Quan s´acabi la meva tetraplegia

De Gospel Translations Catalan

El que em fa esperar el cel

Durant el matí de la meva boda, els meus ajudants varen posar-me sobre un sofà de l´església per vestir-me de núvia. Així ells varen aixecar i canviar el meu cos paralitzat i que, qual intentant posar-m´ho, vaig tornar a la cadira de rodes, protestava. Davant el mirall, semblava un suro en una desfilada.

Just quan enfilava el passadís, el meu boquet es va caure de la falda. Llavors vaig veure una marca de greix molt a prop. La meva cadira estava desplegada, però no deixava d´esser un article gros i groller amb cintes i rodaments de boles. No semblava la núvia perfecta.

Després vaig fer un cop d´ull al Kent davant. S´acaronava el coll, buscant-me. La meva cara va tornar vermella i el meu cor bategava. DE cop i volta, la cadira de rodes i el meu vestit tacat es varen esvair. Havia vist el meu estimat i l´aparença no importava. Estava impacient per arribar al seu costat. Podia no sentir-me estimada, però la cara d´amor de Kent ho va rentar tot. Semblava una núvia pura i perfecte. Això és tot el que veia i havia canviat en mi.

Una cop d´ull en Ell.

Podria haver aparegut el nostre primer cop d´ ull del nostre Salvador just en aquell moment. Justament quan un mira Jesús apareix totalment transformat. (1 Joan 3:2). I això cridava a dintre meu: “ Vine, Senyor Jesús”. Estic lluny de ser lliure de pecat. I per què no? Ell va entregar-se per mi”. Ell llueix en si mateix en la església, sense taques ni arrugues no res semblant, que Ella podria esdevenir santa i sense defectes” (Efesis 5:27).

Ella em va donar una bona sortida. Perquè, tot i que el meu patiment sovint se sent aclaparador - sobre tot quan em veia en el mirall- era una eina en mans divines per fer-me santa. Les meves afliccions segueixen purgant els pecats i l´ egoisme del meu cor, fent-me pensar que sóc la núvia perfecta. El cel és la meva cambra sagrada on es presentarà Jesús impecable ni retrets. El meu patiment ajuda.

Alguns no s´ho poden creure. Ells pensen que vull que Jesús torni per això salto de la meva cadira i camino altre cop. Malgrat això era cert aquella vegada, desenes de vegades recolzant el meu patiment en Jesús va empènyer al cel més profund. Un cos glorificat esdevindrà bonic, però necessito un cor pur. Vull ser santa.

I així, com qualsevol núvia esperant a estar preparada, ho estic confiant que: “ qualsevol persona amb esperances en Ell es purifica en si mateix i es pur” (1 Joan 3:3). Cóm puc aferrar-me els mateixos pecats que Ell va destruir en la creu? Per què em permetria que la serp s´enrotllés en el meu cor quan Jesús va donar-ho tot per aixafar el seu cap?.

El meu Salvador és el millor entre milers o el seu amor el més dolç que el vi, per això intento viure auto- controlada i recta, i una [vida] santa en aquests moments, tot esperant la esperança beneïda, l´aparició de la glòria de nostre Senyor i Salvador Jesús Crist, que va donar-se .... per purificar-se Ell mateix un poble per la seva possessió que està zelós de les obres bones” (Tito 2:12–14).

Cor de Sospirs

No sóc l´únic que pateix per retorn de Crist. Joan, en la seva Revelació 22:17, ens diu que “ que l´Esperit i la núvia diuen:” Veniu”, “ Puc veure per què”. I la garantia de la nostra herència” (Efesis 1:14), l´esperit es queixa quan els seguidors del seu Senyor avergonyeixen el seu nom, distorsionant la seva doctrina i els fracassos morals. Inclús quan el món es burla o es burla quan

Preocupacions despectives,
Els homes ho veuen opressiu,
Pels cismes en trossos,
Per les heretgies angoixants.

I mentre la núvia demana ser pura, també ho fa a la terra. Pensar l´horror i l´holocaust que el pecat va aportar al mon. He compartit el dolor de l´Esperit quan veig els infants discapacitats en el països pobres que es venen com esclaus o mutilats per esdevenir pidolaires. O quan s´abusa de la gent gran. O l´avortament infantil per alteracions genòmiques. Crido per que ens arribi l´Esperit de Jesús i “ rescatar-nos de la feblesa i de la necessitat; lliurar-nos de les mans dels dolents” (Psalm 82:4).

El nostre planeta ferit i trencat i totes les coses en ells; tota la creació, des de els animals afamegats en els boscos; tot i l´univers sencer és al deus peus, esperant que Crist faci tot el que calgui per la revelació de la glòria divina als seus fills i filles (Romans 8:19). Oh, Vine aviat, Senyor Jesús!

Sí, estic neguitós esperant el meu Salvador torni aviat, però en soc molt conscient que “ el Senyor no trigarà en complir les seves promeses, com que alguns compten la lentitud, però esperen pacientment.... sense desitjat que res perillés, si no arribar al penediment” (2 Pere 3:9). Si en les meves afliccions hem tastat la glòria divina, cóm podem no compartir la mateixa divinitat amb els veïns? El meu nuvi ho voldria que, i estic neguitosa pel seu retorn, si fos així, donant més bones noticies com fos possible.

Aquest gran moment

Si tenim la sort de viure en els moments de la tornada de Crist, sentiríem cóm respon a la nostra crida. Aviat- potser més el que pensem-“ El Senyor descendirà dels cels amb un crit d´ordre, amb la veu d´un arcàngel, amb els sons de les trompetes de Déu” (1 Tessalònics 4:16). Arriba la núvia!

Intentem sentir en el cor el perquè anhelem el retor de Jesús: serà al final dels temps. El regne de Crist estarà complert. Reivindicat el seu nom immaculat. El pecat, la mort, el dimoni i les seves hordes- tothom- jutjat i destruït . La Glòria de Jesús omplirà l´univers quan sigui coronat Rei de Reis. El cel i el infern es restituiran

I finalment les nostres cares enrogiran i els nostres cors bategaran, per, en un moment, ser glorificats (1 Corintis 15:51–52). Finalment copsarem que tot el pla de la redempció era el camí segur del Pare pel seu Fill com un meravellós regal: la seva núvia immaculada, el seu llegat i joia.

La Gràcia que ens torna a casa

Doncs, cridem:” Veniu, Senyor Jesús!”. Per pertànyer a Ell emprarem tota la eternitat demanant la glòria de la seva gràcia La Gràcia que ens rescata del pecat i suporta la nostra feblesa. Gràcia que ens va portar a casa salvats (Efesis 1:6).

Ara, descriviu una grans multituds de redimits, bategats d´alegria i plens de la seva llum. Envoltats d´hostes angèlics, podrem fer una gran processió dels salvats accedint per la porta perlada; una cavalcada infinita des de les amples fronteres de la terra i des de les costes allunyades dels oceans en una alegra parada; incomptables generacions, aixecant una diadema davant Déu.

Cridarem “ Al·leluia!” Pel Senyor, el nostre Déu, rei de tots el regnes. Permet-nos complaure´ns i exultar-te o donar-li Glòria, pel matrimoni amb l´Anyell, i la núvia està preparada” (Revelació 19:6–7).

M´estic preparant. Així, Maranatha, Senyor Jesús! Vine aviat a portar-nos la vostra núvia mitjançant els vostres llindars, fent que totes les coses- nosaltres també- noves.