El plaer diví en la Obediència

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 18:36, 16 abr 2021; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: The Pleasure of God in Obedience

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Sanctification & Growth
Part of the series The Pleasures of God

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



1 Samuel 15:22-23

Té Déu com un gran delit en els nostres oferiments i sacrificis,
Com obeir la veu del Senyor?
A més, obeir és millor que el sacrifici,
I la rebel·lió és un pecat de la divinitat,
I la tossuderia és una iniquitat i idolatria.
Perquè heu rebutjat la paraula del Senyor,
Ell també l´ha rebutjada per ser el rei.

Durant aquestes 2 setmanes hem insistit en les bones noticies que Déu és una font en la muntanya i no un abeurador. La bona noticia és que la plenitud desbordant de Déu es magnifica i els nostres anhels estan satisfets pels simples fet de menjar i beure.

Contingut

Les bones noticies arreu del món

En girem tot el pop, l´escuma i les begudes embotellades del món i depositades en les nostres genolls, la font de muntanya de l´aigua divina, l´adorem i glorifiquem com el darrer recurs de joia. I en el veritable acte de magnificar-lo, ens satisfem nosaltres mateixos perquè és l´aigua feta per la vida.

Aquesta és la millor noticia del món- que Déu és el rei diví el zel de glorificar el seu nom prové de la plena expressió d´un acte que satisfà els anhels del nostre cor. Això significa que on estigui tinc molta set i molta desesperació i molta necessitat d´ajuda, puc animar el meu esperit no només amb la veritat que rep un impuls merescut en el cor de Déu, si no amb la veritat que la font i la força d´aquest impuls és el zel de Déu per actuar en benefici del seu nom.

Puc pregar amb el psalmistes: “ En benefici del seu nom, oh Senyor, perdoneu la meva culpa, perquè és gran" (25:11). "Ajudeu-Nos, Oh Senyor, per la nostra salvació, per la glòria del seu nom i lliura´ns (79:9). "En benefici del seu nom, porteu-me i guieu-me" (31:3).

Hem vist que precisament perquè Déu estima la Glòria del seu nom, té plaer en aquells que esperen en el seu amor, i en aquells que expressen la seva esperança de pregar. Fa 2 setmanes us vaig dir que, quan espereu en Déu, el glorifiqueu com la font d´una alegria profunda i duradora. La setmana passada varen dir que, quan preguem, expressem simplement aquesta esperança glorificadora de Déu. I avui farem un pas més per dir que la obediència a Déu fa visible aquesta esperança glorificadora i demostra que és real en les nostres vides.

El delit diví en Obeir

El nostre text és el 1r Samuel 15:22, "Té el SENYOR el delit en els nostres oferiments i sacrificis, com obeir la seva veu? La resposta és clarament negativa; e Senyor es complau més en la obediència que en la cerimònia de culte sense ella.

Hi ha 2 qüestions que us intentaré respondre:

  1. Perquè Déu es delita en la obediència?
  2. I és aquesta una bona noticia? És un abona noticia escoltar que la obediència complau a Déu o és una càrrega decebedora?

La proposta de 1 Samuel 15:22

Abans de centrar-nos en aquestes 2 qüestions, permeteu-me que està clar en els nostres cervells.

La Derrota i la Sentència contra Amalek

Quan Israel abandonà Egipte i va travessar el desert, els atacaren els Amalequites. Quan llegim l´Èxode 17:8–16. Déu va concedir a victòria als israelites, però el dimoni mai va oblidar-lo. En el Deuteronomi 25:17–19 Déu deia:

“Recordeu que Amalek ho va fer quan sortíeu d´Egipte, com va atacar-vos, quan éreu febles i cansats, i en la rereguarda us va tallar a tots els que quedaven endarrerits; ell no temien a Déu. i a més, quan el Senyor, el vostre Déu, us va permetre descansar de tots els enemics, en la terra que uns va donar Déu per heretar-la, esborrareu aquest nom d´Amalek des del cel, i no l´oblideu.

El paper de Saul en la execució de la sentència

Finalment la iniquitat dels Amalequites és completa i el Senyor envià Saul, el 1r rei d´Israel, per executar la sentència contra els amalequites. El manament donat està en 1 Samuel 15:2–3,

“ Doncs, digué a senyor dels exercits: “Castigaré el que Amalek ha fet a Israel, oposant-se a ells, quan sortien d´Egipte. Ara aneu i ataqueu Amalek i destruïu tot el que té, sense diferències, mateu tots el homes i les dones, els infants i els animals també”

Així Saul va reunir els seus exèrcits i anàrem contra Amalek. Varen avisar els Kenites si volien salvar-se (v. 6). I a les hores varen destruir els amalequites des de Havilan fins a Shur, a l´est d´Egipte

La desobediència fatídica de Saul

Però en el 9è V. Es descriu la fatal desobediència de Saul.

“Però, quan Saul i la seva gent s´expandiren per Agag, menys tots els millors ramats d´ovelles i bous, dels porcs i de xais que eres bo, no el va destruir; només el que era inútil o menyspreat”.

El Senyor va veure la seva desobediència i ell es va penedir de Saul, el rei. (V. 11). Només unes breus paraules sobre el “penediment diví”.

Unes paraules breus sobre el “ Penediment diví”

Es diu en el 29è versicle d´aquest capítol que “ La glòria d´Israel no mentirà ni es penedirà; no és un home, que caldria penedir-se”. Crec que això significa que penedir-se com ho fa Déu (ex., en el 11è v.) no se sembla al penediment humà. De fet. no es basa en la ignorància ni en l´engany. El penediment diví es gira vers el cor en una nova direcció, però en cap improvisació. Déu no es penedeix perquè n´hi hagi cap sorpresa. Quan la Bíblia diu que Déu es penedeix, vol dir que expressa una actitud diferent sobre alguna cosa dita abans, no a causa de cap improvisació, però a causa del gir dels esdeveniments el fan tenir una actitud diferent més lluitadora per expressar ara molt més que abans.

La confrontació de Samuel amb Saul

Samuel està enfadat per la actitud divina vers Saul i crida Déu totes les nits (11è Versicle, cf. 12:23). El resultat d´aquesta not de pregària és una ferma solució per fer el que diu Déu. S´aixecava aviat pel matí i trobà que Saul s´havia anat al Carmel, aixecà un monument per si mateix i procedí a Gilgal on es va nominar rei (11:15).

Doncs, Samuel va anar a trobar-se a Saul, i (en 13è v.) Saul digué: Sigueu beneïts al Senyor; he executa el seu manament. Samuel va demanar (en el 14è versicle) quin so d´ovelles o de bous volen dir que Saul va destruir tot el que va dir Déu.

Després (en el 15è versicle) Saul va acusar el poble: “ Ells han aportat tot això dels Amalequites; el poble va aprofitar els millor ramats”. Però Saul no comenta res de cóm ho va fer. Va desobeir el manament diví i finalment ho va admetre en el 24è versicle: “He pecat; he transgredit el manament diví i les seves paraules!”

Ara, la primera pregunta és: “Perquè Déu està tan descontent de la desobediència? O positivament, perquè no troba plaer en aquesta desobediència

Perquè Déu odia la desobediència?

He trobat al menys 5 raons en aquesta història del perquè Déu odia la desobediència i troba plaer en la obediència. Les mencionaré com me sembla de menys a major interès.

1. La desobediència mostra un desplaçament de la por '

Noteu el 24è versicle: "Saul digué a Samuel: “he pecat; he transgredit el manament del Senyor, i les seves paraules perquè temia la gent i obeir les seves veus!”

Perquè Saul va obeir el poble en comptes de Déu? Perquè el temia més que a Déu. Ell temia les conseqüències humanes de la obediència més que les conseqüències divines del pecat. Temia més el disgust del poble que el diví. I això és un gran insult contra Déu. Samuel havia dit 2 vegades Saul i al poble en 12:14 i 24è, "Temeu al Senyor i serviu fidelment amb tot el cor”. Però ara el cap havia temut més l´home, i va apartar-se de Déu (1 Samuel 15:11).

2. Desobeir mostra el desplaçament del Plaer

Saul va intentar persuadir Samuel que era una intenció mol noble que el va portar a desobeir a Déu i mantenir vius els millor ramats d´ovelles i bous (21è versicle). Ell va dir volia sacrificar aquests al Senyor de Gilgal. Però Déu havia concedit a Samuel el veritable motiu de Saul i del seu poble. Ho veiem en les paraules del 19è versicle:

“Perquè no va obeir la veu divina? Perquè vares caure en el botí i estava el dimoni a la vista del Senyor?”

Varen caure en el botí com els ocells famolencs que volen omplir els seus ventres. Aquesta paraula “caure” s´utilitza també en el 14:32 per descriure cóm la gent va caure en el botí quan els Filisteus varen ser derrotats. Ens diu: “ el poble va volar sobre el boti, va agafar els ramats, els bous i vedells i els va sacrificar al terra; i després el poble els menjaren vius.

Quan Samuel ens diu en el 15:19, "Perquè vàreu caure sobre el botí i què va fer el dimoni davant Déu?” això implica que el poble es portava per un gran desitjos de carn. (Recordeu aquests que sacrifiquen per menjar carn) Aquest plaer es desplaça. Caldria haver estat amb Déu. Però ells es delitaven més en la carn de xais i dels bous que varen fer davant el somriure i fraternitat de Déu. Això és, per suposat, un gran insult vers Déu i més encara davant seu.

3. Desobeir mostra un desplaçament de l´oració

Quan Saul va vèncer els Amalequites, el primer que varen fer va ser construir-se un monument . En el 12è versicle: “ Es va dir a Samuel que Saul marxà al Carmel, i va construir-se un monument per a ell mateix!”. Evidentment que Saul estava més interessat en tenir un nom per el mateix que fer un nom a Déu a través d´una obediència en les seves paraules. Va substituir l´oració a Déu per a ell mateix.

El pecat esdevé sempre pitjor quan llegim els versicles 17–18:

I Samuel digué: “ Malgrat sou petit als seus ulls, no sou el cap de les tribus d´Israel? El Senyor us va nomenar rei d´Israel. I el Senyor us va enviar per una missió i us va dir: Aneu i destruïu els pecadors, els Amalequites, i lluiteu contra ells fins al final. Perquè no van obeir les seves paraula?”.

Tornant cap el 9:21 Saul semblava content del nomenament de ser el rei d´ Israel quan ell procedia d´una tribu molt petita- la de Benjamín.- en comptes d´una gran família i això seria sorprenent!. Si ell necessitava honors, caldria ser sorpresa i satisfacció amb l´ honor concedir per Déu. Aquest és el punt de Samuel en el 17è versicle- perquè us vàreu portar per l´afany de glòria si Déu ha us havia concedir el privilegi com a cap de tribu d´Israel i nomenat rei del poble de Déu?

4. Desobeir és com el pecat de la divinitat

Ara estem en un terreny explícit Aquesta és la vertadera raó d´en Samuel perquè desobeir no complau a Déu en el 23è versicle.

(22b) A més, la desobediència és millor que el sacrifici, i escoltar és millor que el greix dels ramats (23). La rebel·lió és com el pecat de la divinitat.

Déu ha posat la divinitat al mateix nivell amb coses terribles que El odia en el Deuteronomi 18:10.

No hi ha entre vosaltres ningú que cremi el seu fill o filla per un oferiment, ningú que practiqui la divinitat, un endeví, un auguri, un bruixot o encantador, un mèdium o mag, ni un nigromants. Per qui faci aquestes coses és una abominació al Senyor.

Perquè la rebel·lió i la desobediència són pecat de ka divinitat? La divinitat és cercar per conèixer que fer en un camí que ignora la paraula i el consell diví. I en què es basa exactament la desobediència. Déu ens diu una cosa nosaltres també; penso que cal consultar una altra opció de saviesa- nominalment, què? JO MATEIX! Desobeir les paraules divines posa la nostra pròpia saviesa en el lloc de Déu i l´insulta com l´única cosa segura i fiable de saviesa.

5. Desobeir és Idolatria

Això és el que ens diu Samuel en la 2a meitat del 23è versicle:

La rebel·lió és com el pecat de la divinitat,
i la tossudesa és la iniquitat i la idolatria.

Quan Déu ens diu una cosa i nosaltres consultem una petita peça de la nostra saviesa, i després tossudament escollim seguir el nostre propi camí, som idòlatres. No tenim cap altra opció que consultar-nos com una alternativa a Déu, i esdevenir culpables de la divinitat, però per sota d´això i actualment seguir els dictàmens de la nostra ment més que els de Déu i esdevenir culpables d´idolatria; Lo pitjor de tot és que l´ídol som nosaltres mateixos.

Per tant, per establir la raó que Déu no serà satisfet amb la desobediència perquè en cada punt d´això implica un atac a la seva glòria.

Ara tornem a la 2a qüestió que ens apareix des del començament: És una bona noticia? Es bo aprendre que Déu troba plaer en la obediència, o és una càrrega molt pesada?

És una bona noticia que Déu es complagui en la Obediència?

Penso que sí ho és. I aquí hi han al menys 6 raons per fer-ho. Només tenim poc temps per mencionar-les breument.

1. Això significa que Déu és lloable i fiable

El delit diví en la obediència és una boina noticia perquè vol dir que és lloable i fiable. Si no ho es complagués patiria una contradicció: estimant la seva glòria sobre totes les coses, i no en els fets que fan conèixer la seva glòria. Això té doble cara i doble interpretació. La seva bellesa desapareixeria i amb ella tots els delits!. I no seria fiable perquè no podem confiar en Déu els valors del quals són tant volubles que Ell s´exalta un minut i aprova els insults en la pròxima.

2. Ella garanteix l´expansió de la glòria divina.

El delit diví en la obediència es una bona noticia perquè ella garanteix la promesa de que la Glòria divina algun dia omplirà la terra de la mateixa manera que les aigües cobreixen el mar. Si Déu fou indiferent a la obediència, no hauria certesa que el moment de la seva arribada esdevindria ple d´una conducta deshonrosa per a Déu. Però com que Ell rebutja la desobediència i estima la obediència, podem estar segur que el nostre anhel d´un món ple de la Glòria divina ens arribarà.

3. Ella mostra que la Gràcia divina és la Gràcia del poder diví

El delit de la obediència és una bona noticia perquè ens demostra que la gràcia divina és la seva forà gloriosa i no només una tolerància feble del pecat. La glòria de la Gràcia divina no es considera només el fet de que Déu observi els pecats dels creients sinó que el fet que gradualment i finalment i sortosament eradica aquets pecats. Si Déu no ho fes, la glòria de la seva gràcia no podria considerar-se el seu poder sobre el pecat.

4. Els manaments divins no són gaire difícils

El delit de la obediència divina és una bona noticia perquè els manaments no són gaire difícils. Obeir és només tan difícil com estimar la seva glòria i les promeses son tan difícils de creure. En el Deuteronomi 30:11 diu: "Aquest manament que us dono aquest dia no és tan difícil per vosaltres”. I 1r John 5:3 diu: "Aquest és l´amor diví, que observa els seus manaments. I aquests no són gaire difícils”.

5. Cada cosa que Déu ens encarrega és pel nostre bé

El delit diví en la obediència és una bona noticia perquè cada cosa que Déu ens encarrega és pel nostre bé. Per això Déu és deliciós i quan es delita en la obediència és la nostra darrera alegria profunda. Deuteronomi 10:12–13 diu:

“ I ara Israel que fa del Senyor el vostre Déu exigeix de vostès témer Déu, el vostre Déu per recórrer tots els camins, per estimar-lo, servir al Senyor amb tots el vostre cors i ànimes i observar els seus manaments d´aquest dia pel vostre bé.

6. La obediència que Déu vol és la obediència de la Fe

I finalment, el delit diví en la obediència que Ell vol és la obediència del Fe. I la Fe vol dir emmagatzemar les nostres esperances en la misericòrdia divina. I aquesta misericòrdia no cal que sigui perfecta; és només ser penitent. “ Si us confesseu, Ell es creient i us perdonarà els vostres pecats i us netejarà de tota injustícia!” (1 Joan 1:9).

Déu encara és una font de muntanya i no un abeurador. La obediència no és només un gruo de cubells per cobrir les seves necessitats. La obediència és “ unes relacions públiques irreprimibles, els esforços dels qui han tastat i vist que el Déu és bo.