Jonathan Edwards sobre la mentalitat pelegrina

De Gospel Translations Catalan

Durant la celebració de l´aniversari del 300è centenari de J. Edwards aquest mes, permeteu-me mostrar-vos la opinió de Betlem anomenat “ Atresorar Crist tots plegats” i sobre la mentalitat pelegrina que es demana. Pel setembre de 1733, va fer un sermó, anomenat “ El pelegrinatge cristià” o “ La vertadera vida cristiana, un passeig cap al Cel”. Es basa en els hebreus: 11:13-14:

“ Aquests varen morir per la fe´, sense rebre les promeses, però veient-les i els va saludar de lluny, i tenint coneixement que eren estrangers i a l´exili sobre la terra. Sobre la gent que parla d´això, deixa calar que estan cercant una llar”

Permeteu que aquesta idea us doni forma.

Contingut 1 El pelegrinatge no difereix del seu propòsit 2 El pelegrinatge és per mantenir aquestes coses del món lliurement. 3 Els Pelegrins es tornen com ells hi pensen 4 Pelegrins no estaran satisfets amb res més que Déu 5 Els pelegrins no s´afligeixen més pel arribar al final del seu camí 6 Els pelegrins ponderen els seus objectius. 7 Els pelegrins viatgen tots junts ( en grups petits)

El pelegrinatge no difereix del seu propòsit

Un viatger... no l´ajorna per les aparences de treure-les del seu pensament. No, però el final d´aquest viatge no roman en el seu pensaments. Si troba aquestes confortable comoditats en una pensió, no manté cap pensament d´establir-se. Considera que aquestes coses no són pròpies, si no que n´és un estranger, i, quan s´ha refrescat ell mateix o ha fet una nit, marxa ( Tasques, Advertiment de la Veritat, p. 243)

El pelegrinatge és per mantenir aquestes coses del món lliurement.

Doncs, ens cal desitjar el cel, és que les comoditats i joies d´aquesta vida... cal alliberar els nostres cors d´ aquestes coses, com la d´aquest home de viatge, que el podríem fer una part alegre amb ells, independentment de la crida divina (243)

Els Pelegrins es tornen com ells hi pensen

Caldria esforçar-se per apropar-se al cel tant com es pugui, i un cop allà, esdevenir més i més com els habitants dels cels respecte a la felicitat i comoditat divina, el coneixement de Déu i de Crist, a la vista de la glòria divina, a la bellesa de Crist i la excel·lència de les coses divines tal com estem més a prop de la visió beatífica.- Cal treballar per estar creixent constantment en l´amor diví- aquest que caldria inflamar-se en els nostres cors, fins que pugi totalment aquesta flama. (244)

Pelegrins no estaran satisfets amb res més que Déu

Déu és el bé és gran d´una raonable creatura, i gaudir d´Ell és l´ única joia que pot satisfer la nostra ànima.- Pujar al cel plens de la joia divina és infinitament millor que la comoditat més agradable d´aquí. Els pares i les mares, els marits i les dones, els nens, i la companyia dels amics terrenals no són més que ombres. Però la joia divina és la substància. Ells no són més que feixos dispersos, però Déu és el sol. Aquests són corrents, però Déu és la font. Ells son gotes, però Déu l´oceà.... Per a què cal treballar o basar els nostres cors sobre res més, que el nostre propi final, la veritable felicitat? (244)

Els pelegrins no s´afligeixen més pel arribar al final del seu camí

Invertir les nostres vides per ser només l´únic passeig cap els cels, és la manera de ser lliure de la esclavitud o tenir la perspectiva i la previsió d´una mort còmoda. Pensen els viatgers del final d´una excursió amb por i terror? És terrible per a ells pensar que el seu viatge finalitza? Estaven tristos els nens d´Israel de 40 anys de pelegrinatge en el desert, quan només havien arribar a Canaan? (246)

Els pelegrins ponderen els seus objectius.

La tasca de familiaritzar-se més amb el cel.- Si no ho esteu, no caldrà invertir la vostra vida com un viatge cap allà. No sereu sensibles d´aquesta feina, ni serà llarga. En cas de tenir molt més coneixement sobre el millor bé, esdevindrà tremendament difícil per a vosaltres alliberar els vostres cors d´aquestes coses, utilitzar-les només per sotmetre alguna cosa més, i estar disposat a partir amb elles en benefici del millor bé.- Treballar també per obtenir un sentit real del món celestial, per arribar a una creença ferma de la seva realitat, i estar molt més familiaritzat amb els vostres pensaments. (246)

Els pelegrins viatgen tots junts ( en grups petits)

Permeteu els cristians ajudar-se mútuament en aquest viatge... la companyia és molt desitjable en aquesta excursió, però aquí més que ningú. Permeteu caminar tots junts sense perdre´s en el camí, que afectaria uns als altres, però utilitzeu tots els mitjans que pugueu per arribar a la muntanya. Això us garantirà un viatge amb èxit i una joiosa trobada en la cas del Déu en la seva glòria. (246)