Conversió a Crist: Fent un hedonista cristià

De Gospel Translations Catalan

Mateo 13:44-46

El Regne del Cel és com un tresor amagat en un camp, que un home va descobrir i cobrir. Per tant, en la seva joia. Ell ven tot el que té i compra aquest camp 45. “Novament el Regne del Cel és com un mercader buscant fines perles, 46 qui trobant una perla de més valor, ho va vendre tot el que tenia per comprar-la.

La setmana passada vaig veure que la infinita i abundant Gràcia de Déu era el fonament de l´hedonisme cristià. Déu és feliç perquè pren el plaer perfecte en la excel·lència de la seva Glòria, especialment quan aquest es reflecteix en el seu Fill diví. Déu és feliç perquè és fort, per tant pot superar qualsevol obstacle vers la seva Glòria I la Glòria divina és el fonament de l´ hedonisme cristià perquè derrama la seva Gràcia sobre nosaltres. Quan Déu crida els homes i les dones cap al Ell no és degut a una deficiència que necessita omplir sinó que està ple de l´amor que vol compartir. Varen concloure la passada setmana dient que ningú no té una participació eterna en la alegria de Déu perquè hi ha una condició que cal trobar. La condició és que necessitem obeir una ordre: “Deliteu- vos vosaltres mateixos en Déu” (Salm 37:4). Però molta gent gaudeix del delit en els rics, la venjança i la recreació més que en Déu. I no comparteixen la divina Gràcia salvadora; estan desorientats. El que necessiten és la conversió en Crist. – que no és cap altra cosa que fer–se un hedonista cristià. Això és el que vull comentar-vos aquest matí.

Qualsevol podria demanar-me: “Si la nostra ànima es converteix, perquè no podem dir: “ Creient en el Senyor Jesús ens salvarem? Perquè introduir aquesta nova terminologia de l´hedonisme cristià? Bona pregunta. Vet aquí la meva resposta. Vivim en una societat superficialment cristiana on centenars de persones diuen creure en Jesús. En la majoria dels testimonis dels incrèduls o anomenats cristians, el tema és: “Creure en Jesús i us salvareu” no té sentit. Els bevedors del carrer diuen fer-ho. Les parelles no casades dormen juntes i diuen això. La gent gran que no ha buscat el company o l´amistat durant 40 anys diuen que ho fan. Cada grup d´assistents al temple ho afirmen. La meva responsabilitat com a predicador dels Evangelis o com a professor de la Església no és repetir les meravelloses frases bíbliques, sinó parlar de la veritat d´aquestes frases d´una manera que ajudi a la vostra consciència de l´assistent i fer sentir la necessitat de Crist. El que intento fer és prendre l´ensenyament poc acurat o essencial de les Escriptures i destacar tant com pugui amb l´esperança de despertar alguns cors. I per tant dic, quan una persona es converteix a Jesús Crist és a l´hedonisme cristià. Si un home ha nascut en contra de l´hedonista cristià, no pot veure el regne de Déu. Això és el que intentaré mostrar-vos en les Escriptures.

Creats per Déu

Abans de centrar-nos en la conversió, necessitem revisar les grans veritats que fan necessàries les conversions. La primera veritat que hem d´afrontar com a éssers humans és que Déu és el nostre Creador a qui hem d´agrair sincerament tot el que tenim. La millor evidència per això és el nostre cor i la pròpia vida. Per què el nostre sentiment judicial del nostre cor jutja automàticament un persona que us rebutja quan abans l´hem fet un favor?. Automàticament culpabilitzem una persona ingrata qui no ha demostrat cap amabilitat vers la persona amable? Per què? Esdevindria una resposta completament insatisfactòria dient: “Em sento d´ aquesta manera perquè simplement vaig guanyar-me una garrotada quan era infant per ser desagraït. No permetem que la gent se n´ alliberi tan ràpidament. La velocitat amb que els nostres cors jutgen la gent desconsiderades dóna testimoni de la nostra vertadera creença: els ingrats són culpables!.

La veritable raó perquè els nostres cors responen d´aquesta manera és que som creat a imatge de Déu. El vostre sentiment de jutjar que automàticament em considera culpable si us ignoro després d´haver-me ajudat a salvar la meva nena d´ofegar-se, és la veu de Déu amb tu. Un aspecte de la imatge de Déu en tu és que responsabilitzes involuntàriament la gent per la seva ingratitud. Per tant, reconeixeu en el vostre cor l´existència d´un Déu a qui heu de retre gratitud. Seria absolutament hipòcrita pensar que Déu espera menys gratitud pels seus dons que vostès pels seus propis ”. “Agrair a Déu, perquè és bo: per que la seva Gràcia romangui eternament (Salm 107:1). I per tant, si simplement manteniu les regles morals establertes automàticament sobre el vostre veí, no escapareu del fet que la llei divina romangui escrita en els vostres cors i que digui així: “una criatura ha de retre afecció i gratitud al seu Creador en proporció de la seva dependència i bondat divina.

Caure en el pecat

I el que ens porta a la segona gran veritat que ha d´afrontar l´ésser humà: no poden fallar en fer-ho ara, o sentirem demà la profunditat, la intensitat o la consistència de la gratitud a Déu, a qui pertanyem com a Creador. I no necessitem que la Bíblia ens consideri culpables. Sabem que no hem de retre a Déu el que demanem per nosaltres dels nostres veïns. Sabem que el sentiment judicial en el nostres cors pel qual considerem els altres culpables per la seva ingratitud, també mantenim el testimoni vívid de que Déu ens considera culpables per la nostra exagerada ingratitud. I si sorprenem aquest testimoni en els nostres cors, la Escriptura ho explica molt bé: Romans 1:18–21:

“La ira de Déu es demostra des del cel contra tota impietat i malicia dels homes qui per la seva feblesa ignoren la veritat...perquè, tot i que varen conèixer Déu, no el varen glorificar com a tal, ni el varen agrair, però varen esdevenir inútils en els seus pensaments i les seves ments varen enfosquir-se”.

Quan cada ésser humà es presenta davant Déu per retre´l comptes, Déu no utilitzarà cap frase de les Escriptures per mostrar la gent la seva culpa ni la condemna. Només fa 3 preguntes: 1) No està prou clar en la naturalesa que cada cosa que teniu fos un don, que com a criatures meva depenguéssim tota la seva vida, el seu alè i cada cosa? 2) El sentiment de jutjament en el vostre cos no responsabilitzà els altres com a culpables quan els hi manca la gratitud que caldria tenir com a resposta a una gran amabilitat?. 3) La vostra vida s´ha omplert de gratitud vers mi respecte de la seva amabilitat? El cas ha conclòs.

Sota la ira divina.

La 3a gran veritat que hem d´afrontar a la ira de Déu està per sobre de nosaltres a causa de la nostra ingratitud. El nostre sentiment de jutjament exigeix resoldre els comptes morals de l´univers.

No permetrem que els desagraïments contra el nostre caràcter quedin ocults sota una catifa. Ni molt menys Déu. La justícia divina significa que cal defensar el valor de la seva Glòria. Quan nosaltres menyspreen el valor de la Glòria divina per la nostra ingratitud, cal resoldre les comptes amb la justícia. Un home val més que un gat. I per tant pot anar a la presó per difamar el caràcter de l´home, però ningú ha estat mai acusat de difamació contra un gat. I Déu val més que un home-infinitament més- i per tant la difamació del seu caràcter mitjançant els indicacions de la nostra ingratitud provoca una sentència de destrucció eterna. El càstig del pecat és la mort (eterna) (Romans 6:23).

Crist: L´absorció de la ira.

Les noticies més terribles del món és que ens hem equivocat sota la condemna del nostre Creador i que està obligat justament pel seu caràcter a preservar el valor de la seva Glòria, derramant la seva ira sobre el pecat de la ingratitud. Però hi ha una 4t gran veritat que ningú no ha après de la naturalesa encara o de la pròpia consciència, una veritat que no s´ha explicat entre els veïns ni predicat en els temples ni portada a les missions: és a dir:” les bones noticies que Déu ha indicat el camí per satisfer les demandes de la justícia sense condemnar la resta de la raça humana. Ha agafat sobre si mateix qualsevol mèrit per realitzar la nostra salvació. La saviesa de Déu està encaminada a amar Déu i lliurar-nos de la ira divina sense compromís amb la justícia divina. En què consisteix aquesta saviesa?

Preguem a Crist crucificat, un enuig per els jueus o ximpleria per els gentils, però aquests, els Grecs i els Jueus, que són cridats tots plegats, Crist, el poder de Déu i la saviesa de Déu. (1 Corintis 1:23, 24)

Jesús Crist, el Fill de Déu crucificat, és la saviesa de Déu, per la qual l´amor de Déu pot salvar els pecadors de la ira divina, i en tot moment defensa i demostra la justícia i divina.

Romans 3:25, 26,

Déu ens presenta a Crist com la propiciació per la seva sang, per ser rebuda per la fe. Això servia per demostrar la justícia divina, perquè en la seva tolerància divina havia passat per sobre dels nostres primers pecats; era per provar en els temps actuals que Ell mateix és just i justifica els creients en Jesús.

Cóm pot Déu exonerar els pecadors que han estat ingrats per la seva Glòria i encara han demostrat la seva justícia i compromís fidel amb la seva Glòria? La resposta és: “Déu va crear a Crist per ser pecador, coneixedor dels no pecats perquè en Ell poguéssim trobar la justícia divina. (2 Corintis 5:21)”

Enviant-nos al seu propi Fill com a semblança del pecat de la carn. Ell condemnava els pecats de la carn. (Romans 8:3)

Ell mateix va portar els pecats fins a la Creu (1 Peter 2:24). Crist va morir també pels pecats una vegada per totes, els justos pels injustos, que podia portar-nos a Déu (1 Peter 3:18)

Les noticies més terribles del món és que hem caigut en la condemna del nostre Creador i que pel seu caràcter està obligat justament a preservar el valor de la seva Glòria, derramant la seva ira sobre el pecat de la ingratitud; lo millor de tot el món (els Evangelis) és que Déu està desitjant condemnar el seu propi Fill per substituir-nos (Gàlates 3:13) i a més per demostrar la justícia lligada a la seva Glòria i encara salvar els pecador com vostè o jo.

Què cal fer per salvar-nos?

Però no per tots els pecadors. Ningú no es salvarà per la ira de Déu, sinó per la mort de Crist pels pecadors.

Aquesta és la 5a gran veritat que hem d´escoltar: hi ha una condició que hem de trobar per salvar-nos. I intentaré mostrar-vos-la com el meu darrer punt que tornar-se hedonista cristià és la part essencial d´aquesta condició.

“Què cal fer per salvar-se?” Probablement és la qüestió més important que qualsevol humà pot fer-se. Fem una breu ullada a les diferents formes que Déu fa servir per respondre-la la seva Paraula. La resposta es troba en els “Fets” 16:31 és: " Crec en Jesús Crist i vull salvar-me!”. La resposta és a Joan 1:12 que hem de rebre a Crist: "A tothom que el rebi . . . Ell us donarà el poder per convertir-vos en " Infants de Déu”. La resposta en els “Fets” 3:19 és: de cop!. Això vol dir: allunyeu el pecat. Per tant, penediu-vos dels vostres pecats i torna novament per a que puguin esborrar-se". La resposta en el Hebreus 5:9 és la obediència a Crist". Crits esdevé la font de la salvació eterna per a tothom que l´obeeixi." Jesús mateix va respondre la pregunta de maneres diferents, per exemple, deia en Mateu 18:3 que la infància és la condició per salvar-se: ”Veritablement- us dic que si no us torneu infants, no entrareu en el meu Regne del Cel!”

En Marc 8:34, 35 la condició és l´auto negació, el desig de perdre la vostra vida terrenal per Crist. Si qualsevol home que vulgui seguir-me, permeteu-li negar-se a si mateix, agafar la creu per seguir-me. Qualsevol que voldria salvar la seva vida, la perdrà; però qualsevol que perdi la seva vida per mi i els Evangelis, es salvarà!”

En Mateu 10:37 Jesús diu: la condició és estimar-lo més que a cap altre.

Qui estimi al seu pare o la seva mare més que a mi, no em mereix; qui me estimi el seu germà o germana més que a mi, no em mereix (Veure 1 Corintis 16:22; 2 Timoteu 4:8.)

I en Lucas 14:33 la condició per salvar-se es que sigui lliure de l´ amor a les seves pertinences: "Qualsevol que no renunciï a tot no podrà ser el meu deixeble."

Aquestes són algunes de les condicions que diu el Nou Testament i que hem de trobar per beneficiar-nos de la mort de Crist i salvar-nos. Hem de creure en Ell, rebre´l, defugir els nostres pecats, obeir-lo, humils com a nens i amar-lo per sobre de les nostres famílies, de les nostres pertinences, i de la nostra pròpia vida. Això és el que significa convertir-se a Déu. I és l´únic camí per la vida eterna.

Una Condició per la Salvació

Però què mantenen totes aquestes condicions plegades? Què les uneix? Què impulsa una persona a fer-les? Crec que la resposta s´ expressa en el breu paràgraf de Mateu 13:44:

“ El Regne del Cel és justament com un tresor amagat en un camp, que un home troba i descobreix; doncs amb aquesta joia va a vendre tot el que té per comprar aquest camp”.

Aquest paràgraf descriu cóm una persona es converteix i entra en el Regne del Cel. Descobreix un tresor i la joia l´impulsa a vendre tots els seus bens per obtenir-la. Us convertiu en Crist quan Crist esdevé un tresor de la sagrada joia. El nou naixement d´aquesta sagrada afecció és l´arrel comúde totes les condicions per salvar-se.Quan tornem a néixer altre vegada -convertits – quan Crist esdevé un tresor en qui nosaltres troben més delit que confiança en Ell, l´obeïm i allunyem tot el que Ell menysprea per convertir-nos en un hàbit normal.

Qualsevol podria dir en contra de l´hedonisme cristià: “És possible prendre una decisió per Crist sense l´incentiu de la Glòria”. Dubto molt això. Però aquest no és el tema d´aquest matí. Podeu prendre una decisió per Crist sense l´incentiu de la joia? Més aviat el tema és: “Heu de...?” Us faria algun bé si pogués? Hi ha alguna evidència en les Escriptures que Déu acceptarà la gent qui se l´apropa sense cap altre motiu que desitjar la joia en Ell? . Algú dirà:” El nostre objectiu en la vida caldria ser complaure a Déu i no a nosaltres mateixos?” Però què complau a Déu”? Hebreus 11:6:

“Sense fe és impossible complaure a Déu. Per que qualsevol que s´apropia a Ell ha de creure enla seva existència i que recompensarà a qui el cerqui”.

No podeu complaure a Déu sense apropar-vos tot buscant una recompensa

El què diu Jesús a Pere quan ell es centra en el sacrifici de l´auto-negació és:” Senyor hem deixat tot per seguir-vos (Mateu 19:27)? Jesús veu la sement de la oració: Hem pres una decisió heroica de sacrificar-vos per Jesús”. I cóm va allunyar aquest orgull del cor de Pere? Dient: “ Ningú no ha deixat res pel meu bé que no rebrà cent vegades.... ara, i en el futur, la vida eterna.

Pere, si no vens darrera de mi perquè sóc un gran tresor més que altres coses que has deixat, es que no t´apropes. Encara estimes la teva autosuficiència. No t´has tornat infant gaudint del benefici del seu Pare. Es demana ser alguna cosa més que un noi, assumint la justícia, la pau, la joia, i la vit de Crist. La condició de la salvació és que t´apropis a Crist buscant una recompensa i que trobis en Ell el tresor de la joia sagrada.

Resumint: hi ha 5 grans veritats que cada ésser humà necessita fer-se seva. El 1r Déu és el Creador a qui hem de retre gratitud per tot el que tenim. 2n: cap de nosaltres sent la profunditat, la intensitat i la consistència de la gratitud que retrem al Creador. 3r: per tant, estem condemnats per la justícia divina. El nostre sentiment judicial mostra que som culpables. 4t: Amb la mort de Jesús Crist pel nostres pecats Déu ha obert un camí per satisfer les demandes de la justícia i per aconseguir la salvació de la gent. Finalment, la condició que hem de trobar per beneficiar-nos de la salvació de Crist és que hem de convertir-nos a Crist- i aquesta conversió és l´esperada quan Crist esdevé un tresor de santa joia. Cada invitació bíblica dels Evangelis té l´arrel en la promesa d´un tresor diví. Crist mateix és una gran recompensa per cada sacrifici. La invitació dels Evangelis és d´un hedonisme inequívoc:

“Veniu, el que tingueu set, apropeu-vos a l´aigua; i aquests que no tenen diners, apropeu-vos, compreu i mengeu!. Veniu i compreu vi i llet sense diners ni preus. Per què gasteu diners per tot això que no és pa, si la vostra feina no us satisfà? Escolteu diligentment per menjar el que és bo, i deliteu-vos en la abundància. Inclineu la vostra orella i apropeu-vos a mi; escolteu el que la vostra ànima pugui viure” . (Isaïes 55:1–3)