Déu, necessito veure més

De Gospel Translations Catalan

Havia sentit parlar de la vostra fe en el Senyor Jesús. I no cessaré [ pregant per vosaltres que Déu] pots concedir-vos l´esperit de la saviesa i de la revelació en el coneixement d´Ell amb els ulls del vostre cor il·luminats (Efesis 1:15–18).

I sento algú pregant a Déu per obrir els ulls del nostre cor, podria pensar que ells podrien dubtar si era realment un cristià.

L´ oració de Pau per aquest creients sembla inusual, inconscient al principi. “ Perquè he sentit la vostra fe”- escriu Pau que ell prega Déu per concedir-vos l´esperit de la saviesa i de la revelació en el coneixement d´Ell, tenint els ull del vostres cors oberts “. Si Pau creu que aquesta gent són creients realment, perquè ell demana a Déu obrir- los els ulls dels seus cors? No preguem justament pels incrèduls?

Contingut 1 Molt més que veure 2 1. La nostra esperança en Déu 3 2. La nostra riquesa de Déu 4 3. La nostra seguretat amb Déu 5 Necessitem més

Molt més que veure

Ell prega d´ aquesta manera- i ens caldria també, perquè Déu no es presta a mostrar-se Ell mateix ni la seva obra tampoc quan creien en els Evangelis. Hem conegut inclús a Crist- realment conegut- i sotmesos nosaltres mateixos a Ell, no hem rascat la superfície de qui es ell ni del que va aconseguir amb la seva mort a la creu.

És com qualsevol altra relació en les nostres vides. No parem d´intentar conèixer això que hem estimat, com i fos el final d´aquesta relació amb ells. No, els nostres sentiments ens porten a conèixer-los més i més, i més profundament. De la mateixa manera, trobarem nous aspectes per descobrir i estimar el nostre Salvador, si tenim els ulls per veure´l.

Pau prega especialment per a que els creients puguin veure 3 realitats i conèixer-les més i més quan passegen amb Jesús: la nostra riquesa divina i la nostra seguretat amb Déu.

1. La nostra esperança en Déu

Pau demanava Déu que ho sabessin aquests estimats que coneixen “ la esperança en la seva crida” (Efesis 1:18). Ells necessitaven l´ajuda divina per mantenir aquesta esperança que ja havien gaudit. Com els deixebles en el vaixell durant la turmenta, estem massa fàcilment les circumstàncies d´aquesta vida. La obscuritat ens envolta, els vents bufen violentament, les ones xoquen contra les nostres vides. Ens sentim sovint desemparats, només perquè hem oblidat que ara estem amb Jesús ara.

Res pot recentment ferir-nos o destruir-nos perquè hem estat salvats i assegurats per Déu mateix en el seu Fill. I aquest Déu- la ira del qual una vegada va cremar-se contra el nostre pecat i va prometre castigar-nos eternament - Aquest Déu ha esdevingut el “Déu de la nostra esperança” (Romans 15:13). Ara, per la fe, gaudim en la esperança de la glòria divina” (Romans 5:2).

2. La nostra riquesa de Déu

Segon: Paul prega per a que ells coneguin” la riquesa de la seva herència gloriosa en els sants” (Efesis 1:18). Paul estimava la seva herència divina i creia diàriament en ells mitjançant el poder, la persecució, la temptació que va experimentar en la seva vida. Res que calgués donar-li a Pau ni obtenir d´ell pot comparar-se amb res que l´esperava de Déu en la glòria.

“ Res se´ns s´ha donat ni res se´ns ha tret en comparació amb tot el que ens espera” Compartint el pensament a Facebook sobre tot el que ens pot oferir o perdre si tenim alguna idea del al vertadera riquesa i felicitat que obtindrem durant milions d´anys després d´estar un moment sobre la terra. La esperança de una herència eterna us esperonarà a cantaren la meitat de la pèrdua, i us ajudarà a renunciar als falsos desitjos d´aquest món. És una defensa segura contra els plaers menors, en competició constant lluitant contra Crist pel nostre cor i devocions.

Caldria a Déu obrir els nostres cors per veure el valor del que tenim dintre i amb Ell, i la vacuïtat i lleugeresa d´altres coses i de la gent que som propensos a adorar.

3. La nostra seguretat amb Déu

Déu ens ha salvat, i ens ha garantit una herència infinita, eterna. Pau demanava que ens caldria conèixer “que és la grandesa incommensurable del seu poder vers nosaltres creients (Efesis 1:19).

Us sentiu febles? Tot nosaltres –molt més sovint que d´altres. Però som un poble feble. Podrien caure altra vegada en les antigàs prostres del pecat, o barallar-nos per creure que Déu pot oblidar el nostre passat, o considerant-nos inadequats com esposa, pare o nen o sentir les càrregues emocionals, físiques o psicològiques sense explicació, p sentir un nombre de centenars de febleses.

Déu vol que coneguem que el poder de curació, de pressionar sobre, d´estimar i del sacerdoci, el poder de la obediència- la força que necessitem- no ve del nostre interior, sinó amb Ell. I si el poder diví és dintre de nosaltres, tenim una força infinita, misericordiosa i invencible que restarà i es desenvoluparà en nosaltres en qualsevol circumstàncies. El seu poder diví és per vosaltres i no al contrari.

Recordeu que el Senyor mateix deia: “ La meva gràcia és prou per vosaltres, i la meva força és perfecta per la vostra feblesa” (2 Corintis 12:9).

Necessitem més

Podem invertir la resta de la nostra vida demanant a Déu donar-nos noves morades d´Ell. En el cel també-lliures del pecat- mai ens cansarem de conèixer-lo i estimar-lo. Això és el més important que farà el cel més satisfactori. Constantment trobarem més de Déu infinit- el nostre creador, redemptor i Pare- sense arribar al final d´Ell, mai veurem el que cal veure.

Déu, obre els ulls dels nostres cors altre cop.