents que mai varen conèixer (Psalm 78:5–7).

Nosaltres, així, controlats per impulsos individualistes, massa sovint actuen com les plantes les arrels de les quals comencen pel nostre naixement i els fruits moriran quan nosaltres vulguem. En ambdues famílies i la església lluitem per viure a la llum d´ un futur que encara no hem experimentat personalment.

En la família, molts de la nostra generació necessita convèncer que els infants, especialment diferents infants, valen el cost actual. Sota el nostre alè, demanem coses a les futures generacions que rarament ens havien fet. Per què donem els nostres adolescents- dècades de gran energia i força- a empènyer infants desvelats i els tricicles? Per què formem una família quan podríem construir una carrera- o responsabilitzar-nos dels dependents en comtes de recórrer els continents? Els llegats generacionals estan enterrats, semblen augmentar, sota les prioritats actuals.

En la Església també podríem preocupar-nos subconscientment dels beneficis d´un pacient, la nova generació de deixebles supera els costos. Sí, podríem preparar uns altres per ensenyar- però no els ensenyaríem massa. Podríem trobar el nostre Pere, Jaume o Joan, i dedicar-nos tots els dies a educar-los- però dedicant-los menys temps als nostres deixebles. Si, podríem buscar altres lideratges i plataformes- però sempre a les pròpies expenses nostres.

A vegades, el preu de ''mi avui sobre els futurs'' passen innocentment, amb les millors intencions. Altres vegades l´ individualisme que ens envolta esdevé una excusa per l´egoisme, amb nosaltres, oblidant el llegat cristià en nom del confort present, la llibertat o el poder Personalment, la por que em va conformar per l´ esperit de Ezequíes. Busco un altre líder per seguir.

====Viure per el llegar ====

No necessitem escodrinyar les Escriptures per trobar homes i dones lliures de la Síndrome de Ezequies: la Bíblia està plena de pares i mares, de profetes i pastors l´objectiu dels quals era construir un llegat que superin les seves vides i noms. Tals líders varen cuidar atentament quina gespa o punxes creixien sobre les seves tombes- sobre el temps, llarg després d´abandonar les terres on vivien, el sol lluïa en un món millor gràcies a ells.

Considerem Abraham, per a qui un centenar d´anys ben viscuts no eren prou- volia tenir un fill, la promesa d´una descendència més gran que els estel, més nombrosa que l´arena (Gènesis 15:1–6). El diem ''pare'' Abraham i directament la paternitat va ser el regal més gran del món.

Considerem a Moisés, qui amb l´ ull de la seva mort implorava Déu per “ escollir un home per la congregació” i així “ el poble no esdevindria un ramat sense pastor” (Númerus 27:16–17). L´idea d´una nació sense líder , vulnerable i perduda, va trencar el cor del profeta moribund.

Considerem a Rebeca i Ruth, Hannah i Elizabeth, mares que patien i pregaven pels seus fills per portar el nom d´Israel. Varen entregar els millors anys i els seus cos per portar infants al món que al mateix temps obriria el camí al qui ofegaria el cap de la serp (Gènesis 3:15).

Considerem a Pau, aquest apòstol sense fills que engendraria tants (1 Corintis 4:15), i qui no podia separar la seva corona celestial dels infants que Déu l´havia concedit (1 Thessalònics 2:11, 19–20). Sota l´ombra del martiri, va gaudir del pensament de ser derramats per la seva fe (Filipencs 2:17).

O considerem Jesús, l´home diví, l´esperit dels qual estava satisfet fins i tot a la creu, sota el prospecte de “ molts considerats justos” (Isaïes 53:11). Si existís una vida que calgués salvar, una influència que valgués protegir, o una plataforma que calgués preservar, era la seva. Però va deixar-ho tot per portar molts fills a la Glòria” (Hebreus 2:10).

Sants com aquests vivien i morien pels “ infants nonats” (Psalm 78:6). Ells podrien no trobar aquests fills, no abraçar-los en els temps actuals, però constructors d´un llegat com els homes de les antigues catedrals: mirant per sota del límits de la seva vida, ells somreien amb la bellesa que els seus nets voldrien gaudir.

====Líders perduts i recuperats ====

Potser que veiem clarament que tots nosaltres voldríem perdre la vida per tal llegat- i per suposat, perdem molta- Els pastors que es dediquen ells mateixos a anomenar altres més vells perden molt de temps i, si és amb èxit, un grau de poder personal sobre la Església. Els pares i les mares espirituals que eduquen els joves cristians perden energia que podrien dedicar al seu propi desenvolupament espiritual- o relaxar-se més. Els pares i les mares reals que afegeixen més infants a perdre els seu temps lliure quan tenen més força per gaudir-n; ells també perden oportunitats que mai recuperaran.

Però, oh, quan guanyen amb la pèrdua: a ''llarg termini'', per suposat ells guanyen alguna cosa que els superarà: mantenir els seus fills, espirituals o físics, per beneir el món. Ell conreen camps que alimentaran generacions.

Tot i ser a curt termini, tan mateix, tals líders guanyen més del que prescindeixen. Simplement consideren com viure per un llegat obtingut pel bé dels sants bíblics. Tenim les epístoles brillants de Pau només perquè el seu pare en Crist cremava pel benestar dels seus fills espirituals. Llegim el fervor i la fe de Hannah només perquè anhelava un fill que crearia un poble. I 200 anys més tard, els homes i els àngels encara estan- i estaran per sempre- admirant a Jesús, que va ensenyar, curar, morir i ressuscitar pels infants que Déu l´havia concedit (Hebreus 2:13). La millor vida, mai viscuda és aquella que va deixar per les futures generacions.

“És més beneit el que donem que el que rebem” (Fets 20:35) — en part perquè ens trobem a nosaltres mateixos en la donació; doncs, malgrat els Ezequies actuals puguin gaudir per poc temps d´una comoditat durant un temps breu, no es tenen a si mateixos; ells són fantasmes de qui podrien ser. Déu va crear la dona per tenir bombo i braços forts; i va crear els homes per portar les filles a l´esquena i els fills al terra; i sota la runa, ell feia líders per estendre tota la seva energia, per doblegar els seus forts muscles, per extreure la bellesa del jovent i la força de la millor energia per reunir-les, com tantes altres pedres, per construir una escala pels altres.

====Futurs més valuosos que els nostres propis ====

Si avui tenim alguna estabilitat en la vida i alguna maduresa en Crist, possiblement podrem afegir aquestes benediccions els pares i les mares, els pastors i altres que consideren el nostre futur millor que els seus. Personalment, no puc separar qui soc jo ara d´algunes persones importants- certament el meu pare i mare, i després, altres, un ministre líder que dedica moltes hores a desenvolupar un jove insegur i discret.

Com a pastor amb una família jove, no estan cercant vies d´omplir el temps molts menys dels adolescents i més grans que podíem oferir-li poca cosa personalment, però va omplir el seu temps amb mi i vaig créixer lentament.

Avui vivim molt lluny, la seva inversió massiva en mi no va obtenir beneficis directes en el seu ministeri, però el seu llegat de lideratge va repercutir sobre la meva família, els amics i la Església. Quan vaig sortir de Colorado cap a Minnesota, vaig marxar millor per haver-lo conegut

Ara, com a pare i pastor mateix, els seus exemples estan amb mi, recordant-me que podem seguir aquí per llarg termini: els nostres noms aviat s´hauran oblidat, les nostres vides acabaran en el cementiri, però podem viure ara per deixar un llegat cristià, un que conservi els fruits més enllà de nosaltres, inclús en la eternitat.

Els ulls humans afamagats

2023-09-15T20:24:42Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Starving Eyes of Man}} ====Per què patir per veure la Glòria ==== Els ulls de l´ home van ser creats per la glòria: El seu esperit té fam per alguna...».

{{info|The Starving Eyes of Man}} 

====Per què patir per veure la Glòria ====

Els ulls de l´ home van ser creats per la glòria: El seu esperit té fam per alguna cosa més valuosa per veure. Aquest món és una guerra d´ espectacles.

L´ home és una criatura observadora, un admirador natural, un afalagador natural, és per això que mira els estels, trepar fins el cim de les muntanyes, explorar les fonts del món, viatjar a terres llunyanes i desconegudes- el anhela veure. Ell explica perquè paga grans sumes de diners per participar en els grans estadis esportius, romandre hores davant les pantalles, retre homenatge a les flames de l´ horitzó i cantar amb Adam en el marc nu de la Eva- estava fet per veure les meravelles.

Els ulls humans han tingut una fam des del començament. Considerant la caiguda de Eva: " Quan la dona va veure que l´ arbre era el millor per menjar ''i un delits per els ulls''... va prendre el fruit i el va menjar" (Gènesi 3:6). Els ulls encantats, el pecat comés. Els patrons es mantenen amb ella i els fills de l´ Adan. Quan l´ home intercanvia la glòria divina, ho fa ''per imatges'' (Romans 1:23) — pel que intriga els ulls, vista alguna cosa, la gloria intercanviada.

Voraços, doncs, són els ull humans, com l´ estómac, tenen fam; com la gola, senten set; com els peus, caminen, cercant alguna cosa- res- que valgui, però en el món de les imatges, encara no han trobat el que cercaven. Una meravella és substituïda per una altra, i per una altra: “Sheol i Abaddon mai estan satisfets i mai els ulls humans ho estaran” (Proverbis 27:20).

Però, oh, quan sovint la humanitat concep la felicitat a l´ inrevés; pensem en poder, en ser algú cèlebre i venerat- aquest omple el calis daurat amb la felicitat duradora, però l´ home no és un gos per viure amb les potes sobre el cap, tot el contrari: l´ home és una criatura que veu per la finestra la pluja, ''buscant alguna cosa que el captivi'': lo primer vist no és per veure; la primera cosa admirables, no és per admirar, per fixar els ulls més enllà dels horitzons de la terra- això és la felicitat tan petita sempre cercada.

====Davant la Glòria ====

Les Escriptures confirmen que alguns ulls varen mirar cap amunt i varen trobar el veritable objecte del desig:

Alguns varen trepar les muntanyes per exclamar al Cel: " Si us plau, mostreu-me la glòria!" (Èxode 33:18). Aquests esperits, que voltaven el perill i la violència, escrivien: " una cosa que havia demanat al Senyor, que buscaré per veure la bellesa del Senyor ” (Psalm 27:4). Aquests ulls cap a l´ est i demanat veure què consolaria la seva raó d´ ésser- en aquest món i en el proper: " Com per a mi, contemplaré el teu rostre en justícia - cantava David. " Quan em desperti, estaré satisfet amb la vostra semblança” (Psalm 17:15).

“Mostreu-me la vostra glòria !" Satisfeu-me amb la vostra bellesa! mostreu-me el vostre rostre- fins i tot sota la terra- i estarà be amb mi"

Però els sants de l´ Antic Testament, com a molt, varen veure la esquena de la glòria divina: Déu va dir a Moisés: " No pots veure el meu rostre, per l´ home no serà visible i viurà" (Èxode 33:20). L´ única glòria que pot satisfer l´ anhel humà és la glòria que el mataria en contemplar-lo, per tant Moisés va amagar-se en el forat, veient la esquena i escoltant el seu nom, però el rostre diví no era visible.

====De cara a la Glòria ====

I aquesta història no s´ ha acabat. La glòria que Moisés no veiés el rostre del Senyor, la seva bellesa massa fatal pel ulls caiguts, va nàixer per Nadal. Meravella de les meravelles:

En una petita ciutat, anomenada Betlem, va arribar Déu que ningú no l´ havia vist: l´ únic Déu que seia eternament a la dreta del Pare- ''es va donar a conèixer''- (Joan 1:18). Crist — “la imatge del Déu invisible", la llum enlluernadora de la glòria divina", la impressió exacta de la seva naturalesa, " el vertader rostre diví - va esdevenir carn i va quedar-se entre nosaltres (Colossencs 1:15; Hebreus 1:3; 2 Corintis 4:4–6). “''I nosaltres varen veure la seva glòria''"- va escriure l´ apòstol admirat: la glòria de l´ únic Fill del Pare, ple de gràcia i de la veritat" (Joan 1:14).

Ara, tota la Glòria cau sobre nosaltres, com a Moisés va baixar de la muntanya d´ Israel, ''velat''. La seva gloria durant la encarnació i la humiliació va ser contemplat n només pels ulls si no també per la fe. Es manté com el marbre dels àngels que les 3 santes divinitats en una del tro, posseïdor de les riqueses i de la glòria, cal créixer en el món del homes, com una planta jova i com una arrel que surt del terra mullat; sense forma ni poder que ens caldria mirar, sense bellesa que ens caldria desitjar” (Isaïes 53:2). El Rei va cobrir la seva majestat a la car humana, discernir el seu esplendor, amagar el seu nom, i tractar la pobresa, la malaltia i la condemna

Però els ulls de la fe venen per veure més que un home jueu: " Beneits els vostres ulls, Simon Barjonás!" va exclamar Jesús després de que Pere l´ identifiqués com a Crist: " Per la car ni la sang això no s´ ha revelat, sinó pel meu Pare que està en el Cel” (Mateu 16:17).

Fins i tot el seus deixebles el miraven lentament. Felip va demanar a Jesús: " Mostreu-nos el Pare, i serà prou per a nosaltres". " Ja ha està molt a vosaltres"- Jesús va replicar: " y vosaltres encara no em coneixeu, Felip?” (John 14:8–9). Al moment, amb prou pes per trencar la esquena a món, va pronunciar: "Qualssevol que m´ hagi vist, haurà vist el Pare". Quan Felip va escoltar les paraules i vist les obres i va contemplar la Persona nascuda a Betlem, hauria vist la cara d´ algú que habita amb una llum llunyana, a qui ningú mai ha vist ni pot veure” (1 Timoteu 6:16).

====Veient el Cel Ell mateix ====

La vista de Jesús en tota la seva gloria pot satisfer els ulls de qualsevol humà. Escoltar les paraules de Jesús en la creu. Ell aposta per demanar els seus deixebles haver-los rebut la joia de la corona del Cel, què vol dir això?

<blockquote>" Pare, desitjo que ell també, a qui m´heu entregat, podrien estar amb mi on jo sigui, per veure la meva gloria que m´ heu donat perquè us estimava abans de la creació del món”. (Joan 17:24)</blockquote>

Jesús volia que el seu poble gaudís de veure les seves ànimes eren creades per veure: la glòria divina, lluint en la seva glòria eternament. ''Ell desitja això''- més que les ungles de les mans i dels peus, l`anima no l´atura de obtenir-lo. Vet aquí la ''darrera cosa'' que cal veure: està aquí ''la glòria sota la hipèrbole''- deia T. Watson.

Vet aquí perquè els éssers redimits tenen ulls: per veure el Salvador Jesús Crist en la seva glòria descoberta. Vet aquí perquè tenen boques: per recitar una oració interminable. En la seva presència, la fe flueix en els rostres la intensitat de les quals amaguen el sol: “ La ciutat no necessita ni el sol ni la lluna que llueixi sobre ells, perquè la glòria divina els hi dona el llum, és una bombeta, és l´Anell” (Revelació 21:23).

====Veure que ens fa feliç====

El dolor dels ulls humans els envia a molts llocs: els ulls humans recorren la bellesa del món, incessantment, només aquí, contemplant a Jesús- ara per la fe, aviat per la vista-busquem la beatífica visió, la llum que fa feliç constantment. Cap a on mireu, aquest Nadal, per satisfer l´ànima?.

“Beneits siguin els pur de cor, ''perquè ells veuran a Déu''” (Mateu 5:8) — podeu imaginar alguna cosa millor? En el proper capítol, llegim” Ells veuran el seu rostre” (Revelació 22:4) — hi ha un feliç etern? Aquesta no és l´única alegria que ens dona el cel, sinó la millor. El seu rostre reial que no s´amaga, és la consumació del cel , tant pel l´àngel caigut com per l´home redimit.

“Els vostres ulls mantenen el rei en la seva bellesa” (Isaïes 33:17). No el veurem ''tal com és'' en la seva bellesa reial (1 Joan 3:2). Hi ha una gran diferència, comenta Jeremies Burroughs entre veure el Rei en un moment qualsevol, a veure´l quan està pensat a la creu, amb la corona sobre el seu cap, i el seu ceptre a les mans, assegut en el seu tro, amb els seus nobles amb tota la seva glòria” (La elecció de ''Moisés amb els ulls fixes en el Cel'', 537).

I aquesta vista de la seva transfiguració no ens satisfà simplement, sinó que transforma:” Estimats, som les criatures de Déu i el que serem no ha aparegut encara, però sabem que Ell apareixerà quan nosaltres serem com Ell, ''perquè el veurem tal com és''” (1 Joan 3:2). Burroughs de nou: Un home deforme pot veure un objecte bonic i la vista no el fera com l´objecte; però la vista de Déu era l´ànima bella, tal com Déu és gloriós” (581–82).

Veient-lo tal com és, ens unirem als serafins meravellats, ''cridant diví! I valuós''” fins que tractem d´esclatar de felicitat; el Rostre de la glòria està disponible, no l´esquena; una ullada eterna a la seva bellesa, no uns lleugera mirada. Ara ens podem mirar vagament en un mirall, però davant el seu rostre Ara ho sabem parcialment; després ho sabrem completament, tal com ens han vist totalment (1 Corintis 13:12).

Com fallar a una esposa

2023-09-14T20:13:15Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|How to Fail a Wife}} ====Aprendre el matrimoni essent mal marit==== Podem dimitir del 1r matrimoni com massa extraordinari per ser útil en la pràctica. Com...».

{{info|How to Fail a Wife}} 

====Aprendre el matrimoni essent mal marit====

Podem dimitir del 1r matrimoni com massa extraordinari per ser útil en la pràctica. Com pot ser un marit o muller pecadora actualment que es relacionen amb aquests casats recentment innocents t amb una casa perfecta en un paradís? Ells gaudeixen un pau completa, una seguretat i intimitat que no és aliena a la terra que coneixem.

Per bé que Adam i Eva, tanmateix, en la seva fase de lluna de mel no va durar molt ( al menys tal com es mesura en els versicles). I aprenem ( més o menys) dels darrers errors com fem de la primerenca obediència. Com a marit jove, sovint pecador, em trobo la meva imaginació captiva dels marits sense pecats en la història, posant sobre un altar del pecat i de compromís tot el que ell tenia. Els seus errors frustren les meves convocatòries, les meves estranyes i obscures incursions en el que el meu matrimoni estava destinat a ser- en el que m´hauria agradat que fos. Els seus errors pressionen sobre la nostra vagues i acceptables idees de que vol dir ser un marit per una gran i més incòmoda definició.

Quant més anys que m´he casat, més fàcilment puc posar-me en el lloc d´Adan. Els seus els peces eren únics, però no tan diferents en qualitat i en les conseqüències. Sembla ser més fàcil esdevenir mal marit que fidel, fins i tot en el paradís. Per tant, què puc aprendre d´essemañ marit? Observarem aquests 3 nivells:

====Quan va arribar la Temptació ====

En els 1r versicles del tràgic capítol de les Escriptures no es menciona aquest home. Com a resultat, podríem arribar a pensar que Adan era simplement un pacient actor ( potser inclús víctima) en aquesta horrible història; la realitat és que la seva absència constitueix el primer error:

<blockquote>“ Ara la serpent era la bèstia més astuta que qualsevol altra en el camp que havia creat Déu; ela va dir-li a la dona. “ Que deia Déu: no mengeu de cap arbre del jardí?” (Gènesis 3:1)</blockquote>

Satan sabia com atacar un matrimoni: sabia que la manera més segura de anul·lar l´home, el matrimoni i el brillant mural de Déu de el seu poble era adreçar-se a la dona i buscar revertir l´ordre de la seva crida. Així minava el matrimoni animant-la a ella a ser assertiva i ell l´ajudant que cedeix, per tant, ell anava darrera de la seva núvia. I on era Adam?

Quan continuem llegint, ens adonem que el seu marit no estava absent, sinó quiet: en el mateix moment de la temptació, ell va cometre 2 dels pecats més normals: va fallar en el que calia fer (la seva passivitat) i va fer el que mai calia fer ( comprometre´s ). Observeu com finalment va entrar en escena:

<blockquote>“ Així, quan la dona el va veure que aquell arbre era bon per menjar, i que era delitós als seus ulls, i que l´arbre desitjava fer-lo savi, ella va agafar un dels fruits per menjar-lo i va agafar alguns més pel seu marit que ''era amb ella'' i ho va menjar”. (Gènesis 3:6)</blockquote>

====La PASSIVITAT====

Adan no estava absent de reunir el fruit o controlar els lleons mentre Satan es colava per enganyar l´ Eva; era amb ella. Ella no va agafar alguns fruits i córrer per trobar-se; ella simplement es va tornar i mantenir la seva ma. Ell no la necessitava per transmetre el que necessitava dir; ell escoltava tot el que ella li deia; ella va permetre escoltar-lo, agafar i menjar-s´ho. Aquesta llar va fracassar per la seva verinosa passivitat. Mentre ''era'' Eva la que escoltava (1 Timoteu 2:14), que tocava el que no era seu, i qui preparava el menjar prohibit, Adam era allà i va permetre tot el que allà passava.

Justament pocs versicles primers del Gènesi 2:15: “ El Senyor Déu va agafar l´home- l´home, no la seva parella- i el va portar al Jardí de l´Edèn per treballar ''i mantenir-lo-'' vigilar-lo, preservar-lo i protegir-lo. Jason DeRouchiedes fa això: “[el marit] està per proveir del menjar físic i espiritual, i esquivar qualsevol perill físic o espiritual per la missió global plena de glorificar al que Déu va cridar per la seva família”, però, quan va arribar la temptació a casa seva, Adan fa fracassar per guardar el que Déu l´ havia confiat: En comptes d’intervenir ho va tolerar i acceptar.

====El COMPROMÍS====

Adam no era completament passiu. Les 3 paraules capcioses, al menys pels marits podrien ser com aquestes:... ella va prendre també alguna cosa pel seu marit que l´ acompanyava, i ell s´ho ''va menjar''”

Ell marit no observa només el que la seva esposa feia sobre Déu, sinó que va agafar la seva pròpia espasa: ell coneixia prou bé el que Déu havia dit. Novament, en els primers versicles, llegim: “El Sentor Déu va ordenar l´home- l´home, no a la parella. Dient: “ Possiblement heu menjat de l´ arbre del jardí, però el dia que mengeu de l´arbre del coneixement de lo bo i de lo dolent no ho fareu, perquè si ho féssiu així, segurament moriríeu!” (Gènesis 2:16–17). I així va succeir. La decepció del pecat el va fer sord a la veu que l´havia fet de la pols i insuflat l´aire en els seus pulmons.

Quantes llars han trontollat a causa dels errors dels marits en veure la temptació pel que és i cridar el pecat pel que és? La manera humana de protegir-se la llar d´ells és la de conservar el cor amb ell. Com els marits, seguim els passos de Bridegroom, qui va trobar-se Satan i la seva temptació en el desert després de 40 dies de solitud, dies de fam i no ca caure. No quan el dimoni intentava la mateixa manera: “ Déu va dir....? No quan sentia fam, no per la glòria de centenars de nacions.

Les nostres llars i esglésies necessiten dels marits i dels pares que rebutgen seguir la paraula divina, fins i tot les dones, els infants i els amic que venen a apartar-nos

====Després de pecar ====

Després que Adan i Eva mengessin de l´ arbre i caiguessin en el pecat i la vergonya, el Senyor va cridar-los i Ell va apropar-se primer i esperaren el marit:

<blockquote>" I ells sentiren que Déu se´ls apropava en el jardí, durant la fredor del dia, i l ´home i la seva dona varen amagar-se de la presència divina entre els arbres del paradís. Però Déu els va cridar i els digué. " On sou?" (Gènesis 3:8–9)</blockquote>

Quan Déu els va demanar què havia succeït, Adam va sentir vergonya de tot i va veure la acusació de Déu: " La dona que vaig crear-te és amb mi, t´he donar-me el fruit de l´ arbre i la vaig menjar" (Gènesis 3:12). Ella va donar-me el fruit i Vos me la vareu donar, per tant qui podria avergonyir-me?"

M´ imagino que cap marit casat per llarg temps podria explicar aquesta seducció de la auto-compasió- necessitant preservar la seva llar de la destrucció: Què enganyós és el pecat si estem convençuts de culpar Déu per pecar, i això va fer Adan i nosaltres a la nostra manera també; ens sentim malament per aquesta causa i intentem disculpar-nos pel nostres errors.

El moment no és que Eva no pogués avergonyir-se ( el seu descrèdit, per la seva part, versicles 13è); el punt és que Adam va sentir-se molt avergonyit: ell, no pas ella, estava cridat a mantenir-se. El marit fidel avança i pren la responsabilitat en aquesta crisi i error; realment no buscava excuses o justificacions; ell sabia que el judici sempre comença pel responsable de la llar. Per tant, ell es mou cap a on pugui trobar els seus propis ulls (Mateu 7:5), i després ell pogués fer tot el que fos al seu abast per corregir, recuperar i protegir la seva família. Quan arriba el pecat a casa seva, el marit pren la responsabilitat - no vol dir que accepti totes les culpes, si no que acceptés la part de la seva culpa i després, el més important, respondre per la seva família.

Si Satanàs pot convèncer al marit que el problema maritals són les arrels dels pecats d´ ella, ell remouria els murs de la seva llar i se penediria de l´ atac espiritual de totes les maneres. Si, la dona, no el marit, estigués decebuda, si no les Escriptures diuen que el pecat va entrar a la seva llar mitjançant el marit, no la dona (Romans 5:12).

====Abans que la temptació arribés?====

No podem dir res més sobre l´ espai i el temps entre els darrer versicles del Gènesis 2- " el marit i la dona estaven nus, però no avergonyits- i el 1r versicle del Gènesis 3: " Ara la serp- va dir a la dona” (Gènesis 3:1–2). S´ havia equivocat Adam permetent Satanàs l´ accés a tot allò? No sabem com la serp va accedir al jardí o va aconseguir l´ audiència? Només sabem que Déu havia encarregat el senyor de preservar-la, prohibir i defensar-la de totes les amenaces .

Així Satanás va lliscar fins a dintre, i sabem que preservar la llar i el matrimoni en un món com el nostre, corromput pel pecat, ple de temptacions, comença bé quan arriben les temptacions. Sabem que podem evitar moltes temptacions tots plegats perquè Jesús ens ensenya a pregar: " No permeteu caure en les temptacions” (Mateu 6:13) — només guieu-nos en elles, però preserveu-nos tots plegats. No ens permeteu sentir les seves terribles mentides en les nostres orelles; ens sacrifiquem per suportar els murs espirituals de les nostres llars, controlar les amenaces que sorgeixen en els nostres matrimonis i parents, i preneu decisions quan arribin.

Quants matrimonis actualment, com Adan, han baixat la guàrdia i permeten que les temptacions envaeixin lliurament les seves llars? Quants sovint permeten desafiar les mentides de Satanàs - o pitjor, no siguin apercebudes? Ser marit significa preservar la llar abans de l´ accés de la serp.

====Protecció pro activa ====

Aquesta preservació no vol dir més mantenir el dimoni allunyat de casa, sinó també amablement conrear les bones relacions. Una protecció espiritual implica ensenyar i animar-se

Les guàrdies a casa no estan solament en els murs, controlant l´ horitzó per les ombres, si no també mantenir-les il.luminats; sabem que la millor defensa d´ una família és aprofundir i difondre la joia en Déu, que una bona manera de preservar-la consistentment passa per llegir, compartir, pregar, honrar, servir i cantar. Després de tot, Adan i Eva no varen menjar perquè tinguessin fam, si no perquè els seus ulls varen desenvolupar-se com a déu. J. Pipers ens diu:

<blockquote>“ Engolir el fruit prohibit és dolent, però no és la essència del que va succeir allà. La indignació moral - l´ horror del que va passar és que Adan i Eva desitgessin el fruit més que el desig diví. Ells gaudien més del que el fruit pogués ser que el significat de Déu per a ells. Menjar-lo no és tampoc la essència del dimoni, abans de menjar-lo, si no que havien perdut l´ interès per Déu: Ell ja no era ni la vida ni la joia que els proporcionava tot; ells preferien alguna cosa més, és a dir, la essència del dimoni. (“La darrera essència del dimoni") </blockquote>

Part de la responsabilitat d´ un marit per preservar la llar, és fer qualsevol cosa que pugui per mantenir la joia divina i rebutjar les ofertes provinent del dimoni. ''La joia'' preserva les dones i els fills de les temptacions dels dimoni.

Marits: tenim una importat crida i forta- i amb ella, un Déu gran i fort que ens ajuda en cas de necessitat, i com Adam, ens equivoquem inevitablement com a marits. Igual que Adam, no sabem on cercar el perdó dels nostres errors ni la força diària per amar les nostres esposes i famílies fidelment. Així, quan ens arriba la temptació, entrem i desafiem a Satanàs, patint la màxima destrucció possible. Després de pecar, prenem la responsabilitat davant Déu i portem la família cap a la tristor, la confessió i em penediment. I abans de la temptació, mantenim una visió satisfactòria de Déu davant les nostres famílies- a través de la família, de converses informals i potser, a través de la nostra joia contagiosa.

Etapes de la Maternitat

2023-09-08T19:42:16Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Chapters of Mothering}} ''Com la lectura modifica l´ infant '' Alguns canvis de la vida dels nostres infants ens queden amb nosaltres; no puc oblidar enseny...».

{{info|Chapters of Mothering}} 

''Com la lectura modifica l´ infant ''

Alguns canvis de la vida dels nostres infants ens queden amb nosaltres; no puc oblidar ensenyar els meus fills a llegir- un plaer que continua quan ajudo al nostre infant

Recordo el pes de la meva responsabilitat per ajudar els fills al desenvolupament mental per captar el llenguatge escrit! Aquesta habilitat els permet llegir la paraula divina per si sols. Què hi ha més motivant per a mi com a mare i professora? Fins i tot el procés d´aprenentatge a llegir abans que arribin als 4-5-6 o 7 anys. Això comença quan ell eren petits començant pel llibres de cartró de mamà o papà

====Conrear les mostres correctes tots plegats ====

Llegir no comença com una activitat que els infants facin per si sols, sinó que pels pares o les mares: comença llegint amb veu alta amb nosaltres. Ells augmentat el gust dels nostres infants pel llibres narratius que comprenen i els diverteixen; aquests no són els libres escollits per llegir en el nostre temps lliure, però això no vol dir que no puguem gaudir tots plegats.

Aquest és un benefici de ser mare- arribar a trobar el plaer i el delit en les coses que els nostres infants troben joiós i deliciós. Re- experimentem cada etapa de la infància, que vol dir re-experimentar cada etapa de la lectura. Són aquests els moments que és més un deure que un plaer? Per suposat!!! però poc sovint si heu tingut en compte d´allunyat aquesta mena pecaminosa d´adults que no permeten gaudir de la infància que marca el regne de Déu.

He memoritzat molts llibres en el decurs dels anys ( y més llarg!) simplement perquè els meus infants necessiten escoltar el llibre una i altra vegada, un dia darrera altre, una nit darrera altra nit. Sovint ens beneficiem més de conèixer una bona obra per dintre i per fora que del coneixement gaire bé 10 obres, per tant benvinguts l´amor per la repetició.

====Disciplinar els lectors ====

Des dels primers llibres que vosaltres llegiu els vostres infants, recordeu conrear les proves- proves rítmiques, el ritme i la cadència; proves artístiques, del colors, de les il·lustracions; pels temes, per arguments i per la moral.

====El Déu, la Veritat i la bellesa ====

Un dels passatemps favorits ha estat escoltar els llibres tots plegats mentre el cotxe- qualsevol sèrie de llibres per un llarg viatge, o curts per començar les activitats setmanals; prenem ràpid la decisió per tal d´evitar les pantalles els nostres infants, a canvi d´escoltar llibres, música o converses entre tots ells.

Una vegada que havien fe una jornada caminant de 15h des de Montana fins a Minnesota en un dia i havien escoltat les “ Cròniques de Narnia”; era la 1a vegada que escoltaven tota la sèrie com una família, i els nostre 5 fills eren des de la infància fins al nivell de graduació; finament varen arribar a casa a la nit molt tard, però havien perdut 15 minuts de la Darrera Batalla. Per tant, a la pregunta del fill més gran, varen aparcar el cotxe en el garatge i asseguts 15 minuts més per accedir més profundament i sortir de la Veritable Narnia, amb llàgrimes que queien per la meva cara a la meravella que era tot allò.

Però per què animar els nostres fills a llegir? He notat que hi ha una mena de cert orgull que podem tenir les mares dels nostres fills quan aconseguim que siguin “lectors” , com si un infant que fica el seu cap en un llibre fos millor infant, o al final, brillant. Però, les mares necessitem conèixer millor que la lectura és un mitjà no una final. I això cal que sigui un mitjà per la vistit cristiana-la bondat, la veritat i la bellesa- i ajudi a formar o canviar el seu pensament, a inspirar força i recollir informació. Si llegir és desitjable simplement per que és millor que la TV o el IPad, doncs ens cal probablement pujar el llistó.

Però per què animar els nostres fills a llegir? He notat que hi ha una mena de cert orgull que podem tenir les mares dels nostres fills quan aconseguim que siguin “lectors” , com si un infant que fica el seu cap en un llibre fos millor infant, o al final, brillant. Però, les mares necessitem conèixer millor que la lectura és un mitjà no una final. I això cal que sigui un mitjà per la vistit cristiana-la bondat, la veritat i la bellesa- i ajudi a formar o canviar el seu pensament, a inspirar força i recollir informació. Si llegir és desitjable simplement per que és millor que la TV o el IPad, doncs ens cal probablement pujar el llistó.

Justament quan ens cal discernir els lector i ajudar els nostres fills a desenvolupar el discerniment de la lectura, ens cal ser mares que discerneixin- veient clarament si els hàbits de lectura dels nostres fills conrea les virtuts o les elimina. Si els infants han desenvolupat l´amor a la lectura, he confiscat sovint ( bé) els llibres i recordar-los que tenen histories per la seva pròpia vida. Sortir, resoldre un problema, parlar amb la gent, cantar, dir acudits i fer música. Vull que siguin “ lectors”? Si, en la mida que la lectura cultiva la virtut, no una deformada introversió.

====Esperar la bona catàstrofe====

Quan la nostra filla gran, Elysa, tenia 10 anys, va acabar el llibre al seient posterior de la nostra furgo. Seth, el més jove, estava llegint els darrer capítol amb ella, o la resta del llibre; ell li va comentar a ella: “ sembla que acabarà bé”; allò volia, dir que el llibre estava acabat”. Després, ella va fer una ullada: “Però quan les coses fan por o el final trist, sabem que hi haurà un altre capítol o un altre llibre”

No sabem els sentiments d´ enfonsament final d´un llibre que us agradi? J.R.R Tolkien deia que la millor sèrie d´històries ( que ell denominava “ de fades”) no tenen mai un final; però què fer si hi una ''eucatàstrofe'', la qual ell la descriu en una de les seves cartes:

<blockquote>Vaig crear la paraula “ ''eucatàstrofe''”: el ràpid gir feliç d´una història que us traspua amb joia que fins a plorar ( la qual ell argumentava que era la funció més gran que produeixen les “històries de fades”). I jo vaig ser portat per veure que produeix en una efectes especials perquè de cop i volta albira la Veritat, tota la naturalesa encadenada en una material de causa efecte, la cadena de la mort provoca un ràpid consol quan un membre important estret del seu lloc, tornés a recuperar-lo. Es percep... que això és realment com succeeix en el Gran Món pel que està feta la nostra natura. I vaig concloure dient que la Resurrecció era la ''eucatàstrofe'' més gran ( Les Cartes de J.R.R Tolkien, 100) </blockquote>

Potser que la virtut més gran que intentem instal·lar en els nostres fills mitjançant la lectura és reconèixer la ''eucatàstrofe'', i aprendre a esperar-la- la qual es troba integrada en la fe cristiana i en la Història. Aquesta realitat és el perquè voldríem que es familiaritzin diàriament amb els contes, els ritmes, els arguments i la cadència, el temes de les Escriptures mitjançant la lectura.

====La millor de les històries ====

La gran eucatàctrofe ja ha arribat- Déi el Fill va ser crucificat i enterrat, després va aparèixer al 3r dia, però hi ha més futures eurocatàstrofes per aquests que estan amb Crist.

És per això que la obra principal que anima els nostres fills són les Escriptures. Déu qui ha portat el seu poble a través del Mar Roig quan va ser presoner dels exercits del faraó, qui va derivar les muralles de Jericó amb trompetes i trons, que solia portar un guia jove per guanyar a Goliat i que va capturar Shadrach, Meshach, i Abednego dessagnat dintre el foc més ardent i qui va rescatar el seu poble amb una bella i jova dona escollida com la Regna Ester- ell sabia com rescatar la bondat quan calia perduda. Ell coneixia com escriure les millor històries. Volem que els nostres fills els llegeixin, confiïn en Ell i gaudeixin d´Ell sempre.

Més emocionant salvar-se que triomfar

2023-09-08T19:35:38Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|More Thrilling to Be Saved Than to Succeed}} ''Començament del discurs'' | ''Col·legit & Seminari de Betlem'' | ''Minneapolis'' Jesús va enviar 72 deixebl...».

{{info|More Thrilling to Be Saved Than to Succeed}} 

''Començament del discurs'' | ''Col·legit & Seminari de Betlem'' | ''Minneapolis''

Jesús va enviar 72 deixebles a les ciutats on Ell havia d´anar. I va dir-los: “ Cureu en elles els malats, dient-los: el Regne de Déu ha arribar a prop de vosaltres” (Lluc 10:9). En tornar del seus predicaments, Lluc els digué:

<blockquote>“ Els 72 tornaren amb joia, dient: “Sentor, tot i que els dimonis estan dominats per nosaltres en el vostre nom!” i [Jesús] afegí: “Veig a Satan caient com la llum del Cel. Vet aquí, us dono la autoritat to matar les serpents i els escorpions, per sobre de tot el poder de l´enemic, i res us farà mal; però, no us alegreu per això, que els esperits estiguin sotmesos per vosaltres, sinó alegreu-vos de què els vostres noms estiguin escrits en el Cel”. (Lluc 10:17–20)</blockquote>

No us alegreu per la vostra gran força sobre el dimoni ( fins i tot en el meu nom!) sinó alegreu-vos ''de què els vostres noms estiguin escrits en el Cel''

====Escrit per la Redempció ====

Què vol dir que els vostres noms estiguin escrits en el Cel? L´apòstol Joan ens diu que els noms estan escrits en el Cel abans e la fundació de la paraula. Sabem també que el llibre on aquests noms estan escrits es diu “ el llibre de la vida del be que va ser sacrificat” (Revelació 13:8). En altres paraules, és el llibre de la salvació, el llibre de la redempció.

Si els vostres noms estan escrits en aquest llibre, aquestes coses són certes per a vosaltres ( o més segurament ho estaran):

*Sou escollit per Déu per la eternitat
*Esteu predestinats per la filiació de la seva família.
*Esteu alliberats de qualsevol esclavatge dolent.
*Sou un estalvi per la preciosa possessió divina.
*Crist ha pres el vostre lloc sota el càstig de la ira divina.
*Déu ha provocat el vostre nou naixement, traient el cor d´una pedra i depositar un cor de carn .
*Us ha fet vius en Jesús Crist, concedint-vos el do del penediment i de la fe.
*Ell us ha perdonat tots els pecats, declarant-vos innocent davant Déu.
*Sou rescatats irrevocablement dels terrors dels inferns.
*Sou justos en el Tribunal del Cel i obteniu la pau amb Déu
*Us ha rebut com el seu propi Fill, fent-vos hereus de la vida eterna heretant totes les coses
*Us ha fet l´Esperit Sant habiti en el vostre interior i us aporti la germanor amb el seu estimat Fill .
*Ell s´ha compromès agafar-vos per a que res pugui separar-vos de l´amor diví.
*Ell farà de cada plaer i tasca feixuga el vostre bé etern.
*Ell us portarà pels seus camins de la justícia en nom del Senyor.
*Ell us portarà segurs al seu regne etern i us presentarà la vergonya abans que el tro de la seva glòria.
*Us recompensarà per veure la glòria de Crist i canviar-la per tornar-la i tornar-la semblant com la seva
*Us recompensarà per asseure-ho al tro i compartir aquesta norma universal.
*Ells us donarà accés a la veritable presencia divina, on us trobareu plens de joia i de plaers per sempre.

Això és el que vol dir que els vostres noms estiguin escrits en el Cel.

====La alegria de totes les alegries ====

Ara, quan varen tornar el 72, gaudint de que els poders de la obscuritat, del dimoni, de la destrucció varen caure davant el nom de Jesús , perquè diria: “ No us alegreu d´això, que domineu els esperits, sinó que gaudiu de que els vostres noms estiguin escrits en el Cel” (Lluc 10:20)? Per què ho diria?

No admeto que Jesús els hi prohibís absolutament gaudir sobre el rescat del poble del poder satànic; perquè en Lluc 15, en la paràbola del fill pròdig, ''Ell ens diu que gaudim'' quan recuperem la majoria del ramat (v. 6è), una moneda perduda (v. 9), o el fill perdut (v. 32). Per tant, Jesús, dient això: “''No gaudiu en això'', que controleu els esperits, però fer-ho que els vostres noms estiguin escrits en el Cel” jo l´interpreto com que vol dir que gaudiu de la nostra salvació- en el Déu de la nostra salvació- és més essencial.

Aquest és doncs la joia més essencial- que és, la joia de gran arrels, la més duradora, la joia més satisfactòria, la joia que manté i modifica les altres joies, la que és inequívoca amb aquells que ens envolten, que no és sorprenent, però marca el vostre ministeri i la vostra vida. ''Permeteu que'' la joia sigui això: que els vostres noms estiguin escrits en el Cel; ''permeteu que'' la joia sigui així: que esteu salvats.

Sigueu més profunds, més permanents, més satisfets, més perseverants, més inequívoca, més irreprimiblement emocionant que esteu salvats que sou premiats or competent, o productiu o exitós, famós, poderós, o fructífer- sempre en nom del Jesús.

No us alegreu de què, amb el títol a l´abast, esteu equipats per fer la diferència, però que els vostres noms estan escrits en el Cel; siguem precisos, quan rebeu el diploma, i us alegreu d´accedir al món pel bé dels altres i la glòria divina, ho feu d´una manera que la gent digui: la vostra veritable joia, la seva veritable joia és salvar-se. Aquells graduats de Betlem estan emocionants de que els seus noms estiguin escrits en el Cel. Tot ve d´aquí”.

====7 motius per alegrar-se ====

Ara, tornant a la qüestió original: “Perquè Jesús va dir no gaudiu del vostre ministeri exitós, sinó de que els vostres noms estiguin escrits en el Cel? Perquè és importants? Perquè tracta de 7 raons: legalisme, autenticitat, zel, glòria, amor, mort i vergonya.

=====1. Legalisme=====

En la mesura que no estem emocionant per salvar-nos, ens mourem cap al legalisme. Si el ministeri no aporta la joia ''desbordada'' en Crist, esdevindrà en ''aconseguir-la'' i no estarà en Crist. Si la nostra obra no desborda alegria, esdevindrà una lluita desesperada per la alegria.

=====2. Autenticitat=====

En la mesura que no estem emocionats per salvar-nos, no serem capaços de recomanar Crist autènticament com un Salvador que tot ho satisfà. Sempre faltarà un sentit d´autenticitat del nostre ministeri i del nostre testimoni:” Si Ell no em satisfà, perquè intento mostrar-lo als altres?”

=====3. Zel=====

En la mesura que no estem emocionats per salvar-nos, el nostre zel per qualsevol causa valuosa serà un error, fora de to. La causa cal que sigui totalment justa, però es perdrà la melodia divina de la presència divina satisfactòria. La gent podrà admirar la vostra estatura com a lluitador, però la música de la vostra vida no sonarà com els palers de conèixer a Crist.

=====4. Gloria=====

En la mesura que no estem emocionants per salvar-nos, Déu no serà glorificat en la nostra vocació de com caldria fer-ho. Perquè? Perquè la la plenitud de la seva obra, la seva bellesa, la seva grandesa és coneguda i mostrada només on Ell és manifestament evident la seva profunditat, dolçor i alegria duradora en la vida.

=====5. Amor =====

En la mesura que no estem emocionats per salvar-nos, el nostre amor pel demés estarà compromès. Perquè que és amor, sinó treballar a qualsevol preu de nosaltres mateixos, per donar a la gent el que sigui millor d´ells, el que és totalment i eternament satisfactori? Lla tasca d´amar és dèbil per qualsevol grau d´alegria que no podem trobar en la nostra pròpia salvació.

=====6. Mort =====

En la mesura que no estem emocionats per salvar-nos, no ens aproximarem a la nostra mort en pau. Estarem turmentats tard, a la nit amb pors persistents que estimaven més al nostre servei que al Salvador ( fem un preciós incís aquí: en el meu intercanvia amb T. Keller: Lluc 10:20 era el versicle que ens ho revelava; probablement va escriure “ aquesta obra en el Cel és una de les que Lloyd- Jones estava d´acord; possiblement conegueu la seva història quasi al final de la seva vida). Estimats joves graduats, us prometo que en 60 anys següents, has invertit la teva vida revelant el Salvador més que en el teu servei, estareu contents.

=====7. Vergonya =====

En la mesura que no esteu emocionats per salvar-nos, temerem enfrontar-nos al Senyor el darrer dia. Quan Ell ens demani: Què heu gaudit més en la vostra vida que us vaig concedir en la terra? Com us enfrontareu amb Ell? Com ens enfrontarem si ens cal confessar: Vos no éreu la joia més essencial

====Joia ara i joia per sempre ====

Dic com Jesús a tots els graduats ( i a la resta de nosaltres): “No gaudiu d´això, que domineu els esperits, sinó gaudiu que els vostres noms estiguin escrits en el Cel” (Lluc 10:20). Feu d´aquesta joia el més essencial i permeteu que aquesta joia sigui reconeguda per tothom.

Així doncs, us alliberareu del legalisme, el vostre ministeri serà autèntic i el vostre zel tindrà la melodia del Cel, Déu serà glorificat en la vostra vida, i tastareu la dolçor de l´amor de la gent i afrontareu la mort sen se pors- i us presentareu al Senyor sense vergonya.

Aquest tipus de felicitat

2023-09-08T19:23:41Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|That Kind of Happy}} '''Els ulls buits d´un Psalm 1 Home ''' Quan vaig demanar l´accés al Seminari, tenia una idea ingènua de que voldria graduar-me ( de...».

{{info|That Kind of Happy}} 

'''Els ulls buits d´un Psalm 1 Home '''

Quan vaig demanar l´accés al Seminari, tenia una idea ingènua de que voldria graduar-me ( després de 4 anys) adquirint un domini essencial de la Bíblia; per suposat, sabia que la llegiria tota la meva vida, fins i tot diàriament, però me semblava en aquell temps repassaria el que ja havia vist en comptes de pujar la muntanya.

En menys d´una setmana del meu 1r trimestre, la noció ingènua va estavellar-se, va tocar l´aigua que queia, i , des del terra, va aparèixer un nou desig, una realització feliç que mai més acabaria la obra, i que si la seguia llegint, veuria més any darrera any i no menys: no només no podria dominar el llibre, en 4 anys, sinó ni en 40- o 400 per dominar-la, si Déu en concedia un segle. No, la meva època en el Seminari va ser una seria formació en com dominar el llibre gustosament, just per estar despert i escarmentat, animat i emocionat per ella tota la meva vida.

L´iceberg contra la meva ingenuïtat va xocar suaument i enfonsar va ser una de les experiències mes feliç que vaig topar: un pastor que havia servit durant dècades i dedicat molts d´aquests anys a ensenyar els homes nadius, com jo, per estudiar, viure i mostrar la paraula divina; avui, una dècada, lluny del Seminari, crec firmament que res del que vaig aprendre era menys valuós que testimoniar, setmana darrera setmana, un Tom Steller humil, alegre, amb els ulls oberts obria la Bíblia amb nosaltres.

====Aquest tipus de Felicitat ====

Durant el temps que estava al Seminari vaig memoritzar Psalm 1:1–2, però la trobada del pastor Tom va aportar-me 2 de les paraules en particular a la meva vida tangible i plena: ''beneit i delit''

<blockquote>“Beneit sigui l´home 
que camina no segueix el consell dels impius, 
no està en el camí dels pecadors, 
ni seu el seient dels burladors; 
però el seu delit reposa en la llei del Senyor, 
i en esta llei que ell medita dia i nit”.
</blockquote>

Caminar a través de les Escriptures amb el pastor Tom, versicle darrera versicle, fins i tot frase per frase era com tastar la mel per 1a vegada. Quan el rei David deia que les normes del Senyor són “ dolces més que la mel queien del bresca”, sabem que la mel és dolça fins i tot si no l´hem tinguda. Però actualment ''tastar'' la mel per nosaltres mateixos se sembla al Psalm 19:10 que realment canta; això és el que passava quan vaig conèixer Tom Steller, savi dels Efesis: ell era (i segueix sent!) l´home beneit i el seu plaer en la paraula és quasi tangible; ell és el rei de la felicitat!!!

Qui sap quantes vegades en la seva vida havia repassat els Efesis? I no era la 1a vegada que ensenyava aquesta obra. Inclús va arribar a classe expectant, al fil del seient, com un infant de 5 anys amb un gelat; sortiu de la classe esperant llegir més la vostra Bíblia perquè voleu veure més del que ell veia, sentir més del que ell sentia i viure i predicar com el pastor ho feia

====Aquesta mena d´humilitat ====

Passat el temps, endinsant-se en el capítol darrera altre capítol amb Tom, varen descobrir lentament el secret de la seva joia en la Bíblia, llegint humilitat, fins i tot després de llegir aquests versicles durant anys, estudiant-los durant anys, ''ensenyant''-los durant anys, va arribar a classe per ''aprendre''- per veure el que no havia vist ( o corregint el que havia vist). No estava equivocat, teia conviccions profundes, duradores, però les mantenia amb la profunditat i permanent humilitat.

Cap versicle era conegut, cap qüestió semblava amenaçadora, cap traducció alternativa o interpretació era descartada massa ràpidament. En els seus 50, va rebre més i més joia en la perspicàcia d´un jove. Li calia veure tot el que hi havia en aquests capítols i sense importar què veia i qui ho veia primer, com a pastor o professor, o com un dels estudiants o graduat. Ell atresorava tot el que ell veia més que com calia veure-ho.

En aquesta estranya llibertat per pregar, ell modelava el que J. Piper deia sobre la lectura de la Bíblia sobrenatural, commovedora:

<blockquote>“ Quan l´Esperit treballa en la lectura de les Escriptures, som humils i Crist exaltat. La nostra antiga preferència de la pròpia exaltació es substituïda per la exaltació de Crist apassionadament; aquesta nova passió és la clau que obre centenars de finestres vers les Escriptures per permetre la lluentor de la glòria divina (Lectura sobrenaturalment de la Bíblia, 248)”.</blockquote>

Això eren les classes d´en Tom, envaïdes per la llum: cada setmana, més finestres apareixien obertes amb una mirada de Déu fresca i vívida. Perquè ell mai va assumir que ho havia vist tot, encara que en els seus capítols i versicles preferits , havia vist del que és possible, i més el proper dia.

====L´home no beneit ====

Providencialment, vaig trobar un 2nd pastor durant la 1a setmana del Seminari, un pastor retirat que servia autoserveis de menjar on jo treballava. Mentre era generós i amable, Tom i ell eren dramàticament diferents ( i cristians); arribant a conèixer-les, vaig aprendre que les seves i molt diverses diferències tenia la seva arrel en una línia subjacent.

Un dia en l´autoservei, després d´ acabar la plantilla llegint el nostre capítol diari de la Bíblia tots junts, vaig xerrar amb aquest pastor retirat sobre la lectura matinal. En un punt de la conversació, vaig demanar-li què li semblava la lectura de la Bíblia en aquest punt de la seva vida, imaginant que la jubilació podria aportar-li la lectura més lenta, meditada i gaudir de les Escriptures; mai oblidaré la seva resposta ( i on jo seia quan m´ho va comentar:

<blockquote>“ Oh, no llegeixo la Bíblia mai més, sabent que soc aquí- en l´autoservei- un parell de dies; ho havia fet molts dies abans; ara estic jubilat i em centro en altres coses” </blockquote>

Vet qui un home que havia dedicat la seva vida vocacional al sacerdoci cristià i la Bíblia l´havia envellit, no l´atreia ni era necessària: Déu mateix l´havia havia parlat amb tita i paper i es preguntava si d´alguna manera ell ja l´havia vist molt.

Mentre el pastor Tom es despertava, dia darrera dia, a les noves i buides finestres, aquell home empenyia les ombres. Si els ulls brillant de Tom foren una far d´esperança i una recompensa per un pastor aspirant, els ulls d´aquell pastor eren un gran núvol d´advertiment.

====Minuts ds de les muntanyes ====

El pastor jubilat s´incriminava ell mateix, exposat a una vergonyant i arrogant ignorància- i ell no era l´estrany que jo voldria que fos. Podrien no dir res en veu alta del que ell desitjava dir, però ens varen trair nosaltres mateixos cada vegada que passaven per alt aquest llibre. Satan reia al costat de les nostres finestres, distraient-nos, interrompent-nos, burlant-se de nosaltres. Les nostres llenties deformades feien l´oceà de les Escriptures, semblant com didals i els lleons com a gatets. Converteix gran muntanyes en turons.

Però, fins i tot, en el seu millor moment criminal, Satan lluitava cap amunt. La lluentor i bellesa de la Bíblia llueix sota les cortines fosques; si ho fan prou lentament per veure que hi ha allà, amb el suport de l´Esperit, tenim minuts per la llum del sol i la grandesa, de la realitat i de la vitalitat, des de la esperança i la joia. La saviesa promet el regne de la Bíblia, llegint-la a aquells que esdevenen humils i afamegats:

<blockquote>Si us crido per veure´ns i
alça la seva veu per entendre 
si cerqueu això com l´ argent o 
cerqueu tresor ocults 
coneixereu el temor dels Senyor 
i trobareu el coneixement de Déu. (Proverbis 2:3–5)
</blockquote>

Espero que tingueu un T. Steller en qualsevol lloc de la vostra vida, qualsevol que us llenci per la finestres obertes per la vostra lectura de la Bíblia, qualsevol que no s´aturi de mirar, de demanar i d´escoltar per a que us ajudi per sobre dels obstacles, per baix de les arrels, qualsevol que l´agradi mirar-vos més – i vegi més a través vostre.

<blockquote>I espero que, com jo, que arribi a aquest tipus de felicitat</blockquote>

La dolorosa lliçó d´aprendre a gaudir

2023-08-30T19:39:10Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Painful Lesson of Learning Joy}} Servir a Déu és una mica diferent de fer-ho a qualsevol. Déu està extremadament gelós per a que entenguem això- i g...».

Gràcies per el Treball Monòton

2023-08-30T19:35:19Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Grace for Monotonous Work}} M´agrada el treball creatiu i en el meu món que tradueix en plans estratègics, disseny de productes, noves innovacions i excita...».

{{info|Grace for Monotonous Work}} 

M´agrada el treball creatiu i en el meu món que tradueix en plans estratègics, disseny de productes, noves innovacions i excitants iniciatives. Trobo el treball energitzant i intel·lectualment estimulant.

El treball monòton i no massa....

Desgraciadament per a mi no tots els treballs que faig són creatius; de fet, la majoria dels nostres treballs és repetitiu i monòton- intercalat amb oportunitats ocasionals per la creativitat. És cert que calen fer moltes tasques diàriament a casa i a la oficina.

====Glorificar Déu en les repeticions ====

Les tasques domèstiques la llar al voltant de es fan només per desfer-les en qüestió de pocs dies: retirar la neu, tallar la gespa pot ser divertit, si no cal repetir-la novament, i novament, i novament: rentar la roba, els plats i netejar- totes provoquen una certa sensació de repetició per la tasca.

I no és gens fàcil en el món corporatiu. Redactar informes, assistir a les reunions, organitzar sistemes d´arxius- i moltes més tasques de la nostra oficina són monòtones. I vet aquí el canvi que afrontem: com abordar la monotonia de les nostres vides laborals amb vistes que és glorificar Déu i satisfer les nostres ànimes?

De totes maneres, sembla fàcil considerar el nostre treball com un reflex de la glòria divina com a Creador de la nostra creativitat. La creativitat és una reflexió del nostre Creador, però com glorificar Déu compromesos amb el treball repetitiu que sembla ser completament dedicat a la creativitat? Com glorificar Déu quan netegem els nostres correus o complimentem documents?

El món ens ofereix alguna ajuda aquí. Els tipus de feina que són repetitives i monòtones no estan ben considerades en la cultura que ens envolta. Abundem les recompenses per la “ classe creativa”, però no por “las repetitives”, però la discontinuïtat no reflecteix les prioritats de Déu.

====“Fer-ho altra vegada!” ====

Recentment vaig tornar sobre les paraules de G. K. Chesterton’ en la obra de John Piper: ''Quan no desitjo Déu: Com lluitar per la alegria''. Ens ofereix una pista sobre una manera diferent de pensar sobre la monotonia que afrontem en les nostres tasques diàries.

<blockquote>[Els infants] sempre diem: fes-ho altre cop” i l´adult ho repeteix fins a la mort. Pels adults no són massa pesades per caure en la monotonia, però per a Déu possiblement ho sigui; possiblement Déu ho torni a dir cada matí al sol: “ repeteix” i a la lluna per la nit: “ repeteix”; possiblement no sigui una necessitat automàtica el que fa que les margarites se semblin, ni les crea per separat, però mai es cansa de crear-les. Cal que sigui l´etern apetit infantil, per el que pequem, ens tornem vells i el nostre Pare romangui més jove que nosaltres.”</blockquote>

Una pausa i considerem què vol dir sobre el gran punt de vista de la repetició. Ell es glorifica en la repetició monòtona de l´univers que vivim: el sol puja en la mateixa direcció cada dia i cada tarda ho repeteix, per la joia divina. I el sol continuarà fent-ho repetidament cada dia com a reflex del govern fidel de Déu fins que un dia dirà: “atura´t!”

La lluna i els estels viatgen en una òrbita establerta per el ritme repetit de la elecció de Déu i Ell es delita en aquesta repetició. Això esta en una part no petita del Psalm 19:1–2 diu:

<blockquote>“El Cel declara la glòria divina, 
i el Cel per sobre proclama la seva obra. 
Dia darrera dia diu el discurs, 
i nit darrera nit revela els coneixement”.
</blockquote>

Déu és prou fort per exultar la monotonia.

====Des del Cel fins la nostra safata ====

Dia darrera dia el Cel testifica el poder creatiu diví, la seva fe i saviesa. Inclús molt de nosaltres som cecs per el testimoni diari. Potser Chesterton tingui raó: la nostra incapacitat per trobar a Déu en la nostra tasca monòtona tanga menys a fer amb la naturalesa de la tasca i més amb els efectes del pecat en la nostra joia infantil.

Però què tenim que fer amb les nostra tasca diària ?

Desesperadament necessitem nous ulls i cors per els aspectes monòtons de la tasca diària: nous ulls per considerar el nostre treball a la llum del manament diví a Adam i Eva per “ omplir el món i dominar-la” (Gènesis 1:28). Martin Luther va considerar així; ell va descriure: “ quan la pastora extrau la llet de les vaques ( monotonia repetida) i l´home cava un camp (monotonia repetida)- proveu que són creients, és a dir, que ells conclouen que aquesta mena de vida complau a Déu i que va ser instituïda per Déu- que ells serveixen a Déu”

El mereix es repeteix a la oficina:

Som cridats a conformar el món en que vivim, a porta l´ordre. I en el món modern això pot semblar i sentir-se com organitzar els documents, arxivar els informes i netejar les nostres taules; quan portem aquestes tasques monòtones amb alegria, organitzem l´ordre en el món que roman desorganitzar pel pecat i reflectim la fe del nostre Pare. Som els agent divins atenent aquest món en que vivim.

====Gràcies pel l´avorriment ====

Cal confiar en Déu per la glòria i la força necessària per fer bé aquesta tasca. Algunes tasques són simplement avorrides, i com a resultat són feines feixugues per afrontar cada dia. I per tant, necessitem força- voldria argumentar que necessitem més força per la tasca monòtona que pel el treball creatiu.

Però, vet aquí les bones noticies: “ la joia del Senyor és la nostra força” (Nehemies 8:10): “ Déu pot i ens concedirà la joia i la força per la tasca que Ell vol que fem, fins i tot les no creatives”.

Activitats com a Pastor

2023-08-30T19:30:18Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Business As Ministry}} Qualsevol treballador d´un “treball secular” estarà temptat de pensar en una tasc...».

{{info|Business As Ministry}} 
Qualsevol treballador d´un “treball secular” estarà temptat de pensar en una tasca més important o menys honorable que aquesta, es a dir, pastor; he lluitat aquí i durant anys he trobat molts altres que lluitaven amb un sentit decidit en les tasques diàries- preguntant-se si necessiten en comptes de entregar-se ells mateixos a la tasca pastoral o al ministeri cristià en sentit de fer realment “ la voluntat divina”
Fet correctament i amb el temor a Déu, el ministeri és una vocació de glorificar Déu, però el ministeri no és l´única tasca que pot esdevenir glorificar a Déu. Tant sovint els homes de negocis semblem pensar d´aquesta manera, perquè no assumim la doctrina de la vocació. Dir simplement, vocació és la tasca específica que Déu ens crida a cadascú i no es troba limitada a aquells que el serveixen en el ministeri cristià.
De fet, Déu crida una amplia majoria de cristians ver “ ambients comuns” de treball, com els negocis, la acadèmia, la fustera, les lleis, les atencions sanitàries o domestiques. Quan responem nosaltres mateixos a aquesta vocació, som els agents divins per estimar els altres i complir la seva voluntat en el món
Assumint que aquesta tasca és honorable i honesta, assumint vol dir servir les necessitats dels altres que el treball és ministerial per naturalesa; en aquest sentit, la nostra tasca no és diferent de la que fa el pastor o missioner.
Vet aquí 3 motius per que la nostra tasca sigui ministerial
1r, la nostra tasca és ministerial quan els nostres deures són sobretot un camí de fe en Déu i en la seva obra, no en la autosuficiència i glòria personal.
Breument, la nostra tasca no és realment sobte nosaltres. Pau ens ho explica en els Efesis 1:11–12:

<blockquote>“ D´ Ell hem obtingut la nostra herència, estem predestinats segon l´objectiu d´Ell que fa totes les coses segons els consells de la seva voluntat, per a que nosaltres essent els primers en la esperança de Crist, ho seguem en la lloança de la seva glòria”.</blockquote>
Pel cristià, la vida i treball no és primàriament sobre un mateix o sobre l´auto-realització o ni sobre la seva riquesa personal o un afegit a les recompenses econòmiques; la tasca d´un cristià és sobretot treballar d´una manera que expressi la seva fe en Déu i en les seves obres per Déu; aquesta és la manera que realitzem el nostre treball i la substància del nostre treball que ens proveeix de mitjans per proclamar les seves excel·lències.
Per tant, què us sembla això? Això sembla diferent per cadascú de nosaltres: per uns,, treballar per la glòria divina voldria dir celebrar la seva bondat en un futur projecte exitós. Per altres, voldria implicaria confiar en Déu en el ben mig de les dificultats o fins i tots els errors; en la meva professió, he experimentat ambdues (la darrera més difícil), fins i tot, confiar en Déu durant aquestes circumstàncies tan difícils que explica més alt la riquesa suficient del coneixement en Crist
2nd, la nostra tasca és ministerial quan serveis els altres més que un simple projecte o beneficis. 
La gent, feta a imatge divina, els importa més que els beneficis. La nostra comissió neta no és tant important com la comissió de Crist per amar els veïns en el seu lloc de treball. I això vol dir que busca els interessos dels nostres col·legues, dels nostres clients i dels socis de negocis.
Per a mi, això és molt simple, però una veritat prou fàcil d´oblidar: en la urgència del dia, sovint oblido que la gent que m´envolta, observant que el meu dia no és més que una sèrie de tasques per comprovar. Quan adopto aquesta mentalitat orientada a treballar, fàcilment pas per alt les persones que Déu ha posat en e meu camí. En la meva desconsideració, la gent del lloc de treball ràpidament es converteix en accidental en el meu dia, i ells s´utilitzen com a recursos per al meu benefici personal o com a obstacles per la meva productivitat.
Com a cristià, estic convocat a estimar el veí, i Déu m´ha donat un lloc on intenta que això succeeixi. Per tant, en aquest entorn, tenir temps per animar els col·legues és ministerial; Recórrer una milla extra per ajudar un client és ministerial; servir el teu director en actualitzar unes dates és ministerial. Quan complim aquestes tasques, fins i tot les més mundanes, el nostre cor de servei i estimar els veïns de feina, som instruments de la amabilitat divina envers ells.
3r, la nostra tasca és ministerial perquè esdevenim ambaixadors de Crist pel seu regne específic de la obra que ens ha cridat
Estimem els nostres veïns millor quan els aportem bones noticies. Com a Pau, cal considerar-nos com a ambaixadors, mantenint el missatge de reconciliació envers un món de infidels (2 Corintis 5:20).
Durant molts anys vaig considerar la meva professió en la indústria informàtica com a incompatible amb el ministeri cristià. Durant aquests anys, no apreciava el privilegi de representar Jesús entre els meus col·legues i clients. Menyspreava la meva vocació o vaig passar
No esteu en la vostra professió accidentalment. Podria sentir que vàreu aterrar aquí a causa de circumstàncies inesperades, però Déu és el sobirà que us guia. La vostra línia de treball no és un accident, el vostre lloc de treball no és un accident, el vostre vaixell vocacional ha navegat fins on és troba ara perquè Déu us ha guiat. Us a col·locat on esteu ara perquè vol de vosaltres- o millor, com a Luter ho va fer- el vostre veí us ha necessitat. Ens cal alegrament i fidelment buscar aquesta gran crida de Déu.

7 oracions pels éssers estimats

2023-08-17T20:34:29Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Seven Prayers for Those You Love}} Què pregueu més sovint per aquests que estimeu? La pegunta revela la vostra incomoditat ( o dels vostres oradors) Prime...».

{{info|Seven Prayers for Those You Love}} 

Què pregueu més sovint per aquests que estimeu? La pegunta revela la vostra incomoditat ( o dels vostres oradors)

Primerament, pregueu per aquests que estimeu? Pregar és una de les maneres més poderosa, reflexiva i preuada que podem estimar a qualsevol que estimem. Fins i tot quan lluitem sovint per perseverar en la pregària pels altres. Amb incomptables raons impulsives per pregar- demanar a Déu d´un poder infinit, la saviesa i estimar per moure´s en es vides dels nostres amics, familiars i veïns- trobem centenar d´excuses per no fer-ho. El què alguns de nosaltres necessitem sentir és simplement un recordatori de parar i pregar per alguns dels estimats

Però si ho fem per a ells, el que preguem realment és important. I sovint demanem a Déu menys del que cal; el final el que realment demano a vegades per menys del que cal- per la meva dona, el meu fil, els meus pares, i la família de la Església. Quan pensem en pregar pels nostres estimats, els nostres cervells podem fallir en preocupacions pràctiques i mundanes- que Déu voldria conservar o millorar la salut i seguretat o que voldria la prosperitat en la feina, o la protecció de les nostres relacions amb ells o qualsevol necessitat diària o setmanal que immediatament acudeixi a la ment.

Pregar, com aquestes, tot i la seva bondat o impotència, no són pregàries que mouen muntanyes per pregar – com la de Pau; si preguem com ell ho va fer, i Déu li contestà, no seriem capaços de mantenir la pregària nosaltres mateixos per molts dels que estimem.

====Per què pregar per menys ====

Tim Keller observa: És destacable que en totes les oracions escrites per Pau pels seus amics no contenen una apel·lació per canviar les circumstàncies” (''Pregar'', 20). Penseu sobre això. De les 13 cartes, només coneixem 12 maneres de pregar de Pau pels cristians, i ell mai va pregar a Déu per canviar les circumstàncies. Encara que és el que demanem molts de nosaltres.

Per què fem pregàries més breus per les circumstàncies més que pregar per les grans realitats de llarga durada, profundes i espirituals, sota el que podem veure i experimentar? Per moltes raons, per suposat, però podem aïllar un exemple.

Primerament les pregàries breus són més fàcils. Naturalment, a banda de conèixer a Crist, de pensar ( i preocupar-se) de la salut, treball seguretat d´un viatge, relacions conflictives. Això no pren sensibilitat espiritual necessària per la recuperació d´una persona malalta ( o per mantenir la salut d´una sana); fins i tot per aquells que odien a Déu poden desitjar una bona vida els altres. Gran, com les oracions de Pau, tanmateix, ''no arriben naturalment''; la gent que odia Déu no fallen en oracions com aquestes. Pregar així, amb un eix real amb esperança, desesperació requereix de l´Esperit per treballar aquest eix, desesperació i esperança en nosaltres. Ell ens obre els nostres ulls a realitats terrorífiques i increïbles sota les circumstàncies diàries.

Segon, les respostes divines a les nostres llargues pregàries normalment són breus i menys visibles. Si preguem per sanar algú, ells podem recuperar-se uns dies o setmanes; si preguen per la seguretat de viatge d´algú, sabem que Déu ens respondrà en qüestió d´hores; si ho fem per una exitosa entrevista, de seguida podem esbrinar com va anar. Però si demanem a Déu que faci un germà com Jesús, podem no veure el resultat real, fiable; si preguem a Déu per protegir els nostre fill de Satán i les seves temptacions, probablement podem no veure les nombroses vies que ha fet servir; si preguem per que mantingui el nostre pastor fidelment fins al final, no estarem segurs si, o com, ho ha fet fins que aquest home escolti: “ Ben fet, bo i fidel servent” (Mateu 25:23).

Les pregàries llargues requereixen gràcia mes fe o esforç perquè les realitats espirituals no arriben naturalment al cervell i perquè les respostes a aquestes oracions són difícils de reconèixer- de moment, per ara- Durant centenars i centenars d´anys, veurem i testimoniarem la preciositat de les grans oracions que hem fet-aquestes oracions que mouen muntanyes en el cor dels homes, que provoquen terratrèmols en els seus centres espirituals, i que canvien el curs de les seves eternitats.

====7 oracions diàries: ====

Per que Pau va escriure a les esglésies, al menys totes les oracions que tenim en les seves cartes són pels creients; podem estar segurs que ell pregava persistentment i apassionadament, amb moltes llàgrimes, per les pèrdues (Romans 9:2–3; Filipencs 3:18–19). ''Però el que coneixem millor sobre la pregària de Pau'' que centra la seva vida sobre què pregava pels seus germans i germanes en la fe, incloent aquestes 7 grans oracions que podem fer pels seguidors de Crist que més estimem.

====1. Obrir els seus ulls encara més per a vosaltres. ====

Pregar és una de les coses més poderosa, reflexiva i apreciada que podem fer pels altres estimats. I aquesta cosa tan poderosa, reflexiva i apreciada que podem fer pels altres estimats és que ells gaudeixin més de Déu. De nou, Keller escriu: Pau no considera la pregària merament una manera d´aconseguir coses de Déu sinó d´aconseguir-lo a Ell mateix” (Orar, 21). Pau prega:

<blockquote>“''Per que hem escoltat de la vostra fe en el Senyor Jesús'' i de tot l´amor del seus sants, no cesso d´agrair -vos, recordant-vos en les meves oracions, que Déu del nostre Senyor Jesús Crist, el Pare de glòria, podria concedir-nos l´Esperit de la saviesa i de la revelació en el coneixement d´Ell, tenim els ulls dels vostres cors il·luminats”. (Efesis 1:15–18)</blockquote>

''Però'' Ell ha escoltat de la seva fe, ell pregava per la resta per veure Déu. Pregueu així pels creients que estimeu? Pau sabia que necessitem força interior sobrenatural per experimentar l´aire, la extensió, el pes, i profunditat de l´amor diví per nosaltres en Crist (Efesis 3:16–19) — no més ''rebre´l'', sinó també ''experimentar-lo i créixer en experimentar-ho''. Necessiten la gràcia recent per gaudir de Déu novament avui.

====2. Ompliu els seus cors amb l´amor pels altres. ====

Si Déu va respondre les nostres primeres oracions per aquells que estimem, la gràcia començarà a veure´s en l´amor del poble:

<blockquote>“És la meva oració que estimeu que pot abundar més i més, amb el coneixement i el discerniment per a que pugui aprovar-se el que és excel·lent, més pur i menys culpable pel dia de Crist, ple del fruit de la justícia que rebem a través de Jesús Crist, la glòria i la oració divina”. (Filipencs 1:9–11)</blockquote>

Pau demana a Déu que aquest amor extraordinari, contagiós i ple fins a desbordar en qualsevol lloc també (1 Thessalònics 3:11–13; Romans 15:5–6). Ell o assumia que els seguidors de Crist s´ estiméssim mútuament, sinó que demanava a Déu que l´augmentés més i més.

No caldria sorpreneu-vos que aquestes primeres 2 oracions facin ressò dels 2 grans manaments sobre l´amor a Déu i als altres (Mateu 22:37–39). Quan anem a pregar per les nostres esposes, els nostres infants, la nostra família de l´Església, els nostres veïns, aquests són 2 pilars de les oracions: “Déu, obriu els ulls més i més amplis per a Vos i ompliu els seus cors per sobrepassar l´amor cap els altres”.

====3. Mostreu-los la saviesa de la seva voluntat. ====

Les nostres oracions pels altres comencen amb l´augment de l´amor de Déu i sobrepassa el de la gent, però Pau no es conforma amb aquestes 2 pregàries. Ell sobrepassa altres muntanyes en les oracions del que estima. Prega per la saviesa espiritual i la comprensió:

<blockquote>“ No hem cessat de pregar per vosaltres, demanant-vos que ompliu de coneixements de la seva voluntat en la saviesa espiritual i l´enteniment, per caminar d´una manera vàlida del Senyor, ple de plaer a Ell: manteniu el fruit de cada bona acció i augmenteu en el coneixement diví”. (Colossencs 1:9–10)</blockquote>

No marxarem d´una manera vàlida de Déu merament perquè necessitem fer-ho, necessitem a Déu per ensenyar ''com. El que necessitem fer i el perquè'' necessitem tractar massivament a Déu, sinó que encara necessitem aprendre a caminar. No importa la distància a recórrer, estem en un lloc del camí per complaure totalment, esperant noves oportunitats i reptes cada dia nou. Per molt lluny que este, els nous passos necessiten saviesa i visió espiritual, no només disciplina humana i decisió per pregar i demanar a Déu per tot el que necessiten per conèixer ara.

====4. Doneu-los adia per parlar sobre Jesús. ====

La comissió que Jesús a deixar-nos podria no haver estat més clara (Mateu 28:19–20). Podríem oblidar ni rebutjar això en els moments de les nostres vides, però no serà perquè la responsabilitat sigui ambigua. Déu crida a cada seguidor de Jesús per aconseguir més seguidors per Jesús i ensenyar-los a obeir tot el que Jesús ha dit. Per acabar, Pau escriu:

<blockquote>“ Continueu insistentment pregant, observant-lo amb agraïments. I al mateix moment, pregueu també per nosaltres, que Déu podria obrir-nos una porta per la paraula, per declarar el misteri de Crist, a causa del qual estic empresonat,- i que deixi clar, com dir-ho”. (Colossencs 4:2–4)</blockquote>

I quan ell demana oracions en qualsevol lloc, “que la paraula me sigui donada obrint la boca valentament per proclamar el misteri de l´Evangeli, de qual soc ambaixador lligat, que podria declarar valentament, com sé que cal dir” (Efesis 6:19–20).

Déu actua de 3 maneres miraculoses per respondre els fidels como aquests: 1r, El ens dona es paraules per xerrar, després la valentia per dir-l´hi quan no podrien ser rebutjats (o pitjor) i finalment obra els ulls dels nostres oients per veure i entendre els Evangelis del seu Fill. Quan preguem pels seguidor creients avui, podem pregar pels les mateixes recompenses de la gràcia per testimoniar bé.

====5. Envieu-los bons amics en la fe. ====

Una i una altra vegada sobre les seves cartes, Pau prega per a que Déu el permeti ser bo amb els altres seguidors de Crist; per exemple:

<blockquote>“ Els agraïments que poden retornar a Déu per vosaltres, per tota la joia que sentim en el vostre nom abans del nostre Déu, quan preguem ''amb més fervor de dia i de nit'' per trobar-nos cara a cara i demanar què falta en la nostra fe?” (1 Thessalònics 3:9–10; també els Romans 1:9–10; 15:30–33).</blockquote>

Molt de nosaltres, en context de les esglésies sanes, mai han estat tan desesperats per seguir-lo, mai no es varen demorar fins a últimes hores de la nit pregant ''seriosament'' veients els fidels cara a cara. Estem massa acostumats a veure les nostres famílies de la església diumenge tres diumenge ( i més) nosaltres podrien haver oblidat justament com vital la comunió per la vida cristina.

A banda de la misericòrdia divina i les oracions dels altres, de la mima manera, qualsevol podria “ endurir-se per la gravetat del pecat” (Hebreus 3:13) i demanar-nos la vagància de l´amor en aquest món (2 Timothy 4:10). Per tant, una de les pregàries que podem fer per aquests que estimem és que Déu els hi concedeixi una església sana, fidel, i pocs íntims amics bons.

====6. Protegir-los dels enemics de la seva ànima. ====

Quan preguem per a que Déu augmenti en ells la alegria i aprofundeixi el seu amors per la resta, i la valentia de les seves paraules sobre Jesús, necessiten conèixer que ells trobaran resistència i hostilitat. Pau afrontava aquest tipus d´oposició a tot arreu, per tant ell demana oracions:

<blockquote>“ Germans, pregueu per nosaltres, que la paraula del Senyor arribi directament i sigui honrat, tal com esperem entre nosaltres i que ens alliberi de les debilitats i els pecadors”. (2 Thessalònics 3:1–2)</blockquote>

Quan peguem per algú més, recordem que “ contra la carn ni la sang, sinó contra els governants, les autoritats, ni els poders còsmics sobre la obscuritat actual, ni contra les forces espirituals del dimoni en el cel” (Efesis 6:12). Satan i els aliats no lluitem ocasionalment ni esporàdicament, sinó específicament i sense fi; una de les maneres més eficaces de pregar pels nostres estimats és lluitar contra els enemics de les seves ànimes.

Preguem amb Jesús: “ No ens porteu a la temptació, sinó allibereu-nos del dimoni” (Mateu 6:13). No justament amb me, sinó amb vosaltres. Jesús ens ensenya a pregar no només pels nostres interessos- les pròpies temptacions, les nostres pròpies batalles i pecats- però pregar regularment i apassionadament pels interessos dels altres, comptar amb els altres més importants que nosaltres mateixos (Filipencs 2:3) en la nostra guerra contra el dimoni.

====7. Feu que Jesús es vegi bé en les seves vides. ====

Finalment, pregueu per a que Jesús sigui glorificat en tot el que ells facin.

<blockquote>“ Per acabar sempre preguem per a vosaltres, que Déu us faci dignes de la seva vocació i compleixi tots els objectius pel bé, i totes les obres de fe pel seu poder, per a glorificar el nom del nostre Senyor Jesús i vosaltres en Ell, d´acord amb la gràcia del nostre Déu i del Senyor Jesús Crist”. (2 Thessalònics 1:11–12).</blockquote>

Pau recull les 3 grans oracions en una: la 1a, demanar Déu centrar-se i purificar les seves ambicions. Aquestes no són les resolucions qualsevol, sinó resolucions ''per el bé'', i obres ''per la fe''. Les nostres oracions us ajudaran a guardar-les de les dolentes i d´obres d´egoisme.

Segon, demanem a Déu no justament força per les seves obres, sinó la seva força per l´ obra; si aquestes resolucions i tasques van a glorificar Déu, cal que siguin “pel seu poder” sinó per els seus mateixos: ''Volem energia divina i habilitat a través d´elles mentre treballem i les servim.''

Finalment, i no massa clar, necessitem Déu que ompli les seves obres mitjançant ells- per completar i fructificar (Filipencs 1:6, 11). Breument, el necessitem a Ell per glorificar-se el mateix en tot el que ells ( i nosaltres) farem.

====Agrair Déu per la gràcia que vegeu ====

Si Déu respon a les nostres oracions, veurem el fruit amb el temps- i l´agrairem sovint com ho vegem. Una de les millors maneres de revifar el foc de les nostres grans oracions pels altres és pregar Déu pel que vegem fent i a través d´elles.

Aquest és la pregària que Pau escriu més sovint que cap altra: Agraeixo a Déu per vosaltres”, pel augment de la vostra fe (2 Thessalònics 1:3). Perquè heu estimat molt els sants (Efesis 1:15–16). Perquè el vostre amic en els Evangelis (Filipencs 1:3–5). Perquè us ha concedit i donat gran coneixements d´Ell (1 Corintis 1:4–7). Perquè recitem els Evangelis a través de vosaltres (Romans 1:8). Per no perdre la vostra esperança en Jesús Crist (1 Thessalònics 1:2–3).

Quan sovint tenim evidència del fruit espiritual per suposar, agrair a Déu en comptes de breus benediccions circumstancial? L´obra divina més gran, duradora i valuosa (com les 7 precedents) no hi caben ni en un dia ni en una setmana. Destaqueu que les hem vistes més íntimament i durant mesos i anys. Però el que veiem, realment veiem, les mans divines en la obra del cor d´algú que estimem, poques realitats inspiraran la nostra fe, intensificaran la nostra joia, i reforçaran les nostres vides de pregàries com aquestes respostes per pregar.

La meva filla petita

2023-08-17T20:14:49Z

Pcain:

{{info|My Little Daughter}} 

====La mirada d´un pare en el cor de Déu ====

Pocs esdeveniments han canviat tant com tenir la meva vida. Varen començar per bessons i la nostra 1a filla va arribar 4 anys més tard, amb estranys i meravellosos efectes en el cor d´un pare- i potser amb més importància perquè no l´esperaven.

Quan Déu va crear 2 sexes, va posar 4 diferents tipus de relacions de pares: pare-fill, mare-filla, mare-fil, pare-filla ( però complementàries) i que els ois i les noies són diferents, sempre els troben diferents, sovint subtils, sempre amb aspectes poderosos per l´amor compartit en aquestes 4 tipus de relacions.

Prou rarament, Jesús les honora totes 4 en el seu destacat ministeri

*L´amor d´un pare al seu fill (Mark 9:14–29; Mateu 17:14–20; Lluc 9:37–43): Un pare aporta el seu fill qui “ té un esperit que el fa mut. I quan sigui la seva quantitat, el llença cap avall, fa escuma i remoles les dents, tornant-se rígid”. Els deixebles intenten l´exorcisme amb les seves, sense èxit. Llavors, Jesús cedeix, trau el dimoni i el fill torna al pare.
*L´amor del pare pel seu fill (Lluc 7:11–17): Un jove mor: “ el fill únic d´una mare i ella torna vídua”: Jesús veu les seves llàgrimes i sent compassió per ella. Ell s´apropa el seu cos sense vida i diu: “ Jove, et dic que ressuscitis”; l´home s aixeca i parlar dient: “ Jesús, doneu-lo a la seva mare”.
*L´amor d´una mare per la seva filla (Marc 7:24–30; Mateu 15:21–28): Una mare gentil (Siro-fenici ) suplica Jesús extreure el dimoni del cos de la seva filla. Quan Jesús diu: permeteu que els infants (jueus) siguin nodrits avants que els gossos ( gentils)”ella respon amb bonica audàcia humil; “ Sí, Senyor, sempre i quan els gossos es mengin les engrunes dels infants”; 1a frase- Jesús ens diu- “ segui el vostre camí; el dimoni ha sortit de la vostra filla

====L´amor del pare per la seva filla ====

Quan un oficial de la sinagoga va apropar-se a Jesús (Marc 5:21–24) i va caure agenollat per demanar-li ajuda, dient: “ la meva filla petita”... (Marc 5:23). Justament no va dir la filla, sinó la “meca filla petita” en termes d´atenció i cura particular, una mirada dintre el cor del pare per la seva filla- que no el mateix que el cor del pare del fill.

Hi ha un tipus d´amor i afecció especials existent entre un bon pare i la seva filla, no importa la seva edat, si és de 3, 12 o 30. Tornaríem bojos per mesurar l´amor d´un pare per seu fill contra l´amor de la seva filla, però som ingenus per veure la diferència.

Un pare estima el seu fill om algú que, respecte la seva masculinitat, ''és com jo''. Déu m´ha confiat la criança de del seu fill que sembla en l´aprenentatge de l´auto sacrifici i una iniciativa humil, per cultivar el cor per portar, proveït per, protegir les dones i els infants. I un bon pare estima una filla ''com no se sembla''. Déu m´ha confiat la criança d´aquest fill, per ser la persona més important sobre la terra per la meva dona i per a mi. Mo només necessito un model de la masculinitat de l´auto- sacrifici de la masculinitat per ella, però necessito que aprengui que es rebre i ser cuidat per un home digne i semblant a l´home cristià.

‘La noia petita”

És complicat dibuixar les línies emocionals massa per lluir, però ha diferències típiques entre l´atenció materna i la paterna. Pau fa una ullada en la 1a Carta als Tessalònics: Sigueu gentils entre vosaltres com una mare que nodreix els seus propis fill” (1 Thessalònicns 2:7). I en la seva ma complementària, “ com un pare amb els seus fills, som exhortats unes en els altres i us anima i us encarrega d´una manera vàlida de Déu” (1 Thessalònics 2:11–12). I aquestes orientacions generals d´amabilitat i ànim tenen diferents expressions entre els fills i les filles. Els homes ''anomenen i'' les dones ''tenen cura'' o nodreixen; els homes ''construeixen'' ( Dies 1-3) i les dones ''completen'' (Dies 4-6)

Jesús reculls els termes afectuosos de Jairo per la seva filla i, quan Jesús arriba a la seva casa- després de ja morta- l´agafa per les mans dient: “ ''Nena petita'', et dic que t´aixequis” (Marc 5:41). No justament noia, sinó “ petita filla”- és una expressió de compassió i de santa condescendència; sabem que tenia 12 anys, és a dir, que ja no era tan “petita” avui i menys en els primer segle que ren 12 anys propers al matrimoni. “ La meva filla petita” i “ la nena petita” són expressions de tendresa, d´afecte, i de protecció del cor patern.

<h4>Qui doncs és Ell? </h4>
Quan Jesús ressuscità la jove de la mort, la proveïa d´una visió sorprenent de qui era Ell. Va permetre només a Pere, Jaume i Joan acompanyar-lo per ressuscitar la jova perquè, com en la seva Transfiguració (Marc 9:2–9), és una ullada sorprenent sobre qui és Jesús, no només una gran mestre sinó Déu mateix.
Potser actualment no estarem sorpresos de la resurrecció de la filla de Jairo per Jesús, sinó que abans hem escoltat aquesta història, al final de la qual sabem com es va desenvolupar finalment la seva història – la resurrecció final de la mort. Necessitem alguns esforços per posar-nos nosaltres mateixos en la història original i sentir la força d´aquell moment. Marc reuneix el llenguatge per descriure quan sorpresos estan els pares de la filla i els seus deixebles. Literalment “ ells estaven contents amb alegria” (Marc 5:42). Ells sabien que Ell podria sanar-la i també recuperar algú de la mort? Aquest és un joc sorprenent del seu poder i de la seva identitat.
Ressuscitant la filla de Jairo, Jesús ens mostra, a banda del temps, que el seu Pare tenia el poder sobre l´enemic, amenaçat de mort com si fos simplement un somni: “Dolça, és el moment d´aixecar-te”.

<h4>Les dones grans i les joves </h4>
Però Marc 5:21–43 no és justament sobre la petita; hi ha una dona gran- una altra filla
En el camí de la resurrecció de la filla de Jairo, quan la multitud pressionava Jesús, una dona amb una malaltia crònica va tocar la seva túnica per darrera. Jesús notava que “ aquest poder havia sortit d´Ell” (Marc 5:30), i la dona “ sentia en el seu cos que havia superat la malaltia” (Marc 5:29). Jesús va aturar-se i donant una volta per demanar qui l´havia tocat. Alterat i impacient, els deixebles demanares: “ Vegeu la multitud pressionant- me i encara no he dit: “ Qui m´ha tocat”? (Marc 5:31). A més, la filla de Jairo jeia en el seu llit!.
Una dona va sobresortir i lluny de reprovar-la, Jesús va mostrar el cor paternal de la seva filla: “ Filla, la vostra fe us ha fet be, aneu en pau i tracteu la vostra malaltia” (Marc 5:34). Ell volia que no era una superstició que havia tractat, sinó a seva fe. I Ell va cridar la seva Filla; justament com que Jairo mostrava l´única tendresa i compassió del cor paternal de la seva filla, ara Jesús ens mostrava el seu cor- El cor diví- per una de les seves filles.
Marc no volia que oblidéssim aquesta connexió i va col·locar les seves filles una al costat de l´altra en els versicles 34–35. En el versicle 34, Jesús crida a la dona: “ Filla”; en el versicle 35, un missatge de la casa de Jairo per informar-li: “ La vostra filla ha mort”

<h4>Estimar com una filla </h4>
No són justament els 12 anys que pateixen en conèixer l´amor i el delit del seu pare; fins i tot quan creixen, les dones necessiten la atenció paternal divina Les dones grans i les joves necessiten animar-se per aquesta doble història- el tractament de la dona gran després d´anys de patiment i la seva recuperació d´una jova de les urpes de la mort.
Germanes en Crist, Jesús te cura de vosaltres: us diu: “ Filla”. Cap importància quan fracassa el seu pare; cap problema en com sou ferit ni maltractat. La seva situació –per molta vergonya o no del mateix propietari- no us desqualifica de la seva preocupació. El observa la vostra compassió, amb amo especial, que un bon pare té per la seva filla i diu: “ Confieu, que us faré bé; tractaré la vostra malaltia anomenada pecat. Us salvaré de l´enemic final, anomenada mort; us donaré la meva ma, la mort mateixa no podrà afectar-vos, i un dia us aixecareu, des del somni, sense llàgrimes, ni tristesa, ni mals per les primeres coses han acabat (Revelació 21:4).
No són nomes les dones que necessitem conèixer l´amor mateix de Déu com a filles.
Tots els que estan amb Crist rebem no només l´amor del Pare com fills estimats, sinó les seves estimades filles. El tipus peculiar de la condescendència, profunda compassió, delit personal i ferocitat per protegir que un bon pare sent per la seva filla és el que Déu us fa a tots receptors del nostre Pare celestial.
En el cor de Jairo per la seva filla i de Jesús per a ell, podem fer una ullada a l´amor paternal pel seu poble, a més d´altres aspectes diferents del seu amor. Ens mira amb compassió, delit i una afecció protectora com un pare sent per la seva filla petita. És bo per les dones i els homes els agradi conèixer-se, estimar-se per Déu com n pare ho fa pel seu fill o els pares estimen les seves filles.

La meva filla petita

2023-08-17T20:14:14Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|My Little Daughter}} ====La mirada d´un pare en el cor de Déu ==== Pocs esdeveniments han canviat tant com tenir la meva vida. Varen començar per bessons ...».

{{info|My Little Daughter}} 

====La mirada d´un pare en el cor de Déu ====

Pocs esdeveniments han canviat tant com tenir la meva vida. Varen començar per bessons i la nostra 1a filla va arribar 4 anys més tard, amb estranys i meravellosos efectes en el cor d´un pare- i potser amb més importància perquè no l´esperaven.

Quan Déu va crear 2 sexes, va posar 4 diferents tipus de relacions de pares: pare-fill, mare-filla, mare-fil, pare-filla ( però complementàries) i que els ois i les noies són diferents, sempre els troben diferents, sovint subtils, sempre amb aspectes poderosos per l´amor compartit en aquestes 4 tipus de relacions.

Prou rarament, Jesús les honora totes 4 en el seu destacat ministeri

*L´amor d´un pare al seu fill (Mark 9:14–29; Mateu 17:14–20; Lluc 9:37–43): Un pare aporta el seu fill qui “ té un esperit que el fa mut. I quan sigui la seva quantitat, el llença cap avall, fa escuma i remoles les dents, tornant-se rígid”. Els deixebles intenten l´exorcisme amb les seves, sense èxit. Llavors, Jesús cedeix, trau el dimoni i el fill torna al pare.
*L´amor del pare pel seu fill (Lluc 7:11–17): Un jove mor: “ el fill únic d´una mare i ella torna vídua”: Jesús veu les seves llàgrimes i sent compassió per ella. Ell s´apropa el seu cos sense vida i diu: “ Jove, et dic que ressuscitis”; l´home s aixeca i parlar dient: “ Jesús, doneu-lo a la seva mare”.
*L´amor d´una mare per la seva filla (Marc 7:24–30; Mateu 15:21–28): Una mare gentil (Siro-fenici ) suplica Jesús extreure el dimoni del cos de la seva filla. Quan Jesús diu: permeteu que els infants (jueus) siguin nodrits avants que els gossos ( gentils)”ella respon amb bonica audàcia humil; “ Sí, Senyor, sempre i quan els gossos es mengin les engrunes dels infants”; 1a frase- Jesús ens diu- “ segui el vostre camí; el dimoni ha sortit de la vostra filla

====L´amor del pare per la seva filla ====

Quan un oficial de la sinagoga va apropar-se a Jesús (Marc 5:21–24) i va caure agenollat per demanar-li ajuda, dient: “ la meva filla petita”... (Marc 5:23). Justament no va dir la filla, sinó la “meca filla petita” en termes d´atenció i cura particular, una mirada dintre el cor del pare per la seva filla- que no el mateix que el cor del pare del fill.

Hi ha un tipus d´amor i afecció especials existent entre un bon pare i la seva filla, no importa la seva edat, si és de 3, 12 o 30. Tornaríem bojos per mesurar l´amor d´un pare per seu fill contra l´amor de la seva filla, però som ingenus per veure la diferència.

Un pare estima el seu fill om algú que, respecte la seva masculinitat, ''és com jo''. Déu m´ha confiat la criança de del seu fill que sembla en l´aprenentatge de l´auto sacrifici i una iniciativa humil, per cultivar el cor per portar, proveït per, protegir les dones i els infants. I un bon pare estima una filla ''com no se sembla''. Déu m´ha confiat la criança d´aquest fill, per ser la persona més important sobre la terra per la meva dona i per a mi. Mo només necessito un model de la masculinitat de l´auto- sacrifici de la masculinitat per ella, però necessito que aprengui que es rebre i ser cuidat per un home digne i semblant a l´home cristià.

‘La noia petita”

És complicat dibuixar les línies emocionals massa per lluir, però ha diferències típiques entre l´atenció materna i la paterna. Pau fa una ullada en la 1a Carta als Tessalònics: Sigueu gentils entre vosaltres com una mare que nodreix els seus propis fill” (1 Thessalònicns 2:7). I en la seva ma complementària, “ com un pare amb els seus fills, som exhortats unes en els altres i us anima i us encarrega d´una manera vàlida de Déu” (1 Thessalònics 2:11–12). I aquestes orientacions generals d´amabilitat i ànim tenen diferents expressions entre els fills i les filles. Els homes ''anomenen i'' les dones ''tenen cura'' o nodreixen; els homes ''construeixen'' ( Dies 1-3) i les dones ''completen'' (Dies 4-6)

Jesús reculls els termes afectuosos de Jairo per la seva filla i, quan Jesús arriba a la seva casa- després de ja morta- l´agafa per les mans dient: “ ''Nena petita'', et dic que t´aixequis” (Marc 5:41). No justament noia, sinó “ petita filla”- és una expressió de compassió i de santa condescendència; sabem que tenia 12 anys, és a dir, que ja no era tan “petita” avui i menys en els primer segle que ren 12 anys propers al matrimoni. “ La meva filla petita” i “ la nena petita” són expressions de tendresa, d´afecte, i de protecció del cor patern.

====Qui doncs és Ell? ===

Quan Jesús ressuscità la jove de la mort, la proveïa d´una visió sorprenent de qui era Ell. Va permetre només a Pere, Jaume i Joan acompanyar-lo per ressuscitar la jova perquè, com en la seva Transfiguració (Marc 9:2–9), és una ullada sorprenent sobre qui és Jesús, no només una gran mestre sinó Déu mateix.

Potser actualment no estarem sorpresos de la resurrecció de la filla de Jairo per Jesús, sinó que abans hem escoltat aquesta història, al final de la qual sabem com es va desenvolupar finalment la seva història – la resurrecció final de la mort. Necessitem alguns esforços per posar-nos nosaltres mateixos en la història original i sentir la força d´aquell moment. Marc reuneix el llenguatge per descriure quan sorpresos estan els pares de la filla i els seus deixebles. Literalment “ ells estaven contents amb alegria” (Marc 5:42). Ells sabien que Ell podria sanar-la i també recuperar algú de la mort? Aquest és un joc sorprenent del seu poder i de la seva identitat.

Ressuscitant la filla de Jairo, Jesús ens mostra, a banda del temps, que el seu Pare tenia el poder sobre l´enemic, amenaçat de mort com si fos simplement un somni: “Dolça, és el moment d´aixecar-te”.

====Les dones grans i les joves ====

Però Marc 5:21–43 no és justament sobre la petita; hi ha una dona gran- una altra filla

En el camí de la resurrecció de la filla de Jairo, quan la multitud pressionava Jesús, una dona amb una malaltia crònica va tocar la seva túnica per darrera. Jesús notava que “ aquest poder havia sortit d´Ell” (Marc 5:30), i la dona “ sentia en el seu cos que havia superat la malaltia” (Marc 5:29). Jesús va aturar-se i donant una volta per demanar qui l´havia tocat. Alterat i impacient, els deixebles demanares: “ Vegeu la multitud pressionant- me i encara no he dit: “ Qui m´ha tocat”? (Marc 5:31). A més, la filla de Jairo jeia en el seu llit!.

Una dona va sobresortir i lluny de reprovar-la, Jesús va mostrar el cor paternal de la seva filla: “ Filla, la vostra fe us ha fet be, aneu en pau i tracteu la vostra malaltia” (Marc 5:34). Ell volia que no era una superstició que havia tractat, sinó a seva fe. I Ell va cridar la seva Filla; justament com que Jairo mostrava l´única tendresa i compassió del cor paternal de la seva filla, ara Jesús ens mostrava el seu cor- El cor diví- per una de les seves filles.

Marc no volia que oblidéssim aquesta connexió i va col·locar les seves filles una al costat de l´altra en els versicles 34–35. En el versicle 34, Jesús crida a la dona: “ Filla”; en el versicle 35, un missatge de la casa de Jairo per informar-li: “ La vostra filla ha mort”

====Estimar com una filla ====

No són justament els 12 anys que pateixen en conèixer l´amor i el delit del seu pare; fins i tot quan creixen, les dones necessiten la atenció paternal divina Les dones grans i les joves necessiten animar-se per aquesta doble història- el tractament de la dona gran després d´anys de patiment i la seva recuperació d´una jova de les urpes de la mort.

Germanes en Crist, Jesús te cura de vosaltres: us diu: “ Filla”. Cap importància quan fracassa el seu pare; cap problema en com sou ferit ni maltractat. La seva situació –per molta vergonya o no del mateix propietari- no us desqualifica de la seva preocupació. El observa la vostra compassió, amb amo especial, que un bon pare té per la seva filla i diu: “ Confieu, que us faré bé; tractaré la vostra malaltia anomenada pecat. Us salvaré de l´enemic final, anomenada mort; us donaré la meva ma, la mort mateixa no podrà afectar-vos, i un dia us aixecareu, des del somni, sense llàgrimes, ni tristesa, ni mals per les primeres coses han acabat (Revelació 21:4).

No són nomes les dones que necessitem conèixer l´amor mateix de Déu ''com a filles''.

Tots els que estan amb Crist rebem no només l´amor del Pare com fills estimats, sinó les seves estimades filles. El tipus peculiar de la condescendència, profunda compassió, delit personal i ferocitat per protegir que un bon pare sent per la seva filla és el que Déu us fa a tots receptors del nostre Pare celestial.

En el cor de Jairo per la seva filla i de Jesús per a ell, podem fer una ullada a l´amor paternal pel seu poble, a més d´altres aspectes diferents del seu amor. Ens mira amb compassió, delit i una afecció protectora com un pare sent per la seva filla petita. És bo per les dones i els homes els agradi conèixer-se, estimar-se per Déu com n pare ho fa pel seu fill o els pares estimen les seves filles.

El Senyor pot i us protegirà us

2023-08-17T20:06:28Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Lord Can and Will Keep You}} Moltes de les grans pors en la vida no provenen del que podem veure, si no del que no- són impredictibles desastres naturals...».

{{info|The Lord Can and Will Keep You}} 

Moltes de les grans pors en la vida no provenen del que podem veure, si no del que no- són impredictibles desastres naturals, d´innombrables i invisibles lladres que poden entrar mentre dormim, des d´una malaltia que pot abatre qualsevol de la família en qualsevol moment. Satan ens consumeix amb por inflamant lo desconegut. Explota la nostra imaginació i turmenta els nostres sensacions d´inseguretat.

Els israelites coneixien la inseguretat. Cada any, varen viatjar des de les seves llars lluny de Jerusalem, alguns d´ells a peu, i 1 de cada 3 les grans pors (Èxode 23:14). Jesús mateix un viatge traïdor des de la seva ciutat natal moltes vegades, a peu ( o muntat) més de 9 milles cada vegada. Déu els hi havia dit d´anar-se- arribar on fos la seva presència (1 Reis 8:10–11) — per una ruta perillosa i incerta.

En el pas de la ruta, trobava gent amenaçant per damunt i per sota, la majoria de les quals no eren visibles ni previsibles. Ells estaven totalment exposats a temperatures abrasadores o al temps variable. Els lladres s´amagaven en les coves o turons, sabent com esperar les seves víctimes. La gent sabia per on anar, però desconeixien si algú apareixeria. Segurament, alguns no, per tant es sentien fràgils, vulnerable i insegurs.

La nostra ruta cap a l´infern, cap a la nova Jerusalem (Revelació 21:2), és més llarg que la dotzena de milles que varen andar i no menys amenaçador. Portem les promeses divines amb nosaltres, però la vida sovint sembla desesperada i incerta. La temptació s´amaga i colpeja, les proves ens embosquen a nosaltres i als nostres propers; els desastres i les crisis ens arribem sense previsió. Sentim la nostra necessitat de protecció.

====El pecat contra el perill ====

Quan el poble de Déu sentia la seves necessitat de protecció en el decurs de la ruta cap a Jerusalem, ells no cobrien les boques de por, ells varen inventar l´himne; ells varen cridar amb la esperança en la incertesa, amagant les seves pors amb versicles i cors; ells cantaven contra el perill.

El Psalm 121è era una cançó per les adversitat i les rutes incertes com aquelles. La tornada una i altre vegada sobre els 8 versicles era que el Senyor podia i els protegiria. El Psalm va ser escrit a causa de la llarga i aïllada ruta cap a Jerusalem era perillosa- i perquè la ruta vers l´infern és també llarg i perillós. L vulnerabilitat i fragilitat en aquests versicles descriu un món molt diferent de l´actual en el que Satan ens envolta i el pecat tempta i amaga la mort. Encara sentim la nostra necessitat de protecció.

Vosaltres podeu sentir la inseguretat en obrir aquesta línia: “ Obro i aixeco els meus ulls cap als turons, d´on prové la ajuda?” (Psalm 121:1). No sé què hi havia en la imaginació de l´escriptor, si els turons s´amagaven els enemics perillosos o estaven buits d´enemics. En qualsevol camí, aquests turons els feien sentir-se petits, vulnerables, sense ajuda: ''Qui m´ajudarà ara''?

====Què pot fer el vostre protector? ====

Quin psalmista podria veure parlar-li que es trobava en dificultats, sense confiar en què podia veure. D´on venia l´ajuda? “ La meva ajuda ve de Déu, que va crear el cel i la terra” (Psalm 121:2). Com Ell imaginava qè podia patir, va mirar més enllà de la amenaça, podia veure a Déu darrera qualsevol cosa.

Si els turons al vostre voltant sobtadament apareixen terrorífiques, recordeu Qui va crear-les; el vostre Déu construeix cadascuna amb el seu pes precís, sota una estreta fracció de una micra. Ell dona forma a cada corba i precipici, planta qualsevol matoll i flors i col·loca qualsevol roca en el seu lloc. Ell compta i distribueix els brins de la gespa. El vostre Déu coneix els turons, veu per sobre de elles, governa els turons i cadascú. I a més quan ràpidament la por tempta els turons!!

El Senyor pot protegir-vos, perquè no existeix res que Déu no pugui fer: cap crisi ni circumstàncies que pugui aclaparar-lo; Ell mai és sorprès ni sacsejat; fa totes les coses, les manté, les controla, inclòs cada detall de les nostres vides, fins i tot els dies més difícils. Cao turó és més alta ni nit més obscura per a Ell. Quan el que podeu veure només crida d´ ansietat, veu la força del seu poder, en tot el que Ell ha creat. Segurament Déu qui ha creat les muntanyes “ és capaç de protegir-nos d´ensopegar i presentar-te irreprensible davant la presència de la seva glòria amb joia” (Jude 1:24).

Quan els líders religiosos amenaçaren els deixebles i els advertien de no pregar els Evangelis, varen repetir la mateixa oració: “Senyor tot poderós, que vàreu crear el cel i la terra, el mar i cada cosa que compte en ells.....” (Fets 4:24). On va trobar la primitiva església la força per mantenir els testimonis? Varen començar recordar quan poderós és Déu- el poder que podeu trobar on sigui que busqueu: mireu al voltant, properament, i sabre que el Senyor pot protegir-vos.

====Ni de dia o ni de nit ====

El Sentor pot protegir-vos i ho farà: De què us pot protegir? De qualsevol cosa que us pugi ferir. El seu poble es va ferir en la marxa de Jerusalem, i vosaltres us ferireu seguint els passos de Crist (Joan 16:33). Però si sou Déu, res darrerament pot ferir-vos, perquè res- ni la mort, ni la vida, ni els àngels ni els governants, ni les coses presents ni els futurs detalls, res que us amenaci- pot separar-vos de l´amor diví en Crist Jesús (Romans 8:38–39).

Si Déu és el vostre protector, “Ell és l´ombra de la vostra mà dreta” (Psalm 121:5), vol dir que ningú més no hi existeix ningú més proper que el protector. Res pot interposar-se entre vosaltres i Déu. “El Sol no pot sacsejar-vos de dia ni la Lluna de nit” (Psalm 121:6); aquesta és la forma de explicar-lo l´autor: “cap arma actual dissenyada contra tu podrà tindrà èxit” (Isaïes 54:17) — cap arma humana ni de Satan, cap perill de la natura pot protegir-vos de Déu.

Ni de dia ni de nit, quan camineu a través de la vall de les ombres de la mort, pot robar-vos la vostra vida o l´amor. Fins i tot quan cal dormir, envoltats de totes les advertències i controls de les vostres circumstàncies. Qui us guarda no s´adormirà. Vet aquí que qui protegeix Israel ni dormirà ni s´adormirà. ” (Psalm 121:3–4).

====Ell protegirà la vostra vida ====

“ El Senyor us protegirà del dimoni; Ell protegirà la vostra vida”(Psalm 121:7). Com pot citar Déu a tots els dimonis quan semblen patir més del dimoni ( els nostres i els altres)? Derek Kidner compara aquest versicle amb la promesa de Jesús als seus deixebles. Us alliberareu dels pares i dels germans, dels parents i amics, i alguns de vosaltres els mataran... però ca cabell del vostre cap perillarà” (Lluc 21:16, 18). Com pot qualsevol moris sense perillar cap cabell del vostre cap?

Jesús diu: “ No temeu als qui puguin matar el vostre cos, ''sinó qui pugui matar l´ànima''” (Mateu 10:28). El dimoni pot ( i podrà) ferir-vos en aquesta vida, però només pot fer-ho molt. Satan pot fer miserables els mesos, anys, dècades, però la seva corretja és curta i llarga la eternitat. El nostre cos, les nostres relacions, sentiments totalment vulnerables de moment, però els nostres esperits són perfectament i perpètuament salvats. “ Ell protegirà la vostra vida” (Psalm 121:7) — la vida més important, la més satisfactòria i significativa, l´única que dura sempre

====Des d´ara i per sempre ====

Si normalment no sentim la necessitat de protecció, perdrem el nostre control de la realitat. Podem no haver conegut i sentit la realitat en primer lloc. Atenció si “ el Senyor us beneeix i protegeix” (Números 6:24) sona ranci o bonic “ potser necessari algun dia” més que urgent i indispensable. Som molt més vulnerables del que ens pensem.

Però si sentiu la necessitat de protecció- si teniu la sensació de feblesa, i us preocupa com arribar a casa -preneu el cor. Jesús prega i continua fent-ho, per protegir-vos: “ No estaré molt en el temps, però ells si estaran, i tornaré a vosaltres. Pare Sant, protegir-nos en el seu nom” (Joan 17:11). Teniu una herència “ imperible, ni contaminada i perfecta” que Déu ens protegeix. I per això Déu es el vostre protector (1 Pere 1:3–5).

On sigui que us cridi, sense importar quan dur sentiu el camí, qualsevol por que aparegui en el vostre camí, escoltar-lo dir: “ El Senyor us protegirà en sortir i en tornar des d´aquest moment i per sempre ” (Psalm 121:8).

La benedicció d´una llar desordenada

2023-08-02T19:58:08Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|The Messy Home of Blessing}} ====Per què els infants valoren el caos ==== Criar els infants, tal com saben els seus pares, pot esdevenir una petita prova de...».

{{info|The Messy Home of Blessing}} 

====Per què els infants valoren el caos ====

Criar els infants, tal com saben els seus pares, pot esdevenir una petita prova de domesticar d´un ramat d´esquirols- un petit vaixell sense motor durant un huracà poc violent. Són prou petits i bonic per semblar majorment inofensius, però això és el que ells volen que penseu.

Recordo un dia dels nostres primers anys que criava esquirols. Aquella tarda vaig anar a despertar un dels meus fills de la seva migdiada; abans de tocar la porta, apercebia problemes en aquest costat. Allò no era l´olor habitual, sinó alguna cosa més sinistra. Vaig obrir la porta per descobrir que un bolquet utilitzat s´havia convertit en una paleta de pintor: no havia cap superfície lliure, molt orgullosa d´aquella obra, l´autor va aixecar-se des del seu bressol pintat, em va somriure com si oferís la possibilitat de comprar la seva obra mestra.

Després de banyar-lo ( amb 78 mocadors de clorox) varen asseure a sopar i pregar en família. L´artista estava afamegat, tal com recordo; varen posar els nens a dormir, varen pregar altre cop contra qualsevol obra creativa i anàrem a dormir. Un par d´hores més tard, un infant ens va despertar, mullat de pipi al llit per primera vegada després de molt mesos. Compteu això plens d´alegria, pares, quan trobeu humitats de diferents tipus; després d´un bany( i menys tovalloletes de Clorox) el nen tot net tornar al llit. Serien una mica més tard de la matinada.

Vaig tornar al llit, tancar els ulls i començar a pensar en un botó de repetició preventiva. Segons més tard, el pintor tornava a cridar, vaig respirar profundament, i treure els peus del llit. Quan vaig apropar-me, pressentia problemes, però eren el mateixos. El meu fill, com fa rarament, havia sopat massa i, ràpidament, va patir una indigestió. Altre vegada les tovalloletes de Clorox.

Com fa la meva dona, Faye, vaig tornar al llit entre les dues i les tres de la matinada, sabent que calia aixecar-se i alimentar la mainada en un parell d´hores, no podíem ajudar-la, sinó riure; amb els ulls esmorteïts i cansat, ens varen mirar mútuament, somriure i acordar: necessitem buscar un altre?

====Els infants ens necessitem per lluitar ====

Cada pare té una història semblant: criar infants és previsiblement dur en diferents sentits; mai sabem quan dur semblarà demà, o la propera setmana, o en 5 anys, però estem raonablement segurs que no serà fàcil.

Això és òbviament intencionat per part divina. Ell sap que el que necessiten els nostres fills no necessiten pares que eduquin fàcilment, sinó pares que diàriament confiïn en Ell. Els fills necessiten pares de fang, normalment cansats, pecadors, confessors, penedits, demandants de perdó, forts i que ajudin mentre confien i gaudeixin de Déu. Necessitem veure com suportem la duresa amb esperances en Ell.

Satan, tanmateix, controla tots els aspectes dolorosos de la paternitat. Ha estudiat la vulnerabilitat i esperances per atacar en els moments més febles. Ell fa que tit sembli trivial, sense recompenses, i per tant, fútil. Quan ens arribin les seves temptacions (i vindran), és important sentir altres veus que ressonin més altes que les nostres oïdes frustrades i cansades.

<blockquote>“ Vet aquí, els infants són hereus del nostre Senyor, 
el fruit dels nostres embarassos com a recompensa. 
Com les fletxes en mans d´un soldat, són els nens de la nostra joventut”. (Psalm 127:3–4)
</blockquote>

====1. La paternitat sembla banal? ====

Aquesta pot ser la gran mentida sobre els infants de la nostra societat actual: ''hi ha moltes més coses grans, productives, importants que podem fer que criar infants.'' La paternitat és massa petita per vosaltres.

La paternitat és petita de moltes maneres diàries, però enorme en el sentit que ens interessa. “ Vet aquí, els infants són una herència del Senyor”- un regal, una herència, un llegat. Cal fer atenció al que Déu anomena hereus perquè Ell un per a Ell mateix: “ Beneïda sigui la nació el Senyor de la qual és Déu , el poble escollit com el seu hereu!” (Psalm 33:12). Som els seus hereus- una raça escollida, un sacerdoci real, una nació sencera, tot un poble per la seva possessió” (1 Pere 2:9). I els infants – biològics, adoptats o espirituals – els nostres hereus.

Quan sigui que Déu ens doni un infant, Ell confia amb una herència preciosa i eterna- una nova vida sense fi i que , segons la voluntat divina es desenvoluparà per canviar i formar el món de moltes maneres ( fins i tot tenint els fills propis). El seu impacte sobre la eternitat superarà qualsevol tasca que el món ofereixi com a significativa i conseqüent.

====2. La paternitat sembla inútil? ====

Potser que la paternitat no sembli petita en absolut; potser sembli gran i pesada i a vegades desmoralitzant; encara no està entrenat per l´orina; no voldrà asseure´s, llença el menjar per terra cada vegada, s´enrabia cada vegada que la seva mare diu no; no volen jugar junts durant 3 minuts sense lluitar: ''qualsevol cosa que faci marca la diferència? Faig més mal que bé? Són tots els esforços una fracàs colossal?''

Els infants fan la vida com una cursa de sacs pel bosc espès; això és el que veiem i sentim (i de vegades olora), però què diu Déu? “ Els infants són com la fletxa en els mans del soldat en la nostre joventut. Des del terra del Cel, veiem que els infants no són distraccions de la guerra o un pes en els nostres turmells, són eixos esmolats que esperen ser alliberats per sempre. Davant Déu els infants són les armes més efectives per les batalles més importants, és paer això que, quan Déu va crear el món, i va posar l´home i la dona a treballar no va comentar trobar una tasca o inventeu un negoci, sinó “ Creixeu i ompliu el món”(Gènesis 1:28).

Omplir el món de què? Amb les fletxes de la fe, la saviesa i l´alegria; res esdevé més espiritualment eficaç o significatiu que tenir infants o preparar-los bé per la eternitat.

====3. La Paternitat sembla desagraïda ? ====

La paternitat pot sentir-se , a vegades, com una creu sense recompensa, el nostre pecat diu: “ ''Què trauré a més de la feina, del sacrifici i de la roba bruta? Què cal fer per mostrar tot el que hem rebut?'' El Senyor ens diu: “ Vet aquí- mireu- “ els infants són una herència del Senyor, el fruit d´un embaràs, una recompensa”- un premi, un honor i una recompensa; ''els infants són una recompensa per tenir criatures.''

Enyorem la recompensa en criar infants quan comencem a buscar la recompensa on sigui que els infants; necessitem eficiència. Compliments, salaris, reconeixement, i, a canvi, Déu ens concedeix esperits eterns per cuidar i administrar: Ell no ens recompensa segons els desitjos dels nostres cors terrenals, fracassats, equivocats i inquiets; ens recompensa d´acord amb la realitat: mentre milions construeixen fervorosament torres que s´ensorraran i cauran en una generació, els savis reben i fomenten esperits que viuran eternament.

Quan la vostra professió arriba al final, canviaríeu un munt d´èxits o de fama per qualssevol d´aquests esperits? La recompensa sembla petita quan us ofegueu i canvieu bolquets, però, com els nostres infants, no sembla breu.

====Beneït sigui aquest Home ====

Com he escrit, estem esperant trobar altra fletxa en un tema de dies, la tercera en al nostra carcassa. Em dona un colze quan toco la panxa de la Faye (assumeixo que és un afecte incipient i permanent); Tal com hem pregat per a ell, que serà important i amb una alegria cada cop més i més gran, que naixerà en la Post Amèrica. La seva vida serà alguna cosa per a recordar per llarg temps i un terrible regim de mort. Potser avortar esdevindrà impensable en la seva vida.

No sabem quantes vides salvarem a través de la decisió de Dobbs, però podem alegrar-nos que l´avortament serà molt més difícil per a molts. Tenir un infant sembla com un amanera de lluitar per celebrar-lo; malgrat la nostra societat ha cridat durant dècades, és profundament feliç tenir un infant:

<blockquote>“''Beneït sigui l´home'' 
que omple la seva carcassa amb ells! 
No serà per avergonyir-se 
quan parli amb els seus enemics en la porta”. (Psalm 127:5)</blockquote>

Aquesta felicitat no és lleugera ni fràgil com la felicitat mundial; els fills endolcien la vida del pare i el seu treball, però segur que també el preparen per viure, treballar i estimar; ells concedeixen més alegria i resiliència permanents; aquells que s´oposen poen molestar-lo tan fàcilment o aprofitar-lo més. Satán mateix tremolen davant els nostres fills i filles; i després de tot, justament quan de bé pot aportar un infant.

Per tant, quan les hores de som són poques i el nombre de bolquets i Clorox gran, recordeu què ens diu Déu sobre la paternitat Apreneu a estimar i alegrar els vostres infants com Ell ens estima i se´n alegra en vosaltres.

Portar la ira al llit

2023-08-02T19:49:32Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Put Your Anger to Bed}} ===='''5 lliçons per les parelles joves '''==== “ No aneu al llit enfadats”. Quantes vegades heu sentit aquet proverbi marital?...».

{{info|Put Your Anger to Bed}} 

===='''5 lliçons per les parelles joves '''====

“ No aneu al llit enfadats”. Quantes vegades heu sentit aquet proverbi marital? Moltes parelles amb els ulls brillants senten això en el curset prematrimonial i assenteixen amb el cap; aquelles que s´han casat poden riure per un moment per la ingenuïtat; ''veurem si encara ho fan i assenteixen després d´alguns mesos''

Un cop casats, els acorda esdevenen més complicats , incòmodes i costeruts. A vegades, controlar la ira abans de dormir pot sentir-se com el final de les bases abans de dormir-se. La meva dona i jo sabem de primera mà , havent lluitat durament 7 anys per controlar la nostra ira abans de ser dominats per a ella: aconseguint una pau barata i superficial pot ser prou fàcil, però la típica reconciliació veritable necessita del seu temps i energia i a més actes.

El consell és un bon consell, perquè prové ''de Déu'': “No permeteu que el sol decaigui sobre la vostra ira” (Efesis 4:26). El manament cobreix totes les relacions, però el matrimoni pot ser el lloc més dur per aplicar-ho; per molt de nosaltres, el matrimoni porta les possibilitats més grans per tornar-nos enfadats (o al menys, més sovint).

====Consells per les parelles que combaten la ira ====

Aquesta pesada tendència per la ira no és un defecte matrimonial; actualment és una conseqüència de fer-lo més bonic: el matrimoni té una capacitat molt alta i més consistent per la ira, ja que gaudeix d´una capacitat molt alta i consistent per la intimitat; el pecat afecta més quan ens hem obert i confiat tot de nosaltres mateixos en algú; la proximitat i la vulnerabilitat poden convertir els petits defectes en actes de guerra.

Per tant, com poden les parelles lluitar contra portar la seva ira fins al llit? Mentre ( justament ) tornem moltes als Efesis 5 per una visió del matrimoni, els versicles immediatament abans que el capítol també manté les armes en la lluita d´amar-se bé mútuament.

'''1. La ira és una bona emoció que sovint s´expressa pecaminosament '''

<blockquote>“Esteu enfadats” (Efesis 4:26)</blockquote>

Sovint no escoltareu aquestes dues paraules en els consells prematrimonials ( ni en qualsevol consell sobre el tema). Abans d´intentar treure la vostra ira per la nit, necessitem recordar que la ira pot ser una bona i gran resposta al dimoni.

Molts de nosaltres hem desenvolupat un mapa de la nostra vida emocional, on la ira està fora de control. Tendim a assumir que la ira – especialment qualsevol ira la directa amb nosaltres!- és injustificada i incorrecta. Aquesta és la meva aposta per casar-se. La paraula divina, tant mateix, no és:“ No us enfadeu”, sinó “ esteu enfadats però sense pecar!”. Alguns empipaments caben en el vostre matrimoni per algunes ofenses? Qualsevol de vosaltres sovint diu: “Estic equivocat, he pecat contra tu; és normal enfadar-se sobre això?

Moltes parelles pateixen per que assumim que la ira sempre és dolenta- i aquesta ira està justificada. Sovint, assumim la primera quan va a les nostres dones, i després es torna vers nosaltres. Las resta del 4rt capítol, tanmateix, revisa al ira que prové inevitablement del matrimoni.

'''2. Esforceu-vos per treure tota la ira. '''

<blockquote>“ Permeteu allunyar tota la amargura i la ira, la ira i el clamor de vosaltres, i també les calumnies” (Efesis 4:31)</blockquote>

Espereu, això no és una contradicció flagrant? Justament Pau ens deia: “ Enfadeu-vos, sense pecar? Hi ha una tensió aquí, però no una contradicció: la major maduresa i saviesa del matrimoni (i en la vida cristiana en general) es basa en la habilitat per conèixer quan aplicar els manaments aparentment oposats- quan corregir les ofenses, superar-les quan parlem, i quan estem en silenci; quan estem enfadats sobre el pecat, i quan l´allunyem la ira.

El missatge és clar: la ira té un lloc en els cors sans, però un lloc limitat i temporal. És correcte sentir la ira sobre el dimoni, però durant la vida, és normal desplaçar-la activa i persistentment- i no només molta ira, sinó ''tota'' la ira ( “Deixeu tota l´amargura, la ira i la ràbia lluny de vosaltres”). Déu ens concedeix una ira justa i una data d´expiració- i la data d´aquesta ira és avui.

'''3. Les 24-hour al dia és una misericòrdia pels matrimonis. '''

<blockquote>“ Enfadeu-vos , sense pecar; no permeteu que el sol deposi la vostra ira”. (Efesis 4:26)</blockquote>

Us heu preguntat alguna vegada per què Déu fa cada dia de 24h? Segurament hi ha centenars de bones raons, però Ell mateix ens explica una d´elles: perquè es revisa la ira i ens salva que hi hagi un incendi silenciós; d´aquesta manera, les 24h d´un dia és una gran favor pels matrimonis. Tal com el sol creua el cel diàriament i començà a deposar-se en l´horitzó, ens porta constantment cap a la reconciliació. Traça una línia en la sorra que és obliga a sotmetre´ns a Déu, buscant la reconciliació o evitant el consell i acaronant la ferida.

Molts matrimonis pateixen perquè permetem endurir les ofenses fins a esdevenir amargues que lentament solcaven la confiança i la intimitat dels dies, setmanes o fins i tot mesos. La confiança és la moneda de la intimitat: els conjugues poden convertir-la en augmentar la confiança, de maneres obvies que tots podrien anomenar. La confiança pot malbaratar-se de moltes maneres subtils, i potser la més comuna és portant i alimentant les ofenses. La ferida o l aira inicial poden estar totalment justificades, però la justificació expira llargament i l´amargura roman, fereix i separa tranquil·lament. Si Déu empeny el sol al voltant de la terra, cada dia per donar-nos una oportunitat d´or per allunyar tota la nostra ira.

Permeteu-me afegir aquí una qualificació més: la total reconciliació pot ser irreal alguns dies. Alliberar la nostra ira no vol dir que tot vagi bé en les relacions, és per això que parlem en les nostres llars sobre aconseguir una reconciliació important abans d´anar a dormir. Una mica més de temps i dormir pot ser actualment un bon aliat en aquest procés. Insistir en una reconciliació total en poc temps sovint perllongarà el dolor i la discòrdia ( un altre cop, ho he après de primera mà). Això no vol dir, tanmateix, que ens calgui permetre´ns a nosaltres mateixos acollir la ira o conformar-se amb un perdó real i una reconciliació, poc menys que real, això vol dir que caldrà ser pacients moltes vegades per la calidesa i harmonia retornin complertes. La lliçó més important aquí és que ambdues les parelles decideixin regularment defugir de la ira.

'''4. Un conflicte irresolt permet l´accés del dimoni '''

<blockquote>“ Enfadeu-vos sense pecar; no permeteu que el sol es depositi sobre la vostre angoixa i no concedeixi cap oportunitat al dimoni”. (Efesis 4:26–27)</blockquote>

Potser nosaltres resolguem el conflicte en els nostres matrimonis, si podem detectar que pot fer Satan davant un conflicte irresolt. No és simplement que ell pugui i remogui un conflicte irresolt i empitjori amb el temps: és que un conflicte irresolt li concedeix l´accés a cadascuna de los altres àrees del nostres matrimoni. Una ferida oberta en una àrea eventualment influeix en les altres. Dormir junts és dur, pregar junts és dur, la paternitat conjunta esdevé dura. Esquematitzar esdevé dur, servir junts és dur i l´existència compartida esdevé dura.

Els matrimonis pareixen perquè ignoren la batalla espiritual contra el matrimoni: “ No lluitem contra lacar i la sang”- incloent la carn i la sang que esteses sota el llit- “ però contra els dirigents, contra les autoritats, contra els poders còmics sobre l´actual obscuritat, contra les forces espirituals del dimoni en del cel” (Efesis 6:12). Cada batall marital és a més la primera batalla espiritual i la perdrem si pensem que queda en una batalla mútua.

====5. Tracteu els pecats dels vostres conjugues com Crist us tracta. ====

<blockquote>“ Enfadeu-vos sense pecar; no permeteu que el sol es depositi sobre la vostre angoixa i no concedeixi cap oportunitat al dimoni”. (Efesis 4:26–27)</blockquote>

Quantes crisis i divorcis maritals podrien evitar-se si aquestes 125 paraules s´haguessin tingut en compte realment?

Anoteu com Pau ens diu simplement: “ Sigueu amables perdoneu-vos mútuament”, però “ perdoneu-vos com ho fa Déu en Crist”. Déu no passar per alt els nostres pecats i va continuar de mala gana, no! El seu Fill va mantenir les nostres tristeses, les nostres llàgrimes, Ell va rebre les nostres espines, va aixafar-se per les nostres iniquitats, va ser ferit per curar les nostres ferides, i va ser maleït per possibilitar el nostre perdó. Així, perdonar com nosaltres som perdonats. Res més que vosaltres o jo patim en el matrimoni demanarà o exigirà més de nosaltres que el que Crist va suportar en la creu.

Molts conjugues que han practicat aquest versicle han fet un important descobriment: el conflicte és actualment una oportunitat inusual per la intimitat. Per què? Perquè quan tractem els pecats dels altres com a Crist ens tracta a nosaltres, arribem a veure i sentir més d´Ell. Segurament, arribem a veure i sentir en els dies que ens portem bé, però quan més present i real se sent és quan estem i rebem un perdó important, quan rebem la duresa amb amabilitat, quan ens quedem i estimem en el moment que podríem raonablement marxar?

Els moments que el matrimoni pot irritar-nos més pot esdevenir la descripció més clara de Crist i de la seva Església. Què més podria fer un marit amable fins ara? Què més podria compel·lir una esposa per perdonar-lo- altre vegada? D´on més podria procedir l´amor tan desinteressat, tant resistent procedir?

Per tant, el marit i la esposa, enfadeu-vos pe pecar en el vostre matrimoni, però no aneu al llit enfadats.

On aprendran a treballar?

2023-07-26T20:00:35Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Where Will They Learn to Work?}} ====Ensenyant els infants una ètica perduda ==== Fa anys el meu marit i jo varen conèixer un sociòleg jubilat a Ontario q...».

{{info|Where Will They Learn to Work?}} 

====Ensenyant els infants una ètica perduda ====

Fa anys el meu marit i jo varen conèixer un sociòleg jubilat a Ontario que havia estudiat a grups d´immigrants actualment a Canadà. Ens deia: En totes les meves recerques, mai ha vist un grup ètic que mai hagin prosperat tant com el holandesos canadencs. En general, ells han tingut famílies nuclears multi-generacionals i èxit en el seu treball. Han contribuït a les seves comunitats i estants satisfets”. Quan vaig demanar-li com explicar aquest contribució, va dir-me: “ Es degut a la ètic protestant del seu treball; la seva dedicació a Déu, a la família, i l´església; i la benedicció del Senyor.”

Quina és aquesta tasca ètica protestant? M. Weber va encunyar el terme en la seva obra “ ''L´ Ètica protestant i l´Esperit del Capitalisme''”. Va afirmar que des de la Reforma, el protestants havien viscut lluny de la seva fe mitjançant un treball diligent en la crida que Déu els havia assignat. Weber creia que els protestants treballaren eficientment, la vida disciplinada i la frugalitat per evidenciar la seva salvació. Els protestant mateixos, tanmateix, dirien que treballaven per glorificar, agrair i obeir a Déu.

Però l´anomenat “ La ètica protestant del treball ” anava més enllà de 21904,i fins i tot a J. Calví i la seva Reforma. És realment una ètica bíblica del treball que al·ludia a la creació.

====El nostre mandat durador ====

En el paradís, Adam i Eva eren al Jardí de l´ Edèn. Després de la caiguda, la dolçor i el dolor entraren en la història, però fins i tot pensant que el nostre treballa sigui avorrit actualment, Déu ens beneeix, ens dona la joia i el compromís també. El manament de la creació per fructificar i multiplicar-se, per omplir i dominar la terra, exercir el control sobre la terra encara dura (Gènesis 1:28).

A través de la història de la humanitat, els pares i els seus fills treballaven dur per sobre viure, tenien aliments a taula i un sostre sobre els seus caps. És el mateix que avui en el món actual, però en l´Oest, tenim un estil de vida més còmode; tenim la tecnologia i les màquines que treballen per a nosaltres diàriament.

Per tant, això vol dir que nosaltres i els nostres fills/es ho tenen fàcil? No, encara s´aplica la tasca bíblica ètica: Déu ens designa per seguir els seus patrons durant 6 dies a la setmana i un per descansar (Èxode 20:8–11). Ells encara ens crida per a que les nostres mans trobin per fer tot el que puguin (Eclessiastès 9:10). Ell encara diu si estem sense treballar, no cal menjar (2 Tessalònincs 3:10).

====Ensenyar els nostres infants a treballar ====

Com a pares com fer aquesta tasca bíblica ètica amb els nostres infants? Com podria semblar diligent en les seves vides? Fem aquesta tasca responent aquestes qüestions: per què, quan, com, què

====PER QUÈ ====

Primerament, per què ensenyar els nostres infants a treballar diligentment? Perquè ells seran cridats a omplir el manament de la creació, i a nosaltres ens cal preparar-los. Tenim aproximadament 18 anys per la vida adulta, és un procés gradual que requereix paciència, repetició, saviesa, i oracions. El nostre objectiu és preparar-los per proveir-se a si mateixos i les seves famílies i contribuir al benestar de la seva comunitat mitjançant l´amor i atendre els seus veïns, tot per la glòria divina. Després ells sentiran el fruit d´una consciència pacífica i un sentit de propòsit i de realització

====ON ====

Segon: quan començar? Començar molt joves amb petites tasques, beneir-los de tal manera que mai recordin el temps que no treballaren. Ajudar-los a adonar-se que una gran part de la seva vida és treball i que aquest treball és bo. Animar els sentit d´excitació en els més petits quan ells fan el mateix que papà i mamà. Per tant, implicar-los en les tasques diàries de gestió de la seva llar-córrer a cercar un bolquet per a que la seva mare pugui canviar al bebè, recollir les escombraries, carregar i buidar la rentadora; comprar joguines relacionades amb la feina, com el tallador de gespa o de cuina. Controlar que l´ona d´ excitació duri, i després continuar exigint la tasca fins i tot quan no sigui tan divertida.

Així és com aprenen una altre lliçó- la perseverança. Recordeu, si són capaços de recollir les seves joguines com un tornado, són capaços de ficar-les en un cistell. Jugar és part de la seva infantesa i un valor per aprendre sobre el món al seu voltant, però entre el seu naixement i l´adultesa, aprenen gradualment a disminuir el temps de joc i augmentar el de treball. Asseguts davant les pantalles els avorreix i els resta esenvolupament mental, mentre que el joc creatiu i la feina desenvolupa la seves ments.

====COM ====

Tercer: com fer per complir aquests tasca? No és fàcil. Alguns infants són diligents per naturalesa, però la majoria es resisteixen a vegades. No podeu fer això sols. Relaxar-vos en Déu- buscar la saviesa en eles Escriptures, especialment en els Proverbis, i pregar pel discerniment i l´amor. Pregueu per la seva guia tal com planegeu ambla vostra esposa. Decidiu quina és la tasca més raonable que espereu pels vostres fills/es segons la seva edat i habilitats. Fixeu vosaltres un exemple de la vostra diligència. Tenir la expectativa firmament plantejada en el vostre cervell: “ Els nostres fills/es treballaran” i permeteu que la vostra actitud i paraules coincideixin.

També tenir un pla per lluitar contra la resistència que arribarà. La implementació de les conseqüències naturals, com: “ Si no poseu la roba bruta a la rentadora, no es rentarà!”. Després manteniu l´advertiment, esteu tranquils, ferms i positius. Disciplineu els vostres fills/es quan són joves per a que ells /es aprenguin a desenvolupar-la. Perseverança, mantingueu-vos el temps en això. Recordeu que els nens treballadors, com a Roma, no és fan en un dia.

====QUÈ ====

Finalment, quines són les maneres més pràctiques per establir la ètica bíblica del treball en el vostres infants? La paraula “ junts” m´arriba al cap; som una família: vivim, mengem, juguem, preguem; ens ajudem mútuament. Treballar junts és un gran “ temps junts”; tenim els nostres petits quan fem els plats, cuidem l´hort, i netegem la llar. Els ensenyem segons la marxa.

Al principi, és necessari més temps, perquè estan aprenen. No espereu la perfecció però feu l´esforç i el progrés gradualment. Si i quan els nostres infants mostrin la mínima ombra de desafiament o desobediència, actueu immediatament. Això és elemental per ensenyar els nostres fills/es a treballar. I per la seca vida mateixa.

Des de sempre, els infants han col·laborat en el benestar de la família. Quan són petits, lloar-los i celebreu els seus èxits per a que mostrin una actitud positiva en el treball. I quan creixin, continueu mostrant-los l´adequada afirmació i apreciació.

====En l´etapa adient ====

Des de els meus anys d´ensenyament i maternitat, hi ha una parell de lliçons i principis que caldria estar segura que els meus fills/es l´han après. Moltes d´aquestes han costat inserir-les en ells/es!

*Ensenyar els valors tal com els ensenyeu a treballar, com l´honestedat, la puresa i la humilitat ( per enumerar algunes)
*Ells/es necessiten prendre la responsabilitat dels seus espais i objectes; endreçar-les i organitzar fa les seves vides menys estressants.
*La perseverança en la nutrició per tal que ells/es puguin aprendre una tasca que impliqui nombrosos etapes de confiança, sense sobrecàrrega
*Proveir-los de tasques avorrides i repetitives perquè formarà part de la seva vida.
*Establir objectius: descriviu el final de la tasca- una habitació neta, una tostadora reparada, un menjar deliciós.
*Doneu-los una varietat d´experiències de diferents temes.- mecàniques, científiques, jardineria, art- així els podran aprendre habilitats de la seva vida i trobaran les seves capacitats. Ensenyeu-los a aprendre.
*Instaureu la confiança per superar obstacles. Ensenyeu-los que el fracàs és positiu per aprendre dels seus errors. Animar-los, dient: Tu sí que pots” i celebrar els seus èxits.
*Nodriu l´excitació per començar o construir alguna cosa. I després, assegureu-vos que la termini.
*Recompenseu algunes tasques ( excepte per la tasca esperada per la família), després ensenyeu-los una quantitat a estalviar i gastar els seus diners, per a que entenguin: “ sense esforç no hi ha donatiu; amb una esforç extra”
*Proveir-los de la joia del servei- donar els altres sense expectatives de recompensa, o ajudar algú en les seves necessitats

Com a recordatori final: la tasca de la salvació és una mena de treball que cap pare ni cap fill pot fer. Però les bones noticies dels Evangelis són que Jesús Crist va morir pels pecadors com nosaltres, per tant ens salvarem. Pregueu per l´Esperit Sant per treballar la fe i penediment de les nostres vides, des del principi fins al final. Llavors podem realment gaudir del nostre treball. El considerarem un do diví i aconseguirem molta joia per glorificar-lo. I en el temps adient, nosaltres ui els nostres fills/es podrem gaudir del fruit de la nostres tasques i la pau descansarà en els nostres cors.

La Gràcia constant

2023-07-26T19:56:31Z

Pcain:

La Gràcia constant

2023-07-26T19:55:52Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Tenacious Grace}} ====Com es convertim i som un ==== Quan era un infant en els setanta, cantaven en les cerimònies de la església i els campaments així: ...».

{{info|Tenacious Grace}} 

====Com es convertim i som un ====

Quan era un infant en els setanta, cantaven en les cerimònies de la església i els campaments així:

<blockquote>Som un en l´Esperit,
Som un en el Senyor,
I ara preguem per a que la unitat quedi recuperada
I ells saben que som cristians/es pel seu amor </blockquote>

Recordo pensar que era una mica cursi, com a adolescent, ho vaig deixar escapar com un tòpic i una data estilística, però tornant ara enrere, puc veure que aquesta cançó actualment és profunda , reflectint en simples paraules la sofisticada teologia de la unitat cristiana.

És una estratègia lògica: en Crist ''ja som un'', però no realment un, per tant cal reforçar-nos per ''reunir, mantenir, i restaurar les nostres unitats'', fins ''arribar'' finalment a ser la nostra unitat perfecte i eterna,

====La estranya lògica del Cel ====

Què fa aquesta estranya unitat lògica és que comença per la afirmació de que som un realment- d´altra manera, seguida d´una progressió lògica natural , però això és el tema: la lògica no és natural, es sobrenatural. És la lògica del cel.

I no només se sol·licita la unitat, la trobem mitjançant el Nou Testament: El Regne de Déu ha arribat (Lluc 17:20–21), i a la vegada, el Regne diví és apunt d´arribar (Mateu 16:28). Els cristians s´han salvat i alhora estan a punt de “ser salvats” (1 Corintis 1:18). Els cristians “ han estat santificats“ (Hebreus 10:10), i alhora estem en aquest procés de “ ser santificats” (Hebreus 10:14).

Per tant, quan arriba la unitat cristiana, no ens sorprendrem de que ens diguin “ sou un en Crist” (Gàlates 3:28), alhora que esdevenim un (Efesis 4:13). Aquesta lògica reflecteix la naturalesa de aquest període entre el començament i el final del regne de Crist, el nom del qual els teòlegs cristians el designen com ''el ja som i encara no''. En aquest era, el nostre ''estatus'' de sants redimits és complert, però la nostra ''experiència'' de redempció és parcial. Esdevindrem el que som.

Però per molt estranya que soni la lògica celestial, fa un sentit molt pràctic en la nostra vida el nostre dia a dia com a cristians. Vet aquí com:

====‘Ja” combustible, però encara no’ ====

L´inexplicable do diví de la salvació en Crist és alguna cosa heretada del nostre Pare com a fills adoptats (Efesis 1:5, 11), però aquest do heretat té una dimensió ''participativa'':

*la nostra justificació (Romans 3:23–25) i la fe per rebre-la ens ha sigut concedida per Déu com a regal lliurament (heretat) de la seva Gràcia,
*i la evidència del seu regal-Gràcia en nosaltres mitjançant la nostra ( participativa) “obediència de la Fe” (Romans 1:5).

És la dimensió participativa del nostre regal heretat de la salvació ( incomptables cares d´aquest regal, com la unitat cristiana) que explica l´ensenyament del Nou Testament sobre la Gràcia i les obres. El Nou Testament ens mostra que som salvats per la Gràcia divina només (Efesis 2:8–9), i que aquestes obres són necessàries per la nostra salvació (Jaume 2:24). Això pot semblar una contradicció, però no ho és: les nostres obres no són necessàries en el ''sentit casual'' -no mereixem la salvació per les nostres obres, si no que les nostres obres són necessàries en el sentit evident – el fruit de les obres es desenvolupa orgànicament en branques que per la fe romanem en una “ vinya vertadera” (Joan 15:1, 5).

Aquest és una nova realitat convinguda “ per la Gràcia mitjançant la fe” (Efesis 2:8). Ens salvem per la Gràcia només a través del do de la fe i l´evidència observable d´ésser hereus/hereves del misericordiós do de la salvació es manifesta a través de la nostra “ obra/es” de fe i treball/s de l´amor” (1 Tessalònics 1:3) — la nostra obediència de la fe. Això és el que Jesús vol aconseguir quan ens diu: “ Si m´estimeu, conservareu els manaments” (Joan 14:15). I això és el que diu el seu germà, Jaume, quan ens diu: “ us mostraré la meva fe a través de les meves obres” (Jaume 2:18).

Ara, vet aquí com el Cel ''ja és i encara no'' funciona les obres lògiques quan pertanyen a la nostra unitat heretada com a cristians. Creient que que ''ja som un/a'' funciona la nostra fe en les promeses divines que, darrerament, ''serem perfectament un/a''. I funciona també l´esperança que totes les obres de fe obedients i les tasques de l´amor per unir, mantenir i restaurar la unitat en aquesta edat parcial – tot i semblar decebedor i inútil quan apareixen a vegades- no són en va en el Senyor (1 Corintis 15:58).

====El nostre deure: la Gràcia tenaç ====

Pau utilitza aquest lògica celestial quan exigeix els Efesis ( i a nosaltres) perseguir la unitat en els següents versicles dels Efesis 4

<blockquote>“I també, un presoner del Senyor, ens exigeix caminar d´una manera que la crida que ens fa, amb humilitat i amabilitat, amb paciència, mantenint-se l´un/a a l´altre/a en l´amor, exigeix mantenir la unitat de l´Esperit en el vincle de la pau. Hi ha un sol cos i un sol Esperit- justament per el que som cridats a l’única esperança que pertany a la vostra crida” (Efesis 4:1–4)</blockquote>

La unitat cristiana és part del do heretat que rebem quan Déu, per la seva opció lliure i poeros en la elecció (Efesis 1:4–6), ens crida en el cos de Crist., però és nostre el deure de “ mantenir la unitat de l´Esperit” com a part del do de la crida divina.

Per aconseguir alguna idea de la demanda natural d´aquest deure, la obediència de la Fe , necessitem considerar la petita paraula de tots en el Efesis 4:2. Ens cal mantenir-nos uns/es als altres amb humilitat i senzillesa. Quan sigui el darrer oment us sentireu realment exigits per mantenir la unitat en una situació que requereixi de la humilitat i tota la gentilesa- en altres paraules, en el bell mig d´un desacord important i frustrant? Sí, i jo també.

Això no és més que una crida a la Gràcia tenaç i l´amor al Calvari. Què passa sobre el Calvari?: la mort. La mort voluntària, la mort voluntària en nom de l´amor, la mort voluntària en nom de l´amor en representació d´aquests que no han tingut aquesta mena d´amor. Això és l´amor amb una barra d´armadura, o una columna d´acer.

Quan Jesús ens ordena estimar-nos els uns/es als altres, tal com Ell ho fa (Joan 13:34), aquest és el tipus d´amor del que ens parla.

====Pel nostre amor ====

Aquest antiga cançó que solíem cantar 50 anys enrere acabava en una frase convincent: “ I els coneixeran que som cristians pel nostre amor “ És una perifrasis de les paraules de Jesús en Joan 13:35: “ Per tot aquest poble coneixereu que som els seus deixebles, si us estimeu els uns/es als altres”; aquest pot ser un bon moment per recordar-vos aquesta cançó

Repetiu aquesta frase algunes vegades tots junts com una congregació, si l´Esperit ens inspira, i provocarà algunes qüestions dures, especialment quan pensem en com Jesús anhela i prega per la nostra unitat:

<blockquote>“ No demano només per a vosaltres, sinó per tots aquells que creuran en mi mitjançant les seves paraules, que esdevindran úniques, com Vos, Pare, esteu en mi, i elles igualment estaran en nosaltres, i així el món creurà que m´heu enviat (Joan 17:20–21)</blockquote>

Això requereix l´amor auto-sacrificat de la Gràcia tenaç per morir en els nostres propis pecats i mantenir misericordiosament els pecats d´altres sants, però ''aquest'' amor que és el testimoni de que son seguidors de l´Únic que va donar la vida pel seus amics (Joan 15:13).

Aquesta unitat és la nostra herència en Crist. Som un realment. Creient així funciona la fe en les promeses divines que darrerament, són perfectament una. I aquest funciona en totes les obres obedients de la Fe i de les tasques de l´amor quer uneix, manté i restaura la unitat en l´edat parcial, però no podem fer això sols, sinó que necessitem un Ajudant (Joan 14:26). L´amor requereix mantenir la unitat de l´Esperit que prové de l´Esperit de l´ unitat en si mateix.

La victòria que dura

2023-07-25T20:02:56Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Victory That Lasts}} ====Per on començar contra la luxúria ==== El cor accelerat, els ulls llagrimosos, l´abrupte desinterès pel món sencer. L´apetit ...».

{{info|Victory That Lasts}} 

====Per on començar contra la luxúria ====

El cor accelerat, els ulls llagrimosos, l´abrupte desinterès pel món sencer. L´apetit carnívor, l´impuls passatger, la fam desesperada, la cremada interior (1 Corintis 7:9). La boca seca, les parpelles que es mouen, les mans tremoloses; les forces amagades, el xiuxiueig inquietant, el desig ineludible, la suau esclavitud, el tambor que copeja la música silenciosa; la lluita a mort, una guerra civil; l´ insospitat silenci d´una inevitable derrota; l´obscur desig per la vostra caiguda. ''La luxúria. ''

En aquest món, ple de temptacions sexuals, qui el pot recorre sense caure? Qui ho ''necessita''?, l´enemic, tan estimat i animat per les seves víctimes, manté una lloc en les vostres afeccions que, quan ens Déu crida per superar les nostres passions, molt l´ignoren aquesta amenaça o es mofen.

La luxúria sexual, si bé es desperta en les seves consciències, sovint és el tigre que ens desitja, sense matar-nos. Quan comentem sobre la castedat- una paraula antiga que tastava el pa ranci i fent olor del perfum de la nostra tieta- vaig tenir homes decents segons els nivells mundans que obrien les seves boques i respiraven amb dificultats “ Com pot qualsevol viure sense sexe?”: l´aire, el menjar, i la gratificació sexual- són fonamentals per viure.

====Poseu la luxúria a l´altar ====

Caldria respirar els homes a les exigències divines? W. Gurnall posa les vivament les expectatives celestials:

<blockquote>“ L´anima, pren la luxúria, només la luxúria que és el fill del teu amor més estimat, d´Isaac, el pecat que ha provocat més joia i rialles, des del qual s´ha promès un retorn més gran de plaer o profit; com si sempre mires per veure la cara [divina] amb consol, estirant i oferint les seves mans: abocant la seva sang davant meu, col·locant el ganivet del sacrifici de la mortificació al cor mateix, i així, lliurement, alegrement perquè no és un sacrifici ofert amb un rostre abatut- i tot això ara, abans de tenir una abraçada més” ( ''El cristià amb una armadura complerta'', 13 ) </blockquote>

Gurnall commenta:

<blockquote>“Realment és un capítol dur, el cos i la sang no poden mantenir això, dient: “ la nostra luxúria no residirà en l´altar tan pacientment, com Isaac o com “ l´anell portat a la mort, que era mut” però rugirà o cridarà; fins i tot saquejant i rendint el cor amb els seus horribles crits “ </blockquote>

La nostra luxúria crida quan està ferida, rugeix, es saqueja, angoixa i dona senyals horribles, però Déu ens crida per matar-la amb que ells, joiosament, lliurament, ''ara''- abans de fer una altra abraçada. ''Però com'' ? Crida la veu cansada de molts

====Ajuda pels pecadors sexuals ====

Potser vosaltres ( homes i dones) l´heu intenta, una i moltes vegades.

Us heu tallat les mans i tancat els ulls que us tempten (Mateu 5:29–30), però ells reneixen com els caps d´Hidra; triomfeu matant allò que està vosaltres (Colossencs 3:5), però només una estona; sabeu que aquest pecat us amenaça el resultat final, lluitant contra la vostra ànima (1 Pere 2:11). Sabeu que complaure´s en pecar contra el vostre propi cor (1 Corintis 6:18), soscava la vostra professió (1 Corintis 6:8–9), i contradiu el desig explícit diví de la vostra vida (1 Thessalònincs 4:3–5), però la bogeria retorna, deixant-vos remordiments i avergonyits.

Malgrat no prendre els Romans 7 per descriure un cristià com posseït per l´Esperit, les seves frases angoixants sota la llei certament que capta l´experiència d´assetjar el pecat sexual.

<blockquote>“ No comprenc els meus propis actes: no fer el que vull, però fer coses que odio ... trobo això una llei que, quan crec fer-les correctament, els dimonis s´apropen.... ... tant desgraciat que soc! Qui em lliurarà d´aquest cos de la mort?” (Romans 7:15, 21, 24)</blockquote>

Si vosaltres, com jo, heu saltat des de Lilypad a Lilypad en els aiguamolls del pecat sexual, optimistament puc col·laborar amb èmfasi que podria fer totes les diferències: no centrant-me massa en la puresa sexual, però ''per què''?

====Màxim bé en la puresa ====

Amb uns ulls del pacte, les paraules de l´ordinador, la dura comptabilitat, sense besar-se abans del matrimoni, controls diaris, cancel·lant les trucades d´internet, sense viure tot sol- he sentit ( i utilitzat) molt dolços ''com'' per no preveure el cos, però per qualssevol mitjans dissenyeu un pla. Però en aquest article cerco viatjar els corrents més amunt. Podria el ''per què'', juntament amb Job, fer un pacte amb els ulls per no veure una dona luxosament (Job 31:1)? O ''per què'' amb el psalmista, conservar la paraula divina en els nostres cors i no pecar mai més contra Ell (Psalm 119:11)? Evitar la confessió dels pecats contra el grup d´homes? Estalviar vosaltres mateixos una consciència pecadora? Evita els inferns?

Aquestes motivacions vertaderes, però per una victòria duradora necessitem una gran pistola. Anomenada: ''per adonar-se de la gran puresa sexual: Déu mateix. ''

====Veure a Déu ====

Deia Jesús: “Beneits siguin els pur de cor de manera que us salvareu vosaltres mateixos de la vergonya del grup responsable? ”No, Ell començava així el seu sermó:“ Beneits siguin els pur de cor ''perquè ells veuran a Déu''” (Mateu 5:8). UN moment més tard Ell va arribar per tallar les mans i advertint-los de l´infern.

''Veure a Déu''. Què heu vist de Déu, après de Déu, i estimar-lo posteriorment? Això recorda preguntes de devoció

Destaqueu com acaba aquest historia:

<blockquote>“Després o hi haurà res dolent, si no el tro diví i l´anyell, i els seus servent treballant per a Ell; ell veuran el seu rostre, i el seu nom es veurà per tot arreu”. (Revelació 22:3–4)</blockquote>

Després de tot la brutícia s´ extingeix, un tro serà davant vostre, i els ulls purs tindran els seus desitjos: ''el'' miraran

“Pare,” pregava Jesús davant la seva mort: “ desitjo que tothom, al qui m´heu entregat, estigui amb mi, on sigui ''per veure la meva glòria'' que m´heu concedit perquè us estimo, just abans de la fundació del món (Joan 17:24). La luxúria és justament l´anti-oració.

====Mirant el mar ====

“ Si voleu construir un vaixell”- deia A. de Saint-Exupery una vegada: “ no animeu la gent a recollir fusta ni els assigneu tasques i treballs, sinó més aviat ensenyeu-los a mirar l´interminable immensitat del mar”

Les Escriptures ens diuen certament tallar llenya i seguir els manament, però només ens mostra la interminable immensitat del mar: ''el nostre Déu. ''

L´abstinència, l´auto-control, la castedat, la puresa dels ulls i del cor- pel seu propi bé- són una recompensa massa petita. L´adequat final del vaixell no és admirar vaixells quiets en la terra seca. Cap feina no disciplina pel seu propi bé. Déu vol dir per a ells navegar, i Ell per nosaltres sentir l´aire del mar en els nostres rostres, mirar les capçaleres de tota la vida i la bellesa en si mateixa, per veure la posada del sol mai vista abans,- i adonar-se encara més que la bellesa és per contemplar-la.

Cristians: Déu ens ofereix alguna cosa més gran: veure la seva Glòria. Tan segur com que la luxúria distorsiona el món, la puresa la relaciona; quan la luxúria enfosqueix la bellesa i amaga el rostre diví durant la nit; la puresa neteja les nostre visions i il·lumina el rostre de Crist per a mirar-lo. Els nostres ulls no poden servir a 2 senyors

El veieu cobert del seu esplendor, lluent com el sol, per què el vostre desig sigui pur?

Encara necessitem bons amics

2023-07-18T19:45:34Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|You Still Need Good Friends}} Poques realitats en la vida humana són tan captivadores, satisfactòries, elusives com l´amistat. La majoria de nosaltres hem ...».

{{info|You Still Need Good Friends}} 

Poques realitats en la vida humana són tan captivadores, satisfactòries, elusives com l´amistat. La majoria de nosaltres hem tastat la seva profunditat i dinàmica potencial per lo bo en certs moments del nostres viatges, i a més podem testificar haver rebutjat la amistat durant anys, fins i tot dècades. Com Drew Hunter observes: “ L´amistat és, per a molt de nosaltres, una de les coses més importants, però el menys pensat en aspectes de la vida” (Fet per l´amistat, 23). Quan de temps s´inverteix en pensar en les vostres amistats?

La majoria de nosaltres prestem menys atencions als amics del que ells es reserven i nosaltres patim per això. Lentament la absència d´amics mor de ganes de fer algunes coses més: un marit sense bons amics esdevindrà el pitjor amic; una mare sense amics esdevindrà una mala mare; un pastor, un metgem un professor, o un enginyer esdevindran menys efectius en les seves crides sense el suport i l´ajuda dels camarades, i així aquest fil es teixeix a través de les Escriptures . Quant sants podeu pensar que facin alguna cosa que val la pena imitar-los sense l´amistat?

Estigueu segurs, Jesús va sortir de la tomba per si mateix. Calia així i va invertir molt de la seva vida i ministeri amb una gran quantitat d´homes. I quan s´acostava a la creu, Ell hi va dir: “ No molt tard serè anomenat servent... però us he dit amics, per tot el que he sentit del meu Pare que us he fet conèixer-vos” (Joan 15:15). Podria haver mort sol, però Ell viu entre els seus germans, perquè la amistat és una part essencial de l´ésser humà.

====Un amor vital i innecessari ====

Es diu que l´amistat és una mena de relació inusual perquè no és essencial per viure, per tant a vegades es rebutja i – irònicament, perquè manté molt de força i de possibilitats.

C.S. Lewis escriu: “la amistat és innecessària, com la filosofia , l´art o l´univers en si mateix ( Per un Déu que no necessita crear), no té un valor de supervivència, més aviat és una de les coses que dona valor a la supervivència (4 amors, 90). Perdem moltes hores a la setmana en el treball perquè no sobreviuríem sense menjar i protecció. L´amistat no és nodrir els fill o pagar la hipoteca, però pot fer feliç la criança i més suportable la casa com a llar.

Som capaços de viure-menjar, treballar, dormir o sobreviure- sense amics, però quina mena de vida és aquesta? Realment una bona vida, que tots coneixem per experiència, és una vida dura, compartida. Lewis segueix:

<blockquote>“Els nostres avantpassats consideraven la amistat com alguna cosa que ens elevava per sobre de la humanitat: aquest amor, lliure de l´instint, de tots els dubtes, però aquells que l´amor ha esdevingut lliurament assumit, al menys lliure de gelosia, i sense classificació de la necessitat d´esser necessari, és eminentment espiritual; essent una mena d´amor que es pot imaginar entre els àngels” (98)</blockquote>

Innecessària i angelical- així es defineix la misteriosa realitat de la amistat. Apareix i desapareix, el sostre d´altres experiències nostres; la majoria de que volem fer les volem fer amb els amics; aquells que troben una amistat important senten una vida sobrehumana, per què? Perquè veuen més de Déu i perquè ''junts'' han fet moltes coses.

====Finestra personal en Déu ====

Com sorgeix l´amistat cristiana per sobre dels ritmes de la nostra humanitat? Primerament, l´íntima presentació de la creativitat i supremacia divina : aquells que els veuen junts veuran més d´Ell. Lewis capta la capacitat d´amistat quan escriu

<blockquote>“La amistat mostra una gloriosa “ proximitat per semblança” al Cel mateix on la multitud us beneeix ( cap humà pot xifrar-la ) augmenta el resultat que cadascú tenim de Déu: per cada ànima, veient a Déu a la nostra manera, comunica sense dubtes l´única visió a tota la resta.......quant més compartim el Cel entre nosaltres, més obtindrem” (79)</blockquote>

La bellesa i el valor de Déu no pot acabar-se per un parell d´ulls, per una ment finita i un cor. A més, 2 veuen més que un. Quan més compartim d´Ell, més obtindrem d´Ell. Segurament, aquest és un motiu per a que els plans divins per redimir la gent de cada tribu, llengua, pobles, i nacions justament (Revelació 7:9). Perquè allò que ens fa únics ens prepara per notar i atresorar dimensions e Crist que molt de nosaltres podríem perdre.

Així, som amics. Mirem a Déu junt, durant anys i mesos i més, caminant per sobre de les alegries i tristeses , victòries i pèrdues, benediccions i adversitats, els veiem amb els nostres propis ulls. l la tasca és descomunal i contagiosa: la vida de cada humà té unes possibilitats d´esser una finestra única en lo diví. Perquè així és Déu- el Pare, el Fill i l´Esperit Sant adorant-se i glorificant-se mútuament per sempre.

====Força física i sang ====

Com que l´amistat ens ajuda a veure més de Déu, ells ens alliberen de viure més radicalment per Déu. Quines coses bones hem fet en el món sense el suport i la força dels amics? Quan tornem la mirada cap a les coses que hem fet en la vida i en el ministeri, i això ens permet tornar l mirada per un minut, què veiem? Molt de nosaltres els rostres. En els moments més concrets de les nostres vides ens han definit no per les adreces, els graus o les promocions, sinó per la gent, sovint els amics.

Hunter destaca la productivitat espiritual inusual de la amistat:

<blockquote>“ un dels regals més grans que poden oferir-nos els nostres amics és la força. I com escoltem i veiem les nostres idees, transformem les nostres ànimes cap a l´acció. Aixequem el nostre esperit i els estimulem. La majoria de coses que fem és veritablement bo en el món i esdevé el fruit de la nostra amistat.” (71) </blockquote>

Per què Jesús va enviar els seus apòstols de dos amb dos (Marc 6:7)? Perquè estava preocupat de la seguretat en les carreteres, ( un exemple de sistema d´amics per a adults). Sembla lluny que Ell volia que cadascú tingués el seu coratge incorporat al seu costat per seguir quan el seu ministeri esdevingués difícil,. Ell sabia que ells ferien més quan 12 parelles que per 24 camins diferents, que conqueririen el pecat i a Satán de les maneres que no ho podrien fer tot sols.

====La amistat no és només amistat ====

2 mirades sobre la amistat- que e4ls amics ens ajudin a veure més de Déu i a fer més per la seva glòria- explica què és el que fa la amistat més preciosa, i què es possible. Els bons amics, després de tot, no és sobre la amistat, la qual cosa vol dir que no els sentirem més que centrant-nos en ells. Novament, Lewis observa sàviament:

<blockquote>“ Els amants sempre parlen de l´amor entre ells; els amics paren sobre l´amistat; els enamorats es parlen cara a cara, concentrats un en l´atra; els amics, un al costat de l´altre, assumeixen els seus interessos” (78)</blockquote>

Els amants es troben l´un a l´ altre buscant l´amor; els amics es cerquen una l´altre intentant alguna cosa més. Xoquen providencialment mentre lluiten darrera de Déu, mentre estudien les seves paraules, mentre estimen les seves famílies, mentre troben les seves necessitats en l´Església, mentre disciplinen els joves fidels, mentre cerquen les pèrdues: “ La vertadera condició de tenir amics” – continua Lewis- és això que que volem alguna cosa més al costat dels Amics”...aquells que no tenen re, no poden compartir res; aquells que no es mouen, no poden tenir amics de viatges” (85)

Si voleu experimentar la vertadera amistat, caminen darrera de Déu, arriscant-se per glorificar-lo amb les seves vides i després busqueu algú que marxi amb vosaltres

Els nostres infants necessiten conèixer la debilitat

2023-07-18T19:40:25Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Our Children Need to See Weakness}} “ Si´s plau, vens amb mi? Necessito que estigui allà, vindran totes les mares” Vaig demanar la meva filla venir am...».

{{info|Our Children Need to See Weakness}} 

“ Si´s plau, vens amb mi? Necessito que estigui allà, vindran totes les mares”

Vaig demanar la meva filla venir amb mi voluntàriament al camp el dia dels pàrvuls, com podria negar aquella primera pregunta ? Però des què no podia sortir de casa sense ajuda, vaig negar-me un altre cop; ella va assentir amb el cap entenent què explicava i perquè -solia desanimar-se. Ella ignorava quan desitjava anar-hi com connectava amb la seva escola. Vaig sentir-me responsable i culpable que ella s´estava perdent.

Abans de tenir els nens, aquesta incapacitat va impactar-me,, podia escollir el que necessitava i ensenyar-me a mi mateixa aquelles activitats que era capaç de fer possiblement , però abans de tenir-los, afrontava molts canvis amb moltes responsabilitats variables i preguntes, records constants sobre el que no podia fer. Em sentia responsable pel que pogués faltar-los a causa de les limitacions.

En el decurs dels anys vaig conèixer altres pares que també ens sentien inadequats- limitacions financeres, falta d´educació, recursos limitats, un fill que no menja molt, les seves pròpies batalles emocionals, disfuncions familiars i una llarg llistat d´altres batalletes. Com jo, estaven convençuts que les seves incapacitats posarien els seus fills en desavantatges

Però Déu, amb la infinita saviesa, ens havia escollit per ser pares d´infants.

====La dependència pot ser una fortalesa ====

En la meva fragilitat, confiava més en Déu. Necessito més saviesa i més poder perquè no les tinc amb mi mateixa. I he descobert que des que “ la folia divina és més sàvia per els homes o a més feblesa divina, més fort per els homes” (1 Corintis 1:25), Tinc recursos inimaginables disponibles

Quan demano saviesa, Déu me la concedeix generosament: quan espero a Déu, Ell renova la fortalesa; quan estic cansat i angoixat, Ell em dona descans. Quan torno a Déu, Ell em concedeix el que necessito.

Mi dependència i les limitacions s´han tornat les meves fortaleses més gran perquè m´impulsen a pregar abans de respondre i actuar. Quan podria fer fàcilment eles demandes dels meus fills, lo busco la saviesa ni l´ajuda divina, només responc; no co0nsiderava altres alternatives ni possibles trampes admeto que tot està sota control.

Una vegada els israelites estaven decebuts pels veïns Gibeonites, que clamaven que haver arribar de molt lluny i, com a proves, presentaven sac esquinçats, provisions seques i roba usada; no varen “demanar consell al Senyor”, (Josué 9:14) perquè semblava molt obvi què fer; puc explicar els seus fets en veure aquelles reaccions impulsives, fetes sense pensar gaire. Decisions que després lamentava, però, quan els meus fills/es em demanaven coses que estaven més enllà de les meves capacitats, cali demanar a Déu la saviesa i l´ajuda. Justament com va fer Jeosafat en dir-li al Senyor: “ No som poderosos contra la gran aquesta gran orde que ens arriba; no se què fer, però els nostres ulls estan sobre vosaltres” (2 Cròniques 20:12).

====La feblesa em torna una mare millor ====

En la meva feblesa, demanava a Déu per l´ajuda tangible i específica, veient les respostes concretes de les oracions. Quan més li demanava, més respostes divines. Quan més necessitava, més em donava. Quan més el buscava, més el trobava. Hauria oblidat moltes benediccions, si no estigués tan necessitada.

La meva malaltia física implicava augment de dolor i de feblesa, per tant, diàriament m´adreçava cap a Jesús cansat i carregat i Ell em concedia descans. Vaig deixar el meu desig de fer coses perfectament, de trobar les necessitats dels altres, de desgastar-me fins a l´esgotament. Una vegada havia estat la Marta, empenyent-me a servir, però la meva discapacitat va portar-me el paper de Maria (Lluc 10:38–42). Y va ser aleshores que vaig descobrir la riquesa de seure als peus de Jesús, confiant-li tot el que calia fer.

Déu utilitzava la meva feblesa per der.-me millor mare, i forjar el caràcter profund dels meus fills/es.

Quan afrontava qualsevol cosa que no podia fer, sovint em demanava si les meves filles serien millor en una família diferent, però Déu va confirmar-me que m´havia escollit per dirigir les seves fortaleses i febleses. Crist ens equipava i ens enfortia per cada cosa que els nostres fills necessitaven (Filipencs 4:13, 19), per tant no calia sentir-se inadequada.

====El què feia Déu a través de la feblesa ====

Mentre em consumia el que no podia fer amb els meus fills, oblidava que Ell actuava sobre elles a causa de la meva feblesa; ara veig que son problemes creats i solucionats. Elles em mostren la gent i mantenen els seus compromisos.

Elles són compassives i tendres, notant que necessita la gent i mirant les capacitats de la gent; sempre com a nens/es petits, mai demanen els estranys: “ alguna cosa no va bé? Una vegada, quan a la professora de la meva filla gran li va caure els papers a classe, Katy immediatament va llençar-se des de la seva cadira per recollir-los, cap altre estudiant ho hauria fet; la professora ha explicat la situació i jo vaig adonar-me que Déu conformava les meves filles a través de la meva discapacitat de manera que mai havia notat.

La meva filla més jove va veure la benedicció de cridar Déu una nit plujosa quan la portava a jugar a Basket en la ciutat veïna. En el cúmul del tràfic, la meva cama va començar a molestar sense manera de sortir de la carretera; les llàgrimes em queien per les meves galtes- em sentia inadequada, espantada i aclaparada altra vegada.

Quan la Cristina va adonar-se del que passava, va dir.me en veu alta: “ Déu, si´s plau, feu que la cama de la nostra mare se senti forta i el tràfic menys complicat. Tornarem a pregar totes juntes a l´anada i a la tornada. Durant alguns minuts, varen aturar-nos veien els llums del fre vermells i les rampes de les cames varen alleujar-se, arribant a temps al partit. Tornant a casa, ella va comentar com Déu va respondre les nostres oracions.

====Les nostres esquerdes els ajudem a veure ====

Les nostres febleses podrien influir en la fe dels nostres fills/es. Ells aprenen a confiar en Déu per les coses que no podem fer. Ens veuen pregar, veuen les nostres limitacions i quan seuen a les primeres files davant per veure com Déu ens ajuda. I quan observen a prop les nostres febleses i els vasos de terra elles veuen la força que pertany a Déu i no a nosaltres (2 Corintis 4:7). D´aquesta manera, les nostres esquerdes les ajuden a veure.

Els pares, a través de la feblesa, les porta ala glòria divina. Quan es relacionen amb Déu i la seva gràcia, llueix a través d eles nostres vides. La gràcia divina és suficient per a nosaltres, i el seu poder la fa perfecta en la feblesa (2 Corintis 12:9). Què més necessitem?

Cada matrimoni necessita una missió

2023-07-18T19:36:52Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Every Marriage Needs a Mission}} ====3 passos per els Marits ==== Les nostres típiques imatges romàntiques representen un matrimoni per amor d´una parell...».

{{info|Every Marriage Needs a Mission}} 

====3 passos per els Marits ====

Les nostres típiques imatges romàntiques representen un matrimoni per amor d´una parella una davant altre, amb els ulls tancats, mirant-se mútuament. És per una bona raó

Les primeres paraules d´Adán a Eva foren una serenata. En la cançó de Salomó, tot el món serveix com un taló de fons de la bellesa de l´amat, i un dia, el nostre Senyor Jesús “ es presentarà a la seva Església a i mateix en tot el seu esplendor“ (Efesis 5:27), una novia completament adornada i profundament adorada” C. S. Lewis escriu: “ els amants estan normalment un davant de l´altre, absorbits mútuament” (''Els 4 amors'', 61).

I fons i tot, com saben moltes parelles, el matrimoni exigeix més d´una abrasada. Per exemple, la mirada interior, si permet excloure alguna cosa més, pot tornar-se malaltissa; la cançó salomònica desentonarà ràpidament, des del començament, Déu construeix el matrimoni amb un altra mirada, una altra cançó.

Quan sentim al Senyor Déu dir: “No és bo que l´home estigui sol” cal assumir que la manca de relacions no és aconsellable, un forat emocional en el cor d´Adán, sense dubte Adan sent aquet forat, aquesta mancança, però es properes paraules divines tornen els nostres ulls sorprenent cap a la necessitat ''vocacional'' d´Adan. “ El faré ''un ajudant'' adient per a ell“ (Gènesis 2:18). Déu va donar a Adan una missió exterior (Gènesis 2:15–17), i Adan necessitava ajud. No només necessitava una carca davant d´ell, sinó una espatlla

Els matrimonis actuals encara necessiten una missió i això vol dir que actualment necessiten una missió

====La dona i l´ajudant ====

La descripció dinàmica del matrimoni, aquesta postura interior i exterior, troben una expressió bonica en els dos títols d´Eva en el Gènesis 2: Ella és, per un costat, ''dona'': quan Adan es desperta del somni profund i troba la seva costella repetida, exclama un vers:

<blockquote>Aquesta és un dels meus ossos 
Carn de la meva carn 
Es dirà Dona 
Perquè ha estat creada de l´home (Gènesis 2:23)
</blockquote>

Per tant, així imaginem un matrimoni com la simple unió pràctica de tasques fetes en com, Déu ens mostra el primer marit cantant les meravelles de la seva dona, aquí, en peu davant d´ell és una dona- la seva pròpia humanitat reflectida a través del prisma de la diversitat trina; ella respon els anhels del seu cor, i ell a les d´elles.

I també, Eva, per l´altre costat, és l´ajudant. Quan entren a l´Edèn, ella troba un home amb la missió de treballar i mantenir el jardí sota l´autoritat del seu Creador (Gènesis 2:15–17). I després, tots junts, ella i el seu home reben la comissió de “ fer fructífera la vostra unió, de multiplicar-se i omplir la terra i dominar-la!”(Gènesis 1:28). Per el bon disseny diví, la missió del jardí no només necessitava d´1, sinó de 2, no només un home sinó també una dona. Adan necessitava una co-regent compatible, una reina que l´ajudés en el seu regne, una ajudant pel seu gran honor. Junts, en una glòria complementària, fertilitzarien el món i caminen com a companys de govern. El seu romanç intern com el tronc d´un gran arbre, s´aixequen les branques i conserven els fruits de la seva missió interna.

====Missió de la Parella====

Els homes actualment, per descomptat, no reben una missió específica de Déu com va fer Adan. Tanmateix, el patró original de Déu de crear l´home, donant-l´hi una missió i després concedint-li una dona, com a ajudant i com a dona, ens diu molt sobre els darrers dissenys del matrimoni.

Actualment Adan no tindria un jardí per treballar i mantenir, però tenim els nostres propis espais per la missió: les llars per controlar, els infants pels pares, les esglésies per estimar i portar, els llocs de feina i els veïnat per arribar a Crist. Cadascú és un camp per esborrar i no conrear, per llaurar i sembrar, per prendre el control (Gènesis 1:28) i fer deixebles (Mateu 28:18–20). I qualsevol home honrat mirant per sobre d´aquests camps, acordarà amb Déu la frase antiga: “ No és bo que l´home estigui sol”.

Alguns homes, com l´apòstol Pau, seguiran el seu objectiu sense matrimoni, amb l´ajuda dels amics i de persones que treballen més que una esposa. La majoria seguiran les normes de la creació, i amb les seves esposes miraran lluny- a cadascú i a més, al final de la terra, esperaran ser cridats per Crist.

Massa sovint, em temo, actuo com si l´objectiu del ''matrimoni'' fos simplement matrimoni- simplement una llar feliç, i no només un món feliç, fossin la meta de la nostra unió divina. Visc com un arc a casa, oblidant la sensació de la fletxa, i la presa del vol cap a fora.

Com, doncs, poden els homes com jo recobrir, en Crist el disseny perdut del Gènesi 2? Com poden els marits i les seves esposes atresorar les sones i, com a precioses ajudants, juntes construir alguna cosa mes enllà de nosaltres mateixos? Trobo ajuda dins un marc: somiar, atreure i actuar

====SOMIAR ====

El lideratge d´Adan va començar per la visió del que podria ser: un jardí treballat i conservat, un terreny poblar i sotmès (Gènesis 1:28; 2:15–17). El lideratge d´un marit, sovint començar per somiar. Mira per sobre de la llar, dels infants, del temple, del veïnatge, imaginant el que podria semblar sot el complet control de Crist- i el que ell i l´esposa caldria fer amb això. Com caldria educar millor els infants? Com podria l´hospitalitat veïnal esdevenir més contant? Com caldria la família unir l´Església més sovint per una oració conjunta més freqüent?

A diferència del gandul, qui “ no llaurarà el camp a la tardor” i per tant, buscarà la collita sense trobar res” (Proverbis 20:4), preveurà pensaments pel futur abans que arribin- anticipant les necessitats, discernint les oportunitats, notificant els trets possibles, i aprenent a plantar i llaurar més fàcilment a la tardor. I com les fases de la família canvien – neixen nous infants, creixen els que hi existeixen, i, com passen els anys a través de la primavera, l´estiu, la tardor i l´hivern- continua somiant, desenvolupant la visió recent dels diversos entorns familiars.

Qualsevol esposa pietosa, per suposat, somiarà també. Sentirà una sagrada insatisfacció i imaginarà millors formes de la família per omplir les seves demandes. Un marit pietós acceptarà aquests somnis. Com a cap de família, tanmateix, sentirà una responsabilitat especial de tirar endavant la família, més que esperar que la seva esposa se n´encarregui. I també, ell somia- i quan somia, treballa per atraure-''la ''

====ATREURE ====

Si la seva responsabilitat ''d´atreure'' contraresta la passivitat en un home, la crida a ''atreure''- soscava qualsevol tendència que pugui tenir cap a dominar el lideratge. I amb Adan i Eva, Déu intenta l´objectiu dea parella per ser d´ells i no només d´Ell. Així, amb paciència i tendresa, amb saviesa i humilitat, un home atreu la seva dona cap ''a dins i cap a fora.''

En la seva atracció ''cap a dins'', portarà la seva dona a somiar – reunint les seves impressions, demanant resposta, escoltant el consell. Coneix els seus somnis sovint més incomplerts i immadurs sense una perspectiva complementària: Sap, també, que els seus somnis podrien superar els propis amb un bon judici. Com el Proverbi 31, la dona: “obre la boca amb saviesa” (Proverbis 31:26) — i no se sent segura d´escoltar això.

Atraient la seva dona ''cap en fora'', ell imagina com el seu objectiu tots plegant podrien aprofitar les seves habilitats. Podria atreure les seves forces més que disminuir-les, alliberar les seves capacitats en comptes d´amagar-les, veure-les emergir i florir més que marcir-se? O, com escriu Herman Bavinck cóm ell podria ajudar-la, assistint-lo” en el sentit més ple i ampli, físicament i espiritualment, amb la seva saviesa i amor, amb el cap i el cor” (La família cristiana, 6)?

====ACTUAR ====

Finalment, somiant amb la seva família i atraient la seva dona, el marit fa- ell actua- fent els primers passos fins el límit del jardí no conreat. Pràcticament, com J. Piper va dir, buscar ser qui digui “ endavant” més sovint que “ permeteu unir els infants amb les devocions familiars”. “ Permeteu planificar una festa pels nostres veïns del bloc”, “permeteu sortir 2 de nosaltres”, “ Permeteu anar aviat per servir l´Església a quest diumenge”

Alguns de nosaltres trobar somiar i atreure més fàcil que fer actualment. Adan sembla tenir: tot i conèixer la seva missió i atreure Eva amb ell, va fallar en actuar davant la seva oposició (Gènesis 3:6). ''Actuar'' suposa una càrrega per un home en les hores incòmodes, lluitant contra la seva peresa l´ús egoista del temps, demanant força després d´un dia feixuc, i que s´aixequi i trepitgi més quan prefereixi seure. Necessito ajuda demanant que la direcció de la família no és la visió puntual, ni una inspiració momentània, si no dia a dia, una manera de somiar en moments difícils.

Pot una esposa prendre iniciatives en mètodes similars? Si, ella pot - i a vegades cal. Justament perquè el seu marit li diu: “anem” no significa que no ho faci mai. Però el que és un regal, i una reflexió de Crist, quan l´home actua com el primer motor la major part del temps.

L´objectiu del matrimoni crida a tots els homes. I a més, i a més el crida per a que doni tot el seu cor a Déu, i accepti tota la seva vida a Crist, i lliura tota la seva voluntat a l´Esperit Sant. Un home tant complert abraçarà la seva dona com ''a dona'': el joc perfecte, la seva flor de la vall, la seva casa sobre la terra, la millor cançó del seu cor. I també l´accepta ''com a ajudant'': el seu amor en l´objectiu, la seva companya inevitable, la seva regna ambla corona i el ceptre. I així l´estimarà, i la portarà.

Senyor, Ajudeu-me a discernir lo bo de lo dolent

2023-07-05T19:32:22Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Lord, Help Me Know Right from Wrong}} Discerniment és el que segurament necessitem; sempre és així, però molt de nosaltres estem atents a aquesta necessit...».

{{info|Lord, Help Me Know Right from Wrong}} 

Discerniment és el que segurament necessitem; sempre és així, però molt de nosaltres estem atents a aquesta necessitat: jugant al més alt nivell polític del món, les eleccions presidencials americanes, és un exercici de lideratge i discerniment moral per l´electorat americà que queda en la nostra memòria, en certa manera, sense precedents.

Hi ha cristians l´oposició dels quals respecto. El discerniment fa que alguns donin suport al partit majoritari i altres a l´altre, i alguns al 3r candidat i altre al candidat de 3a, i encara altres a candidat escrit, i altres lliuren el seu vot en blanc, votant només per al Congrés o els candidats locals. Tinc els meus plans propis, basats en el que discerneixo que sigui el millor camí ( al menys per ara). Això podria canviar entre ara i el 8è de novembre, depenent de les possibilitats de nova informació o de noves opcions.

En converses personals faig el meu cas, però no obstant intento escoltar el millor. No hi res simple en aquestes eleccions i els exemples morals i polítics en canvi són seriosos i preocupants; no llenço pedres els meus germans ni germanes el discerniment de les quals és diferent al meu. Entenc la majoria racional que escolto des de la maduresa espiritual i els discerniments dels amics i parents, i fins i tot si el meu discerniment és diferents de la resta.

Quan les eleccions s´apropen, espero que molts cristians- i no només els cristians americans, considerin les conseqüències globals d´USA en les decisions econòmiques i de política exterior- trobin ells mateixos els seus devots: “ Senyor, doneu-nos ( i també a ells ) el discerniment!”

Com ens dona Déu el discerniment? Tot necessitem discernir la gent. Necessitem caminar sàviament per un món decebedor que fa tornar bojos els més brillants, però com esdevenir hàbils en el discerniment? L´escriptor dels hebreus ens ho explica:

<blockquote> “ Però els aliments sòlids és per els adults, per aquells que tenen els poders de discernir, preparats per la pràctica constant de distingir lo bo de lo dolent”. (Hebreus 5:14)</blockquote>

El nostre discerniment ens prepara mitjançant l´exercici correcte de la pràctica constant

Sabeu què vol dir? Vol dir que Déu en posa situacions difícils cada dia i ens dorca a afrontar les complexitats que ens pressionen fins als límits ( i més) de la nostra saviesa i enteniment. Fem corbes. Tot el temps que sentim estar en un laberint o en una cambra plena de miralls, on tot sembla distorsionat. Ens sentim confusos, a vegades a l extrem de nosaltres mateixos, perquè els exercicis implicats son pesats i importants- les experiències no sembles l´opció presidencial.

====Els primers cristians del segle ====

Els cristians que originalment varen rebre la carta dels Hebreus vivien en un món hostil envers els Evangelis, Cada cosa apresa i creguda estava sota els atacs i estaven confusos.

*Falsos professors clamaven que Jesús era un àngel més que un deu veritable de, el Creador de l´Univers (Hebreus 1–2).
*Altres es demanaven si Jesús realment era un gran profeta més que Moisés (3:1–6).
*Alguns eren temptats a acabar, desil·lusionats per les constants oposicions i persecucions i necessitaven recordar que els dia dels hebreus de Moisés havien perdut la Terra Promesa en renunciant (3:7–4:13).
*Alguns havien perdut la confiança en el nous pactes que Jesús acabava d´inaugurar i estaven temptats a recuperar els antics actes (4:14–10:18).
*Alguns havien perdut el senyal del fet que Deu sempre estava content de que el seu poble el seguís per la fe (10:19–12:2).
*La majoria necessitava recordar que la adversitats els enfortia era una simple disciplina d´ un amor del Pare celestial que els ajuda a perseverar en heretar el regne promès (12:3–29).

I necessitaven recordar que la maduresa espiritual es guanya a través de la pràctica constant del discerniment

====Alguna cosa més important que les eleccions ====

Necessitem recordar també perquè som a una lluita espiritual sota constants sorpreses. Déu ens crida per madurar espiritualment a través de les dificultats, dels dubtes, i a vegades exasperacions individuals, familiar, i situacions de l´Església (del nostre país inclòs). No hem de resistir-los: Hi ha molta més misericòrdia en ells del que podem veure perquè ells ens obliguen a saquejar la divina paraula escrita amb la pràctica constant, a arribar als nostres cors. (Psalm 119:11), i creixen en les pregàries i en discerniment (1 Thessalonecs 5:17)

Hi ha més coses en joc per esdevenir persones exigents que les futures eleccions. Els EE. UU i altres nacions, són com a gotes a la galleda en els ulls divins (Isaïes 40:15). La primera preocupació divina és la seva sagrada nació, la Església de Jesús Crist (1 Pere 2:9).

El tema principal que passa al voltant del món no són els nous encapçalaments, sinó el que succeeix en la Església: Quina història és la propera arribada de Crist, la seva tasca de redempció, l´expansió dels Evangelis i la reunió de tots els pobles en la seva Església (Mateu 24:14; 28:19–20) — detall que les portes de l´infern no suportaran, molt menys els governs humans (Mateu 16:18). El discerniment més gran és el gran benefici que nosaltres aportem a la Església de Déu.

Això vol dir la gran misericòrdia entre nosaltres i els demés, per les nostres Esglésies locals i globals en Déu, facin el que facin per la nostra maduresa espiritual i els discerniment d´homes i dones. El fruit del nostre patiment i ensopegades no són només per a nosaltres sinó pel be dels germans i les germans.

====El que calgui! ====

Déu té molts objectius en les eleccions presidencials americanes. És prou poderós, brillant i complex el seu teixit providencial de la història que és absolutament possible el discerniment dels cristians per votar diferent en la bona consciencia i no obstant tots serveixen en les capes misterioses del perfecte desig diví.

Déu sap molt bé com trencar l´orgull (Proverbis 15:25), la humilitat del dimoni i dels àngels (Colossencs 2:15), i conserva els seus sants caminant per la fe i no a la vista (2 Corintis 5:7). I sovint organitza esdeveniments de tal manera que cap pot ignorar el triomf de la seva victòria fins que ens esclata com un lladre per la nit. Un dia Déu ens rebel·larà com varen servir les fúries de totes les nacions per fer el que les seves mans i els seus plans havien predestinat a succeir. (Fets 4:25–28).

Permeteu-vos intentar i crear els rastres del seu gloriós tapis providencial. A canvi, deixeu-nos aconseguir la maduresa espiritual a base de les nostres oracions

<blockquote>“ Qualsevol que passi, Senyor, augmenteu l´habilitat de discernir el bé de lo dolent del dimoni mitjançant l´exercici e justícia amb una pràctica constant”.</blockquote>

Quan de temps durarà això?

2023-07-05T19:24:44Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|How Long Will This Last?}} Fa un parell d´anys, vaig compartir la meva experiència d´una llarga tempesta espiritual, una crisi de fe. Vaig tenir el privile...».

{{info|How Long Will This Last?}} 

Fa un parell d´anys, vaig compartir la meva experiència d´una llarga tempesta espiritual, una crisi de fe. Vaig tenir el privilegi de correspondre amb un nombrós sants que també l´ha havien patit

Una experiència normal és que, després d´un esclat de la tempesta, triga un temps a recuperar-se l´equilibri espiritual. Un amic va escriure´m recentment per demanar-me especialment “ quan de temps “estaré normalitzat” per sentir com sempre: vaig pensar que caldria compartir la resposta amb ell en cas que alguns es plantegessin la mateixa qüestió: “ Quan de temps, Senyor” (Ps. 90:13)

<blockquote>“ Gràcies per actualitzar-me. Sí, ho recordo bé. Voldria dir quer vaig trigar temps des què vaig patir l´experiència fins que vaig aconseguir sentir l´equilibri espiritual “ normal”. Canviant la metàfora, si la crisi inicial va ser un terratrèmol massiu, després vaig sentir el cop durant temps. Alguna cosa era diferent. La meva experiència és que Déu m´aporta la llibertat d´ aquestes coses gradualment. El seu objectiu era enfortir la fe i el caràcter. Una diferència analògica: similar a l´entrenament fort i llarg. És l´adversitat de la batalla que edifica la comprensió espiritual, el múscul i la fortalesa. I això triga molt temps i és més dolorós i difícil que un pot imaginar-se al principi. La darrera analogia: recordeu a Frodo, el Senyor dels Anells? Es apunyalat amb el ganivet de Mordor, el rei espectre de Weathertop, i el mata, però, gràcies al regal diví de Elrond, s´elimina el verí demoníac. Tanmateix, tota la resta de la seva vida, Frodo9, sent el dolor en la cicatriu. Però arribi a recordar Sembla la mateixa ferida que heu sentit. Sento ocasionalment el dolor en la cicatriu, però s´ha convertit en un recordatori de la gràcia i de depositar l´esperança en Déu i les seves promeses. És una recordatori del meu camí per la fe i no per la vista. Pregaré per tu, el Senyor no us abandonarà sinó que us ajudarà a anar més enllà. Seguiu a Jesús que va suportar Getsemaní, la proba, la flagel·lació, la creu i finalment la mort. Però això és només degut a una joia inexplicable i a una glòria plena per aquells que ho fan. </blockquote>

“ No ha suportat cap temptació que no sigui normal als homes. Déu és fe i nos us temptarà per sobre de les vostres capacitats, sinó que amb elles us mostrarà el camí de fugida, que podreu suportar” (1 Cor. 10:13).

Què la gràcia sigui amb tot vosaltres que lluiteu ara!

Deixeu de banda el pes de la ingratitud

2023-07-03T20:24:36Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Lay Aside the Weight of Thanklessness}} “ Pare Celestial, si us plau, deixeu-nos conèixer la vostra voluntat. Vull saber que voleu que faci....” ''Aques...».

{{info|Lay Aside the Weight of Thanklessness}} 

“ Pare Celestial, si us plau, deixeu-nos conèixer la vostra voluntat. Vull saber que voleu que faci....”

''Aquest es el meu desig per a vosaltres'': “Donar es gràcies en qualssevol circumstàncies, perquè aquesta és la voluntat divina en Crist Jesús per a vosaltres (1 Thessalònics 5:18).

“Gràcies, Senyor, per recordar-nos – ho. Cal ser més agraïts- tornant a la pregunta, no estic segur del que voleu de mi sobre....

''“Vull donar-vos les gràcies en qualsevol.....” ''

Sé, Senyor, sé; és important i puc veure quan ho he rebutjat això, però la ingratitud és una mena de necessitat constant, veritat? Vull dir que cadascú necessita ser més agraït, d´acord? Seriosament, això és urgent i no cal aclarir-ho; necessito la vostra direcció, què voleu què faci?

Soc seriós i específic: Vull que vosaltres “ ''doneu les gràcies en qualssevol circumstàncies''” i ara mateix, en aquesta circumstància

[Exasperació sense paraules]

''Fins que aprengueu a donar les gràcies en qualssevol circumstàncies” molt de la meva voluntat serà desvetllada; he sigut orientat i proveït de gràcies que podeu observar ara a causa de la vostra ingratitud. Sigueu fidels per obeir la meva voluntat i jo ho seré per guiar-vos (Psalm 32:8) i us proveiré (Filipenses 4:19''

'''Recordeu-vos de donar les gràcies '''

El cost espiritual d´esser desagraït és més alt del que podem pensar. Ser desagraït no és simplement l´absència de verbalitzar “ gràcies”. És un símptoma d´avorriment i de pobresa espirituals, perquè s dona per fet sense apreciar la gràcia de mostrar-nos-les

Els pares saben que els hi sembla: els infant, havent nascut pecadors en si mateixos, donen per fet naturalment la suor, la sang, els diners que inverteixen sobre ells. Per tant, els pares els hi recorden sovint donar les gràcies.

<blockquote> “Recordeu la vostra mare per fer-vos el sopar.” 
“Agraïu els vostres avis pel regal rebut.” 
“ Heu acabat la graduació, gràcies per les vostres targetes, vale?”
</blockquote>

Per què ho fan així els pares? La majoris, no és simplement per fer-los fer una cortesia social. El que volen es que els seus fills/es ''vegin'' la gràcia i l´''agraeixin; ells saben que fent-ho així és que, veient la gràcia i agraint-la'', és un signe d´una persona sana espiritualment, i, per suposat, que ho volen I ells instintivament saben que alguna cosa no va be, alguna insana sobre la persona que no expressa la gratitud pel favor rebut.

'''Déu ens recorda dir “ gràcies “ '''

En pares com aquests, veiem la imatge del bon cor de Déu envers nosaltres. Ells ens anima i ordena agrair-li perquè estima sentir “paraules màgiques” o veure-les actuar com una simple cortesia divina; Ells està darrera d´aquesta salut espiritual i prosperitat; no ens necessita malalts i pobres. Ens diu que ser desagraït és un signe d´infidelitat (Romans 1:21). Però l´ agraïment és un signe de fe, evidència que nosaltres realment veiem la gràcia i sentim els seus efectes. Això és el que vol per a nosaltres

I és per això que Déu sovint ens ordena i exhorts mitjançant els escriptors bíblics donar les gràcies. Pensem en els Psalm; aquesta mena de frases llueixen per sobre de la resta:

*“ Donem les gràcies al Senyor “ (Psalm 7:17; 9:1; 30:12, i moltes més coses ).
*“Donem les gràcies al Senyor” (Psalm 105:1; 106:1; 107:1; 118:1 i molt més).
*“Accediu per les portes amb agraïments” (Psalm 100:4).
*“Segurament que la justícia donarà les gràcies en el seu nom” (Psalm 140:13).

I penso sobre com Pau dona referències de les gràcies a Déu a través de les cartes:

*“Dono sempre les gràcies a Déu per vosaltres” (1 Corintis 1:4).
*“No paro d´agrair a Déu per vosaltres” (Efesis 1:16).
*“Agraeixo a Déu tots els meus records de vosaltres” (Filipencs 1:3).
*“Cal sempre agrair a Déu” (2 Tessalònics 1:3).
*I per suposat, donar les gràcies a Déu en qualssevol circumstàncies (1 Tessalònics 5:18).

Aquestes no són manaments o exhortacions d´una vaga deïtat, són prescripcions d´amor d´un gran metge; són els records del nostre estimat Pare. Justament com un pare ajuda els seus infants a conrear els agraïments a través de freqüents records, Déu sovint vol els seus recordatoris per agrair-li l´ajuda de sentir la joia profundament sana i profunda de veure la gràcia i sentir-.nos agraïts

I com tots les seves benediccions de Déu, Ell ha fet del nostres agraïments alguna coca per donar-li la glòria i a nosaltres la alegria. Ell aconsegueix la glòria d´ésser un donador de gràcies i nosaltres d´esser un receptors i sentiments de gratitud

'''Deixeu a banda el pes de la ingratitud '''

En vista d´altres coses en les nostres vides que semblen prioritats urgents, cal pensar que [ donar] gràcies en qualssevol circumstàncies” arriba molt alt. Tenim temptacions de pensar que la ingratitud és una mena de luxúria en el cotxe de la fe cristiana- és una bonica característica, però cal conduir atentament sense ella: és un gran error. La ingratitud no és una opció luxuriosa, sinó que forma part del motor del cotxe i el cotxe no funciona bé sense ella.

A més, tot plegat és possible que la resposta divina als fidels per guiar-los i la provisió pugui ser actualment “ donar les gràcies en qualssevol moments”, no pot ser la nostre necessitat més gran, sinó la nostra necessitat real més gran ara per ara. I si és així, la resposta divina potser frustrant sigui una gran misericòrdia curativa per a nosaltres.

La ingratitud és un pes espiritual gens sà que lentament frena la nostra carrera de fe més del que pensem (Hebreus 12:1). Déu té més gràcies per guiar-nos i proveir-nos per a nosaltres que descobrirem si deixem a banda i correm amb la joia agraïda.

Cóm fer això? Simplement començant per obeir a Déu, un manament saludable: “ ''donar les gràcies en qualssevol circumstàncies''” (1 Tessalònics 5:18).

La Felicitat comença per la intimitat amb Jesús

2023-06-27T19:51:18Z

Pcain: Es crea la pàgina amb «{{info|Holiness Begins in Intimacy with Jesus}} Quan vaig cometre el pecat i lluitar per la fe, a vegades desitjo aconseguir la felicitat amb certa mena d´equilibri...».

{{info|Holiness Begins in Intimacy with Jesus}} 

Quan vaig cometre el pecat i lluitar per la fe, a vegades desitjo aconseguir la felicitat amb certa mena d´equilibri

<blockquote>([X minuts de lectura de la Bíblia] + [I minutes d´oracions]) x [Z dies per setmana] = felicitat</blockquote>

Si necessiten ser feliços, ens cal afegir algun control, amb petits grups de participació, evangelització i rapidesa. De qualsevol manera, això seria clar i previsible. Això faria la felicitat més manejable i ens donaria el control.

També recordo un home que s´apropava a Jesús amb un desig no gaire diferents del meu: Senyor, Mestre, què cal fer per heretar la vida eterna?” (Mark 10:17). L´equilibri d´aquest home era quasi complert: no matar, no adulteri, no robatoris, no mentir (Mark 10:19–20). De quina variable enyorava? Llavors va arribar la resposta que dispersa el somni de la consecució previsible de felicitat: ”Us manca una cosa: aneu veneu totes les coses que posseïu per donar-la els pobres i trobareu el tresor al cel; anem, veniu amb mi“ (Mark 10:21).

''“Veniu, abandoneu tot i seguiu-me; a prop meu; combregueu amb mi. Viureu per veure la glòria” ''

Això és imprevisible; això no pot manegar-se ni controlable, però és l´única camí per aconseguir la glòria.

====La “ Felicitat cristiana” ====

L´atracció que sento en relació a la felicitat és realment una versió de la temptació normal: intentar viure la vida cristiana sense Crist. Per substituir aquesta disciplina per la tècnica, la adoració amb la publicitat emocional, la comunió amb una llistat de normes o pràctiques espirituals. És un fet destacable que ens permet ser experts de la vida cristiana sense augmentar cap aproximació a Crist.

El pensament religiós sempre s´ha extret de la “ felicitat “ cristiana. Ho veiem entre els fariseus, aquests homes tombes que es passegen, blanquegen l´aparença mentre els ossos de la mort vibren a dintre (Mateu 23:27). Ho vegem en els falsos professors dels Colossencs, que presumeixen de “practicar la religió i l´ascetisme amb la severitat del cos” mentre ela seva carn gaudeix la festa (Colossencs 2:23). I molt de nosaltres veiem rastres en nosaltres mateixos

La meva tendència en aconseguir la “felicitat cristiana“ s´ha exposat recentment mentre em demanava a mi mateix ( mitjançant la guia d´un savi sant). “ Quants obres llegiu sobre la felicitat i la vida cristiana”? I després, mentre compto amb els meus dits mentals, quants obres heu llegit sobre Jesús mateix?” Ara, esteu segurs que el millor llibre sobre la felicitat i la vida cristiana explica moltes coses sobre Jesús?. Però de la comparació apareix una pregunta amb pausa: esteu molt fascinats amb les pràctiques de la vida cristiana, o amb la persona de la vida cristiana?

====Futilitat de l´auto-Santificació ====

Per suposat, la felicitat basada en les meres tàctiques i la disciplina no és felicitat en absolut, per més brillant que sembli la seva aparença. L´auto-santificació és el millor nom per aconseguir-lo i per aquests els nervis dels quals no s´han cremat, és tan miserable com fútil.

La majoria de les vegades, l´auto-santificació cau en els mateixos defectes un cop i altres. Sense força com a marca de vi (Joan 15:4–5), ells no varen poder mantenir l´atractiu de la segona ullada, el 3r episodi o la 4rta copa; son ordres paralitzants en si mateixes per recórrer; molts de nosaltres podem sentir l´acritud de la repetició d´aquestes fallides. Per exemple, només hi ha una cosa pitjor que caure en l´auto-satisfacció: l´èxit

Pau ens fa un dels retrats més vívids de “l´èxit” en l´auto santificació en els Colossencs 2:16–23. Amb una espasa, podeu trobar el llistat de normes, moltes d´elles auto- imposades : “ no manegeu, no tasteu, no toqueu” (Colossencs 2:21). Els tracten àrduament els seus cossos per tornar les seves luxúries submises (Colossencs 2:23). Semblen espirituals, fins i tot místiques, parlant des àngels “ i detallant les visions” (Colossencs 2:18).

Però a les hores esdevenen idees destructores: tota la seva disciplina i l´auto-control “ no té” cap valor aturant les indulgències de la carn” (Colossencs 2:23). L´auto- santificació simplement els tracta els pecats externs pels interns: la pornografia per la pregària, els atracons per la cobdícia i qualsevol esclat d´irritació per menysprear el silenci

I per què? Doncs perquè en tot el seu fervor per puresa moral, l´auto-santificació mai rebutja “ [mantenir] el cap mol alt- és a dir, rebutjar la veritat o l´amor a Jesús (Colossencs 2:19). El maquillatge de l´aparent virtut guarda la veritat més lletja: els auto-santificats no tenen vida, com un membre tallat.

====La santedat desplegada ====

Quan separem la santedat de Crist mateix, la persecució de la santedat inevitablement ens arriba mecànicament o individualment- la solució a un equilibri espiritual o l´efecte del desig més salvatge. Però la santedat original no té res de mecànica ni d´individual; es a dir, està relacionada.

Per tant, quan Pau tornar del racó dels Colossencs 2 cap als Colossencs 3, ell envia els seus ulls de la futilitat de l´auto-santificació cap a la santedat mateixa:

<blockquote> “ Si després heu aparegut amb Crist, busqueu les coses que estan amunt, on és Crist, assegut a la dreta de Déu... per tant heu mort i la vostra vida s´amaga amb Crist en Déu”. (Colossencs 3:1, 3)</blockquote>

Si la vostra vida- la veritable vida- s´amaga amb Crist, l´Únic sagrat. La vostra unió amb ell us fa sants (Colossencs 3:12). Però per viure la santedat5 en aquest cas, us cal cercar les coses de d´alt, on es troba Crist” (Colossencs 3:1). En altres paraules, la santedat és una flor de la vostra unió amb Crist, desplegada sobre la vostra comunió amb Crist.

Ara i fins després, Pau ordena els Colossencs posar els pecats específics per morir (Colossencs 3:5–11), suggerint que les úniques persones que poden realment matar els seus pecats (sense substituir-los uns pels altres) són aquells que es preocupen de Jesús. Som leprosos que només estem curats quan descansem en les seves mans, paralítics que apareguem quan Ell ens ho ordena, homes cecs/dones cegues que només veuen el que toquen

J.I. Packer extrau la conclusió: “ La santedat6 cristiana no és només això que ens preocupa com a tal, sinó aquells els cervells i els cors, els objectius i el propòsits dels quals, amb amor i esperança es centren en el Senyor Jesús Crist. (Seguiu els passos de l´Esperit 134).

====‘Temps d´espera’ ====

Cóm, doncs, prevenir-se de la consecució de la santedat esdevenint un escut intel·ligent que ens mantingui lluny de Crist? Recentment, tenim una necessitat desesperada de l´Esperit Sant, que ens posseeix a dintre nostre per atreure`ns diàriament a Crist (Joan 16:14). Tanmateix considerem una proposta model per rebre el seu ministeri fins al final: quan us assegueu per llegir, pregar, o escoltar la paraula divina, no us conformeu amb res més que la comunió amb la vida de Crist.

Robert Murray McCheyne podria ajudar-nos aquí: ''més que anomenar aquestes activitats disci0plines espirituals o mitjans per la gràcia '' ( que ens ajuda amb la seva manera) Ell l´agrada més anomenar-los ''temps d´espera''. Una prova, per suposat, és una trobada entre amants; i així ho expressa McCheyne:

<blockquote> “ En la lectura diària de la Paraula, Crist paga diàriament les visites a la seva ànima, Crist es revela ell mateix pel seu compte d´aquesta altra manera que al món. En Casa de Crist arriba per si mateix per dir-nos: “ La pau sigui amb vosaltres!”. I en el sagrament es dona a conèixer Ell mateix en partir el pa, cridant: “ Això està el Senyor”; aquí estan els temps d´espera, quan el Salvador ens visita per si mateix” ( La Comunió de l´amor) </blockquote>

Aquí no existeix cap igualtat. Només alguna cosa va més ràpida: el Salvador que està sempre disposat a visitar-nos, a comú amb nosaltres, i ens mostra la seva glòria i fent-ho així ens fa sants