El plaer diví per provocar dolor al seu Fill

De Gospel Translations Catalan

Isaïes 53:10

El Senyor es complau en ferir-lo;
l´ha posat el patiment
quan es fa a si mateix l´oferiment del seu pecat

El veurà com a descendent,
perllongarà els seus dies;
el plaer diví prosperarà en les seves mans.

Jesús deia que el primer i més gran encàrrec de tot el món és amar el Senyor, nostre Déu, amb tot el cor i ànima, el nostre pensament i amb tota la seva extensió (Marc 12:30). Agafo això per significar al menys que cadascú que es proclami cristià cal que tingui un gran zel per la Glòria divina.

Si estimo Déu al meu cor, res m´agradarà més que la causa divina prosperi i el nom de Déu sigui la glòria de més i més cors i de més gent. I no tindré cap obstacles que la Glòria divina s´abaixa i es nom de Déu és menyspreat.

En altres paraules, quan Jesús ens ordena estimar Déu amb tot el cor, esperit, ment i força, ens obliga radicalment a centrar Déu en el centre dels nostres cors, del nostres esperit, ment i força. I la gent centrada en Déu tenen obstacles quan la Glòria divina desapareix, però se n´alegren quan llueix amb tota la seva força.

Contingut 1 El Plaer diví en el seu Nom i en la seu Poble 2 Algun problema prové d´aquesta sèrie 3 Resolent la simfonia de la historia redemptora 4 Traduint a Isaïes 53:10 5 Isaïes 1:11 6 Isaïes 62:4 7 Isaïes 53:10 8 El Pare va ferir el Fill 9 Perquè no podia ignorar-se el pecat d´ignomínia divina 10 El patiment que mereix el pecat. 11 Cóm podia ser delitar-se el Pare? 12 El què aconsegueix el seu Fill morint 13 La mesura de l´amor diví en la pròpia Glòria 14 Aquesta història per concloure

El Plaer diví en el seu Nom i en la seu Poble

Ara si això és veritat, doncs alguna cosa ha aparegut en aquestes sèries del missatges dels plaers divins. Hem vist Déu mostrant plaer en el seu Fill: es delita en la Glòria de les seves pròpies perfeccions reflectides en el rostre del seu Fill.

Hem vist que Déu sent plaer en el seu Nom: l´anima a fer-se un nom en tot el món i guanyar reputació per la Glòria de la seva Gràcia de cada persona, tribu, llengua i nació.

I hem vist això com el mitjà per aquest fi, Déu sent plaer per la seva elecció: es delita en revelar-nos la Glòria del seu Fill a les seves criatures i amagar-se del savis.

Es delita en cridar per a si mateix un poble que poc probablement li donarà Glòria en el Senyor.

I quan la darrera setmana veiem Déu rebutja virtualment qualsevol moderació en la seva exuberància sobre el seu poble i pren més plaer de tot, sembla, fent el bé: “Es complau per sobre de vosaltres amb alegria.... s´exultarà per sobre de vosaltres amb cants" (Zefanias 3:17).

Algun problema prové d´aquesta sèrie

Ara quin és el problema sobre centrar-se en la persona divina ?

L´obstacle és que tota la gent que canten a Déu son pecadors. I què és el pecat? En el Romans 3:23 diu que baixa la Glòria divina”. Pau vol dir-nos que els pecadors han disminuït la Glòria divina. Hem canviat la Glòria divina en els nostres sentiments per alguna cosa més: l´ imatge de l Glòria, como si for una llar nova o un cotxe o un VCR, el PC o els dies de vacances o els resums impresos o qualsevol cosa que us faci minsos la meravella divina.

Això és el pecat. I així és com Déu ha escollit per salvar. I poc després els fa seus, ell sovint aporten desgràcies al seu nom per la seva inconsistència i la resposta a mitges a l´ordre de Jesús per estimar Déu amb tots el seus cors.

Per tant, la dificultat és que Déu es tan entusiasmat sobre la bondat del seu poble, la impuresa suposa un desgast del seu nom. Sembla esquizofrènica. La Bíblia fa Déu estimar el seu nom, la seva glòria amb una imponent energia i joia desbordant. I doncs el descriuen complaguin-se amb càntics en eu alta sobre la gent que han menyspreat la seva Glòria i abaratit el seu nom.

Resolent la simfonia de la historia redemptora

No crec realment si és possible agafar el drama central de la Bíblia fins senti aquesta tensió. Abans de l´arribada de Jesús Crist, la Bíblia esdevé com una peça de música on les dissonàncies per una resolució final arriben a l´ harmonia.

La història de la redempció és com una simfonia amb 2 grans temes: el tema de la Passió divina per preservar i mostrar-nos la seva Glòria; i l´altre l´amor indubtable de Déu pels pecadors que han rebutjat la seva Glòria.

Un cop i un altre a través de la Bíblia aquests dos grans temes recorren la simfonia de la Història. Ells interactuen i penetren, i tal com coneixem un compositor qualsevol és la seva tasca aquí. Però durant segles, no veiem el final. L´harmonia sempre ens escapa i cal esperar.

La Mort i Resurrecció del Jesús Crist és la resolució de la Simfonia de la Història. En la mort de Jesús es resolen els 2 temes de l´amor diví per la seva Glòria i el seu amor pels pecadors.

Com en totes les simfonies, hi han hagut exemples i previsions, suggeriments per una resolució final. Això és el que trobem en l´Isaïes 53, i que necessitem veure aquest matí breument:

Traduint a Isaïes 53:10

El plaer diví en el seu nom en fer el bé als pecadors i s´aparellin en el plaer de causar-li dolor al seu Fill. Abans us crido l´atenció cap el versicle 10è. Cal mostrar-vos 2 textos que afecten la manera de traduir aquest versicle.

Isaïes 1:11

Primerament , mirem a l´Isaïes 1:11.

Què és per mi la multitud dels vostres sacrificis?- diu el Senyor; he tingut prou en Els sacrificis del moltons i el greix de les bèsties; no em complau [ o no he trobat plaer en] la seva sang dels bous, dels moltons o de les cabres.

Aquesta paraula “delitar-se en” o “ tenir plaer en” és la mateixa paraula hebrea apareguda en la primera línia de l´Isaïes 53:10: "El Senyor trobava plaer en ferir-lo” o “ El Senyor ha trobat el plaer en ferir-lo”

Isaïes 62:4

Doncs, mirem a l´Isaïes 62:4. El Senyor diu a la gent:

“No estareu desemparats ni les vostres terres desolades; però us nominaré el meu plaer en ella, i la vostra terra es casarà; el Senyor es delitarà en vosaltres i les terres s´uniran”.

Quan Déu diu: “ el meu delit està en ella, el nom per descriure el “ plaer”: “ el delit [el plaer] del Senyor prosperarà en les seves mans”. És el mateix que la paraula hebrea utilitzada en les primera i darrera línia de l´Isaïes, només la forma verbal s´utilitza en la 1a línia i en forma nominal en la darrera

Isaïes 53:10

Vet aquí la meva traducció del versicle 10è:

“El Senyor sentia plaer de ferir-lo; ha posat en el ell sofriment [ o la causa del seu dolor]; quan ell mateix s´ofereix pel pecat, veurà els seus descendents, i prolongarà els seus dies; el plaer diví [ agafat de la 1a línia] prosperarà en les seves mans”.

Aquesta és la profecia i la descripció de Jesús Crist crucificat aparegut des des de la mort 100 abans de succeir. El dolor és la crucifixió i mort de Jesús, oferint-se pel pecat. La prolongació dels seus dies és una referència de la seva Resurrecció de la vida eterna desprès de la mort. I quan Ell ens diu que veurà el seus descendents, vol dir que el fruit del seu patiment serà la salvació de molta gent del pecat i de la mort.

El Pare va ferir el Fill

Però el tema que vull centrar-me és que aquest és tota la tasca divina- inclús el plaer diví del Déu Pare. Jesús no va patir l´ ira dels homes incontrolats . Va ser ferit pel seu Pare, perquè? per resoldre aquesta tensió entre l´amor patern per la seva Glòria i l´amor pels pecadors.

Perquè no podia ignorar-se el pecat d´ignomínia divina

Adoneu-vos del 6è versicle:

“ Tot el que ens agrada com ramat ha marxat; cal que cadascú torni al seu lloc; i el Senyor ha estès sobre Ell la iniquitat de tots nosaltres”

Adoneu-vos de 2 coses (tal com el 10è versicle) és el Senyor que fa la sea tasca: “ El Senyor- Déu Pare- ha estès sobre Ell” i l´altre és que l´exemple de la iniquitat, que és una altre terme per designar el pecat. “El Senyor ha estès sobre Ell la iniquitat de tots nosaltres”. El dolor del seu Fill era degut al pecat ignominiós que no podem ignorar. Per què no podem ignorar-lo? Perquè Déu no podia permetre passar el temps passats? Perquè Déu estima l´´ honor del seu nom. No actuarà com si ignorés el pecat, que menysprea la seva Glòria- que no era important.

El patiment que mereix el pecat.

Així Déu Pare fa un acord amb el seu Fill que demostrarà a tothom la tasca infinita de la Glòria divina. Cóm? A base de prendre el castic i el patiment que proporciona els nostres pecats. El versicle 5è substitueix inclús més explícitament:

Va ser ferit per les nostres transgressions
Va ser ferit per les nostres iniquitats;

El 9è versicle explica que el dolor no es devia al propi pecat del Fill, i varen fer la seva tomba amb els impius i amb un home ric en morir, malgrat fet sense violència, ni enganys en la seva boca.

En altres paraules, no va ser degut al seu pecat que va ferir el seu Fill. Si no que volia mostrar-nos la seva gràcia. Volia perdonar, curar, salvar-nos i alegrar-se de nosaltres amb un cant. Però era just. Això vol dir que el seu cor era ple d´amor, per l´immens valor de la seva pròpia glòria. I nosaltres érem pecadors, i això vol dir que els nostres cors eren plens d´afectes menyspreats. I per salvar els pecadors i a la vegada magnificar el valor de la seva glòria Déu estén els nostre pecat sobre Jesús i l´abandona en la seva tristor i mort en la creu.

Cóm podia ser delitar-se el Pare?

En el 10è versicle diu que fer això era el plaer diví. Li complaïa al Senyor causar-li dolor. Cóm podria el Pare trobar plaer en el sacrifici del seu Fill?

El què aconsegueix el seu Fill morint

Part de la resposta es troba al final del 10è versicle, anomenada, que el plaer diví està en què aconsegueix el Fill amb la seva mort. S´explica al final del 10’e versicle: “ El plaer diví prosperarà en les seves mans”. Agafo que el significat del plaer diví no es basa en el patiment del seu Fill en si mateix sinó en l´èxit que el seu Fill aconseguiria amb la seva mort.

Per exemple, en el 10’e versicle, hi trobaríem molts hereus espirituals i allargaments del dies del Fill- el que vol dir clarament la Resurrecció de la mort i de la vida sota la cova. I en el 11è versicle trobaríem la satisfacció que el Fill trobarà en el fruit del seu patiment i en la justificació de molts pecadors.

Ell veurà el fruit de la seva tasca del seu esperit; i pel seu coneixement, el just, el meu servent, que farà que molt es considerin justos; aquest és el plaer diví que prospera en mans del seu Fill, i segurament la part de raó de que Pare es complagui en el dolor del seu Fill.

La mesura de l´amor diví en la pròpia Glòria

Però penso en l´altra part de la resposta que ha de ser que la profunditat del patiment del Senyor era la mesura del seu amor per la Glòria divina. Era la justícia divina cap el seu nom que el recompensa pel seu pecat necessàriament. I així, quan la voluntat del seu Fill va prendre el seu patiment com una recompensa de si mateix, cada pas del seu camí cap el Calvari repercutia en l´univers amb aquest missatge: La Glòria divina té un gran valor!

I quan el Pare va abandonar el seu Fill i el va lliurar al patiment de la creu, no va estalviar-li ni una mica del seu dolor, no havia cessat d´estimar el seu Fill. En aquest moment, que el Fill prenia sobre si mateix tot el que el seu Pare posava sobre nosaltres, i Déu va abandonar-lo fins a morir, tot i que el Pare coneixia la mesura del patiment el se Fill era la profunditat de l´amor del Fill per la Glòria divina, i que Déu trobava un profund plaer.

Jesús deia en Joan 10:15, 17, "Moro per els meus ramats!”... per aquesta raó el Para m´estima perquè dono la meva vida per tornar a recuperar-la” I Ell pregava en Joan 17:4: “ El meu Pare, a qui vaig glorificar sobre la terra, compleix la tasca que va donar-me!”.

En altres paraules, quan Jesús va morir, va glorificar el nom del seu Pare i salvar el poble del Pare. I no trobava el Pare el plaer en el seu nom? I no s´alegrava del seu poble cantant en veu alta? Cóm doncs no es delitarà en la resolució d- aquestes dues joies en causar dolor el seu Fill?

Aquesta història per concloure

Concloc amb una història.

Una vegada hi havia un país dirigit per un príncep malvat. Havia arribat d´una país llunyà i va esclavitzar el seu poble de la terra i els va empobrir amb una pesada tasca en les seves mines de carbó mitjançant una canó. Havia construït un pont molt gran pels trens que portaven els seus esclaus a través del canó cap a les mines cada matí i estava fortament protegit.

2 homes eren lliures encara en aquella terra- un vell i una altre jove. Vivien en un precipici inaccessible sobre el cavallet. Odiaven el cavallet i varen decidir tots junts la seva destrucció. Ho planificaren i pregaren i varen recordar la realitat del cel.

La nit dels fets va arribar. Els seus cors eren plens de joia. Era un pla difícil. Seria possible controlar el temps que el vigilant per portar ràpidament els explosius cap la part més feble del pont. Però era cert que es descobriria l´home en tornar. Per garantir que el pont explotaria, el jove ho va detonar amb la mà sobre el pont.

Però ells creien en el cel i estimaven la gent el poble. I el seu sacrifici ompliria de joia els seus cors. Va arribar el moment. Varen plegar el seu mapa, romangueren en peu al voltant de la taula i s´abraçaren. Quan el jove va arribar a la porta, va tornar amb els explosius sobre la seva esquena, va dirifir.se cap el vell i li digué: “Us estimo, pare!”. I l´home vell va respirar profundament- amb joia- dient-li: “ jo, també, Fill!”.