La felicitat en Déu: Fonaments de l´Hedonista Cristià

De Gospel Translations Catalan

Jeremies 32:36-41

Ara, per això es diu que el Senyor, Déu d´Israel, sobre el que diu d´aquesta ciutat: “ es lliura a les mans del rei de Babilònia sota jurament, sota la fam i les epidèmies!”: 37. M´agradaria reunir–los de tots els països que vaig dirigir amb angoixa, ira, misèria i indignació. Els tornaré a aquest lloc i fer-ho amb seguretat. 38 seré els seu Déu i ells el meu poble. 39 Els hi donaré un cor i un camí, que podrien témer per sempre, pel seu propi bé i el dels seus descendents. 40 Els faré un pacte etern, no els abandonaré per fer-los el bé. I depositaré el temor en el seus cors que podrien tornar-me´l. 41 Puc gaudir de fer-los el bé i portar-los en aquesta terra de fe fidelment, amb el meu cor i la meva ànima.

Vaig al·ludit a l´idea de l´hedonisme cristià un cop en el servei dominical, i un pare va apropar-se més tard, dient-me que:” Sap vostè que la nostre filla va pensar que vostè estava parlant del ateisme cristià?” I sé que un cop vaig pronunciar més clarament (l´Hedonisme cristià) alguns de vostès encara haurà pensat sobre “l´ateisme” perquè vostès pensen que l´hedonisme és una mena de filosofia pagana de vida. I probablement tingueu raó perquè el significat popular de l´hedonisme és la recerca del plaer i una indiferència moral. A Timoteu 2 3:4 Pau ens adverteix de què en aquests darrers dies els homes “estimem” el plaer més que a Déu”. Potser estem en aquests dies .

L´Ateisme cristià?

Fa 2 anys Daniel Yankelovitch va publicar una obra anomenada “Noves regles: buscant l´auto compliment en un món que no canvia”. Argumenta en la base d´extenses entrevistes i enquestes mundials que les corrents massives han arribat a la nostra cultura i que la extensa recerca personal per l´auto-compliment ha creat un nou grup que controlen de la nostra forma de pensar i senten com americans. Ell diu:” en la forma exagerada les noves regles simplement tornen a les antigues en els seus caps i en comptes de l´antiga ètica d´abnegació, troben gent que rebutja negar qualsevol aspecte d´ells mateixos – no per unes ganes sense límits, sinó pel principi moral estrany que “ estic en deute amb mi mateix” (p. xviii). Ell deia d´una noia en la seva trentena d´anys que es queixava del seu psicoanalista perquè es posava nerviosa i displicent a causa de que la seva vida s´havia desenvolupat massa agitada . masses caps de setmana, massa discoteques, masses hores tars, masses converses, massa beguda i copes, massa sexe. Per què no s´atura?- va demanar-la el psicoterapeuta tèbiament. La pacient va emblanqui momentàniament i la després el seu rostre va il·luminar-se alegrement: “Vol dir-me que no faci el que m´agrada fer?- va respondre ella astorada.

Les marques enregistrades dels nous buscadors de l´auto-compliment és que “ ells treballen amb la premissa que els anhels emocionals són coses sagrades i que és un crim contra la natura mantenir una necessitat emocional buida (pg. 59): “ és la nostra era la primera per oferir a 10 milions de persones com a justificació moral per els seus actes la idea que un jo intern i presumiblement “real” no encaixa amb el rol social assignat”

Probablement la relació que els buscadors de l´auto-compliment i els seus nous directors han provocat el lligam més indesitjable. Yankelovitch té bon ull quan ens diu: 2 Els lligams exitosos es teixien a partir de molt fils de desitjos inhibits: accessos als desitjos dels altres; acceptacions de errors als desitjos propis, decepcions assumides; confrontacions evitades, oportunitats d´enuig passades pel alt, oportunitats d´auto- expressions mudes. Per presentar la intensa forma de l´auto-compliment exigeix dintre d´aquest procés portar una escombra fins a una web delicada. Sovint tot el que queda adherit a l´escombra són coses enganxoses; la estructura es destrueix ( pg.76)

Per tant, tinc una profunda empatia amb vosaltres que esteu alliberats de la nostra cultura per reaccionar davant la paraula “hedonisme” dient: Prou!.

Nostres cases, escoles, els negocis, la societat es destrueixen pels buscadors de l´auto-compliment hedonista que no tenen cap força moral i l´auto-negació, un compromís ferm i una lleialtat al sacrifici que manté les estructures de la vida millors i ens aporta la noblesa a la nostra cultura. No necessiten l´hedonisme; necessitem tornar a la rectitud, a la integritat, a la prudència, a la justícia, a la temprança, a la fortalesa i l´auto-control”. Creuem -me , estem més propers del que penseu. Tot el que us demano és em presteu una orella oberta i discernidora durant 9 setmanes abans de arribar al darrer judici de l´hedonisme cristià.

Exemple Bíblics de l´hedonisme cristià

A vegades una imatge val més que mil paraules d´una definició abstracta. Per tant, en comptes de donar-vos una definició de l´hedonisme cristià, permeteu-me oferir-vos alguns exemples bíblics. d´ això. David aconsella l´hedonisme cristià quan diu: “Gaudiu vostès mateix en Déu; i Ell os donarà els desig al vostres cors (Salm 37:4). I Ell demostra el gra de l´hedonisme cristià quan crida: “ Com un cérvol esbufega per els brolladors d´aigua, la nostra ànima també, per Déu. La meva ànima esta sedent de Déu, de viure en Déu (Psalm 42:1–2). Moisès va ser un cristià hedonista (d´acord amb els Hebreus 11:24–27) perquè ell rebutjava els “plaers fugaços” del pecat, però “ considerava un abús patir per la riquesa divina més gran que tots els tresor d´Egipte, perquè buscava la recompensa “. Els Sants en els Hebreus 10:34 eren cristians hedonistes perquè arriscaven les seves vides per visitar els presoners cristians i alegrement acceptaren el saqueig de les propietats des què conegueren ells mateixos tenir una millor possessió permanent. L´apòstol Pau condemnava l´hedonisme cristià quan deia en els Romans 12:8, " Permeteu-li que faci actes de gràcia amb tendresa” . I Jesús Crist, el pioner o el prefecte de la nostra fe, va posar els nivells més alts de l´hedonisme cristià perquè “el seu delit estava en el temor de Déu” (Isaïes 11:3), i per la joia que va posar- se abans d´estar a la creu, patint el rebuig, i assegut a la dreta del tro diví (Hebreus 12:2).

L´hedonisme cristià ens ensenya que el desig de felicitat és donar-lo a Déu, sense negar-se ni resistir però directament per satisfer a Déu. L´Hedonisme cristià vol dir que qualsevol cosa que gaudiu sigui bona. Diu que Déu ens mostra el que és bo i fent-lo ens ha d´aportar alegria (Micah 6:8). Des què fem el desig de Déu ha d´aportar-vos la joia, perseguir-la és una part essencial de tot l´esforç moral. Si abandoneu aquet objectiu de joia ( i per tant abandoneu ser uns hedonistes, en aquest sentit de la paraula) no podeu està plens del desig diví. L´hedonisme cristià afirma que els sants més pietosos a cada edat no han descobert cap contradicció en dir-nos, per un costat:” Ens mataran; ens consideraran ovelles per burlar-se´n" (Romans 8:36), i per l´altre costat: “Gaudiu sempre en el Senyor i novament us dirà “Gaudiu!” (Filipencs 4:4). L´hedonista cristià no s´uneix a la cultura de l´auto-gratificació que us fa esclaus del impulsos dels pecats. El cristià hedonista ens ordena no estar conformes amb la edat però ens transformarem en renovar els nostres cervells (Romans 12:2) per tant podem delitar -nos de fer el desig diví en el Cel. D´acord amb l´hedonisme cristià la joia en Déu no és un gelat opcional en el pastis del cristianisme. Quan penseu això, la joia en Déu és una part essencial de la fe salvadora.

Avui necessito descobrir-vos el fonament de l´hedonisme cristià: la felicita en Déu. Intentaré basar-me en 3 observacions de les Escriptures: 1) Déu és feliç perquè es delita en si mateix; 2) Déu és feliç perquè és poderós; 3) La felicitat divina es la fonament de l´hedonisme cristià perquè derrama sobre nosaltres la Gràcia.

Déu es delita en si mateix

Primer: Déu és feliç perquè es delita en si mateix. Déu voldria ser injust si avalués qualsevol cosa més del que és el valor suprem. I Ell és supremament valuós. Si no agafés l´ infinit delit és la seva pròpia glòria, esdevindria injust perquè és directe prendre delit en una persona en proporcions excel·lents de la seva glòria. Les Escriptures estan plenes de textos mostrant-nos cóm Déu actua incessantment per amor a la seva glòria. “Ho faig pel meu propi bé, pel meu bé per có el meu nom es profanat? La meva Glòria no es donarà a ningú” (Isaïes 48:11).

La mateixa cosa apareix quan mesurem les relacions amb Déu Pare i amb Déu Fill. Hi ha un misteri aquí sota la comprensió humana. I admeto que el nostres esforços humans per descriure l´auto- consciència de Déu i les seves relacions vers la Trinitat se semblen al quequeig d´un fill vers el seu pare. Però de la boca dels nens podem aparèixer saviesa si seguim les Escriptures. Les Escriptures ens mostrem com Jesús Crist, el Fill de Déu, és Déu (Joan 1:1). I en els Hebreus 1:3 diu que "Ell reflecteix la Glòria de Déu i porta el segell de la imatge de Déu. Des d´aquests passatges aprenem que l´eternitat divina del Pare manté la imatge de la seva pròpia Glòria perfectament representada en la persona del seu Fill. A més, un dels millors camins sobre l ´immensa felicitat en la pròpia Glòria és pensar en Ell com el delit que té en el seu Fill, que és la imatge de la Glòria. Quan Jesús arribà al món, el Déu Pere digué: “ Aquest és el meu Fill amb qui me complau” (Mateu 3:17). Quan el Déu Pare manté la Glòria de la seva pròpia essència en la persona del seu Fill, és infinitament feliç Vet aquí el meu servent a qui mantinc, el meu escollit, sobre qui la meva ànima es delita” (Isaïes 42:1). Per tant la primera observació es que Déu és feliç perquè es delita en si mateix, especialment quan seva naturalesa es reflecteix en el seu propi Fill

Déu és poderós

Segon, Déu és feliç perquè és poderós. El Salm 115:3 diu: “ El nostre Déu està en el Cel; fent el que l´agrada” El que vol dir aquest versicle és que el poder de Déu és un dret i poder perquè fer el més el faci feliç sobre totes les coses, sense subjecció a ningú. Per tant, fa el que més li complau- el actua per preservar la màxima felicitat”. Déu és feliç perquè els seus actes justos, el qual són realitzats per a la seva Glòria, mai poden frustrar-se sota el seu desig. Isaïes 43:13, "Sóc Déu, i sóc Ell; cap cosa pot succeir sense la meva mà; treballo i qui pot impedir-ho?. Isaïes 46:10 " Es mantindrà el meu consell i compliré amb tots els meus compromisos”. Daniel 4:35, "Ell actua d´acord amb els la seva voluntat en el si del Cel i entre els habitants de la terra; ningú no pot detenir la seva mà i dir-li: “Què fa?”. Estem segur que, per tant, Déu és infinitament feliç perquè es just i poderós com a Creador de supera els obstacles de la seva joia.

Val la pena demanar- com a parèntesis cóm el bon Déu pot ser feliç quan en el món es mata, amb dimonis i patiments, és una qüestió profunda i difícil. 2 coses m´ajuden: una és que això no ajuda massa a mantenir la bona reputació de Déu dient que no és realment responsable. Si qualsevol ha intentat de reconfortar-me al desembre de 1974 quan la meva mare va morir en un accident d´ autobús, dient-me: “Déu no ho hagués permès, encara podeu confiar en Ell. És bo!”, m´hauria agradat respondre´l: el meu consol no prové de pensar que Déu és tan dèbil que no pot desviar la fusta fins a dalt d´una furgoneta VV”. El meu Déu és poderós. Se la va emportar en el moment adient; i ho crec ara i un dia ho consideraré com a bo. He après de Jesús Crist que Déu és bo. La solució bíblica al problema del dimoni no consisteix en treure poder a Déu.

Un altra observació que m´ajuda en aquesta qüestió es que l´actitud de Déu en veure esdeveniments tràgics dependent de punt de vista. Déu no es delita en el dolor i els dimonis. Quan la lent es estreta i se centra en això, Ell pot estar ple d´ avorriment i de dolor. Però quan aquesta lent s´obre per incloure totes les connexions i efectes de l´esdeveniment fins i tot de la eternitat, les parts d´aquest esdeveniment formen part d´una mostra o mosaic en la qual delitar-se que Ell ho desitja. Per exemple, la mort de Crist va ser obra de Déu –Pare. “ Ho considerem afectat, ferit per Déu i afligit... Era la voluntat del Senyor per afligir-lo i fer-li mal” (Isaïes 53:4, 10). Encara veient el Pare l´agonia del seu ben estimar Fill i la feblesa que sentien en la creu, no es delitava en aquestes coses en si mateixes. El pecat en si mateix i el patiment d´un innocent en si mateix és abominable per Déu. Però, d´acord amb els Hebreus 2:10, el Déu Pare pensava que era adient per perfeccionar el Pioner de la nostra salvació mitjançant el patiment. Déu estimava el que es rebutjava amb l´ull estret perquè

amb la mirada ample de la eternitat era la forma adient de demostrar la seva justícia (Romans 3: 25f.) i aportar a la gent la seva Glòria (Hebreus 2:10). Quan Déu en la seva omnisciència vigila la història de la redempció des del principi fins a final gaudeix del que veu. Per tant, concloc que res de món pot frustrar la darrera felicitat de Déu. Es delita infinitament en la seva Glòri; i en el seu poder, on fa qualsevol cos que el complau.

La Glòria de Déu recau sobre nosaltres amb misericòrdia

La observació final que us porto ara: la felicitat divina és el fonament de l´hedonisme cristià perquè la seva felicitat ens arriba amb misericòrdia. Podem imaginar que us semblaria si Déu dirigeix el món no fos feliç? El que (passaria) si Déu protestés i fes plors, es deprimís com algun “gegant i els seus pèsols màgics” en el cel? El que (passaria) en cas que Déu estigués abatut, trist, ensopegat, descontent, insatisfet, frustrat? Podríem unir-nos a David i dir: “ Oh, Senyor, sou el meu Déu, us busco, la meva ànima té set; els meus forces decauen, com en una terra sense humitat i fatigada, sense aigua (Salm 63:1)? De cap manera. Ens relacionaríem amb Déu com nens petits amb un pare frustrat, trist, decebut. Sense poder gaudir d´ell. Intentarien abandonar-lo i potser intentarien treballar per millorar els seus sentiments. Per tant, el fonament de l´hedonisme cristià es que Déu és infinitament feliç, perquè l´objectiu de l´hedonisme cristià es esdevenir feliços en Déu, delitar-se en Déu, felicitar-lo i gaudir de la seva amistat en Déu. Però els nens no podem gaudir de la companyia paterna si ell està trist i decebut. I així, la base i el fonament de l´hedonisme cristià es que Déu es la felicitat de tots els essers.

Vet aquí un altra manera de dir-ho. Respecte al pecador per aconseguir la joia de Déu, cal confiar que Déu no l´expulsarà quan cerquem el perdó i l´amistat. Cóm podem animar-nos per a que Déu ens tracti amb misericòrdia quan estem penedits dels nostres pecats i busquem la joia en Ell. Veiem el coratge de Jeremies 9:24, "'Sóc el Senyor que reparteix la misericòrdia, la justícia i la pietat sobre la terra, perquè en aquestes coses em delito, diu el Senyor: “ Déu ens mostra la misericòrdia perquè es delita en ella. Déu no s´adapta a salvar-se per qualsevol principi formal o norma. Està tan ple de vida i d´ alegria en la seva Glòria que el clímax del seu plaer és d´enviar-nos la misericòrdia sobre nosaltres. La base de la nostra confiança en la misericòrdia divina és que aquest sigui un perfecte hedonista cristià. Es delita sobre totes les coses, en la seva divina excel·lència, la seva felicitat és tan plena que s´ expressa en el plaer compartit amb altres.

Escolteu els batecs del cor del perfecte hedonista celestial a Jeremies 32:40–41: “Per què Déu fa el bé? Cóm funciona el negoci de l´amor? Escolteu:

“Faré un tracte etern amb ells de fer el bé constantment; i dipositaré en ells el temor en mi que mai el puguin revertir. Gaudiré fent-los el bé i els posaré en aquesta terra de fe , amb tot e meu cor i la meva ànima.

Déu us fa el bé perquè l´agrada molt! Persegueix l´objectiu de l´amor de tots els cors i ànimes. La felicitat de Déu que ens arriba a tots en la joia de l´amor es el fonament i l exemple de l´hedonisme cristià.

Tanco amb aquesta invitació. Aquestes precioses i promeses increïbles de la misericòrdia divina no pertanyen a ningú. Hi ha una situació. No és qüestió de pagament o de feina. L´infinit poder feliç no necessita del vostre treball i pertany exclusivament als recursos. La condició és que us torneu cristià hedonista- és a dir- que us atureu de treballar o de pagar per Ell, córrer darrera d´Ell, i en comptes de començar per buscar en tots els vostres cors l´incomparable joia de l´amistat amb Déu.

El seu delit no és la força del cavall
Ni el paler en les cames de l´home,;
Si no que el Senyor té paler en aquests que el temen
En aquests que esperen en el seu gran amor</em>. (Salm 147:10–11)

La condició d´ heretar totes les promeses divines és que tota l´esperança que teniu fixada en vosaltres mateixos, en les vostres famílies, en el plaer que es desprèn sobre Ell “ El Senyor troba el paler en aquests que esperen la seva força del l´amor” Deliteu-vos en el Senyor, i Ell us enviarà els desitjos als vostres cors (Psalm 37:4).