Mirant la Història

De Gospel Translations Catalan

“La forma del passat cristià: Una resposta cristiana a la Filosofia de la Història” de J. Warwick Montgomery, deixeble de Betània, Minneapolis, 1976.- 390 pp.

" Si l´historiador manté aquesta opinió expressada per la Sra. Mary Baker Eddy, que l´home és incapaç de pecar, de emmalaltir o de morir i el dimoni no és més que una il·lusió, i l´ error no té bases reals”, ell si més no ell, és incapaç d´interpretar adientment la carrera de Hitler”. Aquesta frase ens mostra que la primera meitat de la tesis de Montgomery, anomenada “La opinió de l´historiador de caire humà i el seu conjunt de “ valors”, deriva d´una poderosa decisió” i- d´aquestes creences filosòfic-religioses-aquestes opinions sempre precedeixen o influeixen sobre els seus estudis històrics. La segona meitat de la seva tesis és: “ si tinguessim una sòlida filosofia de la història, la nostra poderosa decisió“ caldria ser una decisió per Jesús Crist!”.

L´obra de Montgomery té dues parts. Part 1a (“Historiografia filosòfica”) pretén definir la història i la historiografia, per exposar i criticar les majors opinions de la historiografia, des d´ Herodot a Niebuhr, Tillich, i Voegelin (però sense incloure a Moltmann ni Pannenberg), i finalment per avaluar la cosmovisió del Cristianisme i aplegar-los als principis bíblics de la historiografia”- La II part (“Assajos crítics i Epistemològic”) és una extensa col·lecció de 8 assajos “ per clarificar, expandir i corroborar la posició adoptada en la part I”. Aquí s´inclouen les crítiques de Joan Vico, Guillerm James, Emili Brunner, i Carles Marx. Es tracten altres temes: "L´Empirisme Religiós Constructiu”, la fiabilitat de l´Evangeli (de F. J. Barnes) i el significat de Mateu 16:13-19. L´única diferència entre la edició d´aquesta obra i l´original de 1962 és l´afegitó de Paul Feinberg en defensa de l´opinió de Montgomery.

Si, tal com explica Montgomery: "les pròpies creences religioses-filosòfiques" influeixen en les seves obres d´Història, doncs, la primera tasca de l´historiador és “ avaluar la evidència present en nom dels sistemes filosòfics i després fer-ne una tria entre ells” . Montgomery va escollir la cosmovisió cristiana perquè “ són accessibles a la ciència” i resten per sobre d´“un fonament objectiu que es mantindrà per sobre del criticisme més radical”. L´ ”exemple més important de tots” i per tant el centre de la obra de Montgomery és “ validar la cosmovisió cristiana”.

Aquesta validació no vol dir: una prova absoluta” des que “la mateixa naturalesa de la investigació empírica impedeix la prova absoluta”- La base és només una possibilitat, no una certitud, però la probabilitat és l´únic terreny sobre la qual els éssers humans poden prendre qualsevol decisió.... Això no ens atura de prendre decisions en temes no religiosos, caldria no immobilitzar-nos quan s´impliquen els compromisos religiosos inclosos” . Per tant “ l´home racional decideix sobre la seva cosmovisió en termes de probabilitat empírica”.

D´acord, Montgomery argumenta des d´una data empírica (1) que els Evangelis són realment fonts històriques creibles de la vida i de les paraules de Jesús (2) evidencien que la Resurrecció de Crist (tal com E. Stauffer ha mostrat) és convincent (3) que la divinitat de la autoritat de Crist és verificada perquè " Ell diu la veritat sobre l´ absoluta autoritat divina del Nou Testament, i sobre la rapidesa d´ escriure el Nou Testament." La conclusió més important, doncs per la historiografia, és que: ”Totes les afirmacions bíbliques, basades en la Filosofia de la Història, es consideren com revelacions de la veritat, i que tots els intents humans de la interpretació històrica son considerats veritables sobre l´harmonia amb la revelació bíblica”.

La gran força de Montgomery és el seu poder d´anàlisi crític que penetra incisivament en la feblesa del sistema. En aquests moments és molt valuosa la seva revisió de la historiografia i la crítica sobre els pensadors contemporanis. La debilitat del seu llibre es basa en la demostració simplificada de la seva pròpia posició. Les 7 objeccions provenen de la seva conclusió són totes elles de caire general i filosòfic, i, a mesura que ens ho explica, les generalitzacions filosòfiques sobre la naturalesa de la història i la fe estan ben fetes. Però el que no sembla percebre és que les objeccions reals sobre les conclusions avui provenen de les troballes específiques del criticisme i de la exegesis de l´Evangeli. És dubtós que les generalitzacions sobre les dades i l´autoritat de l´Evangeli seran suficients per contestar les troballes concretes de forma - i la redacció – i el criticisme. És necessària una interacció més detallada sobre aquestes troballes.