Pastor: primer el vostre cor

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Una frase per que va salvar el meu ministeri 2 Rebuig del Crist a qui preguem 3 Cobrint la monotonia amb el meu ministeri 4 Segon (i inspirador) testimoni 5 La nostra utilitat depèn del delit

Una frase per que va salvar el meu ministeri

Feu atenció a vosaltres mateixos, no fos que us quedéssiu sense aquesta gràcia divina que oferiu els altres

Vaig accedir al Seminari com un jove ideal i ingenu amb grans desitjos sobre el meu futur ministeri pastoral. Entre les pràctiques pròpies i el meu cor apassionat, cap obstacle apareixeria en el meu camí de convertir ànimes per a Crist- al menys així ho creia.

Consumia els llibres assignats amb neguit. Tant si fossin arguments acrítics o predeterminats. qualsevol cosa que llegia, afirmava que pensava correctament sobre el que és necessari per triomfar en el ministeri. Sabia el que em calia fer per esdevenir un bon pastor.

En aquell moment vaig conèixer Richard Baxter.

Per suposat, R. Baxter treballava a Kidderminster, Anglaterra, des de 1647 a 1661. Això és el poder de les paraules i de les pregàries- que poseu trobar-vos i aprendre de qualsevol que hagi mort. I no havia errors: malgrat morir, encara em parlava i em desafiava de tal manera que va alterar fonamentalment el meu ministeri.

Rebuig del Crist a qui preguem

Recordo asseure´m en la biblioteca del meu Seminari, neguitós per submergir-me en el llibre de Baxter “El Pastor reformat”. Tots els mes col·legues gaudíem molt. Vaig començar pel 1r capítol, anticipant les paraules que reforçaven les meves paraules sobre el ministeri. Com a sorpresa, em varen detenir en les meves lectures:

“ Feu atenció a vosaltres mateixos, no fos que us quedéssiu sense aquesta gràcia divina que oferiu els altres i esdeveniu aliè al treball efectiu de l´Evangeli que prediquem; i al final, mentre proclameu al món la necessitat d´un Salvador, els propis cors el descuiden i caldria enyorar un interès sobre Ell i els seus beneficis salvadors”. (17)

Les paraules de Baxter varen caure sobre mi com un munt de rajoles i el meu cor va ser traspassat per convicció. Ningú abans em desafiava per cercar el meu cor amb la mateixa misericòrdia que apassionadament oferia els altres. Per 1a vegada, m´advertien de “ posar atenció” al meu propi cor per por de perdre “ la tasca efectiva de l´Evangeli”.

Cobrint la monotonia amb el meu ministeri

A mesura que estudiava les paraules de Baxter, es tornava més clar que la meva santificació estava desafiant. Encara estava segura a través de la fe, però assumia que e. Meu desig de pregar per les aigües vívides de Crist voli adir que les havia begut directament del seu pou. La línia: “ Feu atenció...al menys que.... fos estrany per la tasca efectiva de l´Evangeli que predicava”...en va caure com un poal d´aigua freda, despertant-me de l´estat de somni que havia estat i estudiat.

Durant dies, les paraules de Baxter em cercaven. El seu advertiment em va espantar. Em quedava davant la realitat que m´havia introduït en un estat de gràcia sense cercar amb força la comunió viva en Crist. M´havia enganyat pensant que la passió pel ministeri era suficient per mantenir el meu cor. El meu entusiasme jovenívol per ministeri dels altres, tanmateix, sovint esdevenia una monotonia de l´esperit vers la dolçor de Jesús.

Prendre la temperatura espiritual del meu esperit mai m´havia succeït. Estava exposat. El meu cor estava desprotegit de les paraules penetrants del Pastor Reformat.

Segon (i inspirador) testimoni

No havia passat gaire temps de les paraules d´en Baxter, quan un amic va ajudar-me a veure que Baxter reiterava les paraules de l´apòstol Pau que havia pronunciat 100 anys abans.

“ Mantingueu una mirada estreta sobre vosaltres i l´ensenyament. Persistiu en allò, perquè fent-lo, et salvaràs tu mateix i els altres“. (1 Timoteu 4:16)

Estava animat perquè Timoteu, com “a home de Déu” (1 Timoteu 6:11), necessitava una paraula que el recordés regularment l´estat del seu propi cor – cosa que jo fallava en aconseguir-lo. Estava centrat en nodrir els altres amb el Pa de la Vida que primerament havia rebutjat celebrar sobre Ell. Necessitava desesperadament ser un dirigent espiritual, i estalviava no “ nodrir-me amb les paraules de la Fe” (1 Timoteu 4:6 NASB). Quina arrogància!

Afortunadament, Déu va obrir-me els ulls per dirigir la naturalesa d´un pastor personal, de coneixement experimentals de Crist,. Estava estretament lligat per la necessitat de prioritzar el meu propi ben estar, observant com la utilitat cers els altres roman en la profunditat de la futura experiència divina i la seva misericòrdia.

Mitjançant Baxter i Pau, Déu em demostrava que apoderant un home per esdevenir adient a la crida del ministeri públic a través d´un caminar vibrat i continu amb el Senyor Jesús. Vaig descobrir que fer per Crist i rebutjant ser mantingut per Ell i a la vegada delitar-se en Crist és una recepta espantosa. Sense l´impacte de les paraules d´en Baxter, confirmades per Pau, segurament m´adreçava a un ministeri breu, superficial i sense gràcia.

La nostra utilitat depèn del delit

Aquesta reorientació ho va canviar tot per a mi. En comtes de cercar un gran pastor, vaig començar per buscar ser un amant de Jesús. El coneixement de Crist i la seva intimitat esdevenia una perspectiva a través de la qual veia els meus aprenentatges, ministeri, i la vida. Portat pel desafiament d´en Baxter, vaig veure que molt dels meus herois en el ministeri eren possiblement utilitzats per Déu no perquè fossin un regal ( malgrat molt d´ells ho eren), sinó perquè ens arribaven tant familiaritzat per la gràcia de Crist. Varen servir tan fidelment i fructíferament perquè varen ser “ amb Jesús” (Fets 4:13).

Amic, el ministeri pastoral és una crida alta i divina. Per servir a Crist atenent la gent i proclamant lla glòria de l´Evangeli, és un privilegi diví que no mereix cap home. Tot és de la gràcia i cal perseguir-ho amb fervent passió. Però cal aprendre d´en Baxter el va ensenyar-me: mai t´aturis de perseguir la intimitat de Crist i de conrear un cor saturat de la seva gràcia.

La utilitat del nostre ministeri està inextricablement lligat al nostre delit en Crist. No us deixeu enganyar pensant que podeu passar per alt la situació del vostre propi cor per ajudar els altre. Això no funciona així.

L´Evangeli de Jesús que prediquem als altres és primer i va davant tot per a nosaltres. Atresorar-lo es atresorar-lo a Ell. Nodriu el vostre ministeri omplint l´esperit amb la gràcia de l´Evangeli. Arribar al final del vostre ministeri només per adonar-se que ha estat inútil és la darrera tragèdia que acabaria amb el vostre ministeri perquè no heu escorcollat les profunditats de la riquesa de Crist i de la seva gràcia per a vosaltres.

Fixeu-vos, amics meus. Fixeu-vos!